De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Naixenca d'un infant
La
naixenca
o
naixement
(o
naiximent
) es el moment d'inici de l'existencia autonoma (fora de la
matriu
o d'un ou) d'un
esser viu
. Generalment, per a un
animal
, la naixenca es considerada com el moment en que ix del ventre de sa mare en el cas dels
mamifers
, o de l'ou en
reptils
,
ocells
,
amfibis
,
insectes
i la major part dels
peixos
.
El terme es usat tambe per analogia per a designar l'inici d'un periode, d'un fenomen, o fins d'una cosa inanimada
En els
essers humans
, la gestacio dura prop de nou mesos; el periode que va abans de la naixenca es tambe conegut com a
prenyat
. La naixenca es passa de manera molt diferent segons els llocs o les epoques; "Donaras a llum enmig de dolors" es el missatge que dona la
Biblia
, que pareix haver dominat durant molt de temps Occident (fins a la teoria i la practica del
part sense dolor
), mentre que molts pobles pareixen considerar el part i la naixenca com a mes naturals, una segona naixenca es, d'altra banda, sovint celebrada en cerimonies d'iniciacio. Es el cas per exemple de la iniciacio a una religio: circumcisio jueva o islamica, bateig cristia,
escarificacions
rituals...
- La naixenca biologica es produeix al
part
quan l'infant es expulsat del ventre maternal, despres que el
cordo umbilical
es tallat; l'infant esdeve llavors capac de respirar per ell mateix.
- Del punt de vista juridic, l'hora i el lloc de la naixenca tenen una importancia que justifica, en la major part dels
paisos desenvolupats
, la definicio tan estricta del moment de la naixenca, que te moltes consequencies en el dret (i a vegades en la moral en certs contexts culturals)
- En dret, la naixenca defineix el
punt de partida
de l'existencia d'una persona: una persona que naix adquireix una
personalitat juridica
, font de drets (sobretot el
dret a la vida
) pero tambe d'obligacions. Aixi, una vegada nascut, tot acte que es faca contra la integritat de la vida d'un esser huma pot ser considerat com a
homicidi
. L'estat juridic i moral d'abans de la naixenca es sotmes a fluctuacions culturals i religioses: per a certes concepcions religioses, l'embrio de menys de tres mesos, i d'enca de la concepcio, no pot ser impedit de desenvolupar-se sense que les persones que prenen la decisio no siguen condemnables. Dos comportaments son particularment assenyalats: l'avortament i la no-assistencia medica a un infant que s'estima que no sera viable. Pero hi ha tambe el cas de la mort del fetus: una persona que mata accidentalment un fetus que es dins del ventre de sa mare (per accident d'auto, enverinament, maltractaments...) es culpable d'homicidi? La questio es duta de manera diferent segons els drets nacionals en funcio de les representacions socials propies de cada nacio.
- El lloc de naixenca te consequencies juridiques i socials. Es font de drets i deures, sobretot perque determina la
nacionalitat
(per als paisos partidistes d'un
dret de sol
).
- La data de naixenca determina l'edat d'una persona, la seua data d'aniversari i, juridicament, alguns dels seus drets (concepte de
majoritat
). Segons si se situa o no durant el curs d'un
matrimoni
, la data de naixenca defineix els conceptes d'infant legitim i d'infant natural. La data de naixenca es usada pels
astrolegs
per a definir l'horoscop i el
tema astral
d'una persona.
- En la
moral
i la
religio
, la questio de la naixenca ha estat debatuda durant molt de temps, per a alimentar les questions juridiques sobre el dret de l'infant a naixer i de l'infant no-viable.
Agusti d'Hipona
, teoleg i
pare de l'Esglesia
per exemple s'ha demanat a partir de quin moment el fetus pot ser dotat d'una anima; situava de manera diferent aquesta data segons el sexe de l'infant: els xics tenien una
anima
de manera mes precoc. Al segle XXI, una gran part del combat dels col·lectius anomenats
pro-vida
contra l'avortament son sobre el reconeixement de drets de l'infant a naixer.
Naixences multiples
[
modifica
]
- Els bessons en moltes civilitzacions han estat considerats d'una manera particular, com tambe en els mites i religions (
Romul i Rem
,
Castor i Pol·lux
…)
- Del punt de vista de la
salut
, les naixences multiples posen sovint mes problemes. I el desenvolupament de la concepcio assistida posa noves questions etiques i epidemiologiques. En efecte les
FIV
i l'
estimulacio ovarica
augmenten molt el risc de tenir bessons o trigemins (independentment de l'edat de la mare), sovint associats a una prematuritat i a un risc mes elevat de problemes de desenvolupament posteriors. El risc de mortalitat per a la mare es igualment augmentat Els tractaments d'estimulacio ovarica usats als anys 1990-2010 han permes de multiplicar per 4 el nombre de naixenca respecte als altres tractaments, i son l'origen de 4,5 % dels naixences als Estats Units, pero son tambe l'origen de gairebe 23 % de naixences multiples, sovint prematures. Aquests bebes prematurs mes nombrosos corresponen a un cost suplementari de 26 milions de dolars/any per als Estats Units, no inclosos els costs de cures durant la vida futura Una altra questio, etica, es que els pares que no poden tenir naturalment infants podrien aixi fer passar a la seva descendencia gens roins.
Folklore, mites i religions
[
modifica
]
Una cigonya i un nounat
- Les naixences (d'un deu, d'un heroi, d'una ciutat...) son elements importants de molts
mites
. La naixenca sembla igualment sovint representada a les cerimonies d'iniciacio tradicionals.
- Als paisos occidentals, els adults compromesos per les questions sexuals lligades a la concepcio contaven sovint als
infants
que els xics naixen en les
cols
i les
xiques
en les roses, o que es una
cigonya
qui porta els nounats.
- Nadal
es una festa cristiana que celebra cada any la naixenca de
Jesucrist
. La data de naixenca exacte del Crist es desconeguda, la seua festa ha estat fixada liturgicament el
25 de desembre
en la major part dels paisos.
A Europa la reculada de l'edat de la mare s'explica per diferents factors: durada estudis, treball femeni, instal·lacio a la vida amb diplomes, faena estable, allotjament i vida de parella
[1]
Bibliografia
[
modifica
]
- Marie-Franca Morel,
Entrar a la vida
: naixements i infanteses a Franca tradicional, Gallimard, 1978
- Pascale Mormiche, Naixement i petita infantesa a la cort de Franca (Edat mitjana - XIX segle), Premses Universitaries del Septentrion, 2017
