Situacio de l'actual
Bengala
(
Bangladesh
i
Bengala Oriental
.)
Els
Nababs de Bengala
eren els
Nazims
o
Subahdars
(governadors provincials) hereditaris del
Subah
(provincia) de
Bengala
durant l'era de l'
imperi Mogol
i governadors
de-facto
de la provincia.
De 1717 a 1880, de forma consecutiva, tres dinasties islamiques ? els Nasiri, els Afshar i els Najafi ? van governar Bengala:
La primera dinastia, els Nasiri, van governar de 1717 fins a 1749. El fundador dels Nasiri,
Murshid Quli Jafar Khan
, va ser venut com esclau ben jove i comprat per un Haji Shafi Isfahani, un comerciant
persa
de
Isfahan
, que el va convertir a l'
islam
. Va entrar al servei de l'emperador
Aurangzeb
i va anar ascendint a traves de la jerarquia fins a esdevenir
Nazim
de Bengala el 1717, un carrec que va mantenir fins a la seva mort el 1727. El van succeir el seu net i el seu gendre fins que el seu net va ser mot en batalla i succeit per
Alivardi Khan
de la dinastia Afshar el 1740.
La segona dinastia, els Afshar, van governar de 1740 to 1757. Van ser succeits per la tercera i ultima dinastia que va governar Bengala, els Najafi, despres que
Siraj ud-Daulah
, l'ultim dels governants Afshar fos vencut a la
Batalla de Plassey
el 1757.
La dinastia Najafi de Bengala que era
sayyid
i per tant descendent del Profeta
Mahoma
per mitja de l'
Imam
Al-Hassan ibn Ali
, va governar entre 1757 i 1880.
Sota el domini mogol
[
modifica
]
El
Subah
de
Bengala
era una de les parts mes riques de l'
imperi Mogol
. Quan l'imperi Mogol va comencar el seu declivi, els nababs van augmentar el seu poder, malgrat que formalment estaven subordinats a l'imperi. Van exercir un gran poder per dret propi, i van governar el
Subah
com governants independents a efectes practics.
Sota el domini britanic
[
modifica
]
Despres que el Nabab
Siraj ud-Daulah
(l'ultim governant independent de Bengala) fos derrotat per les forces britaniques de Lord
Clive
a la
Batalla de Plassey
el 1757, els Nababs es van convertir en governants poc influents dependents dels britanics. El Nabab que va substituir
Siraj ud-Daulah
va ser
Mir Jafar
. Va ser conduit personalment fins al tron per
Robert Clive
despres del triomf britanic a la batalla. Va intentar breument reafirmar el seu poder aliant-se amb els holandesos, pero el seu pla va acabar fracassant a la
Batalla de Chinsurah
. Despres de la concessio de l'emperador mogol
Shah Alam II
a la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
de les
Diwani
de Bengala,
Bihar
i
Orissa
el 1765 i el nomenament de
Hastings
com a primer
Governador General de Bengala
el 1771, els Nababs van ser privats de tot poder real i, finalment, el 1793, quan el
nizamat
(govern) tambe els va ser tret, es van quedar merament com pensionistes de la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
. El 1880,
Mansur Ali Khan
, l'ultim Nabab de Bengala, va ser forcat a renunciar al seu titol. El seu fill, el Nabab Sayyid
Hassan Ali Mirza Khan Bahadur
, que el va succeir, va rebre el titol menor de Nabab de
Murshidabad
de mans dels britanics. Els seus descendents van mantenir el titol fins al 1969 quan l'ultim Nabab de la dinastia va morir; des d'aleshores el titol es troba en disputa.
Els Nababs de Bengala (1717-1880)
[
modifica
]
Murshidabad, la capital dels Nababs de Bengala a principis del segle
xix
Nasiri (1717-1740)
Afshar (1740-1757)
Najafi (1757-1880)
Nababs de Murshidabad (Najafi) 1880-1969
[
modifica
]
Nawab Nazim Mutizum-ul-Mulk Muhsinuddaula Feradun Jah Syed Mansur Ali Khan Bahadur Nasirat Jang (1830-1884) va pujar al tron el
1838
i fou declarat major d'edat el
1853
. Va viure la major part del temps a
Anglaterra
i es va casar amb una princesa de Bengala, tenint tambe dues dones angleses i dues concubines, a mes d'altres relacions informals. Va tenir uns cent fills. Va retornar a Bengala i va abdicar el poder el
1880
en el seu fill i va rebre el titol menor de nawab bahadur de Murshidabad. El va succeir el seu fill Ihtisham-ul-Mulk Raisuddaula Amir-ul-Umara Nawab Sir Syed Hassan Ali Khan Bahadur Mahabat Jang (1846-1906) que el
1882
va ser reconegut com a nawab bahadur de Murshidabad per
sanad
i fou fet cavaller comandant de l'orde de l'Imperi Indi el
1887
i cavaller de l'Imperi de l'India el
1888
. A la seva mort el va succeir Ihtishamul-Mulk Raisuddaula Amir-ul-Omrah Nawab Asif Quadar Sir Syed Wasif Ali Mirza Khan Bahadur Mahabat Jang (1875-1959) que fou cavaller comandant de l'orde l'Imperi indi el
1910
i cavaller de l'Orde la Reina Victoria el
1912
; fou membre diverses vegades de l'assemblea legislativa de Bengala i va intentar formar una Associacio Unida hindu musulmana de Bengala que va fracassar despres de
1943
; va administrar molt be les seves terres i va destacar en la caritat publica; fou tambe un poeta i un esportista notable. Les seves terres van passar a l'estat indi el
1955
. En el titol el va succeir a la seva mort el seu fill Ihtishamul-Mulk Raisuddaula Amir-ul-Omrah Nawab Bahadur Syed Waris Ali Mirza (1901-1969) mort sense deixar fills mascles.
[1]
Enllacos externs
[
modifica
]