Muhammad Ali (boxador)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMuhammad Ali

Modifica el valor a Wikidata
Nom original Cassius Clay
Biografia
Naixement (en) Cassius Marcellus Clay, Jr. Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata
Louisville (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort 3 juny 2016 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Scottsdale (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Parkinson lligat a problemes respiratoris)
Sepultura Cave Hill Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms Louisville Lip ≫, ≪ The Greatest
Grup etnic Afroamerica Modifica el valor a Wikidata
Religio Islam Modifica el valor a Wikidata
Formacio Santa Monica College
Central High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alcada 1.91m
Activitat
Ocupacio boxador Modifica el valor a Wikidata
Activitat ? ? 11 desembre 1981 Modifica el valor a Wikidata
Professors Jhoon Goo Rhee i George Dillman Modifica el valor a Wikidata
Segell discografic Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportiva Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Esport boxa Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva boxa Modifica el valor a Wikidata
Classe de competicio pes pesant Modifica el valor a Wikidata
Participa en
1960 Jocs Olimpics d'Estiu de 1960 Modifica el valor a Wikidata
Familia
Conjuge Sonji Roi (1964–1966), divorci
Khalilah Ali (1967–1977), divorci
Veronica Porsche Ali (1977–1986), divorci
Yolanda Williams (1986–2016), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Fills Maryum Ali
  ( Khalilah Ali )
Laila Ali
  ( Veronica Porsche Ali )
Hana Yasmeen Ali
  ( Veronica Porsche Ali )
Muhammad Ali Jr.
  ( Khalilah Ali )
Rasheda Ali (en) Tradueix
  ( Khalilah Ali ) Modifica el valor a Wikidata
Pares Cassius Marcellus Clay Sr. Modifica el valor a Wikidata  i  Odessa Grady Clay Modifica el valor a Wikidata
Germans Rahman Ali Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
encesa del peveter olimpic
Clay v. United States (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000738 Allocine: 36190 Rottentomatoes: celebrity/muhammad_ali Allmovie: p915 IBDB: 35531 TMDB.org: 65605
Twitter (X): MuhammadAli Musicbrainz: 9127d17a-8005-46a9-bf9d-b46e92f2952f Songkick: 33730 Discogs: 669210 Allmusic: mn0001451782 Olympics.com: muhammad-ali-2 Goodreads author: 46261 Goodreads character: 7747 Find a Grave: 163854966 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Jocs Olimpics
Boxa
Or Roma 1960 pes semipesant

Muhammad Ali-Haj o Mohamed Ali (en arab : ???? ???) [1] ( Louisville , Kentucky , 17 de gener de 1942 nascut com a Cassius Marcellus Clay Jr. - Estats Units , 3 de juny de 2016 ), [2] fou un boxejador estatunidenc. Hom el considera un dels boxejadors mes grans de tots els temps, alhora que un dels mes famosos, fama que obtingue tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme politic. L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated .

Va neixer i va creixer a Louisville, Kentucky i comenca a entrenar com a boxejador amateur amb 12 anys. Amb 18 anys, va guanyar una medalla d'or en la divisio de pes semipesant en els Jocs Olimpics de 1960 i es va fer professional aquell mateix any. Es va convertir en musulma despres del 1961. El 25 de febrer de 1964, a l'edat de 22 anys, va guanyar inesperadament el campionat mundial dels pesos pesats contra Sonny Liston. El 6 de marc de 1964, va anunciar que es canviaria el nom de Cassius Clay, pel de Muhammad Ali.

El 1966, Ali es va negar a ser reclutat per l'exercit al·legant les seves creences religioses i la seva oposicio etica en la guerra del Vietnam . [3] [4] Va ser declarat culpable d'evasio del servei militar, enfrontant-se a una pena de 5 anys de preso i va ser desposseit dels seus titols de boxa. Es va mantenir fora de la preso en recorrer la decisio al Tribunal Suprem , que va anul·lar la seva condemna el 1971, pero va estar gairebe quatre anys sense combatre i va perdre el seu periode de maxim rendiment com a atleta. [5] Les accions d'Ali com objector de consciencia a la guerra del Vietnam el van convertir en una icona per a la generacio de la contracultura en general, [6] [7] i va ser una figura molt destacada de l'orgull racial dels afroamericans durant el moviment pels drets civils i al llarg de la seva carrera. [3] Com a musulma, Ali es va afiliar inicialment a la Nacio de l'Islam (NOI) d' Elijah Muhammad . Mes tard es va desvincular de la NOI, adherint-se a l' Islam sunnita i donant suport a la integracio racial com el seu antic mentor Malcolm X .

