한국   대만   중국   일본 
Navalvillar de Pela - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Navalvillar de Pela

Plantilla:Infotaula geografia políticaNavalvillar de Pela
Imatge

Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  39° 05′ 00″ N, 5° 28′ 00″ O  /  39.083333333333°N , 5.4666666666667°O  / 39.083333333333; -5.4666666666667
Estat Espanya

Comunitat autonoma Extremadura

Provincia Provincia de Badajoz Modifica el valor a Wikidata
Capital Navalvillar de Pela Modifica el valor a Wikidata
Conte la subdivisio
Poblacio humana
Poblacio 4.364 (2023) Modifica el valor a Wikidata (17,37 hab./km² )
Geografia
Part de
Superficie 251,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 368 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creacio 1418 Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio politica
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Sanchez Custodio Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 06760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE 06091 Modifica el valor a Wikidata

Lloc web navalvillardepela.es Modifica el valor a Wikidata

Navalvillar de Pela es un municipi espanyol situat a la provincia de Badajoz , dins la Comunitat Autonoma d' Extremadura . El poble es troba a l' est de la comarca de las Vegas Altas , al limit amb la comarca de la Siberia , i a l'abric de la Sierra de Pela . El seu terme municipal es de 251,2 quilometres quadrats i compren dues pedanies: Vegas Altas i Obando .

Historia [ modifica ]

Navalvillar de Pela, en el seu emplacament actual i amb aquesta denominacio, naixi el 1418 quan un grup de veins demana permis a l'Ajuntament de Trujillo per a fitar el terme. Pero el fet fundacional de la poblacio en el segle  xv no s'ha d'entendre com quelcom absolut. Amb anterioritat, aquests paratges comptaven amb ocupacio humana que aniria variant amb el pas dels temps.

A l' edat antiga , el terme municipal pertanyia als dominis dels vetons , poble iberic preroma. Els llegats d'aquest poble son representacions en bronze d'animals i homes a cavall. El poblament d'aquestes serres, des de temps prehistorics esta testificat per la presencia de pintures rupestres esquematiques a la zona. En les seves proximitats va florir l'assentament roma de Lacipea, havent-se trobat tambe en els seus voltants, en un altre temps, els nuclis de La Vilavella i San Isidro, aquest ultim pertanyent al monestir de Santa Maria de Guadalupe .

Com altres pobles de l'entorn, en temps passats la poblacio va pertanyer jurisdiccionalment a la ciutat de Trujillo, i en el religios, a la diocesi de Plasencia , en el si de la qual encara continua. En l'ambit comarcal, la localitat es coneguda familiarment com a Pela, i els seus naturals com pelenos . [1] Velles tradicions parlen de l'existencia en les serres properes de fortificacions templaries, de les quals no obstant aixo, cap resta es coneix en l'actualitat, tractant altres de connectar amb la localitat la figura, mort i enterrament del rei Pere I de Castella , en una llegenda que tambe es repeteix en altres indrets de l'entorn.

Festes [ modifica ]

Navalvillar de Pela es coneguda a Extremadura per la seva famosa La Encamisa , coneguda tambe com a Carrera de San Anton , que se celebra cada 16 de gener , vigilia de Sant Antoni Abat.

Segons la memoria popular, la Encamisa commemora la historica salvacio del poble enfront dels moros quan aquests van intentar envair-lo. Aquesta es va aconseguir a forca d'encendre fogueres i, amb camises blanques i carreres dels seus cavalls, van poder confondre als invasors, que van fugir creient que els naturals del poble eren mes. La salvacio es dedica a Sant Antoni Abat .

La festa te, entre altres protagonistes, al genet, amb la camisa blanca, mocador vermell al coll i un altre multicolor que li cobreix el cap, acabat en bec, i al cavall que porta la famosa flassada de madronos . Entre fogueres enceses, els genets inicien les carreres a mitja tarda el dia 16 de gener, vespres de Sant Antoni, al so del tamborer que recorre els carrers de Navalvillar de Pela per tres vegades, al costat del banderer, la Confraria i la Corporacio.

La festa dura fins a la matinada, i es norma que els habitants del poble obsequiin els milers de visitants que acudeixen a gaudir de la festa amb la degustacio dels seus vins de pitarra i dels seus bunyols.

Referencies [ modifica ]

  1. Rodriguez Palencia , Jose Luis ≪ Gentilicios de Extremadura ≫. Revista de Folklore . Fundacion Joaquin Diaz [Uruena], num. 436, 2018, pag. 71. ISSN : 0211-1810 [Consulta: 13 febrer 2020].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Navalvillar de Pela