La neurofisiologia es la branca de la fisiologia i la psicologia que estudia el sistema nervios. En qualsevol accio o conducta d'un organisme esta present el sistema nervios. Qualsevol canvi en el seu desenvolupament es resultat de modificacions funcionals d'aquest sistema. La neurofisiologia s'ocupa de revelar com funciona aquest complicat sistema i com produeix la varietat de models de conductes que manifesten els organismes. No obstant aixo, malgrat els avencos produits en la investigacio, sobretot en els aspectes bioquimics i electrics, es te la conviccio que es molt mes el que es desconeix. ^[1]

Neurones i conductes [ modifica ]

Darrere de la capacitat humana de percebre, actuar, recordar, sentir i decidir entre d'altres, i a mes a fer-ho de forma adient a la situacio i a les circumstancies demandades per l'entorn hi ha bilions de cel·lules implicades en el funcionament del sistema nervios, les mes importants de les quals son les neurones . De neurones n'hi ha de dfierents formes i varietats en funcio de la seva especialitat, tot i que generalment tenen les 4 estructures seguents:

• Soma o cos cel·lular : Conte el nucli i les caracteristiques d'una cel·lula normal i unes estructures exclusives anomenades els microtubuls que fan la funcio de transport des del soma fins a l'axo.

• Dendrites : Prolongacions que parteixen del soma, aferents, encarregades de rebre l'impuls nervios.

• Axo : Tub llarg i prim, envoltat per una mena de funda, que li permet accelerar la conduccio de l'impuls, anomenada beina de mielina i que esta formada per les cel·lules de Schwann al sistema nervios periferic i per l'oligodendroglia al sistema nervios central i que deixen al descobert petites part de l'axo conegudes com a noduls de Ranvier per on la neurona entra en contacte amb el liquid extracel·lular. L'axo amb la beina rep el nom de fibra nerviosa .

• Botons Terminals : En els extrems son unes ramificacios que secreten una substancia quimica anomenada substancia transmissora o neurotransmissor que inhibeix o excita la neurona. ^[1]

Interaccions neuronals [ modifica ]

La interaccio entre dues neurones es un fenomen quimic i electric, que treballa amb la base d'un impuls nervios . La comunicacio entre neurones es fa mitjancant la sinapsis que pot tenir un efecte inhibidor o excitador en la neurona, el que suposen a la llarga conductes diferents en forma de contraccio muscular. ^[2]

Fenomen electric [ modifica ]

El missatge que es conduit al llarg de l'axo, des del cos cel·lular als botons terminals, i rep el nom de potencial d'accio . Per una altra banda el potencial de repos es produeix ates que diversos ions es troben en diferents concentracions en els liquids de l'interior i de l'exterior de la cel·lula. ^[1]

Fenomen quimic [ modifica ]

Les neurones no contacten entre si sino que hi ha un espai intersinaptic on la neurona excitada allibera unes substancies quimiques que produeixen efectes despolaritzadors sobre la membrana de la neurona posterior i aixi te lloc la transmissio nerviosa. Com que la transmissio sinaptica es unidircional, odem parlar de neurona pre-sinaptica i neurona post-sinaptica. El proces de transmissio suposa les seguents fases:

• La sintesi de la substancia transmissora.
• L'emmagatzament en les vesicules sinaptiques.
• L'alliberacio a l'espai sinaptic.
• Interaccio amb la neurona post-sinaptic i obertura dels canals ionics en la membrana postsinaptica.

Les classes de sinapsi, difereixen en funcio de l'efecte que tingui la neurona presinaptica sobre la postsinaptica :

• Excitadora : Despolaritza (PEP) el potencial de repos de la neurona postsinaptica i excita la neurona posterior.
• Inhibidora : Hiperpolaritza (PIP) el potencial de repos de la neurona postsinaptica, es a dir, disminueix la seva excitabilitat.