Va participar en diversos combats i lluites de boxa historiques, sobretot en els seus enfrontaments amb Joe Frazier , incloent el Combat del Segle (el major esdeveniment de boxa fins llavors), [8] la Thrilla in Manila , i la seva baralla amb George Foreman coneguda com The Rumble in the Jungle , [9] [10] que fou seguida per una audiencia televisiva estimada record de 1.000 milions d'espectadors en tot el mon, [11] [12] convertint-se en la transmissio televisiva en viu mes vista del mon en el seu moment. Ali va destacar en una epoca en que molts boxejadors deixaven que els seus managers parlessin, i sovint es mostrava provocador i extravagant. [13] [14] [15] Era conegut per la seva forma de parlar, i sovint tenia un estil lliure de rimes i poesia oral, que anticipaba elements del hip hop. [16] [17] [18]

Ali tenia un estil poc ortodox per ser un pes pesant . Es posava les mans als costats, mes que no pas l'estil convencional en la boxa consistent a protegir-se la cara. A mes, tenia molta confianca en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus bracos per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Ali dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge mes elevat que la majoria de boxejadors, i aixo era una estrategia arriscada, perque en combats llargs els cops al cos poden ser molt mes efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces. [19]

Ha estat considerat com el millor boxejador de pes pesat de tots els temps, [20] [21] [22] i com el millor esportista de segle XX per Sports Illustrated i la Personalitat Esportiva del Segle per la BBC .

Fora del ring, va aconseguir l'exit com a artista de la paraula parlada , on va rebre dues nominacions als Grammy . [18] Tambe es va destacar com a actor i escriptor, publicant dos autobiografies. Ali es va retirar de la boxa el 1981 i centrant-se en la religio, la filantropia i l'activisme. El 1984, va fer public el seu diagnostic de sindrome de Parkinson , que alguns informes atribueixen a les lesions relacionades amb la boxa, [23] encara que ell i els seus metges especialistes ho van negar. [24] Va continuar sent una figura publica activa a nivell mundial, pero en els seus ultims anys va fer menys aparicions publiques a mesura que la seva condicio empitjorava, i va ser cuidat per la seva familia. Ali va morir el 3 de juny del 2016.

Trajectoria en el boxa [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Cassius Marcellus Clay Jr. (/ kæ??s / Kash-?ss) va neixer el 17 de gener de 1942 a Louisville, Kentucky [25] i tenia un germa. Va rebre el nom del seu pare, Cassius Marcellus Clay Sr., que tenia una germana i quatre germans [26] [27] i que al seu torn es deia aixi en honor al politic republica del segle  xix i abolicionista acerrim Cassius Marcellus Clay , tambe de l'estat de Kentucky. Els avis paterns de Clay eren John Clay i Sallie Anne Clay; la germana de Clay, Eva, afirmava que Sallie era originaria de Madagascar. [28] Era descendent d'esclaus del Sud anterior a la guerra, i era predominantment d'ascendencia africana, amb una mica d'herencia familiar irlandesa [29] i anglesa. [30] [31] El besavi matern d'Ali, Abe Grady, va emigrar d' Ennis , Comtat de Clare , Irlanda . [32] [33]

Les proves d'ADN realitzades el 2018 van demostrar que, a traves de la seva avia paterna, Ali era descendent de l'antic esclau Archer Alexander , que havia estat elegit entre l'equip de construccio com a model d'home alliberat per al Monument a l'Emancipacio, i que va ser objecte del llibre de l'abolicionista William Greenleaf Eliot , The Story of Archer Alexander: From Slavery to Freedom . [34] De la mateixa manera que Ali, Alexander va lluitar per la seva llibertat. [35]

