Els regnes medievals de Gal·les.
El
nacionalisme gal·les
(en
gal·les
:
Cenedlaetholdeb Cymreig
) es un moviment que es va fer popular al segle
xix
i al llarg del segle
xx
. Generalment, vol la
independencia
de
Gal·les
dins del
Regne Unit
(es a dir, que Gal·les sigui un
estat lliure associat
al
Regne Unit
amb la possibilitat de la independencia total) o fora. Compta amb el 20% de suport de l'electorat de Gal·les.
La historia del nacionalisme gal·les comenca abans de la Conquesta Anglo-Normanda, quan el Pais de Gal·les estava dividit en diversos regnes. Ara i ades, reis com Hywel Dda i Rhodri el Gran aconseguien unificar alguns d'aquests regnes, pero les seves terres es dividien de nou quan morien. El 1282, nomes Gwynedd va destacar, al qual li va ser concedit el titol de Princep de Gal·les.
Despres de la derrota de Llywelyn l'Ultim a mans d'Eduard I d'Anglaterra, Gal·les va perdre el seu ultim regne independent i va quedar sotmes a la corona anglesa, directament o indirecta. No obstant aixo, Gal·les va conservar alguns vestigis que el diferenciaven del seu vei, com ara la llengua gal·lesa, la cultura, les lleis i el sistema duaner. Fins a la victoria d'Enric VII a Bosworth el 1485, els gal·lesos es van rebel·lar en unes quantes ocasions contra la Corona Anglesa en una temptativa de guanyar la independencia. La rebel·lio mes gran va ser la del noble gal·les Owain Glyndwr, que es va guanyar el suport popular el 1400 i va derrotar una forca anglesa a Plynlimon el 1401. Va ser proclamat Princep de Gal·les, i va buscar l'ajuda dels francesos, pero el 1409 les seves forces van ser derrotades i dispersades davant dels atacs continus del Rei Enric IV d'Anglaterra i, com a consequencia, es van imposar mesures mes repressives al poble gal·les. Glyndwr va desapareixer, i el lloc on reposa la seva tomba avui dia es encara un misteri.
Annexio a la Corona Anglesa
[
modifica
]
Al llarg del periode de la conquesta anglesa els poetes gal·lesos van mantenir viu el somni de la independencia. L'explicitacio d'aquest anhel es coneixia com a "canu brud" (poesia profetica), i tractava sobre la idea d'un "messies" conegut com a I Mab Darogan (el Fill de Destinacio), que no nomes eliminaria el jou angles, sino que reconquistaria tota la Gran Bretanya per als pobles britanics restants.
Durant el regnat d'Enric VIII els drets del Pais de Gal·les es van retornar i es van integrar en el sistema legal angles. Les mesures repressives contra el poble gal·les que hi havia hagut des de la rebel·lio d'Owain Glyndwr mes d'un segle abans es van eliminar. Aixo tambe es va explicitar en una representacio politica per al Pais de Gal·les en el Parlament de Westminster
Gal·les va compartir identitat legal amb Anglaterra, ja que eren una entitat conjunta coneguda simplement com a Anglaterra, fins al 1967. D'enca d'aleshores es van separar en Anglaterra i Pais de Gal·les. Les lleis tambe havien determinat la divisio del Pais de Gal·les en comtats a partir del 1282, i l'administracio local havia estat establerta seguint el model angles.
Un objectiu de les lleis angleses era convertir l'angles en l'unica llengua vehicular de tots els organismes oficials, cosa que excloia la major part dels gal·lesos de qualsevol oficina tret que adoptessin l'angles d'alguna manera o una altra.
El patriotisme, o una forma no polititzada de nacionalisme, va deixar una petjada forta al Pais de Gal·les, amb l'orgull de la seva llengua, duanes i la historia comuna a tots els nivells de la societat.
La influencia del nacionalisme europeu
[
modifica
]
Dues figures del segle
xix
estan associades amb els principis del nacionalisme gal·les en el sentit especificament politic, Michael D. Jones (1822-1898) i Emrys ap Iwan (1848-1906). Inspirats per les revolucions de 1848 i l'auge del
nacionalisme irlandes
, es van adonar que el Pais de Gal·les era diferent d'Anglaterra, ates que tenia una llengua propia que la gran majoria dels habitants parlava i una forma diferent de la religio cristiana que havia tingut molts problemes amb l'esglesia estatal. Gradualment es van comencar a preguntar: quina era la diferencia entre nacions com Irlanda i Hongria i el Pais de Gal·les, que lluitaven per ser lliures?
