Natufia

Tipus	cultura arqueologica
Part de	epipaleolitic
Eponim	riu Natuf
Geografia
Originari de	Llevant
Inici	mil·lenni XII aC
Fi	segle XCV aC i mil·lenni IX aC
Mapa de distribucio
Seguit per	Neolitic preceramic

El natufia es una cultura de l' epipaleolitic desenvolupada des de l' Eufrates fins a Egipte entre 11.000 i 8.000 BP (abans del present) . El nom va ser proposat per Dorothy Garrod el 1932, a partir del jaciment d'Uadi-an-Natuf a Cisjordania .

Lloc i formes d'habitatge [ modifica ]

Durant el natufia es vivia ja en poblacions. S'han excavat diversos poblats al Negueb , Galilea , Transjordania i Siria . Les cases eren de planta oval o semicircular i en part eren subterranies. Les parets eren de pedra i la cobertes de fusta. Hi apareixen ja estructures d'acumulacio de cereals , com la sitja .

Economia [ modifica ]

Coexistia la caca (sovint de gaseles), la pesca (sobretot mol·luscs) i la recol·leccio de vegetals encara silvestres, pero que despres originarien els conreats (blat, ordi, llenties, festucs, ametlles, etc.). Hi ha molins barquiformes i morters de pedra dura i falc de fusta amb trossets de pedra tallada incrustats. La domesticacio d'altres animals, a banda el gos , no es segura. Consumien cereals d'origen salvatge ^[1] en una mena de pa.

Industria litica i en os [ modifica ]

La litica esta definida pels segments de cercle (natufia) i diverses figures microlitiques. Hi ha peces per a pesar. Segons els diversos jaciments, els utillatges varien. A Murey Bet, hi ha microburins, pics de pedra i puntes amb peduncle.

En os o banya, es fan punxons, atzagaies biconiques, hams i arpons.

Enterraments [ modifica ]

Podien ser en sepultura individual o col·lectiva i tant dins com fora dels habitatges. L'aixovar funerari es componia de collarets, mol·luscs, obsidiana , ossos de gasela o morters de basalt .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Natufia