한국   대만   중국   일본 
No-matar - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

No-matar

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest logo, creat per Glenn D. Paige, explica el concepte de no-matar combinant l'antic simbol asiatic del yin-yang amb el recent descobriment neurologic que indica que l'estimulacio dels circuits entre els sistemes cerebrals que controlen les emocions i el moviment poden ajudar a canviar el comportament huma de violent a no-violent. Analogament, les Iniciatives Creatives Transformadores (en blau), recolzades en les Capacitats Humanes de Nomatar (en blanc), poden acabar amb la Matanca Humana (en vermell)

No-matar (de l'angles "nonkilling", de vegades escrit “non-killing”), es refereix a societats humanes en les quals la mort intencional, les amenaces de mort i les condicions que portin a la mort intencional estan absents. [1] D'igual forma que ≪no-violencia≫, el terme denota no una negacio sino una afirmacio. Encara que el seu us en l'ambit academic es relacioni habitualment amb la mort d'essers humans, de vegades s'esten a animals i a altres formes de vida. [2] Aquest tambe es el cas de l'us tradicional del terme ≪no-matar≫ en el marc de l'etica budista expressada en el primer precepte de la Pancasalia, [3] de forma similar a la d'altres tradicions espirituals. [4] De forma significativa, el terme s'ha usat recentment a la Carta per un Mon sense Violencia aprovada per la Vuitena Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau. [5]

Analitzant el seu origen, el no-matar inclou els conceptes de pau (absencia de guerra i de les condicions que hi condueixen), no-violencia (psicologica, fisica i estructural), i ahimsa (no danyar amb el pensament, la paraula o la accion). [6] Sense excloure'n cap de les ultimes, el no-matar aporta un enfocament diferent caracteritzat per la mesurabilitat dels seus objectius i la naturalesa oberta de la seva realitzacio. Mentre que l'us de termes com ≪no-violencia≫ i ≪pau≫ sovint segueixen la forma d'argumentacio classica per mitja d'idees abstractes que desemboquen en passivitat, [7] el matar (i el seu oposat, el no-matar) pot ser quantificat i relacionat amb causes especifiques seguint l'enfocament clinic (prevencio, intervencio i transformacio posttraumatica) cap a la progressiva erradicacio del matar. [8]

D'altra banda, el no-matar no estableix cap cami predeterminat per a l'assoliment d'una societat lliure de morts intencionals en la forma que ho fan algunes ideologies i tradicions espirituals que promouen l'abstencio de prendre vides humanes. Com a enfocament obert, fa una crida a la infinita creativitat i variabilitat humanes, estimulant exploracions continues en els camps de l'educacio, la investigacio, l'accio social i la construccio de politiques, i desenvolupant una amplia gamma d'alternatives cientifiques, institucionals, educatives, politiques, economiques i espirituals a l'assassinat huma. A mes, malgrat el seu enfocament especific, el no-matar tambe aborda questions socials mes amplies. [9]

Respecte a l'agressio psicologica, l'atac fisic i la tortura que intenten terroritzar amb l'amenaca de mort, manifesta o latent, el no-matar implica l'eliminacio de les seves causes psicosocials. Quant a la mort d'essers humans derivada de condicions socioeconomiques estructurals que son producte del reforcament letal directe aixi com a resultat de la desviacio de recursos cap a finalitats letals, el no-matar implica eliminar les privacions lligades a la “letalitat”. Amb relacio a les amenaces a la viabilitat de la biosfera, el no-matar implica l'absencia d'atacs directes contra els recursos sostenidors de la vida i la cessacio de la degradacio indirecta associada a la “letalitat”. Respecte a les formes de matar accidentals, el no-matar implica la creacio de les condicions socials i tecnologiques que condueixin a la seva eliminacio. [10]

