Odilo de Cluny
o
de Mercoeur
(Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo
benedicti
frances, cinque
abat
de
Cluny
entre 994 i 1048. Es venerat com a
sant
per l'
Esglesia catolica
.
Restes de l'Abadia de Cluny.
Odilo descendia d'una familia noble i molt nombrosa, originaria de l'
Alvernia
. Als trenta anys, el
991
, ingressa a l'
Abadia de Cluny
, on va ser ajudant de l'
abat
sant
Maiol
des del maig de
993
. El va succeir com a abat l'
11 de maig
de
994
. Durant el seu abadiat, va relacionar-se amb importants personalitats com els emperadors
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermanic
i
Enric III
, els reis de Franca, Hongria, Navarra i Lleo. Mentre visitava el palau imperial de
Saxonia
va coneixer l'emperadriu
Adelaida
i
Oto III
.
Esglesia de Souvigny.
Odilo va impulsar la
reforma cluniacenca
, que va fer que Cluny es poses al capdavant de l'
orde benedicti
: en morir, seixanta-vuit monestirs formaven part de la congregacio de Cluny. Per aixo, Oto III va convidar Odilo a Roma, perque reformes l'abadia de
Sant Pau Extramurs
i hi fes restaurar la severitat i la liturgia degudes.
La base de la reforma d'Odilo era una simple frase: ≪Tenir fe en Deu≫. Deixava una gran autonomia a cada comunitat, pero sempre subjectant-la a l'autoritat papal. Va saber crear una xarxa de relacions entre les diferents abadies de la congregacio, mantenint-ne pero la independencia.
El
998
va establir a tots els monestirs cluniacencs que el
2 de novembre
, despres de
Tots Sants
, se celebres la memoria dels difunts i es pregues per ells. Aquesta practica va estendre's a tota l'esglesia occidental, originant la commemoracio dels difunts.
La seva vida va ser ascetica i dedicava molt de temps a la
pregaria
. Va morir, havent deixat el carrec d'abat, el cap d'any de
1049
. El seu deixeble Iotsaldus i sant
Pere Damia
van escriure'n biografies.
Per la seva tasca, la seva influencia i la seva fama de taumaturg, va esser venerat des de la seva mort, com ja havia passat amb el seu predecessor Maiol. El culte era local, als monestirs cluniacencs i a les diocesis amb les quals hi va tenir mes relacio, com
Chartres
o
Le Puy
. La seva tomba, a Souvigny, va esser destruida en 1793 i restaurada en 2009.