Un municipi es l'entitat local basica de l' organitzacio territorial i element primari de participacio ciutadana en els assumptes publics en molts paisos . ^[1] De vegades s'utilitza sota la influencia francesa el sinonim comu o comuna. El municipi gaudeix d' autonomia , te personalitat juridica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions publiques que te encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis publics la titularitat dels quals assumeixen.

Un municipi esta format per tres elements. En primer lloc, es tracta d'un territori , el terme municipal , ambit territorial on l' ajuntament exerceix les seves competencies. Per altra banda, te una poblacio, el conjunt de veins o habitants, persones residents en el municipi , segons que consta al padro municipal d'habitants . Finalment, compta amb una administracio municipal, l' ajuntament , organitzacio politica-administrativa formada per un conjunt de persones i bens ordenats per a la consecucio dels objectius que es proposen.

La majoria dels paisos recullen el municipi com a entitat local basica d'organitzacio. Per exemple, els municipis dels Paisos Catalans que formen part de les comunitats autonomes a Espanya , venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Regim local ^[2] i, al seu torn, tambe per legislacio autonomica corresponent, com la Llei Municipal i de Regim Local de Catalunya , ^[3] o la Llei de Regim Local al Pais Valencia . ^[4]

Es important no confondre el concepte municipi amb els de ciutat , vila , poble , etcetera. En l'actualitat, a causa de les reordenacions territorials dels dos darrers segles, algunes viles, antigament amb municipi propi, han estat afegides a termes municipals mes amplis, i n'han passat a ser el cap municipal, o a dependre de ciutats o altres viles, habitualment de mes importancia en el seu territori. Tanmateix, en ser el titol de vila actualment mes honorific que no pas practic, aquestes viles no han perdut mai la seva categoria, encara que en alguns casos hom les anomeni ex-viles . ^[5]

Historia [ modifica ]

A l' antiga Roma , un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves propies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana . S'utilitza de vegades com sinonim la paraula de ≪municipalitat≫ que a l'origen significa qualitat de municipal. ^[6]

El concepte de municipi com a subdivisio administrativa te l'origen en la reorganitzacio administrativa despres de la revolucio francesa . Els revolucionaris volien rompre amb les subdivisions feudals de l' antic regim i es van crear municipis, districtes, departaments. El territori dels municipis pot tenir el seu origen en fets molt diversos. Els mes frequents son els seguents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una baronia ); o be d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una vila nova , de vegades vila franca , en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdiccio d'un monestir , capitol de canonges , etcetera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi ha un d'aquests elements territorials predecessors. Els paisos ocupats per Franca generalment van mantenir aquesta reforma administrativa. Altres paisos van crear estructures semblants per reemplacar els senyors locals hereditaris de l'antic regim, segons el cas per consells elegits o per funcionaris nomenats pel govern central.

Els municipis actuals a l'Estat espanyol es constituiren, utilitzant el nom d'≪ajuntament≫, a partir del 1812 , quan es desplegaren les disposicions emanades de la Constitucio de Cadis , de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar propiament de l'existencia dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. ^{[7] [8]} En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb nomes dos caps de casa (dos electors i elegibles per al carrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10 habitants. Es el cas de l'ajuntament d' Enrens i Trepadus, a l' Alta Ribagorca (actualment terme de Tremp , al Pallars Jussa .

Als anys posteriors al 1812, s'intenta acabar d'organitzar i racionalitzar l'estat espanyol, creant-se les provincies, els partits judicials, etcetera. El 1845 es promulga una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el minim per poder tenir ajuntament propi, i, d'aquesta manera, tots els ajuntaments mes petits d'aquest nombre s'hagueren d'agrupar a un de mes gran, o be ajuntar-se entre ells per a tenir el minim de ciutadans electors i elegibles per als carrecs. Calia ser cap de casa contribuent amb una renda minima per a poder ser considerat vei (els esmentats electors i elegibles); la resta de la familia i els caps de familia de rendes mes petites no eren considerats veins i no podien votar ni ser elegits per a cap mena de carrec. ^[9]

Concepte [ modifica ]

La doctrina francesa sorgida a partir de la Revolucio del 1789 considerava el caracter natural dels municipis, com una persona social, una comunitat d'interessos, anteriors a l'existencia de l'Estat, que nomes havia de limitar-se a reconeixer i protegir aquesta realitat. Altres ordenaments europeus com els d' Anglaterra o Alemanya optaren per destacar el caracter legal del municipi. La distribucio del poder entre els diferents ens publics es una decisio del legislador i, per tant, amb aquest criteri, el que hi hagi una comunitat humana en un territori no resulta un element suficient, sino que formalment el municipi es una entitat territorial creada per llei, com a part integrant de l'organitzacio territorial de l'Estat. ^[10] A l'estat espanyol, per les influencies de la doctrina francesa, la normativa del regim local dels segles XVIII i XIX es va inspirar les teories naturalistes franceses, tot i que al llarg del segle XX, igual que a la resta d'estats europeus es va optar per considerar els municipis com a ens de creacio legal, amb el compliment de determinades funcions publiques. ^[10] Els municipis compleixen una doble funcio d'autogovern i administracio d'una col·lectivitat territorial identificada. Son una administracio publica de caracter territorial, amb personalitat juridica propia i autonomia per a la gestio i tambe tenen un caracter representatiu, en l'ambit de participacio ciutadana. ^[11]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Parroquies d'Andorra
• Municipi de Catalunya
• Llista de municipis de Catalunya
• Llista de municipis de la Catalunya del Nord
• Llista de municipis de les Illes Balears
• Llista de municipis del Pais Valencia

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Poblacio registrada dels censos parroquials (Anyal) ≫. Govern d'Andorra. Departament d'estadistica. [Consulta: 3 agost 2023].
• ≪ Mapa de la poblacio de Catalunya per Municipis ≫. Institut Cartografic i Geologic de Catalunya. [Consulta: 3 agost 2023].
• Nomenclator toponimic de la Catalunya del Nord (PDF). Institut d'Estudis Catalans. Universitat de Perpinya, juny de 2007. ISBN 978-84-7283-920-5 .  
• ≪ Mapa de seleccio del municipi en xifres ≫. Institut d'Estadistica de les Illes Balears. [Consulta: 3 agost 2023].
• ≪ Municipis i comarques del Pais Valencia ≫. Coordinadora de dinamitzacio linguistica del Pais Valencia, 04-07-2023. [Consulta: 3 agost 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Municipi

Viccionari