Odoacre
o
Odovacar
(del
germanic
*
ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz
, gotic *
Audawakrs
, 'el que vigila la riquesa', en
llati
Odoacer
,
Odovacer
,
Odoacar
,
Odovacar
o
Odovacrius
, en
grec
?Ὀδόαϰϱος
) (
Pannonia
, vers
433
?
Ravenna
,
15 de marc
de
493
), va ser el primer
rei d'Italia
barbar
(
476
-
493
), despres de deposar
Romul Augustul
, el darrer dels emperadors de l'
Imperi Roma d'Occident
.
Era fill d'
Edeco
, que fou ministre d'
Atila
i ambaixador d'aquest a
Constantinoble
. Era tambe germa d'Onulf, que tambe fou un personatge notable. El seu origen es incert: es diu que era escirri i que va prendre la direccio de les restes d'aquest poble quan fou dispersat pels gots orientals (
ostrogots
); altres relats el fan
rugi
,
herul
o
turciling
, que foren les nacions principals que van formar el seu exercit. El
463
Edeco va morir en la lluita dels escirris contra els ostrogots i Odoacre, amb les restes d'aquell poble, es va dedicar al bandolerisme a
Pannonia
i al
Noric
fins que va entrar a la guardia imperial.
Rei d'Italia
[
modifica
]
Dominis d'Odoacre
El
475
el cap de la guardia imperial,
Orestes
, va elevar al tron el seu propi fill,
Romul Augustul
, i els barbars van demanar, com era tradicio, un terc de les terres d'Italia, cosa que Orestes no va voler concedir. El descontentament dels mercenaris barbars el va aprofitar Odoacre, que va prometre donar el terc reclamat si l'ajudaven a derrocar Orestes i Romul. Va seguir una guerra entre ambdos cabdills i Orestes, derrotat en diversos combats, es va retirar rere els murs de
Pavia
; Odoacre va prendre la ciutat per la forca i va executar Orestes. El germa d'aquest, Pau, fou mort a
Ravenna
. Romul fou deposat
[1]
i desterrat, i Odoacre va prendre el titol de rei d'Italia, pero no el d'emperador (
476
). De fet, l'Imperi Roma d'Occident s'havia esvait en mans de nombrosos poders regionals barbars.
Odoacre va enviar ambaixadors a
Zeno
, l'emperador d'Orient, per sol·licitar-li el titol de patrici i el seu reconeixement com a regent de la
diocesi d'Italia
, demandes que Zeno va atendre, i d'acord amb les promeses que Odoacre havia fet, va repartir un terc de les terres d'Italia entre els auxiliars barbars (cosa facil de fer, ja que Italia s'havia despoblat i moltes terres havien estat abandonades). Va establir la seva residencia a Ravenna.
El
480
, despres d'una breu lluita, va annexar
Dalmacia
al seu regne d'Italia. El
487
va conduir una campanya contra els rugis, que es volien independitzar al
Noric
sota el rei Felet (
Felethus
), tambe conegut com a Feba o Fava; el rei fou fet presoner amb els principals nobles i els rugis es van sotmetre a Odoacre.
Solid
d'Odacre
Teodoric
, un
rei ostrogot
, molt probablement instigat per l'emperador
Zeno
, va decidir apoderar-se d'Italia i molts barbars se li van unir; tots anaven amb les seves dones i fills i tota la seva propietat; fou com una emigracio d'una nacio sencera; pel cami van lluitar amb
huns
,
gepides
i
sarmates
i finalment van entrar a Italia l'estiu del
489
.
Odoacre
li
va presentar batalla
a la riba del
Sontius
(
Isonzo
) no lluny d'
Aquileia
(
28 d'agost
del
489
) i fou derrotat deixant el cami obert a Teodoric.
[2]
Odoacre es va reorganitzar a
Verona
on es va lliurar
una segona batalla
el
27 de setembre
i altre cop Teodoric va guanyar. Odoacre va haver d'abandonar el nord d'Italia al seu rival i es va tancar a
Ravenna
.
[2]
El
490
Odoacre va sortir de Ravenna i va obtenir alguns exits a la zona de
Pavia
, pero finalment Teodoric va derrotar-lo en una tercera i decisiva
batalla del riu Adda
l'
agost
del
490
.
[3]
Odoacre es va refugiar altre cop a Ravenna on va aguantar un setge de tres anys, mentre els generals de Teodoric anaven dominant Italia.
El derrotat va retornar a Ravenna i Teodoric el va assetjar mentre els seus lloctinents dominaven la resta del regne. Odoacre hi va resistir quasi tres anys i, finalment, es va signar un acord pel qual Teodoric i Odoacre serien junts reis d'Italia (
27 de febrer
del
493
). Teodoric no va trigar a trencar l'acord i el
5 de marc
seguent Odoacre fou assassinat per ordre del seu rival i col·lega.
- ↑
Tucker
, Spencer C.
A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East
(en angles). ABC-CLIO, 2009, p. 178.
ISBN 1851096728
.
- ↑
2,0
2,1
Wolfram
, Herwig.
History of the Goths
(en angles). University of California Press, 1988, p. 280-281.
ISBN 9780520069831
.
- ↑
Wolfram
, Herwig.
History of the Goths
(en angles). University of California Press, 1988, p. 282.
ISBN 9780520069831
.