한국   대만   중국   일본 
Area de Lliure Comerc d'America del Nord - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Area de Lliure Comerc d'America del Nord

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: NAFTA )
Infotaula d'organitzacióArea de Lliure Comerc d'America del Nord
Dades
Nom curt NAFTA , TLC , ALENA i НАФТА Modifica el valor a Wikidata
Tipus bloc comercial
tractat de lliure comerc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial Frances Jean Pilditch (en) Tradueix, angles i castella Modifica el valor a Wikidata
Historia
Reemplaca Canada?United States Free Trade Agreement (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1r gener 1994
Reemplacat per Tractat entre Mexic, Estats Units i Canada Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Format per
Lloc web nafta-sec-alena.org Modifica el valor a Wikidata

L' Area de Lliure Comerc d'America del Nord es el bloc comercial integrat pel Canada , els Estats Units i Mexic segons les estipulacions del Tractat de Lliure Comerc d'America del Nord (TLCAN), del Tractat Nord-america per a la Cooperacio Ambiental i del Tractat Nord-america per a la Cooperacio Laboral . Tots tres tractats estableixen una area de lliure comerc aixi com estandards ambientals i laborals per a tots tres paisos. Els tractats van entrar en vigor l' 1 de gener de 1994 formant l'area comercial mes gran del mon segons la suma del Producte interior brut dels paisos membres.

Concepte [ modifica ]

El Tractat de Lliure Comerc d'America del Nord (TLCAN) va ser un tractat pioner en molts aspectes: va ser el primer entre paisos desenvolupats i un pais en vies de desenvolupament o emergent . A mes a mes, l'Area de Lliure Comerc de l'America del Nord creada pel TLCAN, es la mes gran del mon quant al Producte interior brut (PIB) i el segon mes gran quant al volum del comerc, despres de la Unio Europea . [1] Finalment, el TLCAN, a diferencia d'altres tractats de lliure comerc , va liberalitzar un gran nombre de sectors, va introduir un mecanisme per a la resolucio de disputes, i va ser complementat amb tractats ambiental i laboral addicionals. [2]

Els Tractats [ modifica ]

El Tractat de Lliure Comerc d'America del Nord (TLCAN) elimina gradualment totes les tarifes i impostos a la circulacio de productes entre tots tres paisos, aixi com les restriccions a les inversions, i protegeix alhora els drets intel·lectuals (en patents i copyrights ). [3] Els seus objectius explicits son: [4]

  • eliminar els obstacles al comerc i facilitar la circulacio de bens i serveis a les fronteres dels paisos,
  • promoure condicions de competencia lleial,
  • augmentar considerablement les oportunitats d'inversio,
  • protegir i fer valer de manera adequada i efectiva els drets de propietat intel·lectual,
  • crear procediments per al compliment del tractat, la seva gestio i per a la solucio de controversies, i
  • establir directrius per a la ulterior cooperacio trilateral, regional i multilateral per ampliar i millorar els beneficis atorgats pel tractat.

El TLCAN crea una area de lliure comerc pero no pas una unio duanera ; es a dir, cada pais conserva el dret d'aplicar els aranzels que cregui convenients a la importacio de bens que provenen d'un estat no membre. De fet, els estats membres conserven el dret de negociar tractats de lliure comerc amb altres estats. En no crear una unio duanera, els bens que circulen entre els tres paisos, tot i no pagar impostos, son subjectes de revisio per determinar el seu origen. Per aixo, el tractat crea "regles d'origen", dissenyades per a assegurar que els avantatges del TLCAN nomes s'atorguin als bens produits a l' America del Nord i no als bens que s'elaborin totalment o majoritariament a altres paisos. [5]

Tot i que el TLCAN no es una unio duanera ni comunitaria, a mes de ser un tractat molt extens en comparacio amb la resta dels tractats de lliure comerc, tambe va ser complementat des del comencament per dos tractats mes, per tal de realitzar una unio economica equitativa. La implementacio del TLCAN va estar condicionada a la ratificacio trilateral del Tractat Nord-America per a la Cooperacio Ambiental (NAAEC) i el Tractat Nord-America per a la Cooperacio Laboral (NAALC).

