Muhammad Ali-Haj
o
Mohamed Ali
(en
arab
: ???? ???)
[1]
(
Louisville
,
Kentucky
,
17 de gener
de
1942
nascut com a
Cassius Marcellus Clay Jr.
-
Estats Units
,
3 de juny
de
2016
),
[2]
fou un
boxejador
estatunidenc. Hom el considera un dels boxejadors mes grans de tots els temps, alhora que un dels mes famosos, fama que obtingue tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme politic. L'any
1999
va ser elegit
Esportista del Segle
per la revista
Sports Illustrated
.
Va neixer i va creixer a Louisville, Kentucky i comenca a entrenar com a boxejador
amateur
amb 12 anys. Amb 18 anys, va guanyar una medalla d'or en la divisio de
pes semipesant
en els
Jocs Olimpics de 1960
i es va fer professional aquell mateix any. Es va convertir en musulma despres del 1961. El 25 de febrer de 1964, a l'edat de 22 anys, va guanyar inesperadament el campionat mundial dels
pesos pesats
contra Sonny Liston. El 6 de marc de 1964, va anunciar que es canviaria el nom de Cassius Clay, pel de Muhammad Ali.
El 1966, Ali es va negar a ser reclutat per l'exercit al·legant les seves creences religioses i la seva oposicio etica en la
guerra del Vietnam
.
[3]
[4]
Va ser declarat culpable d'evasio del servei militar, enfrontant-se a una pena de 5 anys de preso i va ser desposseit dels seus titols de boxa. Es va mantenir fora de la preso en recorrer la decisio al
Tribunal Suprem
, que va anul·lar la seva condemna el 1971, pero va estar gairebe quatre anys sense combatre i va perdre el seu periode de maxim rendiment com a atleta.
[5]
Les accions d'Ali com
objector de consciencia
a la guerra del Vietnam el van convertir en una icona per a la generacio de la
contracultura
en general,
[6]
[7]
i va ser una figura molt destacada de l'orgull racial dels afroamericans durant el
moviment pels drets civils
i al llarg de la seva carrera.
[3]
Com a musulma, Ali es va afiliar inicialment a la
Nacio de l'Islam
(NOI) d'
Elijah Muhammad
. Mes tard es va desvincular de la NOI, adherint-se a l'
Islam sunnita
i donant suport a la integracio racial com el seu antic mentor
Malcolm X
.
Va participar en diversos combats i lluites de boxa historiques, sobretot en els seus enfrontaments amb
Joe Frazier
, incloent el
Combat del Segle
(el major esdeveniment de boxa fins llavors),
[8]
la
Thrilla in Manila
, i la seva baralla amb
George Foreman
coneguda com
The Rumble in the Jungle
,
[9]
[10]
que fou seguida per una audiencia televisiva estimada record de 1.000 milions d'espectadors en tot el mon,
[11]
[12]
convertint-se en la transmissio televisiva en viu mes vista del mon en el seu moment. Ali va destacar en una epoca en que molts boxejadors deixaven que els seus managers parlessin, i sovint es mostrava provocador i extravagant.
[13]
[14]
[15]
Era conegut per la seva forma de parlar, i sovint tenia un estil lliure de rimes i poesia oral, que anticipaba elements del hip hop.
[16]
[17]
[18]
Ali tenia un estil poc ortodox per ser un
pes pesant
. Es posava les mans als costats, mes que no pas l'estil convencional en la boxa consistent a protegir-se la cara. A mes, tenia molta confianca en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus bracos per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Ali dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge mes elevat que la majoria de boxejadors, i aixo era una estrategia arriscada, perque en combats llargs els cops al cos poden ser molt mes efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces.
[19]
Ha estat considerat com el millor boxejador de pes pesat de tots els temps,
[20]
[21]
[22]
i com el millor esportista de segle XX per
Sports Illustrated
i la Personalitat Esportiva del Segle per la
BBC
.
Fora del ring, va aconseguir l'exit com a artista de la
paraula parlada
, on va rebre dues nominacions als
Grammy
.
[18]
Tambe es va destacar com a actor i escriptor, publicant dos autobiografies. Ali es va retirar de la boxa el 1981 i centrant-se en la religio, la filantropia i l'activisme. El 1984, va fer public el seu diagnostic de sindrome de
Parkinson
, que alguns informes atribueixen a les lesions relacionades amb la boxa,
[23]
encara que ell i els seus metges especialistes ho van negar.
[24]
Va continuar sent una figura publica activa a nivell mundial, pero en els seus ultims anys va fer menys aparicions publiques a mesura que la seva condicio empitjorava, i va ser cuidat per la seva familia. Ali va morir el 3 de juny del 2016.
Trajectoria en el boxa
[
modifica
]
|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Primers anys
[
modifica
]
Cassius Marcellus Clay Jr. (/ kæ??s / Kash-?ss) va neixer el 17 de gener de 1942 a Louisville, Kentucky
[25]
i tenia un germa. Va rebre el nom del seu pare, Cassius Marcellus Clay Sr., que tenia una germana i quatre germans
[26]
[27]
i que al seu torn es deia aixi en honor al politic republica del segle
xix
i abolicionista acerrim
Cassius Marcellus Clay
, tambe de l'estat de Kentucky. Els avis paterns de Clay eren John Clay i Sallie Anne Clay; la germana de Clay, Eva, afirmava que Sallie era originaria de Madagascar.
[28]
Era descendent d'esclaus del Sud anterior a la guerra, i era predominantment d'ascendencia africana, amb una mica d'herencia familiar irlandesa
[29]
i anglesa.