El seu pare era pintor de cartells i tanques publicitaries, [25] i la seva mare, Odessa O'Grady Clay (1917-1994), era treballadora domestica . Encara que Cassius pare era metodista , va permetre a Odessa educar als seus dos fills, Cassius i Rudolph "Rudy" Clay (mes tard rebatejat com Rahman Ali), com a baptistes . [36] Cassius fill va estudiar a la Central High School de Louisville. Era dislexic , el que li va provocar dificultats per llegir i escriure, a l'escola i durant gran part de la seva vida. [37] Ali va creixer enmig de la segregacio racial . La seva mare recordava una ocasio en la qual li van negar un got d'aigua en una botiga: "No l'hi van donar pel seu color. Tambe li va afectar molt l'assassinat d' Emmett Till el 1955, el que va portar al jove Clay i a un amic a descarregar la seva frustracio destrossant una estacio de tren local. La seva filla Hana va escriure mes tard que Ali li va dir una vegada: "Res m'ha commogut tant com la historia d'Emmett Till". [38] [39]

Etapa amateur [ modifica ]

La primera vegada que Ali va practicar boxa fou gracies a un agent de policia i entrenador de boxa de Louisville, Joe E. Martin, [40] que es va trobar amb el nen de 12 anys enfurismat perque un lladre li havia robat la bicicleta. Li va dir a l'oficial que li donaria una "pallissa" al lladre. L'agent va dir-li que era millor que aprengues a boxejar primer. [41] Inicialment, Clay no va acceptar l'oferta de Martin, pero despres de veure a boxejadors amateurs en un programa de boxa de la televisio local anomenat Tomorrow 's Champions , Clay es va interessar per la possibilitat de lluitar. [42] Llavors va comencar a practicar amb l'entrenador Fred Stoner , a qui li va atribuir el merit d'haver-li donat el "veritable entrenament", modelant finalment "el meu estil, la meva resistencia i el meu sistema". Durant els ultims quatre anys de la carrera amateur de Clay, va ser entrenat pel mestre de boxa Chuck Bodak . [43]

Cassius Clay i el seu entrenador Joe E. Martin (1960)

Va debutar en la boxa amateur l'any 1954 contra el boxejador amateur local Ronnie O'Keefe , guanyant per decisio dividida. [44] Despres va guanyar sis titols dels Guants d'Or de Kentucky, dos titols nacionals dels Guants d'Or, un titol nacional de la Unio Atletica d'amateurs i la medalla d'or de pes semipesant en els Jocs Olimpics de 1960 a Roma. [45] El record de Clay com a amateur va ser de 100 victories amb cinc derrotes. Ali va dir en la seva autobiografia de 1975 que, poc despres del seu retorn dels Jocs Olimpics de Roma, va tirar la seva medalla d'or al riu Ohio despres que a ell i a un amic se'ls negues el servei en un restaurant "nomes per a blancs" i es barallessin amb una banda de blancs. La historia va ser posteriorment rebatuda, i diversos amics d'Ali, entre ells Bundini Brown i el fotograf Howard Bingham, la van negar. Brown va dir a l'escriptor de Sports Illustrated Mark Kram: "Els blancs s'ho van creure!". A la biografia de Thomas Hauser sobre Ali, s'afirma que a aquest se li va negar el servei a la cafeteria, pero que va perdre la medalla un any despres de guanyar-la. [46] Ali va rebre una medalla de recanvi en la mitja part d'un partit de basquet durant els Jocs Olimpics de 1996 a Atlanta, on va encendre la torxa per iniciar els jocs.

Despres dels jocs de 1960 Clay es passa al professionalisme, i ben aviat es feu un nom pel seu estil poc convencional, els seus resultats espectaculars i la seva infatigable autopromocio. En aquests moments se'l coneix com el Louisville Lip (el Llavi de Louisville) per la composicio de versets satirics i prediccions del numero d' assalt en que el seu oponent cauria noquejat. Li agradava de lloar-se ell mateix amb frases com ara " Soc el millor " o be " Soc jove, soc guapo, soc rapid i ningu no pot guanyar-me ".

Ali explica posteriorment que utilitzava l'ostentacio per fer-se publicitat. De jove s'adona que el fet d'esser un bocamoll imprudent atreia molta mes gent als seus combats, pel fet que volien veure com algu li feia tancar la boca amb una derrota.

Carrera professional [ modifica ]

Va debutar com a professional el 29 d'octubre de 1960, guanyant a Tunney Hunsaker en sis assalts. Entre 1960 i 1963 el jove boxejador va aconseguir un record de 19-0, amb 15 victories per KO . Va derrotar a boxejadors com Tony Esperti, Jim Robinson, Donnie Fleeman, Alonzo Johnson, George Logan, Willi Besmanoff, LaMar Clark, Doug Jones i Henry Cooper i Archie Moore, el seu antic entrenador i una llegenda de la boxa que havia guanyat mes de 200 combats. [47] [48]

Aquests primers combats no van estar exempts de dificultats, callent derrotat tant per Sonny Banks com per Henry Cooper. En el combat amb Cooper, fou derrocat per un hook d'esquerra al final del quart assalt i va ser salvat per la campana, passant a guanyar al previsible cinque assalt a causa del greu tall a l'ull de Cooper. L'enfrontament amb Doug Jones el 13 de marc de 1963 va ser el combat mes dur de Clay durant aquesta epoca. Els aspirants numero dos i tres dels pesos pesats, respectivament, Clay i Jones van enfrontar-se al Madison Square Garden de Nova York, en el terreny de Jones. Jones va fer trontollar a Clay en el primer assalt, i la decisio unanime a favor de Clay va ser rebuda amb esbroncades i una pluja de deixalles llancats al ring. El campio dels pesos pesats, Sonny Liston, va fer broma dient que si lluitava contra Clay podrien tancar per assassinat. Mes tard, la revista The Ring va qualificar-lo com el combat de l'any. [49]

Cassius es converti aixi en el primer aspirant al titol que ostentava Sonny Liston . Liston era temut, alguns han dit que era com el Mike Tyson de l'epoca. Gairebe ningu li donava possibilitats a Cassius Clay; la data del combat fou fixada pel 25 de febrer de 1964 , i en el pesantge previ al combat Ali va declarar que en el combat es " mouria com una papallona i picaria com una abella ".

El combat pel primer titol [ modifica ]

Clay, malgrat tot, tenia un pla. Liston, interpretant la fanfarroneria de Clay com a nerviosisme, es va confiar excessivament, i no estava preparat per un combat llarg, pensant que el guanyaria rapidament. Als assalts inicials, la velocitat de Clay, mes gran encara que la del seu idol Sugar Ray Robinson , el va mantenir allunyat dels poderosos cops de Liston. Ja al tercer round, Liston es mostrava visiblement cansat, i Clay se'n va aprofitar connectant diversos cops i obrint-li un trau sota l'ull. Liston va recuperar terreny en el quart assalt, ja que una substancia desconeguda va cegar momentaniament els ulls de Clay. Es desconeix si es tractava d'una substancia usada per curar les ferides de Liston o be va ser-li aplicada als guants de Liston amb el proposit de jugar brut. Amb la visio limitada, Clay va ser capac de no deixar-se emportar per la rabia, i en el cinque i sise assalt va buscar la victoria. Abans que comences el sete assalt, Liston es va retirar a la banqueta, justificant mes tard que se li havia dislocat l'espatlla . Clay va saltar del seu raco, proclamant-se el "'Rei del mon " i invitant els periodistes a menjar-se les seves paraules.

Clay es va proclamar aixi campio del mon dels pesos pesants. Reconfirmaria el titol quan va noquejar Liston en el combat de revenja que va tenir lloc a Lewinston el 25 de maig de 1965 , tot i que amb certa controversia. Alguns observadors van afirmar que el cop guanyador havia estat un cop fantasma. El novembre del mateix any Clay va derrotar l'antic campio Floyd Patterson. L'arbitre va parar el combat al dotze assalt despres que Patterson rebes una tremenda pallissa.

El canvi de nom [ modifica ]