El NAAEC va ser una resposta a les preocupacions dels ambientalistes, que preveien que les companyies s'establirien a Mexic o que els Estats Units reduirien els seus estandards ambientals si els tres paisos no aconseguien unificar llurs regulacions ambientals. El NAAEC a mes de ser un conjunt de reglaments ambientals pels tres paisos, va instituir la creacio de la Comissio Nord-Americana per la Cooperacio Ambiental (NACEC), el Banc Nord-America de Desenvolupament (NADBank), i la Comissio de Cooperacio Ambiental Fronterera (BECC). Amb la complementacio del NAFTA amb el NAAEC, el tractat va ser catalogat per l'administracio de l'expresident nord-america Bill Clinton com el tractat de lliure comerc mes "verd" del mon, [6] [7] encara que sent el pioner a incorporar temes ambientals, aconseguir aquest titol no va ser gaire dificil.

El NAALC va suplementar el TCLAN amb la intencio de crear una fundacio de cooperacio entre els tres membres per la resolucio de problemes laborals, aixi com per promoure una major cooperacio entre els sindicats i les organitzacions socials per lluitar pel millorament de les condicions laborals a tots tres paisos. La majoria dels economistes creuen que el NAALC ha permes una convergencia dels estandards laborals als tres paisos de Nord-america . Pero, per les seves limitacions, el NAALC no ha produit?i de fet no va ser dissenyat per produir?una convergencia en les taxes d'atur , productivitat ni el nivell dels salaris de Nord-america. [8]

Tot i que el TCLAN no permet la lliure circulacio de persones, si que permet el moviment de treballadors professionals temporals sota un estatus especial. El TCLAN estableix que cap pais ha d'imposar-ne un limit numeric, tot i que fins al 2004, els Estats Units havien establert limit al nombre de mexicans dins aquest estatus pero no pas al nombre de canadencs. [9]

Les institucions [ modifica ]

A diferencia de la Unio Europea o el Mercosur , el TLCAN no estableix cap institucio surpanacional. EL TLCAN es gestionat mitjancant tres secretariats, un de canadenc, un d'estatunidenc i un de mexica, cadascu localitzat a les capitals respectives, les quals administren els mecanismes per a la solucio de les controversies comercials entre les industries nacionals o els governs dels estats membres. [10]

Resultats i efectes [ modifica ]

L'economia de tots tres paisos d' America del Nord han crescut de manera significativa durant la primera decada des que el TLCAN ha entrat en vigor: el creixement anual mitja del Producte Interior Brut (PIB) de 1994 a 2003 va ser del 3,6% per al Canada, 3,3 per als Estats Units i 2,7 per a Mexic, [11] tot i la greu recessio de 1995 ; del 1996 al 2003 el creixement de Mexic va ser del 3,7%; [12] A mes a mes, el comerc intraregional de bens es va duplicar en el mateix periode. Mexic, el pais mes pobre de la regio, segons el Banc Mundial , s'ha beneficiat significativament del TLCAN, ja que ha entrat en un proces de convergencia economica en relacio amb els Estats Units , en incrementar-se substancial del comerc?Mexic exporta mes que tots els paisos del Mercosur junts?la inversio estrangera directa i el creixement. Els salaris reals s'han recuperat rapidament de la crisi del 2005, i les taxes de pobresa s'han reduit considerablement. A mes a mes, no s'ha produit divergencia del comerc . [13]

Historia [ modifica ]

La historia de la integracio nord-americana comenca el 1965 amb les signatures del Tractat de Vendes de l'Automobil entre el Canada i els Estats Units, i del Programa d'Industrialitzacio Fronterera entre els Estats Units i Mexic. El primer tractat crea una area de lliure comerc per a la industria de l'automobil entre les dues primeres nacions, i el segon permete l'entrada lliure als Estats Units de tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres de Mexic. Els Estats Units ja s'havien convertit en el principal soci comercial i inversor al Canada i a Mexic decades abans de la signatura del TLCAN. [14]

