El mutualisme es una relacio a llarg termini entre individus de diferents especies en la qual els dos individus es beneficien. ^{[1] [2]} Les relacions mutualistes poden ser obligatories per a ambdues especies, obligada per a una, pero facultativa per a l'altra, o facultativa per a les dues. ^[3] Pot apareixer fins i tot sense coevolucio previa. ^{[3] [4]}

Son exemples de mutualisme la relacio que hi ha en els liquens , en que un fong ofereix proteccio en forma de medi aquos a una alga o liquen a l'interior del seu cos, i a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la fotosintesi . ^[5] Altres relacions poden ser la que es produeix en els noduls de les arrels d'algunes fabacies amb bacteris del genere Rhizobium en que aquests son protegits dins del teixit radicular de la planta, mentre que aquesta es beneficia del nitrogen fixat pels bacteris. ^[6] La relacio mutualista pot arribar a consolidar-se d'una forma tan estreta com la dels liquens, en la qual, en alguns casos, es impossible trobar els dos membres de l'associacio ( fong i alga o liquen ) de forma aillada. ^[6] Quan es possible trobar els individus del liquen fora d'aquesta associacio generalment presenten morfologies forca diferents de les que tenen quan estan associats.

Un gran percentatge d' herbivors tenen una flora intestinal mutualista per ajudar-los a digerir la materia vegetal, mes dificil de digerir que les preses dels animals. Aquesta flora intestinal esta formada per protozous que digereixen cel·lulosa o bacteris que viuen als intestins dels herbivors. ^[4] Els esculls de corall son el resultat de mutualismes entre organismes coral·lins i diversos tipus d'algues que viuen al seu interior. ^[7] La majoria de les plantes terrestres i dels ecosistemes terrestres es basen en els mutualismes entre les plantes, que fixen el carboni de l'aire, i els fongs micorrizes , que ajuden a extreure aigua i minerals del sol. ^{[8] [9]}

Un exemple de mutualisme es la relacio que hi ha entre els peixos pallassos ocellaris que es troben entre els tentacles de les anemones marines de Ritteri . El peix territorial protegeix l'anemone dels peixos que mengen anemones i, al seu torn, els tentacles urticants de l'anemone protegeixen el peix pallasso dels seus depredadors . Un moc especial del peix pallasso el protegeix dels tentacles punxants. ^[10]

Un altre exemple es el gobi , un peix que de vegades conviu amb un llagosti . El llagosti excava i neteja un cau a la sorra en que viuen tant els llagostins com el peix gobi . El llagosti es gairebe cec, deixant-lo vulnerable als depredadors quan es trobi fora del seu cau. En cas de perill, el gobi toca el llagosti amb la cua per avisar-lo. Quan aixo succeeix, tant el llagosti com el gobi es retiren rapidament al cau. ^[11] Diferents especies de gobis ( Elacatinus spp. ) tambe netegen ectoparasits en altres peixos, possiblement en un altre tipus de mutualisme. ^[12]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mutualisme