[30]
[31]
El besavi matern d'Ali, Abe Grady, va emigrar d'
Ennis
,
Comtat de Clare
,
Irlanda
.
[32]
[33]
Les proves d'ADN realitzades el 2018 van demostrar que, a traves de la seva avia paterna, Ali era descendent de l'antic esclau
Archer Alexander
, que havia estat elegit entre l'equip de construccio com a model d'home alliberat per al Monument a l'Emancipacio, i que va ser objecte del llibre de l'abolicionista
William Greenleaf Eliot
,
The Story of Archer Alexander: From Slavery to Freedom
.
[34]
De la mateixa manera que Ali, Alexander va lluitar per la seva llibertat.
[35]
El seu pare era pintor de cartells i tanques publicitaries,
[25]
i la seva mare, Odessa O'Grady Clay (1917-1994), era
treballadora domestica
. Encara que Cassius pare era
metodista
, va permetre a Odessa educar als seus dos fills, Cassius i Rudolph "Rudy" Clay (mes tard rebatejat com Rahman Ali), com a
baptistes
.
[36]
Cassius fill va estudiar a la Central High School de Louisville. Era
dislexic
, el que li va provocar dificultats per llegir i escriure, a l'escola i durant gran part de la seva vida.
[37]
Ali va creixer enmig de la
segregacio racial
. La seva mare recordava una ocasio en la qual li van negar un got d'aigua en una botiga: "No l'hi van donar pel seu color. Tambe li va afectar molt l'assassinat d'
Emmett Till
el 1955, el que va portar al jove Clay i a un amic a descarregar la seva frustracio destrossant una estacio de tren local. La seva filla Hana va escriure mes tard que Ali li va dir una vegada: "Res m'ha commogut tant com la historia d'Emmett Till".
[38]
[39]
Etapa
amateur
[
modifica
]
La primera vegada que Ali va practicar boxa fou gracies a un agent de policia i entrenador de boxa de Louisville, Joe E. Martin,
[40]
que es va trobar amb el nen de 12 anys enfurismat perque un lladre li havia robat la bicicleta. Li va dir a l'oficial que li donaria una "pallissa" al lladre. L'agent va dir-li que era millor que aprengues a boxejar primer.
[41]
Inicialment, Clay no va acceptar l'oferta de Martin, pero despres de veure a boxejadors amateurs en un programa de boxa de la televisio local anomenat
Tomorrow 's Champions
, Clay es va interessar per la possibilitat de lluitar.
[42]
Llavors va comencar a practicar amb l'entrenador
Fred Stoner
, a qui li va atribuir el merit d'haver-li donat el "veritable entrenament", modelant finalment "el meu estil, la meva resistencia i el meu sistema". Durant els ultims quatre anys de la carrera amateur de Clay, va ser entrenat pel mestre de boxa
Chuck Bodak
.
[43]
Va debutar en la boxa amateur l'any 1954 contra el boxejador amateur local
Ronnie O'Keefe
, guanyant per decisio dividida.
[44]
Despres va guanyar sis titols dels Guants d'Or de Kentucky, dos titols nacionals dels Guants d'Or, un titol nacional de la Unio Atletica d'amateurs i la medalla d'or de
pes semipesant
en els
Jocs Olimpics de 1960
a Roma.
[45]
El record de Clay com a amateur va ser de 100 victories amb cinc derrotes. Ali va dir en la seva autobiografia de 1975 que, poc despres del seu retorn dels Jocs Olimpics de Roma, va tirar la seva medalla d'or al
riu Ohio
despres que a ell i a un amic se'ls negues el servei en un restaurant "nomes per a blancs" i es barallessin amb una banda de blancs. La historia va ser posteriorment rebatuda, i diversos amics d'Ali, entre ells
Bundini Brown
i el fotograf Howard Bingham, la van negar. Brown va dir a l'escriptor de
Sports Illustrated
Mark Kram: "Els blancs s'ho van creure!". A la biografia de Thomas Hauser sobre Ali, s'afirma que a aquest se li va negar el servei a la cafeteria, pero que va perdre la medalla un any despres de guanyar-la.
[46]
Ali va rebre una medalla de recanvi en la mitja part d'un partit de basquet durant els
Jocs Olimpics de 1996
a Atlanta, on va encendre la torxa per iniciar els jocs.
Despres dels jocs de 1960 Clay es passa al professionalisme, i ben aviat es feu un nom pel seu estil poc convencional, els seus resultats espectaculars i la seva infatigable autopromocio. En aquests moments se'l coneix com el
Louisville Lip
(el Llavi de Louisville) per la composicio de versets satirics i prediccions del numero d'
assalt
en que el seu oponent cauria noquejat. Li agradava de lloar-se ell mateix amb frases com ara "
Soc el millor
" o be "
Soc jove, soc guapo, soc rapid i ningu no pot guanyar-me
".
Ali explica posteriorment que utilitzava l'ostentacio per fer-se publicitat. De jove s'adona que el fet d'esser un bocamoll imprudent atreia molta mes gent als seus combats, pel fet que volien veure com algu li feia tancar la boca amb una derrota.
Carrera professional
[
modifica
]
Va debutar com a professional el 29 d'octubre de 1960, guanyant a
Tunney Hunsaker
en sis assalts. Entre 1960 i 1963 el jove boxejador va aconseguir un record de 19-0, amb 15 victories per
KO
. Va derrotar a boxejadors com Tony Esperti, Jim Robinson, Donnie Fleeman, Alonzo Johnson, George Logan, Willi Besmanoff, LaMar Clark, Doug Jones i Henry Cooper i Archie Moore, el seu antic entrenador i una llegenda de la boxa que havia guanyat mes de 200 combats.
[47]
[48]
Aquests primers combats no van estar exempts de dificultats, callent derrotat tant per Sonny Banks com per Henry Cooper. En el combat amb Cooper, fou derrocat per un
hook
d'esquerra al final del quart assalt i va ser salvat per la campana, passant a guanyar al previsible cinque assalt a causa del greu tall a l'ull de Cooper. L'enfrontament amb Doug Jones el 13 de marc de 1963 va ser el combat mes dur de Clay durant aquesta epoca. Els aspirants numero dos i tres dels pesos pesats, respectivament, Clay i Jones van enfrontar-se al Madison Square Garden de Nova York, en el terreny de Jones. Jones va fer trontollar a Clay en el primer assalt, i la decisio unanime a favor de Clay va ser rebuda amb esbroncades i una pluja de deixalles llancats al ring. El campio dels pesos pesats, Sonny Liston, va fer broma dient que si lluitava contra Clay podrien tancar per assassinat. Mes tard, la revista The Ring va qualificar-lo com el combat de l'any.
[49]
Cassius es converti aixi en el primer aspirant al titol que ostentava
Sonny Liston
. Liston era temut, alguns han dit que era com el
Mike Tyson
de l'epoca. Gairebe ningu li donava possibilitats a Cassius Clay; la data del combat fou fixada pel
25 de febrer
de
1964
, i en el pesantge previ al combat Ali va declarar que en el combat es "
mouria com una papallona i picaria com una abella
".
El combat pel primer titol
[
modifica
]
Clay, malgrat tot, tenia un pla. Liston, interpretant la fanfarroneria de Clay com a nerviosisme, es va confiar excessivament, i no estava preparat per un combat llarg, pensant que el guanyaria rapidament. Als assalts inicials, la velocitat de Clay, mes gran encara que la del seu idol
Sugar Ray Robinson
, el va mantenir allunyat dels poderosos cops de Liston. Ja al tercer round, Liston es mostrava visiblement cansat, i Clay se'n va aprofitar connectant diversos cops i obrint-li un trau sota l'ull. Liston va recuperar terreny en el quart assalt, ja que una substancia desconeguda va cegar momentaniament els ulls de Clay. Es desconeix si es tractava d'una substancia usada per curar les ferides de Liston o be va ser-li aplicada als guants de Liston amb el proposit de jugar brut. Amb la visio limitada, Clay va ser capac de no deixar-se emportar per la rabia, i en el cinque i sise assalt va buscar la victoria. Abans que comences el sete assalt, Liston es va retirar a la banqueta, justificant mes tard que se li havia
dislocat l'espatlla
. Clay va saltar del seu raco, proclamant-se el "'Rei del mon
" i invitant els periodistes a menjar-se les seves paraules.
Clay es va proclamar aixi campio del mon dels pesos pesants. Reconfirmaria el titol quan va noquejar Liston en el combat de revenja que va tenir lloc a Lewinston el
25 de maig
de
1965
, tot i que amb certa controversia. Alguns observadors van afirmar que el cop guanyador havia estat un cop fantasma. El novembre del mateix any Clay va derrotar l'antic campio Floyd Patterson. L'arbitre va parar el combat al dotze assalt despres que Patterson rebes una tremenda pallissa.
El canvi de nom
[
modifica
]
Entremig d'aquests dos combats, Ali tambe es va fer famos per altres motius. Entra a formar part de la
Nacio de l'Islam
i es canvia el nom a Muhammad Ali, tot i que la majoria de periodistes continuen referint-s'hi com a Cassius Clay. Entre l'any
1966
i inicis del
1967
defensa fins a set cops el seu titol mundial. Cap altre campio ha dut a terme tantes defenses d'un titol en un periode tan curt. El marc de 1966 Ali guanya per decisio unanime dels jutges al dur campio canadenc,
George Chuvalo
, qui mai va arribar a ser noquejat. Despres Ali viatja a
Anglaterra
per enfrontar-se a
British Bulldog
Brian London
i a
Henry Cooper
, el qual havia noquejat Ali en un combat el 1963. ali va guanyar els dos combats per KO. Posteriorment viatja a
Alemanya
per enfrontar-se a l'esquerra
Karl Mildenberger
. En un dels seus combats mes durs, Ali el derrota per KO al dotze assalt. El novembre de 1966 se'n torna als
Estats Units
per lluitar contra
Cleveland "Big Cat" Williams
a
Houston
. Williams tenia un dels percentatges de victories per KO mes alts de tota la historia de la boxa. Malgrat que tothom esperava un combat igualat, Ali el va noquejar amb facilitat al tercer assalt. El febrer de 1967 lluita amb
Ernie Terrell
al
Madison Square Garden
de
Nova York
. Terrell havia refusat reconeixer el nou nom d'Ali, i aquest proclama que el castigaria severament per tal insolencia. Tot i que el combat va decidir-se als punts, Ali va donar-li una pallissa, guanyant als punts tots els assalts. Durant tot el combat, despres de cada cop Ali li cridava "
Quin es el meu nom?
" Molts van acusar-lo de brutalitat innecessaria. El Marc del mateix any, tambe a Nova York, s'enfronta a
Zora Folley
, un vetera de 35 anys. Aquest combat ha estat considerat per molts especialistes com la millor actuacio d'Ali en un
quadrilater
, llancant cops precisos i potents que van dur l'aspirant al KO en el sete assalt.
1967 tambe va ser l'any en que Ali va refusar servir a l'
exercit nord-america
durant la
Guerra del Vietnam
fent us de l'
objeccio de consciencia
. En resposta a la pregunta de per que no volia anar a la guerra, Ali va afirmar: "
No tinc res contra cap
Vietcong
". Aixo sovint s'ha citat de forma erronia amb la frase "
Cap vietnamita m'anomena negrata
". Ali fou desposseit del seu cinturo de campio i de la seva llicencia per a boxejar, i fou sentenciat a 5 anys de preso. Aquesta sentencia fou revocada tres anys mes tard, per decisio unanime del
Tribunal Suprem
.
Els actes d'Ali refusant ser enrolat en l'exercit nod-america i unint-se a la Nacio de l'Islam van convertir-lo en una figura extremadament controvertida i polemica. Fent acte de presencia en manifestacions al costat de liders de la Nacio de l'Islam com ara
Elijah Muhammad
i
Malcolm X
i declarant-los la seva lleialtat en una epoca en que el corrent general de l'opinio publica nord-americana els veia amb franca hostilitat, Ali va convertir-se en objecte d'odis i sospites. fins i tot semblava que ell buscava provocar aquestes reaccions, amb punts de vista que oscil·laven des del suport als drets civils fins a fer apologia del separatisme racial.
El 1970 li va tornar a ser concedida la llicencia per boxejar, seguint la sentencia del Tribunal suprem on tambe es reconeixia el seu dret a no servir a l'exercit al·legant motius religiosos. En el seu retorn, Ali va patir un serios contratemps quan, l'any 1971 a Nova York, en la lluita pel titol contra
Joe Frazier
, fou derrotat en 15 assalts. Aquest combat, conegut popularment com el
combat del segle
, fou un dels combats mes famosos de tots els temps, en el qual prenien part dos pugils amb una tecnica extraordinaria, els dos amb merits suficients per coronar-se campions. El combat va ser molt igualat, i Frazsier va fer inclinar la balanca en enviar a terra Ali amb un ganxo d'esquerra al darrer assalt. El 1974, pero, Ali derrota Frazier als punts en el combat de revenja, col·locant-se aixi un altre cop en posicio per disputar el titol.
Els punts de vista religiosos d'ali tambe van anar canviant amb el temps. Va comencar a estudiar l'
Alcora
i es converteix al
sunnisme
, girant l'esquena aixi als postulats de la Nacio de l'Islam.
Els combats de Kinshasa i Manila
[
modifica
]
El titular del campionat del mon era
George Foreman
, un boxejador jove i invicte que, dotat d'una gran envergadura i una forta pegada, havia derrotat clarament a Frazier en el combat pel titol, deixant-lo KO en el segon assalt. Foreman era el clar favorit. La promocio del combat va anar a carrec de
Don King
, qui decidi celebrar el combat a
Kinshasa
, al
Zaire
. El
30 d'octubre
de
1974
Ali, en un combat molt tactic, demostraria al mon per que continuava sent el millor. Dominant el quadrilater amb la seva
ma dolenta
i evitant anar a les cordes, Ali va absorbir tots els cops de Foreman, alhora que llancava alguns contracops. Cap a la fi del sise assalt, quan Foreman comencava a estar cansat de llancar tants cops, Ali va poder atacar una mica mes. Foreman continuava intentant-ho, pero els seus cops resultaven molt menys efectius, i cap a la fi del vuite assalt, la dreta d'Ali va enviar un esgotat Foreman a terra.
Muhammad Ali
|
Carrera Professional
|
Combats totals
|
61
|
Guanyats
|
56
|
Perduts
|
5
|
Empatats
|
0
|
KO's
|
37
|
Titols guanyats
|
Pesos pesants (3 vegades)
|
El
1975
Ali tornaria a derrotar Frazier, aquest cop a
Manila
. Aquest combat passaria a la historia de la boxa com un dels millors de tots els temps. Despres de 14 assalts durissims, l'entrenador de Frazier va impedir-li continuar el combat, i Ali va resultar-ne guanyador per
KO tecnic
. Molts van considerar que Ali s'hauria d'haver retirat despres d'aquest combat, pero malgrat tot va continuar boxejant. El
1976
, despres de noquejar dos adversaris desconeguts, s'enfronta a
Jimmy Young
, en el que molts consideren el seu pitjor combat. Ali hi apareix en un mal estat de forma, visiblement gras, rebutjant prendre's seriosament el seu jove adversari. Ali va guanyar als punts per unanimitat dels jutges, pero va ser ferotgement escridassat pel public. Fins i tot l'entrenador d'Ali va reconeixer que el seu combat havia estat horroros.
Ali mantindria el titol fins al
1978
, quan el va perdre contra el campio dels
Jocs Olimpics de Montreal
,
Leon Spinks
. en el combat de revenja Ali va derrotar Spniks i es va fer amb el seu tercer cinturo. El
27 de juny
de
1979
Ali anuncia la seva retirada de la boxa, deixant el titol vacant.
Aquesta retirada pero, va durar poc. El 1980 desafia el campio
Larry Holmes
, amb la intencio de ser el primer home a guanyar quatre cops el cinturo dels pesos pesants. Ali va perdre per KO tecnic a l'onze assalt. El combat va ser menyspreat pels aficionats, que consideraven Ali com una ombra d'allo que una vegada havia estat. Holmes havia estat l'
esparring
d'Ali en el passat, i va admetre que durant el combat havia moderat els seus cops per respecte a la seva figura. Despres d'aquest combat Ali es va trobar que li costava parlar i que les mans li tremolaven. Els metges van trobar-li un forat en la membrana del cervell, pero Don King va ignorar els informes medics i va permetre que Ali continues lluitant.
Ali encara lluitaria un cop mes. El 1981 s'enfronta amb l'aspirant Trevor Berbick. Com que a Ali se'l considerava de forma unanime un boxejador acabat amb graus problemes de salut, el combat va despertar molt poc interes. Ali, amb 42 anys, va perdre als punts, tot i que la seva actuacio va ser millor que en el combat contra Holmes.
El boxejador retirat
[
modifica
]
El
1982
a Ali se li va diagnosticar la
malaltia de Parkinson
com a resultat de la seva activitat pugilistica. Progressivament les seves funcions motores comencaren a declinar. Malgrat tot, continua sent una llegenda. El
1985
va fer de negociador per a alliberar els ostatges nord-americans segrestats al
Liban
. Als
Jocs Olimpics d'Atlanta
de
1996
va ser escollit per fer el darrer relleu de la
torxa olimpica
.
El
2005
es funda el
Muhammad Ali Center
a
Louisville, Kentucky
. L'objectiu d'aquesta fundacio, a mes de mostrar la carrera boxistica d'Ali, consisteix a promoure la pau i la responsabilitat personal. Ali va rebre la medalla presidencial de la llibertat de mans de
George W. Bush
el
2005
. El 2010 fou guardonat amb el premi
Marca Leyenda
.
[a]
L'any 1982 va ser diagnosticat de
Parkinson
, perdent progressivament les seves funcions motrius, malgrat aixo segui apareixent davant del public tal com el 1996 va recorrer l'ultim tram duent la
torxa olimpica
dels
Jocs d'Atlanta
. La malaltia li provoca problemes respiratoris portant-lo a ser hospitalitzat el 2 de juny de 2016 als
Estats Units
on mori l'endema, el 3 de juny del mateix any, als 74 anys.
[50]
Registre professional
[
modifica
]
56 victories
(37 nocauts),
5 derrotes
[51]
|
Resultat
|
Registre
|
Oponent
|
Tipus
|
Assalt, temps
|
Data
|
Localitzacio
|
Notes
|
Derrota
|
56-5
|
Trevor Berbick
|
Decisio
(unanime)
|
10
(10)
|
11 de desembre de 1981
|
Nassau
,
Bahamas
|
"Drama in the Bahamas".
[52]
|
Derrota
|
56-4
|
Larry Holmes
|
RTD
(parada per la seva cantonada)
|
10
(15)
|
2 d'octubre de 1980
|
Las Vegas Valley,
Nevada
|
Va perdre el titol pesat de
The Ring
Pel titol pesat de
WBC
.
|
Victoria
|
56-3
|
Leon Spinks
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
15 de setembre de 1978
|
Nova Orleans, Louisiana
|
Va guanyar els titols pesats de
The Ring
i
WBA
Va deixar vacant el titol de
WBA
el 6-9-1979.
|
Derrota
|
55-3
|
Leon Spinks
|
Decisio
(dividida)
|
15
(15)
|
15 de febrer de 1978
|
Las Vegas, Nevada
|
Va perdre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
55-2
|
Earnie Shavers
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
29 de setembre de 1977
|
Nova York, Nova York
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
54-2
|
Alfredo Evangelista
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
16 de maig de 1977
|
Landover, Maryland
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
53-2
|
Ken Norton
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
28 de setembre de 1976
|
Bronx, Nova York
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
52-2
|
Richard Dunn
|
TKO
|
5
(15)
|
24 de maig de 1976
|
Munic
,
Alemanya Occidental
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
51-2
|
Jimmy Young
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
30 d'abril de 1976
|
Landover, Maryland
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
50-2
|
Jean-Pierre Coopman
|
KO
|
5
(15)
|
20 de febrer de 1976
|
San Juan
,
Puerto Rico
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
49-2
|
Joe Frazier
|
RTD
|
14
(15)
, 0:59
|
1 d'octubre de 1975
|
Quezon City
,
Filipines
|
"
The Thrilla in Manila
";
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
48-2
|
Joe Bugner
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
30 de juny de 1975
|
Kuala Lumpur
,
Malaisia
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
47-2
|
Ron Lyle
|
TKO
|
11
(15)
|
16 de maig de 1975
|
Las Vegas, Nevada
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
46-2
|
Chuck Wepner
|
TKO
|
15
(15)
, 2:41
|
24 de marc de 1975
|
Richfield, Ohio
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
45-2
|
George Foreman
|
KO
|
8
(15)
, 2:58
|
30 d'octubre de 1974
|
Kinshasa
,
Zaire
|
"
Rumble in the Jungle
";
Va guanyar els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
.
|
Victoria
|
44-2
|
Joe Frazier
|
Decisio
(unanime)
|
12
(12)
|
28 de gener de 1974
|
Nova York, Nova York
|
"Muhammad Ali vs. Joe Frazier II"
Va retindre el titol pesat de
NABF
, vacante despues de 1974.
|
Victoria
|
43-2
|
Rudi Lubbers
|
Decisio
(unanime)
|
12
(12)
|
20 d'octubre de 1973
|
Jakarta
,
Indonesia
|
|
Victoria
|
42-2
|
Ken Norton
|
Decisio
(dividida)
|
12
(12)
|
10 de setembre de 1973
|
Inglewood
,
California
|
Va guanyar el titol pesat de
NABF
.
|
Derrota
|
41-2
|
Ken Norton
|
Decisio
(dividida)
|
12
(12)
|
31 de marc de 1973
|
San Diego
, California
|
Va perdre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
41-1
|
Joe Bugner
|
Decisio
(unanime)
|
12
(12)
|
14 de febrer de 1973
|
Las Vegas, Nevada
|
|
Victoria
|
40-1
|
Bob Foster
|
KO
|
8
(12)
, 0:40
|
21 de noviembre de 1972
|
Stateline, Nevada
|
Va retindre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
39-1
|
Floyd Patterson
|
TKO
|
7
(12)
|
20 de setembre de 1972
|
Nova York, Nova York
|
Va retindre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
38-1
|
Alvin Lewis
|
TKO
|
11
(12)
, 1:15
|
19 de juliol de 1972
|
Dublin
,
Irlanda
|
|
Victoria
|
37-1
|
Jerry Quarry
|
TKO
|
7
(12)
, 0:19
|
27 de juny de 1972
|
Las Vegas, Nevada
|
Va retindre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
36-1
|
George Chuvalo
|
Decisio
(unanime)
|
12
(12)
|
1 de maig de 1972
|
Vancouver
,
Canada
|
Va retindre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
35-1
|
Mac Foster
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
1 d'abril de 1972
|
Toquio
,
Japo
|
|
Victoria
|
34-1
|
Jurgen Blin
|
KO
|
7
(12)
, 2:12
|
26 de desembre de 1971
|
Zuric
,
Suissa
|
|
Victoria
|
33-1
|
Buster Mathis
|
Decisio
(unanime)
|
12
(12)
|
17 de noviembre de 1971
|
Houston, Texas
|
Va retindre el titol pesat de
NABF
.
|
Victoria
|
32-1
|
Jimmy Ellis
|
TKO
|
12
(12)
, 2:10
|
26 de juliol de 1971
|
Houston, Texas
|
Va guanyar el titol pesat vacante de
NABF
.
|
Derrota
|
31-1
|
Joe Frazier
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
8 de marc de 1971
|
Nova York, Nova York
|
"The Fight of the Century";
Va perdre el titol pesat de
The Ring
Pels titols pesats de
WBA
i
WBC
.
|
Victoria
|
31-0
|
Oscar Bonavena
|
TKO
|
15
(15)
, 2:03
|
7 de desembre de 1970
|
Nova York, Nova York
|
Va retindre el titol pesat de
The Ring
.
|
Victoria
|
30-0
|
Jerry Quarry
|
TKO
|
3
(15)
|
26 d'octubre de 1970
|
Atlanta, Georgia
|
Va retindre el titol pesat de
The Ring
.
|
Suspes
|
Victoria
|
29-0
|
Zora Folley
|
KO
|
7
(15)
, 1:48
|
22 de marc de 1967
|
Nova York, Nova York
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
,
WBC
i
WBA
Desposseit dels titols el 28-4-1967.
|
Victoria
|
28-0
|
Ernie Terrell
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
6 de febrer de 1967
|
Houston, Texas
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
Va guanyar el titol pesat de
WBA
.
|
Victoria
|
27-0
|
Cleveland Williams
|
TKO
|
3
(15)
|
14 de novembre de 1966
|
Houston, Texas
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
26-0
|
Karl Mildenberger
|
TKO
|
12
(15)
|
10 de setembre de 1966
|
Frankfurt
,
Alemanya Occidental
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
25-0
|
Brian London
|
KO
|
3
(15)
|
6 d'agost de 1966
|
Londres
,
Anglaterra
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
24-0
|
Henry Cooper
|
TKO
|
6
(15)
, 1:38
|
21 de maig de 1966
|
Londres
,
Anglaterra
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
23-0
|
George Chuvalo
|
Decisio
(unanime)
|
15
(15)
|
29 de marc de 1966
|
Toronto
,
Canada
|
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
22-0
|
Floyd Patterson
|
TKO
|
12
(15)
, 2:18
|
22 de novembre de 1965
|
Las Vegas, Nevada
|
Va retindre els titols de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
21-0
|
Sonny Liston
|
KO
|
1
(15)
, 2:12
|
25 de maig de 1965
|
Lewiston, Maine
|
"Muhammad Ali vs. Sonny Liston II""
Va retindre els titols pesats de
The Ring
i
WBC
.
|
Victoria
|
20-0
|
Sonny Liston
|
TKO
|
7
(15)
|
25 de febrer de 1964
|
Miami Beach, Florida
|
"Muhammad Ali vs. Sonny Liston",
Va guanyar els titols pesats de
The Ring
,
WBA
i
WBC
;
Desposseit dels titols el 19-6-1964.
