El
nom de cortesia
(
zi
), de vegades tambe conegut com a
nom d'estil
,
[1]
es un nom que s'atorga per a ser utilitzat durant etapes avancades de la vida a la cultura xinesa.
[2]
Abans del segle
xx
, els coreans sinicitzats, els vietnamites i els japonesos tambe eren referits pel seu zi.
[3]
La practica tambe va ser adoptada per alguns mongols i manxus despres de la conquesta Qing de la Xina.
A l'edat de vint anys, s'assigna el
zi
en reemplacament del nom d'una persona com un simbol d'edat adulta i respecte. Principalment utilitzat per a noms d'home, el
zi
pot ser atorgat pels pares, o pel primer mestre personal durant el primer dia de l'escola familiar, o un pot adoptar un
zi
que un mateix ha escollit. La tradicio d'utilitzar noms d'estil ha anat s'ha anat abandonant a partir del
moviment del quatre de Maig de 1919
. Hi ha dues formes comunes del nom d'estil, el
zi
i el
hao
.
Zi
(nom adult)
[
modifica
]
El zi, de vegades denominat
bi?ozi
o "nom de cortesia", es un nom que tradicionalment se li dona als homes xinesos a l'edat de vint anys, marcant la seva entrada en l'edat adulta. De vegades tambe li era donat a les dones al contraure matrimoni.
[4]
Aquesta practica s'ha deixat d'utilitzar en la societat xinesa contemporania. Segons el
Llibre dels Ritus
, despres que un home arriba a l'edat adulta, es una falta de respecte per a altres persones de la mateixa generacio anomenar-lo pel seu nom original, o
Ming
. Per tant, el nom de naixement era reservat per a un mateix i els seus pares, mentre que el
zi
era utilitzat pels adults de la mateixa generacio per referir-se entre ells en ocasions formals o per escrit; d'aqui prove el terme "nom de cortesia".
El
zi
es principalment bisil·labic (es compon de dos caracters) i en general esta basat en el significat del
Ming
o nom de la persona. Yan Zhitui (?之推) de la
dinastia Qi del Nord
creia que mentre el proposit del
Ming
era distingir una persona d'entre les altres, el
zi
havia d'expressar la integritat moral de la persona que el portava.
La relacio que sovint existeix entre el
zi
d'una persona i el seu
Ming
es pot veure en el cas de
Mao Zedong
, el
zi
era Runzh?. Aquests dos caracters comparteixen el mateix radical - ?, que significa aigua. Ambdos caracters poden significar "beneficiar-se" o "nodrir".
Una altra forma de crear un
zi
es utilitzar un caracter homofonic
z?
(en xines, 子; pinyin, z?) - un titol respectuos per a un home - com el primer caracter del
zi
bisil·labic. Per exemple el
zi
de Gongsun Qiao era: Z?ch?n, i el de Du Fu: Z?mei (子 美).
Tambe es usual construir el
zi
utilitzant com a primer caracter un que expressi l'ordre de naixement a la familia del portador respecte als seus germans homes. Per aixo
Confuci
, que es deia K?ng Qi? (孔丘), va rebre el
zi
de Zhongni (仲尼), on el primer caracter Zhong indica que ell era el segon fill de la familia. En general els caracters utilitzats son
bo
(伯) per al primer,
Zhong
(仲) per al segon,
sh?
(叔) per al tercer, i
ji
(季) per al mes jove, si la familia esta formada per mes de tres fills.
L'us del
zi
va comencar durant la
dinastia Shang
i lentament es va convertir en un sistema, que es va fer popular durant la
dinastia Zhou
, que va succeir a la Shang. Durant aquest periode, a les dones tambe se'ls donava un
zi
. El
zi
atorgat a una dona generalment estava format d'un caracter indicant el seu ordre de naixement entre les filles dones de la familia i el seu cognom. Per exemple, Meng Ji?ng (孟 姜) era la filla gran de la familia Ji?ng.
La seguent taula mostra el
zi
d'algunes persones famoses: