Nicefor Botaniates
(Νικηφ?ρο? Βοτανει?τη?,
Nikiforos Botaniatis
) fou
emperador roma d'Orient
per un periode curt, del
1078
al
1081
. Despres d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador
Miquel VII
. Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar
Aleix I Comne
.
Ascens al tron
[
modifica
]
La seva familia, els
Focas
, deia ser descendents dels
Fabis
romans. Era considerat un general valent pero no tenia altres qualitats. Va comencar a servir com a general des del regnat de
Constanti IX
. Va participar en l'entronitzacio d'
Isaac I Comne
, inclosa la
batalla de Petroe
.
[1]
Encara que era considerat un militar competent tambe va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasio va ser fet captiu pels turcs
oghuz
.
[2]
Durant la campanya del regent
Roma IV Diogenes
contra
Mantziciert
no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d'
Anatolia
. Quan
Miquel VII Ducas
va assumir el poder sense Roma Diogenes, Botaniates va rebre el carrec d'estrateg i comandant de les tropes d'Anatolia.
Va capturar
Joan Ducas
, l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands.
Despres de diversos exits sobre els bulgars el general
Brienni
es va revoltar contra l'emperador
Miquel VII Ducas
amb el suport dels seljucides i fou proclamat emperador sota les muralles d'
Adrianopolis
.
[2]
Va enviar al seu germa Joan a assetjar
Constantinoble
i ell va continuar consolidant el seu poder a
Tracia
i
Macedonia
.
Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicefor Botaniates es va proclamar emperador deu dies despres que Brienni. Amb un exercit en majoria format per turcs, va arribar fins a
Nicea
; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germa Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitacio per ocupar la ciutat i el tron.
Abandonat per tots menys pels germans
Aleix
i
Isaac Comne
, Miquel va haver d'abdicar el
25 de marc
de
1078
. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps despres fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu
Miquel d'Efes
).
Nicefor III es va casar amb
Maria
, esposa de Miquel, de qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la
batalla de Calabrie
, i cegat poc despres.
Les seves maneres brutals, la seva ingratitud i la seva disbauxa van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de
Basilaci
, que fou derrotada al
Vardar
per
Aleix Comne
, la de
Constanci Ducas
i la de
Nicefor Melisse
. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comne, Aleix i Isaac, foren obligats a deixar la cort perque estava gelos de la popularitat d'aquests germans.
[2]
Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.
[6]
Incapac de resistir mes revoltes, Nicefor va proposar a Melisse d'abdicar en favor seu, pero Aleix Comne el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador (l'
1 d'abril
del
1081
). Nicefor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no gaire temps despres.
Bibliografia
[
modifica
]
- Brehier
, Louis.
"Le monde byzantin", volum 2
. Albin Michel, 2014.
- Canduci
, Alexander.
"Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9
. Pier, 2010.
ISBN 978-1-74196-598-8
.
- Kajdan
, Aleksandr.
"Oxford Dictionary of Byzantium", volum I
. Oxford University Press, 1991.
ISBN 978-0-19-504652-6
.
- Finlay
, George.
"History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2
. William Blackwood & Sons, 1854.
- Norwich
, John Julius
.
Byzantium: The Apogee"
. Penguin, 1993.
ISBN 0-14-011448-3
.
- Polemis
, Demetrios I.
The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography
. Londres: Athlone Press, 1968.