N... de Franca
N... de Franca
?dit "
Nicolau
" per certs historiadors, de manera erronia, vegeu mes endavant? (
16 d'abril
de
1607
-
17 de novembre
de
1611
) fou el segon fill d'
Enric IV de Franca
i de
Maria de Medici
, mori ben jove d'una crisi d'
epilepsia
.
Un princep sense nom
[
modifica
]
La tradicio determinava ja al comencament del segle
xvii
que el segon fill del rei rebes l'
Orleanes
(ducat d'Orleans) en herencia, i el tercer fill l'
Anjou
; tanmateix la cosa no es va fer naturalment amb els fills d'Enric IV, segons se sap merces a
Francois de Malherbe
.
Aquest ultim indica que del
≪senyor d'Orleans es va tenir cura de no ser altra cosa que "Senyor d'Orleans" (Monsieur") sense altre afegit, perque el rei havia dit tan aviat com va neixer que no volia que tingues mes de 10.000 lliures de renda en fons de terra i que, si servia be al seu germa, li donaria pensions. Tanmateix ahir al mati, diu que veia be que aquest nom de Senyor d'Orleans doncs era ja tant publicat fora i dins del regne, pels despatxos que havien estat fets, que ja no hi calia suprimir-lo; per be que sera Senyor d'Orleans, pero de manera titular i no altrament≫
[1]
Aquest us es ben comode, ja que permet designar precisament els fills, sobretot mentre no haguessin rebut el bateig sencer pero ja han estat onejats, ja que era frequent que s'esperes fins al
bateig
complet per donar-los un nom. Tal fou el cas del
duc d'Orleans
, segon fill de la parella reial.
no havia rebut encara el bateig complet, per tant cap nom no li ha estat donat.
Diversos biografs han avancat, copiant-se probablement uns sobre els altres, aquest error, donant el nom de Nicolau. Lluisa de Bourgeois, llevadora de la reina Maria de Medici, afirma que el duc ≪no ha tingut mai nom≫.
Un nen feble
[
modifica
]
Segons Louis Batiffol, biograf de
Maria de Medici
, que es recolza en els relats de l'epoca, el nen era escanyolit, feble,
≪dotat d'un cap enorme sobre un cos d'esquelet (...) es va arrossegar, constantment sofrint≫.
A la seva mort el
1611
,
≪se li va obrir el crani, tenia el cervell omplert de catarros i molt fet malbe, ple d'aigua negra i el cerebel que s'esmicolava als dits manejant-lo≫.
[2]
- ↑
de Malherbe
, Francois
.
Lettres a Peiresc
(en frances). La Pleiade, p. 378.
- ↑
Batiffol
, Louis.
La vie intime d'une reine de France au XVIIe siecle : Marie de Medicis
. vol.1. Calmann-Levy, 1931, p. 278.