Entremig d'aquests dos combats, Ali tambe es va fer famos per altres motius. Entra a formar part de la Nacio de l'Islam i es canvia el nom a Muhammad Ali, tot i que la majoria de periodistes continuen referint-s'hi com a Cassius Clay. Entre l'any 1966 i inicis del 1967 defensa fins a set cops el seu titol mundial. Cap altre campio ha dut a terme tantes defenses d'un titol en un periode tan curt. El marc de 1966 Ali guanya per decisio unanime dels jutges al dur campio canadenc, George Chuvalo , qui mai va arribar a ser noquejat. Despres Ali viatja a Anglaterra per enfrontar-se a British Bulldog Brian London i a Henry Cooper , el qual havia noquejat Ali en un combat el 1963. ali va guanyar els dos combats per KO. Posteriorment viatja a Alemanya per enfrontar-se a l'esquerra Karl Mildenberger . En un dels seus combats mes durs, Ali el derrota per KO al dotze assalt. El novembre de 1966 se'n torna als Estats Units per lluitar contra Cleveland "Big Cat" Williams a Houston . Williams tenia un dels percentatges de victories per KO mes alts de tota la historia de la boxa. Malgrat que tothom esperava un combat igualat, Ali el va noquejar amb facilitat al tercer assalt. El febrer de 1967 lluita amb Ernie Terrell al Madison Square Garden de Nova York . Terrell havia refusat reconeixer el nou nom d'Ali, i aquest proclama que el castigaria severament per tal insolencia. Tot i que el combat va decidir-se als punts, Ali va donar-li una pallissa, guanyant als punts tots els assalts. Durant tot el combat, despres de cada cop Ali li cridava " Quin es el meu nom? " Molts van acusar-lo de brutalitat innecessaria. El Marc del mateix any, tambe a Nova York, s'enfronta a Zora Folley , un vetera de 35 anys. Aquest combat ha estat considerat per molts especialistes com la millor actuacio d'Ali en un quadrilater , llancant cops precisos i potents que van dur l'aspirant al KO en el sete assalt.

1967 tambe va ser l'any en que Ali va refusar servir a l' exercit nord-america durant la Guerra del Vietnam fent us de l' objeccio de consciencia . En resposta a la pregunta de per que no volia anar a la guerra, Ali va afirmar: " No tinc res contra cap Vietcong ". Aixo sovint s'ha citat de forma erronia amb la frase " Cap vietnamita m'anomena negrata ". Ali fou desposseit del seu cinturo de campio i de la seva llicencia per a boxejar, i fou sentenciat a 5 anys de preso. Aquesta sentencia fou revocada tres anys mes tard, per decisio unanime del Tribunal Suprem .

Els actes d'Ali refusant ser enrolat en l'exercit nod-america i unint-se a la Nacio de l'Islam van convertir-lo en una figura extremadament controvertida i polemica. Fent acte de presencia en manifestacions al costat de liders de la Nacio de l'Islam com ara Elijah Muhammad i Malcolm X i declarant-los la seva lleialtat en una epoca en que el corrent general de l'opinio publica nord-americana els veia amb franca hostilitat, Ali va convertir-se en objecte d'odis i sospites. fins i tot semblava que ell buscava provocar aquestes reaccions, amb punts de vista que oscil·laven des del suport als drets civils fins a fer apologia del separatisme racial.

El 1970 li va tornar a ser concedida la llicencia per boxejar, seguint la sentencia del Tribunal suprem on tambe es reconeixia el seu dret a no servir a l'exercit al·legant motius religiosos. En el seu retorn, Ali va patir un serios contratemps quan, l'any 1971 a Nova York, en la lluita pel titol contra Joe Frazier , fou derrotat en 15 assalts. Aquest combat, conegut popularment com el combat del segle , fou un dels combats mes famosos de tots els temps, en el qual prenien part dos pugils amb una tecnica extraordinaria, els dos amb merits suficients per coronar-se campions. El combat va ser molt igualat, i Frazsier va fer inclinar la balanca en enviar a terra Ali amb un ganxo d'esquerra al darrer assalt. El 1974, pero, Ali derrota Frazier als punts en el combat de revenja, col·locant-se aixi un altre cop en posicio per disputar el titol.

Els punts de vista religiosos d'ali tambe van anar canviant amb el temps. Va comencar a estudiar l' Alcora i es converteix al sunnisme , girant l'esquena aixi als postulats de la Nacio de l'Islam.

Els combats de Kinshasa i Manila [ modifica ]

El titular del campionat del mon era George Foreman , un boxejador jove i invicte que, dotat d'una gran envergadura i una forta pegada, havia derrotat clarament a Frazier en el combat pel titol, deixant-lo KO en el segon assalt. Foreman era el clar favorit. La promocio del combat va anar a carrec de Don King , qui decidi celebrar el combat a Kinshasa , al Zaire . El 30 d'octubre de 1974 Ali, en un combat molt tactic, demostraria al mon per que continuava sent el millor. Dominant el quadrilater amb la seva ma dolenta i evitant anar a les cordes, Ali va absorbir tots els cops de Foreman, alhora que llancava alguns contracops. Cap a la fi del sise assalt, quan Foreman comencava a estar cansat de llancar tants cops, Ali va poder atacar una mica mes. Foreman continuava intentant-ho, pero els seus cops resultaven molt menys efectius, i cap a la fi del vuite assalt, la dreta d'Ali va enviar un esgotat Foreman a terra.

