Lobuls cerebrals:
Blau:
lobul frontal
Verd:
lobul temporal
Rosa:
lobul occipital
Groc:
lobul parietal
La
Neuropsicologia
es la disciplina de la
psicologia
que estudia la relacio entre la funcio cerebral i la conducta o comportament.
[1]
Aquesta estudia els efectes que una
lesio
, dany o funcionament anomal en les estructures del
sistema nervios central
causa sobre els
processos cognitius
,
psicologics
, emocionals i del comportament individual.
[2]
Els efectes o deficits poden ser provocats per traumatismes craneoencefalics (TCE), accidents vasculars cerebrals o
ictus
(AVC), tumors cerebrals, malalties neurodegeneratives (com per exemple:
Alzheimer
,
esclerosi multiple
,
Parkinson
, etc.) o malalties del desenvolupament (
epilepsia
,
paralisi cerebral
, trastorn per deficit d'atencio/hiperactivitat (
TDAH
), etc.).
Hipotesi del cervell
[
modifica
]
La hipotesi del
cervell
, es recula als segles V i IV aC amb la rivalitat entre els filosofs
Alcmon de Crotona
que defensava la localitzacio dels processos mentals en el cervell, i
Emedocles
defensor de la
hipotesi cardiaca
. La polemica practicament ha durat 2000 anys fins que de forma gradual les evidencies cientifiques han imposat la hipotesi d'Alcmon. Una vegada acceptada, pero, va sorgir la polemica sobre la localitzacio del cervell, o sigui, si determinats comportaments son controlats per determinades arees del cervell. Els principals avaladors d'aquesta teoria foren
Franz Josef Gall
(
1758
-
1828
) i
Johan Casper Spurxheim
(
1776
-
1832
) amb el naixement de la teoria
frenologica
[1]
que relacionava les protuberancies i depressions amb aspectes importants del comportament. Spurzheim va anomenar frenologia a l'estudi de la relacio entre les caracteristiques de la superficie del crani i les facultats de la persona.
En aquest sentit el desenvolupament mes important, a partir de les critiques a la frenologia, foren les aportacions de
Paul Pierre Broca
(
1824
-
1880
)
[3]
i
Karl Wernicke
(
1848
-
1904
).
[4]
Broca va establir dos punts fonamentals per a la localitzacio:
[1]
- Un comportament esta controlat per una area especifica del cervell.
- En destruir l'area es destrueix selectivament el comportament.
Per altre canto Wernicke va aportar els seguents criteris:
[1]
- Els comportaments estan programats de manera sequencial (hi ha mes d'una area que controla la parla).
- El concepte de la desconnexio (La lesio de les connexions entre arees suposa simptomatologia semblant a si es lesionen les arees en questio).
Finalment cal destacar, que la tecnica d'estimulacio electrica va permetre confirmar la hipotesi de Broca i wernicke: el comportament es localitza al neocortex.
Hipotesi de la neurona
[
modifica
]
Aquesta hipotesi expressa que el sistema nervios esta format per cel·lules o unitats concretes i autonomes que poden interaccionar pero que no estan connectades fisicament.
[5]
Localitzacio anatomica de les funcions cognitives i de les emocions
[
modifica
]
Funcions cognitives
[
modifica
]
La localitzacio de les arees de Broca i Wernicke
La base anatomica de la parla i del llenguatge implica les estructures seguents:
[1]
- Area de Broca
: Es l'encarregada de la coordinacio complexa dels musculs necessaris per parlar. La situem en la part del
lobul frontal
situada just davant de la regio de l'escorca motora primaria que controla els musculs de la parla, i per tant, esta implicada en la produccio i en el record dels moviments musculars que produeixen les paraules.
- Area de Wernicke
: Alberga programes per transformar la informacio auditiva en unitats de significat. La situem en el
lobul temporal superior
i esta involucrada, en la percepcio de la parla i es necessaria per a la produccio d'una parla comprensible. Probablement conte records dels sons de les paraules.
- Fascicle arquat
: Connecta l'area de Broca i l'area de Wernicke
- Area facial precentral
- Area facial postcentral
- Escorca visual i auditiva
- Circunvolucio angular
Val a dir, que els mecanismes neurals que controlen els elements prosodics de la parla estan localitzats en l'
hemisferi dret
.
