Les muses ^[1] o heliconiades son a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l' oratoria , el teatre , la dansa i la musica . Son germanes entre elles. Segons algunes tradicions son filles de Zeus i Mnemosine , ^[2] mentre que a d'altres ho son d' Harmonia , o d' Ura i Gea , es a dir, el cel i la terra . ^[3] Els romans van associar les muses a les fonts .

De son tres, com les Carites , o les que anomena Pausanies : Aedea , Mnemea i Meletea . El culte a les tres muses es donava especialment a Delfos i a Sicio . A Lesbos hi havia un culte dedicat a les set muses. Al final, el nombre de muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un genere diferent.

Malgrat que l'origen del seu culte va ser la Pieria , prop de l' Olimp , finalment es van situar al Parnas , la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos , en ser associades al culte d' Apol·lo . Cap musa te descendencia directa, ja que romanen verges , tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria de deus grecs.

De les nou muses tradicionals van emergir les diferents classificacions de les arts.

Etimologia [ modifica ]

La paraula catalana "muses" prove del grec antic Μο?σαι, en singular, Μο?σα. "Heliconiades" fou un dels sobrenoms de les muses, que tenien un dels seus santuaris al mont Helico . ^[4] Hi havia altres grups de muses en altres llocs.

D'acord amb la mitologia grega , Tespiades fou el sobrenom de les Muses, pel culte que se'ls retia a la ciutat de Tespies , a la Beocia . ^[5]

Historia [ modifica ]

El mes antic dels cants a les muses va ser el que van entonar despres de la victoria dels Olimpics contra els Titans . Els primers artistes invocaven sincerament les muses, creien en la seva existencia. Les muses no eren nomes les cantaires divines que entretenien Zeus i els altres deus , sino que presidien el pensament en totes les seves formes: eloquencia , persuasio , saviesa , historia , astronomia i matematiques .

Hesiode explica que acompanyaven els reis i els dictaven paraules convincents, per apaivagar les disputes i restablir la pau . Diu tambe que n'hi ha prou que un cantor, es a dir, un servidor de les muses, celebri les proeses dels homes del passat o dels deus perque els que tinguin preocupacions i maldecaps se n'oblidin a l'instant. ^[3]

Despres es va convertir en una figura retorica comencar cada obra amb una invocacio o cant per demanar el seu favor, similar a la captatio benevolentiae . Al voltant del seu culte es duien a terme les majors proeses artistiques, per aixo van acabar donant lloc al terme museu , com a indret on es dipositen les obres d'art . Igualment, va passar a ser anomenat "musa" tot allo que incitava a la creacio . ^[4]

Les nou muses canoniques [ modifica ]

• Cal·liope (Καλλι?πη, ‘la del bell esguard, agradable a la vista’). Musa de la poesia epica. Atributs: una tauleta de cera per escriure.
• Clio (Κλει?, ‘aquella que els fa famosos'); Musa de la historia . Atributs: un volum enrotllat.
• Erato (?ρατ?, ‘la que provoca desig’). Musa de la poesia lirica . Atributs: normalment una lira , pero en la imatge adjunta, la ma en un pedestal.
• Euterpe (Ευτ?ρπη, ‘la molt agradable, la d'agradable geni o La de bon anim’). Musa de la musica . Atributs: una flauta .
• Melpomene (Μελπομ?νη, ‘La melodiosa, la cantant, la poetessa’). Musa de la tragedia . Atributs: una mascara tragica i coturns (sandalies que munten fins als genolls amb plataforma de suro, com les que portaven els actors).
• Polimnia (Πολυμν?α, ‘la dels molts himnes'). Musa dels himnes i la geometria . Atributs: els colzes repenjats en un pedestal i la ma sostenint-se el mento.
• Talia (Θ?λεια, ‘la que floreix, la festivola’). Musa de la comedia . Atributs: una mascara comica.
• Terpsicore (Τερψιχ?ρη, ‘delit de la dansa’). Musa de la dansa . Atributs: una citara per acompanyar els dansaires amb la musica.
• Urania (Ουραν?α, ‘celestial'). Musa de l' astronomia . Atributs: una esfera .

Les quatre muses primitives [ modifica ]

En tradicions passades, com ja s’ha dit, el grup eren tres muses; pero posteriorment n’hi fou afegida una quarta. Com a resultat, alguns autors com ara Cicero van dir que eren:

• Telxione (Thelx?n??, Θελξιν?η).
• Arque (Arch?, ?ρχ?).
• Aede (?œd?, ?οιδ?).
• Melete (M?l?t?, Μελ?τη).

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Muses

• Aede

Viccionari