Navalvillar de Pela
es un
municipi
espanyol
situat a la
provincia de Badajoz
, dins la Comunitat Autonoma d'
Extremadura
. El poble es troba a l'
est
de la comarca de
las Vegas Altas
, al limit amb la
comarca de la Siberia
, i a l'abric de la
Sierra de Pela
. El seu terme municipal es de 251,2 quilometres quadrats i compren dues pedanies:
Vegas Altas
i
Obando
.
Navalvillar de Pela, en el seu emplacament actual i amb aquesta denominacio, naixi el
1418
quan un grup de veins demana permis a l'Ajuntament de
Trujillo
per a fitar el terme. Pero el fet fundacional de la poblacio en el segle
xv
no s'ha d'entendre com quelcom absolut. Amb anterioritat, aquests paratges comptaven amb ocupacio humana que aniria variant amb el pas dels temps.
A l'
edat antiga
, el terme municipal pertanyia als dominis dels
vetons
, poble iberic preroma. Els llegats d'aquest poble son representacions en bronze d'animals i homes a cavall. El poblament d'aquestes serres, des de temps prehistorics esta testificat per la presencia de pintures rupestres esquematiques a la zona. En les seves proximitats va florir l'assentament roma de Lacipea, havent-se trobat tambe en els seus voltants, en un altre temps, els nuclis de La Vilavella i San Isidro, aquest ultim pertanyent al monestir de
Santa Maria de Guadalupe
.
Com altres pobles de l'entorn, en temps passats la poblacio va pertanyer jurisdiccionalment a la ciutat de Trujillo, i en el religios, a la
diocesi
de
Plasencia
, en el si de la qual encara continua. En l'ambit comarcal, la localitat es coneguda familiarment com a Pela, i els seus naturals com
pelenos
.
[1]
Velles tradicions parlen de l'existencia en les serres properes de fortificacions templaries, de les quals no obstant aixo, cap resta es coneix en l'actualitat, tractant altres de connectar amb la localitat la figura, mort i enterrament del rei
Pere I de Castella
, en una llegenda que tambe es repeteix en altres indrets de l'entorn.
Navalvillar de Pela es coneguda a Extremadura per la seva famosa
La Encamisa
, coneguda tambe com a
Carrera de San Anton
, que se celebra cada
16 de gener
, vigilia de Sant Antoni Abat.
Segons la memoria popular, la
Encamisa
commemora la historica salvacio del poble enfront dels moros quan aquests van intentar envair-lo. Aquesta es va aconseguir a forca d'encendre fogueres i, amb camises blanques i carreres dels seus cavalls, van poder confondre als invasors, que van fugir creient que els naturals del poble eren mes. La salvacio es dedica a
Sant Antoni Abat
.
La festa te, entre altres protagonistes, al genet, amb la camisa blanca, mocador vermell al coll i un altre multicolor que li cobreix el cap, acabat en bec, i al cavall que porta la famosa flassada de
madronos
. Entre fogueres enceses, els genets inicien les carreres a mitja tarda el dia 16 de gener, vespres de Sant Antoni, al so del tamborer que recorre els carrers de Navalvillar de Pela per tres vegades, al costat del banderer, la Confraria i la Corporacio.
La festa dura fins a la matinada, i es norma que els habitants del poble obsequiin els milers de visitants que acudeixen a gaudir de la festa amb la degustacio dels seus vins de
pitarra
i dels seus bunyols.
Enllacos externs
[
modifica
]