Nicefor III Botaniates

Il·lustracio de la col·leccio de sermons de Sant Joan Crisostom
Nom original	Nicefor Botaniates Νικηφ?ρο? Βοτανει?τη? (grec)
Biografia
Naixement	c.   1001 (Gregoria) Constantinoble
Mort	10 desembre 1081 (79/80 anys) Constantinoble
Sepultura	Constantinoble
Emperador roma d'Orient
1 de gener del 1078  – 1 d'abril del 1081
← Miquel VII Ducas Aleix I Comne →
Dades personals
Religio	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupacio	militar , emperador
Familia
Conjuge	Bebdene Maria d'Alania
Pare	Miquel Botaniates
Emperador roma d'Orient 31 marc 1078 ? 4 abril 1081 ←  Miquel VII Ducas ? Aleix I Comne  → Estrateg

Nicefor Botaniates (Νικηφ?ρο? Βοτανει?τη?, Nikiforos Botaniatis ) fou emperador roma d'Orient per un periode curt, del 1078 al 1081 . Despres d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador Miquel VII . Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar Aleix I Comne .

Ascens al tron [ modifica ]

La seva familia, els Focas , deia ser descendents dels Fabis romans. Era considerat un general valent pero no tenia altres qualitats. Va comencar a servir com a general des del regnat de Constanti IX . Va participar en l'entronitzacio d' Isaac I Comne , inclosa la batalla de Petroe . ^[1] Encara que era considerat un militar competent tambe va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasio va ser fet captiu pels turcs oghuz . ^[2] Durant la campanya del regent Roma IV Diogenes contra Mantziciert no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d' Anatolia . Quan Miquel VII Ducas va assumir el poder sense Roma Diogenes, Botaniates va rebre el carrec d'estrateg i comandant de les tropes d'Anatolia. ^[3] Va capturar Joan Ducas , l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands. ^[4]

Despres de diversos exits sobre els bulgars el general Brienni es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas amb el suport dels seljucides i fou proclamat emperador sota les muralles d' Adrianopolis . ^[2] Va enviar al seu germa Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tracia i Macedonia .

Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicefor Botaniates es va proclamar emperador deu dies despres que Brienni. Amb un exercit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea ; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germa Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitacio per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys pels germans Aleix i Isaac Comne , Miquel va haver d'abdicar el 25 de marc de 1078 . Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps despres fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes ).

Nicefor III es va casar amb Maria , esposa de Miquel, de qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Calabrie , i cegat poc despres. ^[5]

Govern [ modifica ]

Les seves maneres brutals, la seva ingratitud i la seva disbauxa van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de Basilaci , que fou derrotada al Vardar per Aleix Comne , la de Constanci Ducas i la de Nicefor Melisse . Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comne, Aleix i Isaac, foren obligats a deixar la cort perque estava gelos de la popularitat d'aquests germans. ^[2] Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador. ^[6] Incapac de resistir mes revoltes, Nicefor va proposar a Melisse d'abdicar en favor seu, pero Aleix Comne el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador (l' 1 d'abril del 1081 ). Nicefor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no gaire temps despres. ^[7]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Brehier , Louis. "Le monde byzantin", volum 2 . Albin Michel, 2014.  
• Canduci , Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9 . Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8 .  
• Kajdan , Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I . Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6 .  
• Finlay , George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2 . William Blackwood & Sons, 1854.  
• Norwich , John Julius . Byzantium: The Apogee" . Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3 .  
• Polemis , Demetrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography . Londres: Athlone Press, 1968.  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Nicefor III Botaniates