한국   대만   중국   일본 
Musikbibliothek Peters - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Musikbibliothek Peters

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióMusikbibliothek Peters
lang=ca
Seu de la biblioteca de 1893 a 1951 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus biblioteca Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1894
Fundador Max Abraham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Obres destacables
Governanca corporativa
Seu
Lloc web leipzig.de… Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

La Musikbibliothek Peters (≪biblioteca musical Peters≫) de Leipzig va ser la primera biblioteca musical d'Alemanya oberta al public i gratuita. Va ser una iniciativa privada, fundada el 1893 pels editors Max Abraham (1831-1900), aleshores cap de l'editorial Edition Peters . De l'inici fins a 1901, el musicoleg Emil Vogel (1859-1908) en va ser el primer bibliotecari. [1]

La col·leccio, amb al voltant de 24.000 objectes, inclou mes de tres cents manuscrits valuosos i primeres edicions d'importants compositors i musics. [2] Va sobreviure fins avui, malgrat les vicissituds d'una expropiacio dels propietaris jueus el 1938 i una ≪ arianitzacio ≫ l'any seguent pels nazis , els estralls de la Segona Guerra Mundial i una nacionalitzacio pel regim comunista de la defunta Republica Democratica Alemanya .

El febrer de 2013, els hereus van concloure un acord amb l'ajuntament de Leipzig que garanteix que el patrimoni quedi a la ciutat. La col·leccio esta integrada en la xarxa de les Biblioteques Municipals. [3]

Historia [ modifica ]

El 1893 Max Abraham va crear una fundacio privada per donar acces a estudiants i cientifics a obres musicals de dificil acces. El gener 1994, l'edifici al carrer Konigstrasse 26 (avui Goldschmidtstrasse 26) va ser inaugurat. El mateix mes, Henri Hinrichsen (1868-1942), el seu cosi, va esdevenir copropietari de l'editorial i el 1900, despres de la mort d'Abraham en va esdevenir el propietari unic. [2] El 1901 Hinrichsen va donar una suma de 400.000 marc s a l'ajuntament, l'interes del qual havia de financar l'explotacio de la biblioteca. El 1922, la inflacio s'havia menjat gairebe tot el capital i Hinrichsen va recuperar la biblioteca. [4]

Stolpersteine al carrer Talstrasse 10 a Leipzig en record dels membres de la familia Hinrichsen assassinats pels nazis

Dos fills d'Hinrichsen, davant l'antisemitsme creixent, van emigrar, Walter se'n va anar a Chicago als Estats Units el 1936 i Max el 1937 a Londres al Regne Unit. Despres de les nits dels vidres trencats , la biblioteca i l'editorial van ser expropiats i ≪arianitzats≫. Llur mare, Martha Bendix (1879-1941) va ser assassinat el 1941, el fill Hans Joachim (1909-1940) va morir al camp de Malloles de Perpinya , Henri va ser assassinat al camp d'exterminacio d'Auschwitz el 17 de setembre de 1942 i el quart fil, Paul (1912-1841) hi va ser assassinat el setembre de 1943.

Walter Hinrichsen va obtenir la ciutadania americana i es va allistar a l'exercit nord-america i va tornar a Leipzig l'abril de 1945 com a soldat d'ocupacio. Va reeixir que l'editorial tornes com a ≪propietat d'un ciutada america≫ i va nomenar com gestor Johannes Petschull, que havia administrat l'editorial des de l'arianitzacio. [5] Va recuperar unes caixes amb plaques d'impressio i autografs de la col·leccio d'autografs del seu pare. Les va enviar als EUA i el producte de la venda va servir com a capital inicial per crear l'editorial C.F. Peters a la ciutat de Nova York i Frankfurt del Main. [6]

El 1948, la Republica Democratica Alemanya va tornar a expropiar la part de la biblioteca que s'havia quedat a Leipzig com a Volkseigentum (≪propietat del poble≫) i va ser integrat en la biblioteca de la ciutat de Leipzig. Despres de la Reunificacio alemanya el 1990, l'expropiacio va ser revocada i el fons va retornar als hereus Hinrichsen. Aquests van voler vendre uns elements valorosos i l'Estat Alemany va invocar la ≪Llei de proteccio de bens culturals alemanys contra l'exportacio≫ per impedir-ne l'exportacio. [7] En ultima instancia el Tribunal Administratiu Federal ( Bundesverwaltungsgericht ) va decidir que aquesta llei tambe era d'aplicacio als bens jueus que han estat restituits. [8] Despres d'anys de negociacio entre la ciutat de Leipzig i els hereus, es va decidir que la col·leccio romandria a Leipzig i que els hereus rebrien una indemnitzacio equitable. [3]

De 1895 a 1940, la biblioteca va publicar el Jahrbuch der Musikbibliothek Peters, uns annals que romanen fins avui una publicacio destacada per a la historia de la musica . [9]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Dahlhaus , Carl (ed.). Riemann Musik Lexikon (en alemany). 12a edicio actualitzada. Mainz: Schott, 2012, p. 852.  
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ Die Bachiana der Sammlung Peters | ≫ (en alemany). Bach-Archiv Leipzig, s.d . [Consulta: 11 juny 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Musikbibliothek Peters ≫ (en alemany). Leipziger Stadtische Bibliotheken. [Consulta: 11 juny 2022].
  4. ↑ Bucholtz , Erika. Henri Hinrichsen und der Musikverlag C.F. Peters : deutsch-judisches Burgertum in Leipzig von 1891 bis 1938 . Tubingen: Mohr Siebeck, 2001. ISBN 3-16-147638-7 .  
  5. ↑ Lichtenwanger , William ≪ Walter Hinrichsen, 23 September 1907-21 July 1969 ≫. Notes , 26, 3, 1970, pag. 491?493. ISSN : 0027-4380 .
  6. ↑ Fetthauer , Sophie. Musikverlage im "Dritten Reich" und im Exil . Hamburg: Von Bockel, 2004. ISBN 3-932696-52-2 .  
  7. ↑ ≪Gesetz zum Schutz deutschen Kulturgutes gegen Abwanderung≫ (en alemany). Bundesgesetzblatt , 26, 1955, pag. 501-503 [Consulta: 11 juny 2022].
  8. ↑ ≪ Verfahrensinformation zu 7 C 12.10 ≫ (en alemany). Bundesverwaltungsgericht, 24-11-2011. [Consulta: 11 juny 2022].
  9. ↑ Schleicher , Anne. Die Geschichte der Musikbibliothek Peters (en alemany). Berlin: BibSpider, 2016. ISBN 978-3-936960-89-1 .  

Bibliografia [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Musikbibliothek_Peters&oldid=32057747 ≫