Anatomia funcional del sistema nervios central [ modifica ]

La medul·la espinal [ modifica ]

Allotjada en el conducte raquidi o columna vertebral, es l'encarregada de distribuir les fibres motores cap als organs efectors del cos (glandules i musculs) i recull la informacio somatosensorial que ha d'arribar al cervell. La medul·la te cert grau d'autonomia respecte al cervell, ja que s'hi localitzen diversos circuits reflex. La medul·la espinal consta de substancia blanca (feixos ascedents i descedents d'axons mielinitzats) i que se situa a la periferia, i la substancia grisa formada per cossos neuronals i axons curts no mielinitzats,

Encefal [ modifica ]

es la porcio superior del Sistema nervios central i el conformen el cervell , el cerebel i el Tronc encefalic .

Cervell [ modifica ]

De forma ovoida, es conforme en dos hemisferis formats cada un per substancia blanca , substancia grisa i cavitats ventriculars i seratspe cos callos .

• Substancia blanca : Constituida per fibres (axons i dendrites) on cal destacar les fibres comissurals o comissures interhemisferiques com el cos callos, la comissura blanca anterior que enllaca el cortex temporal i el sistema limbic i la comisura hipocampica.

• La Substancia grisa : Constituida principalment per neurones es localitza a l'escorca cerebral i els nuclis de base:
  • Escorca cerebral : es disposen en 6 capes, que poden separar-se en 2 grups segons la seva funcio:
    • Les 4 capes exteriors reben informacio d'axons d'altres arees del cervell.
    • Les dues capes interiors envien axons a altres arees del cervell.

El cortex es pot dividir en 3 parts:

• Neocortex : es l'escorca que cobreix els dos hemisferis i es subdivideix en 4 lobuls: frontal, parietal, temporal i occipital.
• Archicortex : La mes antiga i s'encarrega dels instints primaris basics.
• Paleocortex : Capa del mig que es relaciona amb l' olfacte .

Tot el neocortex te la mateixa estructura basica de neurones en 6 capes, i es pot dividir en 40 arees ( arees de Brodmann ) i en 3 zones:

• Sensitiva : Rep informacio de tots els sistemes sensitius d'entrada (aferents).
• Motora : Controla l'activitat de musculs i glandules.
• Associacio : Involucrada en funcions de conducta de major complexitat.

Si tenim en compte el mapa funcional podem separar-ho en:

• zones sensitives primaries
• Zones motores primaries
• zones d'associacio sensorial

Cerebel [ modifica ]

Es l'encarregat del control de l'equilibri i del moviment voluntari. La seva funcio es establir ajustos correctors de les activitats motrius desencadenades per altres parts de l'encefal.

Tronc de l'encefal [ modifica ]

Es la connexio entre cervell, cerebel i medul·la. Esta constituit per:

• Mesencefal : On es troba el centre dels moviments dels ulls i les estacions de connexio dels reflexos motivats per excitacions visuals o auditives.
• Protuberancia : Rep les sensacions de l'oida i l'equilibri.
• Bulb raquidi : Assegura el desenvolupament normal d'algunes funcions de la vida de relacio (mobilitat i postura).

Sistemes de suport del sistema nervios central [ modifica ]

Cel·lules de suport [ modifica ]

Son cel·lules que tenen funcions de suport, d'aillament, de defensa i de nutricio de les neurones, el seu conjunt rep el nom de neuroglia. Parlem de:

• Astrocits
• Microglia
• Oligodendroglia
• Cel·lules ependimals

Barrera hematoencefal·lica [ modifica ]

Barrera funcional entre la sang i el fluid que envolta les cel·lules del cervell. De totes maneres, aquelles substancies que interessa al cos que superin la barrera no son rebutjades, per tant parlem d'una barrera selectivament permeable.

Meninges [ modifica ]

Son lamines protectores que envolten el cervell i la medul·la i consten de 3 capes:

• Duramater : Mes externa i resistent.
• Aracnoides : Capa intermedia
• Piamater : intimament unida al cervell i la medul·la.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Neurofisiologia