L' octosil·lab es un vers de vuit sil·labes metric, per tant es d' art menor i en principi no ha de tenir cap organitzacio interna. Amb tot, es usual en aquest tipus de vers que els accents tonics estiguin en les posicions parells, sobretot la quarta sil·laba. Es un vers molt utilitzat en catala, a l'edat mitjana era la base per les noves rimades i la codolada . En epoca contemporania l'han usat molts poetes.

Un exemple de poema de versos octosil·labs es el que es titula Lorelei de Gabriel Ferrater , extret del seu recull unitari Les dones i els dies :

Se molt be tot el que vol dir
que em trobi tan content.
Un instant d'un passat estiu
no se me'n va del pensament.
Les pedres tebies de lluna, 5
i a l'herba frisa el vent de mar.
Per una escala que s'enruna
pugen ella i un embriac.
La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert. 10
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
Ara la mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegues.
I aixo, tota soleta, 15
la noia meva ho ha fet..

En aquest poema tots els versos son octosil·labs, excepte el numero 15 que es hexasil·lab . El vers 11 a mes, es un octosil·lab amb cesura femenina, que permet no comptar la darrera sil·laba atona del primer hemistiqui i aixi el vers mesura vuit sil·labes metriques.

BIBLIOGRAFIA :

Bargallo Valls, Josep (1991): Manual de Metrica i versificacio catalanes. Ed. Empuries. Col·leccio Les Naus. Barcelona.

Oliva i Llinas, Salvador (1988): Introduccio a la Metrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, num. 4. Barcelona.

Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poetica. Edicions 62. Col·leccio El Cangur Diccionaris, num. 265. Barcelona.

Serra i Baldo, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poetica Catalana. Metrica i Versificacio. Ed. Barcino. Col·leccio Popular, num. 75. Barcelona.

Viccionari