 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Nikolai Ivanovitx Krilov
(
rus
: Никола?й Ива?нович Крыло?в) (29 d'abril de 1903 ? 9 de febrer de 1972) va ser un militar
sovietic
, doble
Heroi de la Unio Sovietica
i que va assolir el rang de
Mariscal de la Unio Sovietica
.
Va neixer al poble de Goliaievka,
volost Tamalinskaia
,
oblast de Saratov
(actualment al
districte Tamalinski
, a l'
oblast de Penza
), en el si d'una familia de mestres rurals. El 1918 s'afilia al
Komsomol
, sent secretari i soldat voluntari al destacament del Komsomol de la Guardia Roja. Durant la
Guerra Civil
va intentar allistar-se a l'
Exercit Roig
a inicis de 1919, sent inscrit a la divisio d'aviacio del Front del Sud; pero uns dies despres va caure malalt i va haver de quedar-se amb els pares. En aquella epoca va graduar-se a l'escola secundaria.
L'abril del 1919, i amb nomes 19 anys, s'allista finalment a l'Exercit Roig. El 1920 va ser nomenat comandant d'una
seccio de metralladores
. A les files de l'
11e Exercit
lluita al front sud, participant en l'ocupacio de l'Exercit Roig de l'
Azerbaidjan
i de la
invasio de l'Exercit Roig de Georgia
de 1921. Tambe el 1921 va ser destinat a l'
Extrem Orient Rus
, i amb nomes 19 anys va ser nomenat comandant d'un
batallo
de l'
Exercit Revolucionari del Poble
de la
Republica de l'Extrem Orient
; participant en l'assalt de
Spassk-Dalni
i les conquestes de
Ussurisk
i de
Vladivostok
el 1922.
Despres del final de la Guerra Civil va continuar a l'
Exercit Roig
, servint a l'
Extrem Orient
, comandant un batallo el 1923. El 1927 va afiliar-se al
PCUS
; i a l'agost de 1928 va graduar-se als
cursos de formacio avancada per a oficials de l'Exercit Roig
. Des de 1929 va ser cap de l'Estat Major del regiment d'infanteria de la 1a divisio del Pacific. Des de 1939, ja
coronel
, va ser cap de
OSOVIAJIM
a
Stavropol
. Al maig de 1941 va ser nomenat cap de l'
estat major
de la zona fortificada del
Danubi
al sector sud de la frontera amb
Romania
, al
districte militar d'Odessa
.
A l'inici de la
invasio de l'Eix
, va enfrontar-se amb els romanesos, quan aquests van intentar travessar la frontera. A inicis de juliol va ser nomenat cap adjunt d'operacions de l'
Exercit Costaner Separat
. Atesa la manca d'efectius a
Odessa
, l'11 d'agost va esdevenir cap d'operacions de l'Exercit, i el 21 d'agost, cap de l'Estat Major. Des d'aquesta posicio participa en la
defensa d'Odessa
i de
Sebastopol
. Al desembre de 1941 va resultar greument ferit durant un bombardeig, negant-se a ser evacuat, i de resultes la ferida no tractada li deixaria sequeles tota la vida). Promogut a
general de divisio
el 27 de desembre de 1941, finalment va ser evacuat de la ciutat durant els darrers dies de combats mitjancant un submari.
L'agost de 1942 va ser nomenat cap de l'Estat Major del
1r Exercit de la Guardia
, pero dies despres va ser cridat amb caracter d'urgencia perque es dirigis a
Stalingrad
, on va ser nomenat cap de l'estat major del
62e Exercit
, que realitza una
guerra urbana
durant mesos pels carrers de la ciutat. Abans de l'arribada d'un nou comandant, el general
V.I. Txuikov
, va comandar l'exercit practicament durant tot un mes. Durant la
batalla de Stalingrad
, Krilov i el seu destacament es van quedar a la ciutat, tot i que el quarter general de l'exercit estava situat nomes a 800 metres de les posicions alemanyes. Despres de la victoria a Stalingrad, Krilov va ser nomenat comandant del 3r Exercit de Reserva. Des de juliol de 1943 va ser comandant del
21e Exercit
al
Front Occidental
. Al setembre es promogut a
tinent general
i l'octubre es nomenat comandant del
5e Exercit
, participant en l'
Operacio Orxa
i a l'
ofensiva de Vtebsk
. El seu exercit va passar a formar part del
3r Front de Belarus
, participant en l'
operacio Bagration
el 1944, atacant amb exit a
Vitsiebsk
,
Orxa
,
Minsk
, van irrompre a
Vilnius
i van rebutjar els atacs enemics a
Kaunas
. Per l'exit de l'operacio Bagration va ser guardonat amb el titol d'
Heroi de la Unio Sovietica
i va ser promogut al rang de
coronel general
. A finals de 1944 va estar dos mesos a un hospital de
Moscou
per tractar-se velles ferides, tornant al front i distingint-se a l'
Ofensiva de Prussia Oriental
. Pels seus exits tornaria a rebre el titol d'Heroi de la Unio Sovietica.
Despres de la
Victoria sobre Alemanya
, el
5e Exercit
va ser traslladat a l'
Extrem Orient
, sent inclos al
Front de l'Extrem Orient
; participant en la
Guerra sovieticojaponesa
de l'agost de 1945. Juntament amb el comandant del front,
mariscal
Kiril·l Meretskov
, Krilov va atacar el Tercer Exercit japones.
Des d'octubre de 1945, Krilov va servir com a comandant adjunt del districte militar maritim. Des de gener, es comandant del
Districte Militar de l'Extrem Orient
(llavors nomes format per
Sakhalin
,
Kamtxatka
, les
illes Kurils
i algunes regions costaneres del
krai de Primorie
). El 1953 va ser promogut a
General d'Exercit
; i des de 1956 es nomenat comandant del
Districte Militar dels Urals
, el 1958 es comandant del
Districte Militar de Leningrad
i, el 1960 es nomenat comandant del
Districte Militar de Moscou
. Al maig de 1963 va ser nomenat cap de les
Forces Estrategiques de Missils
.
Com a comandant de les
Forces Estrategiques de Missils
, Krilov va ser de fet el creador d'un nou tipus de tropes. El desenvolupament de les Forces Estrategiques de Missils va estar condicionat per la
crisi dels missils de Cuba
de 1962. El 1965, segons un informe del
Secretari de Defensa
nord-america
Robert McNamara
, els Estats Units disposaven de 650 missils i la Unio Sovietica nomes de 200. Krilov, el dissenyador
Mikhail Ianguel
i alguns altres especialistes arribaren a la conclusio que calgues crear nous sitges de llancament, aixi com l'enviament de nous sistemes de missils de combat (BRC). Ianguel crea el nou tipus de projectil CB, l'abast del qual era molt major que el dels missils
R-12 Dvina
.
Krilov va morir a
Moscou
a l'edat de 69 anys. Va ser enterrat a la
Muralla del Kremlin
.
Condecoracions
[
modifica
]