En el seu llibre Nonkilling Global Political Science , Glenn D. Paige ha estimat que menys del 0,5% de tots els humans que han existit han matat a altres humans. [11] A mes, hi ha proves antropologiques que apunten que en certes cultures i societats el matar ocupa nivells estadisticament insignificants. [12] Ja que els humans van viure exclusivament com cacadors-recol·lectors -una forma d'organitzacio social que plasma els atributs d'una societat del no-matar- durant el 99% de la seva existencia, tambe sembla obvi que els nivells de violencia i morts intencionals han estat igualment molt reduits durant major part de la historia de l'Homo sapiens sapiens. [13]

En una concepcio ampla, el no-matar s'oposa a agressio , assassinat , autogenocidi , assassinat de contracte , assassinat corporatiu , genocidi cultural , pena de mort , democidi , assassinats domestics , neteja etnica , etnocidi , femicidi , feticidi , genocidi , assassinat d'honor , assassinats rituals , infanticidi , linguicidi , assassinat en massa , omnicidi , policidi , politicidi , regicidi , tiroteigs escolars , violencia estructural , suicidi , terrorisme , assassinat d'emocio , tiranicidi , violencia , guerra , i altres formes d'assassinat, directe, indirecte o estructural.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Glenn D. Paige, Nonkilling Global Political Science. Center for Global Nonkilling, 2002; 3a edicio 2009, pagina 1. ≪ Enllac ≫.
  2. ↑ V. K. Kool y Rita Agrawal, "The Psychology of Nonkilling", in Toward a Nonkilling Paradigm , editado por Joam Evans Pim. Honolulu: Center for Global Nonkilling, 2009 ≪ Enllac ≫. .
  3. ↑ Stewart McFarlane in Peter Harvey, ed., Buddhism. Continuum, 2001, page 187. Buddhist Scriptures in Pali language have explicit reference to nonviolence and nonkilling: monks should not only themselves abstain from killing but should also refrain from encouraging other people to kill themselves (Vinayapitaka III: .71-74)
  4. ↑ Vease http://en.wikiversity.org/wiki/School:Nonkilling_studies#Program_on_Nonkilling_Spiritual_Traditions
  5. ↑ 8th World Summit of Nobel Peace Laureates, Charter for a World without Violence. Roma, 15 de diciembre de 2007. ≪ www.nobelforpeace-summits.org ≫. Arxivat de l' original el 2009-05-10. [Consulta: 3 juny 2009]. : "To address all forms of violence we encourage scientific research in the fields of human interaction and dialogue and we invite participation from the academic, scientific and religious communities to aid us in the transition to nonviolent, and nonkilling societies".
  6. ↑ "Nonkilling Global Society", in Peace Building, editado por Ada Aharoni, in Encylopedia of Life Support Systems (EOLSS) , Desarrollada bajo los auspicios de la UNESCO, 2005, Eolss Publishers, Oxford ≪ Enllac ≫. .
  7. ↑ Antonino Drago, "Nonkilling Science", in Toward a Nonkilling Paradigm , editado por Joam Evans Pim. Honolulu: Center for Global Nonkilling, 2009 ≪ Enllac ≫.
  8. ↑ World Report on Violence and Health, 2002. Geneva: World Health Organization .
  9. ↑ Glenn D. Paige, Nonkilling Global Political Science. Center for Global Nonkilling, 2002; tercera edicion 2009. ≪ Enllac ≫.
  10. ↑ "Nonkilling Global Society", in Peace Building, edited by Ada Aharoni, in Encylopedia of Life Support Systems (EOLSS) , Desarrollada bajo los auspicios de la UNESCO, 2005, Eolss Publishers, Oxford .
  11. ↑ Glenn D. Paige, Nonkilling Global Political Science. Center for Global Nonkilling, 2002; 3rd ed. 2009, pagina 40. ≪ Enllac ≫.
  12. ↑ Vease Encyclopedia of peaceful societies , Arxivat 2016-01-10 a Wayback Machine .
  13. ↑ Leslie E. Sponsel, "Reflections on the Possibilities of a Nonkilling Society and a Nonkilling Anthropology", in Toward a Nonkilling Paradigm , editado por Joam Evans Pim. Honolulu: Center for Global Nonkilling, 2009 ≪ Enllac ≫.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=No-matar&oldid=32897809 ≫