La memoria es un proces que produeix un canvi relativament permanent del comportament, mai no s'observa, sempre es dedueix. No podem identificar memories en el cervell, pero el producte de l'experiencia ens obliga a pensar que hi ha d'haver uns processos que expliquen aquest canvi. Per tant, entenem la memoria com un proces de connectivitat nerviosa. La situariem als:
[1]
- Lobuls temporals
: Responsables de la memoria a llarg termini, especialment l'
hipocamp
.
- Lobuls parietals
: Responsables de la memoria a curt termini.
- Lobuls frontals
: Necessaris per separar esdeveniments en el temps.
- Diencefal
: Les seves lesions poden produir amnesia global, com en la
sindrome de Korsakoff
.
Activitats Gestuals
[
modifica
]
El gest proposicional posa en marxa tot el cervell malgrat que el lobul parietal fa possible la integracio de les dades perceptives somestessiques i visuals aixi com l'assimilacio de les experiencies sensoriomotroes anteriors.
Activitats cognoscitives i intel·lectuals
[
modifica
]
El cortex associatiu i lobul frontal (en la identificacio), interve de forma especial per reconeixer el mateix cos i l'espai extracorporal. Per una altra banda, les activitats intel·lectuals necessiten la integritat del neocortex i de les estructures profundes.
Seguint la
Teoria de James-Lange
les emocions es produeixen abans de les respostes. L'emocio es la sensacio que apareix en percebre un fet excitant, quan succeeixen canvis corporals. Sembla que les principals estructures implicades en les emocions serien l'escorca frontal orbital, el sistema limbic i, de forma especial, l'amigdala i l'escorca temporal anterior, que estan intimament relacionades anatomicament formant un sistema amb entrades importants cap a l'hipotalem. Per altra banda, podem parlar de la lateralitzacio on l'hemisferi dret estaria mes implicat en reaccions negatives i l'hemisferi esquerre en emocions positives o d'indiferencia afectiva. L'expressio i comunicacio de les emocions impliquen mes l'hemisferi dret que l'esquerre.
Representacio dels processos mentals en el cervell
[
modifica
]
Mapes Topografics
[
modifica
]
- Mapes de projeccio
: Construits localitzant els axons que parteixen dels sistemes sensorials i es dirigeixen al cervell, i els axons que parteixen del neocortex i van al sistema motor. concretament es pot veure com:
- El sistema visual es projecta al lobul occipital posterior.
- El sistema auditiu es projecta al lobul temporal.
- El sistema somatosensorial es projecta al lobul parietal.
- El sistema motor s'origina al lobul frontal.
- Mapes funcionals
- Es construeixen mitjancant l'estimulacio electrica d'una zona determinada del cervell o relacionant un tipus de lesio amb canvis de comportament. El mes conegut es l'
Homuncul de Penfield
.
- Mapes citoaquitectonics
:
Korbinian Brodmann
va dividir el cervell pel solc central i va treballar cada meitat de forma aleatoria, numerant les confortacions de cel·lules que anava trobant i dividint el cervell en les
arees de Brodmann
Distribucio de les funcions cognitives mes importants
[
modifica
]
Lobul parietal
[
modifica
]
Dins les funcions del lobul parietal podem distingir dues funcions principals:
- Sensacions i percepcions somatiques.
- Integracio de la informacio sensorial.
Lobul temporal
[
modifica
]
El lobul temporal, que no te una funcio unitaria, te quatre funcions basiques:
- Sensacions auditives
- Percepcio auditiva i visual
- Emmagatzema informacio sensorial a llarg termini
- Assigna connotacions afectives als estimuls
Lobul frontal
[
modifica
]
Podem distingir tres nivells jerarquics en la funcionalitat del lobul frontal:
- 1r nivell: Control de moviments fins.
- 2n nivell: Control de moviments de les extremitats i del cos.
- 3r nivell: Control dels programes motors generals i afegeix flexibilitat. Sense aquesta funcio el comportament seria estereotipat, inflexible i mal adaptat.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
Carlson, N.R.
Fisiologia de la conducta
. Ariel Psicologia. 1993. Barcelona
- ↑
≪
¿En que consiste la neuropsicologia?
≫. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑
Mente, cerebro y adaptacion: la localizacion de las funciones cerebrales
- ↑
Karl Wernicke (1848-1904)
- ↑
Sabbatini R.M.E. April-July 2003.
Neurons and Synapses: The History of Its Discovery
.
Brain & Mind Magazine
, 17. Retrieved on
26 d'abril
,
2010
.