El 1988 el Canada i els Estats Units signaren el Tractat de Lliure Comerc del Canada i els Estats Units , el qual entra en vigor el 1989. El tractat eliminava progressivament les restriccions al comerc durant u periode de deu anys. Tot i aixi, el mateix any, el president nord-america d'aleshores, George H.W. Bush proposa la creacio d'una area de lliure comerc subcontinental que inclogues Mexic. [15] El govern mexica ja havia iniciat una serie de reformes d'obertura economica despres de la crisi de 1982 , abandonant el model de la substitucio d'importacions , i ingressant al GATT . El 1991 comencaren les negociacions entre els caps de govern de tots tres paisos. El 17 de desembre de 1992 conclogueren les negociacions trilaterals i se signa el TCLAN, que substitui el tractat entre el Canada i els Estats Units. [16]

Signatura del TLCAN, 1993

Als Estats Units hi havia oposicio a la signatura, en especial entre els grups d'ambientalistes i laborals, ja que creien que les empreses manufactureres estatunidenques es traslladarien a Mexic a causa dels salaris baixos i de les politiques ambientals menys restrictives. El candidat presidencial Bill Clinton argumenta que el tractat havia de millorar-se per corregir-ne les irregularitats. Quan assumi la presidencia, Clinton persuadi els governs mexica i canadenc a signar dos suplements, el Tractat Nord-america per a la Cooperacio Ambiental i el Tractat Nord-america per a la Cooperacio Laboral per tal d'assegurar la ratificacio del conjunt dels tractats pel Congres dels Estats Units , el qual els ratifica el novembre de 1993. El TCLAN entra en vigor l' 1 de gener de 1994 . [17]

Integracio futura [ modifica ]

Diverses organitzacions economiques i socials dels tres paisos han proposat una major integracio de la regio cap a la creacio d'una " Unio Nord-americana ". Hi ha, pero, diverses limitacions que han impedit una major integracio politica. Primerament, els tres paisos tenen politiques duaneres molt diverses; per exemple, Mexic ha signat tractats de lliure comerc amb la Unio Europea i el Japo que hauria de cancel·lar si es vol crear una unio duanera entre els tres paisos. A mes, alguns economistes temen que les diferencies entre les grandaries de les tres economies (Canada i Mexic tenen un PIB de poc mes del bilio de dolars; els Estats Units tenen un PIB superior als 12 bilions de dolars) farien que en una unio major, les politiques nord-americanes s'imposarien a les altres. [18] [19] Finalment, despres dels atacs de l' 11 de setembre , 2001 , els Estats Units han endurit les seves politiques migratories i de seguretat. Els tres paisos tenien la intencio de crear politiques de prosperitat i seguretat comunes, i un acord migratori ampli, pero, les propostes van quedar limitades a la creacio de la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-america , un acord que es va signar el 2005 . [20]

Acord Estats Units-Mexic-Canada [ modifica ]

