El
Museu Nacional d'Art Roma
de
Merida
(MNAR) va ser inaugurat el
19 de setembre
de
1986
en el seu emplacament actual, obra de l'arquitecte
Rafael Moneo
.
Es tracta d'un centre investigador i difusor de la cultura romana on, a mes d'acollir les troballes arqueologiques de l'antiga ciutat romana
Augusta Emerita
, se celebren congressos, col·loquis, conferencies, cursos, exposicions i moltes altres activitats d'ambit nacional i internacional. Es un dels edificis
Patrimoni de la Humanitat
de la
UNESCO
, formant part del ≪Conjunt arqueologic de Merida≫, en concret amb el codi identificador
664-017
.
Deessa Ceres sedent
segle
i
, Museu Nacional d'Art Roma de Merida.
Els precedents del Museu Nacional d'Art Roma es remunten al
segle
xvi
, quan Fernando de Vera i Vargas, Tello i Serra Brava, va comencar a formar una important col·leccio
epigrafica
en el seu palau. El seu fill, el comte de la Roca, la va mantenir i va augmentar, col·locant algunes peces en la
facana
de l'edifici, que va ser derrocat a la fi del
segle
xix
. En el
segle
xviii
assistirem a la creacio de dues col·leccions de peces
arqueologiques
, una en l'
alcassaba
de
Merida
i una altra en el convent de
Jesus de Natzaret
(actual
Parador Nacional
). Des de llavors, arran de diverses excavacions, aixi com de moltes troballes fortuites, les col·leccions abans esmentades s'incrementaran notablement.
En
1838
, a consequencia de la
Desamortitzacio
, l'Estat va decidir cedir l'esglesia de Santa Clara (on actualment es troba el Museu Visigot), a fi que en aquest edifici s'instal·lessin les peces arqueologiques emeritenses. El primer inventari, realitzat en
1910
, va reflectir l'existencia d'un total de 557 objectes.
En aquest mateix any, sota la direccio del catedratic d'Arqueologia de la
Universitat de Madrid
, Jose Ramon Melida i de l'erudit local Maximiliano Macias, es van iniciar les primeres recerques arqueologiques amb una metodologia mes o menys cientifica en diversos punts de la ciutat: teatre, amfiteatre, circ, necropoli... gracies a les quals, quan en
1929
Melida i Macias donen al poc mes que sumptuos magatzem un format museografic, els fons aconseguien les 3000 peces.
Despres de la
Guerra Civil espanyola
es van reprendre les excavacions a la ciutat, que, de forma bastant regular, es van seguir realitzant sistematicament. Sent conscients les autoritats que l'antiga esglesia de Santa Clara no tenia espai suficient per albergar els nous descobriments, i amb el decidit impuls del llavors director del Museu Jose Alvarez y Saenz de Buruaga, es va comencar a pensar en la creacio d'un nou edifici per mostrar i emmagatzemar millor l'arqueologia emeritense, fins que per fi en
1975
, amb motiu del bimil·lenari de la ciutat, es decideix la creacio del Museu Nacional d'Art Roma (per Reial Decret de
7 de juliol
), el primer que, fora de
Madrid
, va tenir el rang de nacional.
Pocs anys mes tard, en
1979
el projecte de l'edifici va ser encarregat a l'arquitecte
Rafael Moneo Valles
qui ho va dur a terme entre
1980
i
1986
, sent inaugurat el
19 de setembre
de
1986
pels
reis d'Espanya
, en presencia del president de la
Republica d'Italia
,
Francesco Cossiga
, com una forma simbolica de renovar els antics vincles. Actualment el museu alberga mes de 36 000 peces, i acaba de festejar en
2011
el seu XXV aniversari, havent rebut en aquest temps uns cinc milions de visitants, i actuat com el motor de la transformacio radical del turisme de
Merida
.
Arquitectura
[
modifica
]
Sala central.
L'edifici, projectat per
Moneo
a partir de la tardor de
1979
, i construit entre
1980
i
1986
, va atreure rapidament el reconeixement internacional, no nomes com una de les primeres obres mestres de l'arquitecte
navarres
, i la primera seva coneguda i benvolguda a l'estranger, sino tambe com l'obra que va marcar el principi d'un periode fructifer de la produccio arquitectonica espanyola, que va passar a captar l'atencio d'arquitectes i critics de tot el mon. El principal objectiu de l'
arquitecte
en aquest projecte va ser que el museu tingues el caracter i la presencia d'un edifici roma. Tota l'
arquitectura
es troba fortament lligada, en la seva materialitat, al contingut que exposa i a la cultura que referencia. Encara que en una primera visio del museu aixo pot semblar un objectiu senzill, no obstant aixo, mes enlla d'aquesta aparent simplicitat de l'esquema constructiu, es troba una complexa concepcio arquitectonica, rica en associacions historiques i amb subtils articulacions espacials. El complex consisteix en dos volums connectats per un
pont
, amb un interior a forca d'arcs, diafragmes i il·luminacio central. Va ser dedicat per Moneo a la memoria del seu pare, qui va morir durant els treballs.
L'edifici ha estat de vegades objecte de critiques des del punt de vista museografic, a causa que l'envergadura del continent, especialment la de l'enorme nau central gairebe buida, la seva alcada i la seva forta personalitat arquitectonica, semblen fer perdre grandaria i importancia a les belles peces del contingut, exposades en ambdues naus laterals. L'espai central es de vegades utilitzat per algunes de les frequents exposicions temporals.
Per a l'any
2012
va estar projectat realitzar una petita ampliacio del
museu
(un 5% del total del solar, aproximadament), que va portar tambe la signatura i empremta del prestigios arquitecte.
Activitats paral·leles
[
modifica
]
L'MNAR, sota la direccio de l'arqueoleg Jose M. Alvarez Martinez, mante una constant i acurada programacio quadrimestral d'activitats de molt diversos tipus i dirigides a diferents publics, entre les quals destaquen conferencies, seminaris, congressos, exposicions, premis, tallers infantils, excursions, vetllades musicals i poetiques, o les tradicionals visites guiades,
[1]
a mes d'un molt actiu servei de publicacions amb la seva revista propia (
Anas
) i diverses series tematiques.
[2]
Esta molt integrat en el teixit social de la ciutat.
Pot dir-se a mes que es un centre capdavanter en la recerca arqueologica del mon roma i
visigot
, com tambe en la seva difusio, i el millor relacionat internacionalment. Compta amb el mecenatge de diferents empreses i institucions, a mes del de l'
Associacio d'Amics del Museu
.
[3]
-
Estela funeraria de
Lutatia Lupata
procedent de la necropolis d'
Emerita Augusta
.
-
Calcada romana, trobada en el solar que ocupa el museu.
-
Els arcs de mig punt de la sala central.
-
Dolies romanes.
-
Maqueta d'Emerita Augusta.
-
Passadis dels pisos superiors.
-
Arqueries dels pisos superiors.
-
Amfores romanes.
-
Mosaic de
Las Tiendas
, amb una escena cinegetica.
Enllacos externs
[
modifica
]