|
Victoria
|
19-0
|
Henry Cooper
|
TKO
|
5
(10)
, 2:15
|
18 de juny de 1963
|
Londres
,
Anglaterra
|
|
Victoria
|
18-0
|
Doug Jones
|
Decisio
(unanime)
|
10
(10)
|
13 de marc de 1963
|
Nova York, Nova York
|
|
Victoria
|
17-0
|
Charley Powell
|
KO
|
3, 2:04
|
24 de gener de 1963
|
Pittsburgh, Pensilvania
|
|
Victoria
|
16-0
|
Archie Moore
|
TKO
|
4
(10)
, 1:35
|
15 de novembre de 1962
|
Los Angeles, California
|
|
Victoria
|
15-0
|
Alejandro Lavorante
|
KO
|
5
(10)
, 1:48
|
20 de juliol de 1962
|
Los Angeles, California
|
|
Victoria
|
14-0
|
Billy Daniels
|
TKO
|
7
(10)
, 2:21
|
19 de maig de 1962
|
Nova York, Nova York
|
|
Victoria
|
13-0
|
George Logan
|
TKO
|
4
(10)
, 1:34
|
23 d'abril de 1962
|
Nova York, Nova York
|
|
Victoria
|
12-0
|
Don Warner
|
TKO
|
4, 0:34
|
28 de marc de 1962
|
Miami Beach, Florida
|
|
Victoria
|
11-0
|
Sonny Banks
|
TKO
|
4
(10)
, 0:26
|
10 de febrer de 1962
|
Nova York, Nova York
|
|
Victoria
|
10-0
|
Willi Besmanoff
|
TKO
|
7
(10)
, 1:55
|
29 de novembre de 1961
|
Louisville, Kentucky
|
|
Victoria
|
9-0
|
Alex Miteff
|
TKO
|
6
(10)
, 1:45
|
7 d'octubre de 1961
|
Louisville, Kentucky
|
|
Victoria
|
8-0
|
Alonzo Johnson
|
Decisio
(unanime)
|
10
(10)
|
22 de juliol de 1961
|
Louisville, Kentucky
|
|
Victoria
|
7-0
|
Duke Sabedong
|
Decisio
(unanime)
|
10
(10)
|
26 de juny de 1961
|
Las Vegas, Nevada
|
|
Victoria
|
6-0
|
LaMar Clark
|
KO
|
2
(10)
, 1:27
|
19 d'abril de 1961
|
Louisville, Kentucky
|
|
Victoria
|
5-0
|
Donnie Fleeman
|
TKO
|
7
(8)
|
21 de febrer de 1961
|
Miami Beach, Florida
|
|
Victoria
|
4-0
|
Jim Robinson
|
KO
|
1
(8)
, 1:34
|
7 de febrer de 1961
|
Miami Beach, Florida
|
|
Victoria
|
3-0
|
Tony Esperti
|
TKO
|
3
(8)
, 1:30
|
17 de gener de 1961
|
Miami Beach, Florida
|
|
Victoria
|
2-0
|
Herb Siler
|
KO
|
4
(8)
|
27 de desembre de 1960
|
Miami Beach, Florida
|
|
Victoria
|
1-0
|
Tunney Hunsaker
|
Decisio
(unanime)
|
6
(6)
|
29 d'octubre de 1960
|
Louisville, Kentucky
|
|
- ↑
Guardo que atorga el
Marca
als millors professionals de la historia de l'esport.
- ↑
≪
Mohamed Ali fue nombrado 'Rey del Boxeo'
≫.
Univision
, 2012.
Arxivat
2016-06-25 a
Wayback Machine
.
- ↑
Schuppe
, Jon ≪
Muhammad Ali, "The Greatest" of all time, dead at 74
≫.
NBC News
, 03-06-2016 [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑
3,0
3,1
Hauser
, Thomas. ≪
The Importance of Muhammad Ali
≫ (en angles). Gilder Lehrman Institute of American History, 02-03-2016. Arxivat de l'
original
el 2 marc 2016. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Roberts
, Randy.
Winning is the Only Thing: Sports in America Since 1945
. Johns Hopkins University Press, 1991, p. 171?172.
- ↑
Editors
, History com. ≪
Muhammad Ali refuses Army induction
≫ (en angles). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Hallett
, Alison ≪
Not So Fast
≫.
Portland Mercury
[Consulta: 27 desembre 2013].
- ↑
Rhoden
, William C. ≪
In Ali's Voice From the Past, a Stand for the Ages
≫.
The New York Times
, 20-06-2013.
- ↑
Keating
, Steve ≪
Ali, Frazier 'Fight of the Century' still packs a punch 50 years on
≫ (en angles).
Reuters
, 05-03-2021.
- ↑
Kang
, Jay Caspian ≪
The End and Don King
≫.
Grantland
.
ESPN
, 04-04-2013 [Consulta: 4 abril 2013].
- ↑
McDougall
, Christopher.
The Best American Sports Writing 2014
. Houghton Mifflin Harcourt, 2014, p. 149.
ISBN 9780544147003
.
- ↑
Peter
, Josh. ≪
Revisiting 'The Rumble in the Jungle' 40 years later
≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Company
, Johnson Publishing.
Mike Tyson May Fight George Foreman In Biggest Money Match: $80 Million
(en angles). Johnson Publishing Company, 1995-09-18.
- ↑
≪
Muhammad Ali ? press conference 1974
≫, 26-09-2012. [Consulta: 5 novembre 2013].
- ↑
≪
Muhammad Ali ? Pre Liston Poetry & Highlights
≫. YouTube, 12-02-2011. [Consulta: 5 novembre 2013].
- ↑
≪
Muhammad Ali Famous Interview After Defeating Foreman
≫, 06-01-2010. [Consulta: 5 novembre 2013].
- ↑
Jr
, Henry Louis Gates ≪
Opinion | Muhammad Ali, the Political Poet
≫ (en angles).
The New York Times
, 09-06-2016.
ISSN
:
0362-4331
.
- ↑
Reeves
, Mosi. ≪
Muhammad Ali: Famed Pugilist Was Also Hip-Hop Pioneer
≫ (en angles america).
Rolling Stone
, 04-06-2016. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
18,0
18,1
Rubin
, Mike. ≪
Muhammad Ali: 4 Ways He Changed America
≫ (en angles america). Rolling Stone, 03-06-2021. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Dundee
, Angelo ≪
Life In A Hot Corner
≫.