Amb el gir proteccionista imposat per Donald Trump , el nou president dels Estats Units des de 2017 , especialment en els sectors de l'automocio i l'agropecuari. El tractat es va renegociar i el 30 de novembre de 2018 fou signat l' Acord Estats Units-Mexic-Canada [21] per Donald Trump, el President de Mexic Enrique Pena Nieto , i el primer ministre del Canada , Justin Trudeau . El 10 de desembre de 2019 es va modificar el protocol i va entrar en vigor l' 1 de juliol de 2020 . [22]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ NAFTA: A Decade of Success ≫ (en angles). Office of the United States Trade Representative. [Consulta: 18 octubre 2022].
  2. ↑ Kose , M. Ayhan; Towe , Christopher M.; Meredith , Guy. How Has Nafta Affected the Mexican Economy? Review and Evidence (en angles). International Monetary Fund , 2004-04-01. ISBN 978-1-4527-6439-9 .  
  3. ↑ Paunovic , Igor. El Tratado de Libre Comercio Centroamerica-Estados Unidos: implicaciones fiscales para los paises centroamericanos (en castella). CEPAL, 2005-05. ISBN 978-92-1-322704-6 .  
  4. ↑ Thakur , Ramesh ≪ NAFTA: creating the North American trading bloc ≫. New Zealand International Review , 19, 2, 1994, pag. 9?16. ISSN : 0110-0262 .
  5. ↑ Floudas , Demetrius Andreas; Rojas , Luis Fernando. ≪ SOME THOUGHTS ON NAFTA AND TRADE INTEGRATION IN THE AMERICAN CONTINENT ≫ (en angles). Institute of International Politics and Economics, 2000-12. Arxivat de l' original el 2017-10-21. [Consulta: 18 octubre 2022].
  6. ↑ Hufbauer , Gary Clyde. ≪ 3. Environment ( PDF ) ≫. A: NAFTA revisited : achievements and challenges . Washington, DC: Institute for International Economics, 2005. ISBN 978-1-4356-0913-6 .  
  7. ↑ Laurens , Noemie; Dove , Zachary; Morin , Jean Frederic; Jinnah , Sikina ≪ NAFTA 2.0: The Greenest Trade Agreement Ever? ≫ (en angles). World Trade Review , 18, 4, 2019-10, pag. 659?677. DOI : 10.1017/S1474745619000351 . ISSN : 1474-7456 .
  8. ↑ Lederman , Daniel. ≪ PDF descarregable ≫. A: Lessons from NAFTA for Latin America and the Caribbean . Palo Alto, Calif.: Stanford Economics and Finance, 2005. ISBN 1-4175-6227-7 .   Arxivat 2007-06-20 a Wayback Machine .
  9. ↑ ≪ Mexican and Canadian NAFTA Professional Worker ≫ (en angles america). US Department of State, 2005. Arxivat de l' original el 2005-12-03. [Consulta: 18 octubre 2022].
  10. ↑ ≪ Sobre el Secretariado ≫ (en castella). El Secretariado, 15-06-2020. [Consulta: 18 octubre 2022].
  11. ↑ Hufbauer , Gary Clyde. ≪ 2. Overview ( PDF ) ≫. A: NAFTA revisited : achievements and challenges (en castella). Washington, DC: Institute for International Economics, 2005. ISBN 978-1-4356-0913-6 .  
  12. ↑ DDP Quick Query . The World Bank. [Consulta: 20 de febrer de 2008]
  13. ↑ Lederman , Daniel. Lessons from NAFTA for Latin America and the Caribbean . Palo Alto, Calif.: Stanford Economics and Finance, 2005. ISBN 1-4175-6227-7 .  
  14. ↑ Anastakis , Dimitry ≪ Continental Auto Politics: The Failure of Opposition to the 1965 Auto Pact in Canada and the United States ≫. Michigan Historical Review , 27, 2, 2001, pag. 131?156. DOI : 10.2307/20173930 . ISSN : 0890-1686 .
  15. ↑ Heien , Dale; Sims , Eric N. ≪ The Impact of the Canada-United States Free Trade Agreement on U.S. Wine Exports ≫. American Journal of Agricultural Economics , 82, 1, 2000, pag. 173?182. ISSN : 0002-9092 .
  16. ↑ ≪ Fechas relevantes en la historia del TLCAN-NAFTA, desde 1979 ≫ (en castella). La Vanguardia, 27-08-2018. [Consulta: 18 octubre 2022].
  17. ↑ Villa , Elisa. ≪ Asi se vivieron los primeros dias del TLC en 1994 ≫ (en castella). El Universal, 03-08-2020. [Consulta: 17 novembre 2021].
  18. ↑ Building a North American Community: Report of an Independent Task Force , 2005. ISBN 0-87609-348-9 .  
  19. ↑ Building a North American Community - Council on Foreign Relations (PDF)
  20. ↑ Becerra Ramirez , Manuel ≪ Adopcion de la Alianza para la Seguridad y la Prosperidad de America del Norte (TLCAN-Plus) ≫ (en castella). Anuario Mexicano de Derecho Internacional , 1, 6, 01-01-2006. DOI : 10.22201/iij.24487872e.2006.6.182 . ISSN : 2448-7872 .
  21. ↑ ≪ Tractat de Lliure Comerc d’America del Nord ≫. [Consulta: 21 maig 2024].
  22. ↑ ≪ El T-MEC cumple 3 anos de su entrada en vigor y se acerca a su primera revision ≫ (en castella). Expansion, 08-06-2023. [Consulta: 21 maig 2024].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Area de Lliure Comerc d'America del Nord
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Area_de_Lliure_Comerc_d%27America_del_Nord&oldid=33547366 ≫