Tambe hi va haver alguna influencia del nacionalisme escoces.
L'auge del nacionalisme gal·les va ser durant el segle
xx
, pero no tant com a Europa o Irlanda. En diverses vegades tant el Partit Laborista com el Partit Liberal van reclamar una autonomia gal·lesa, o la independencia. El 1925 amb el naixement del
Plaid Cymru
(partit nacionalista de Gal·les) hi va haver un intent d'independencia que, pero, no va reeixir.
L'eleccio d'un govern laborista el 1997 va incloure un compromis de celebrar un referendum per a l'establiment d'una Assemblea Gal·lesa. El referendum es va guanyar per poca diferencia, amb el Plaid Cymru, els Democrates Liberals i la major part de la societat gal·lesa civica que recolzava les propostes del govern laborista.
Altres moviments/partits nacionalistes
[
modifica
]
- Cymru Goch ('Pais de Gal·les Roig'), ≪Socialistes gal·lesos≫
. El moviment va ser fundat el 1987 per lluitar per a un Gal·les socialista i lleure. Va publicar la revista mensual
I Faner Goch
(= La Bandera Vermella).
- Cymru Annibynnol ('Pais de Gal·les independent')
. Un partit politic fundat el 2000 per alguns antics membres del
Plaid Cymru
sota el lideratge de John Humphries, un antic periodista i redactor del Correu Occidental. El partit es va presentar a les eleccions de l'Assemblea Nacional del 2003 presentant candidats per a les seus regionals. Poc despres de les eleccions es va dissoldre. La rao principal de la seva existencia era la insatisfaccio amb el compromis del Plaid Cymru a dur a Gal·les cap a la independencia.
- Cymdeithas any Iaith Gymraeg ('La societat de la llengua gal·lesa')
. Establert el 1962 pels membres del
Plaid Cymru
, es tracta d'un un grup que fa campanya a favor dels drets de la llengua gal·lesa. Utilitzen l'accio no violenta pero directa en la seva campanya, i es veuen com a part del moviment de resistencia global.
- Cymuned ('Comunitat')
. Grup establert el 2001 que fa campanya a favor dels drets de la llengua gal·lesa, principalment concentra els esforcos en les parts occidentals del Pais de Gal·les, on el
gal·les
es la llengua principal. Tambe es consideren part dels moviments globals en pro dels drets dels pobles indigenes.
- Cymdeithas Cyfamod i Cymry Rhydd ('Societat per a Gal·les lliure')
. Fundat el 1987 arran de la insatisfaccio produida per la manera en que el partit
Plaid Cymru
mirava de materialitzar el compromis de dur a Gal·les a la independencia. Van fer campanya a favor de la creacio d'un passaport gal·les.
- Mudiad Rhyddhad Cymru ('Moviment d'alliberament del pais')
. Partit format pels representants d'altres partits menors: Balchder Cymru, Cymru 1400, Medi 16, i RDM. Van arribar a l'acord que aquestes organitzacions haurien d'unir-se en un unic moviment per tal de guanyar mes forca en el cami cap a un Pais de Gal·les lliure. El moviment es va anomenar Mudiad Rhyddhad Cymru' (MRC). Els seus objectius son:
- Fer campanya per a la independencia d'un Pais de Gal·les republica.
- Defensar la cultura i la llengua del Pais de Gal·les.
- Clewes, Roy (1980), To dream of freedom: the struggle of M.A.C. and the Free Wales Army. Talybont: Y Lolfa.
ISBN 0-904864-95-2
.
- Davies, John (Ed.) (1981), Cymru'n deffro: hanes y Blaid Genedlaethol, 1925-75. Talybont: Y Lolfa.
ISBN 0-86243-011-9
. A series of essays on the history of the first fifty years of Plaid Cymru.
- Davies, R. R (1997) The Revolt of Owain Glyn Dwr. Oxford, OUP,
ISBN 0-19-285336-8
.
- Morgan, K. O. (1971), 'Radicalism and nationalism'. In A. J. Roderick (Ed.), Wales through the ages. Vol II: Modern Wales, pp. 193?200. Llandybie: Christopher Davies (Publishers) Ltd.
ISBN 0-7154-0292-7
.
- Williams, G. A, When Was Wales?: A History of the Welsh. London. Black Raven Press,
ISBN 0-85159-003-9
- Humphries, John, "Freedom Fighters: Wales' forgotten war, 1963-1993," Cardiff, University of Wales Press,
ISBN 978-0-7083-2177-5
.
Enllacos externs
[
modifica
]