SI Vault
, 1967.
- ↑
≪
Muhammad Ali
≫.
ESPN
, 20-01-2012 [Consulta: 29 gener 2012].
- ↑
Donelson
, Tom. ≪
Was Ali the Greatest Heavyweight?
≫. Boxinginsider.com, 14-07-2008. [Consulta: 4 setembre 2016].
- ↑
≪
AP Fighters of the Century list
≫. [Consulta: 12 febrer 2012].
- ↑
Thomas
, Robert McG. Jr ≪
CHANGE IN DRUG HELPS ALI IMPROVE
≫ (en angles).
The New York Times
, 20-09-1984, pag. D-29.
ISSN
:
0362-4331
.
- ↑
AP
"El metge de Muhammad Ali dubte que la boxa li provoques Parkinson",
Associated Press
via
CBC
, 6 juny 2016. Retrieved 1 setembre 2018.
- ↑
25,0
25,1
Pres s
, Salem.
Great Athletes
(en angles). Salem Press, 2002, p. 38-41.
ISBN 978-1-58765-008-6
.
- ↑
≪
Barber Can Relax Hair
≫.
The Philadelphia Inquirer
, 15-10-1997 [Consulta: 4 setembre 2009].
- ↑
Associated Press ≪
Cassius Marcellus Clay Sr., Former Champion's Father, 77
≫.
The New York Times
. Associated Press, 10-02-1990 [Consulta: 4 setembre 2009].
- ↑
Egerton
, John.
Shades of Gray: Dispatches from the Modern South
. LSU Press, 1 setembre 1991, p. 134.
ISBN 978-0807117057
[Consulta: 24 juny 2009].
- ↑
≪
Muhammad Ali: Boxer's ancestral Irish town pays tribute after death
≫. BBC, 04-06-2009. [Consulta: 4 juny 2009].
- ↑
≪
Ali has Irish ancestry
≫.
BBC News
, 09-02-2002 [Consulta: 5 agost 2009].
- ↑
Reitwiesner
, Williams Addams. ≪
Ancestry of Muhammad Ali
≫.
- ↑
≪
Muhammad Ali's Irish roots
≫, 03-06-2020.
- ↑
≪
Muhammad Ali: Boxer's ancestral Irish town pays tribute after death
≫.
BBC News
, 04-06-2009.
- ↑
≪
DNA evidence links Muhammad Ali to heroic slave, family says
≫ (en angles).
Washington Post
.
ISSN
:
0190-8286
.
- ↑
Griffith
, Susan. ≪
Archer Alexander (ca. 1810-1879) ?
≫ (en angles america), 01-04-2012. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Hauser
, Thomas.
Muhammad Ali : his life and times
. New ed. Londres: Robson, 2004, p. 14.
ISBN 1-86105-738-5
.
- ↑
Eig
, Jonathan.
Ali: A Life: Shortlisted for the William Hill Sports Book of the Year 2017
.
Simon & Schuster
, 2017.
ISBN 9781471155963
.
- ↑
Hampton
, Henry;
Fayer
, Steve;
Flynn
, Sarah.
Voices of Freedom: An Oral History of the Civil Rights Movement from the 1950s through the 1980s
. Bantam Books, 1990, p.
321
.
ISBN 978-0-553-05734-8
.
- ↑
Gorn, Elliott.
Muhammad Ali: The People's Champ
. University of Illinois Press, 1998, p. 76?77.
ISBN 978-0-252-06721-1
.
- ↑
Kandel
, Elmo ≪
Boxing Legend ? Muhammad Ali
≫.
Article Click
. Elmo Kandel, 01-04-2006 [Consulta: 9 marc 2009].
- ↑
≪
Muhammad Ali
≫. Arxivat de l'
original
el 31 maig 2008. [Consulta: 20 maig 2008].
- ↑
Ali
, Muhammad.
Soul of a butterfly : reflections on life's journey.
. Simon & Schuster, 2013, p. 18.
ISBN 1-4767-4737-7
.
- ↑
Fernandez, Pedro Fernandez. ≪
'Godfather' Of Cutmen-Chuck Bodak Suffers Stroke
≫, 02-09-2007. Arxivat de l'
original
el 14 abril 2015. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑
Gray
, Geoffey. ≪
How Muhammad Ali Became a Boxer
≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
Ward, Nathan (Oct 2006).
≪A Total Eclipse of the Sonny≫
.
American Heritage
. Arxivat de
l'original
el 2007-01-11.
- ↑
Hauser
, Thomas.
Muhammad Ali : his life and times
. New ed. Londres: Robson, 2004.
ISBN 1-86105-738-5
.
- ↑
Calkins
, Matt ≪
Archie Moore was the KO king
≫.
U-T San Diego
, 17-11-2014 [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑
Krantz
, Les.
Ali in Action: The Man, the Moves, the Mouth
. Globe Pequot, 1 gener 2008.
ISBN 9781599213026
[Consulta: 15 juny 2016].
- ↑
Velin
, Bob. ≪
Fight by fight: Muhammad Ali's legendary career
≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑
≪
Mor als 74 anys el boxejador llegendari Muhammad Ali
≫.
ARA
, 2016.
- ↑
≪
Muhammad Ali ? Boxer
≫. Boxrec.com. Arxivat de l'
original
el 1 d'abril de 2015. [Consulta: 5 setembre 2011].
- ↑
Steen, Rob. ≪
Obituary: Trevor Berbick
≫, 29-10-2006. [Consulta: 25 setembre 2011].
Enllacos externs
[
modifica
]