Muhammad Ali
Carrera Professional
Combats totals 61
Guanyats 56
Perduts 5
Empatats 0
KO's 37
Titols guanyats Pesos pesants (3 vegades)

El 1975 Ali tornaria a derrotar Frazier, aquest cop a Manila . Aquest combat passaria a la historia de la boxa com un dels millors de tots els temps. Despres de 14 assalts durissims, l'entrenador de Frazier va impedir-li continuar el combat, i Ali va resultar-ne guanyador per KO tecnic . Molts van considerar que Ali s'hauria d'haver retirat despres d'aquest combat, pero malgrat tot va continuar boxejant. El 1976 , despres de noquejar dos adversaris desconeguts, s'enfronta a Jimmy Young , en el que molts consideren el seu pitjor combat. Ali hi apareix en un mal estat de forma, visiblement gras, rebutjant prendre's seriosament el seu jove adversari. Ali va guanyar als punts per unanimitat dels jutges, pero va ser ferotgement escridassat pel public. Fins i tot l'entrenador d'Ali va reconeixer que el seu combat havia estat horroros.

Ali mantindria el titol fins al 1978 , quan el va perdre contra el campio dels Jocs Olimpics de Montreal , Leon Spinks . en el combat de revenja Ali va derrotar Spniks i es va fer amb el seu tercer cinturo. El 27 de juny de 1979 Ali anuncia la seva retirada de la boxa, deixant el titol vacant.

Aquesta retirada pero, va durar poc. El 1980 desafia el campio Larry Holmes , amb la intencio de ser el primer home a guanyar quatre cops el cinturo dels pesos pesants. Ali va perdre per KO tecnic a l'onze assalt. El combat va ser menyspreat pels aficionats, que consideraven Ali com una ombra d'allo que una vegada havia estat. Holmes havia estat l' esparring d'Ali en el passat, i va admetre que durant el combat havia moderat els seus cops per respecte a la seva figura. Despres d'aquest combat Ali es va trobar que li costava parlar i que les mans li tremolaven. Els metges van trobar-li un forat en la membrana del cervell, pero Don King va ignorar els informes medics i va permetre que Ali continues lluitant.

Ali encara lluitaria un cop mes. El 1981 s'enfronta amb l'aspirant Trevor Berbick. Com que a Ali se'l considerava de forma unanime un boxejador acabat amb graus problemes de salut, el combat va despertar molt poc interes. Ali, amb 42 anys, va perdre als punts, tot i que la seva actuacio va ser millor que en el combat contra Holmes.

El boxejador retirat [ modifica ]

El 1982 a Ali se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson com a resultat de la seva activitat pugilistica. Progressivament les seves funcions motores comencaren a declinar. Malgrat tot, continua sent una llegenda. El 1985 va fer de negociador per a alliberar els ostatges nord-americans segrestats al Liban . Als Jocs Olimpics d'Atlanta de 1996 va ser escollit per fer el darrer relleu de la torxa olimpica .

El 2005 es funda el Muhammad Ali Center a Louisville, Kentucky . L'objectiu d'aquesta fundacio, a mes de mostrar la carrera boxistica d'Ali, consisteix a promoure la pau i la responsabilitat personal. Ali va rebre la medalla presidencial de la llibertat de mans de George W. Bush el 2005 . El 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda . [a]

Mort [ modifica ]

L'any 1982 va ser diagnosticat de Parkinson , perdent progressivament les seves funcions motrius, malgrat aixo segui apareixent davant del public tal com el 1996 va recorrer l'ultim tram duent la torxa olimpica dels Jocs d'Atlanta . La malaltia li provoca problemes respiratoris portant-lo a ser hospitalitzat el 2 de juny de 2016 als Estats Units on mori l'endema, el 3 de juny del mateix any, als 74 anys. [50]

Registre professional [ modifica ]

56 victories (37 nocauts), 5 derrotes [51]
Resultat Registre Oponent Tipus Assalt, temps Data Localitzacio Notes
Derrota 56-5 CAN Trevor Berbick Decisio (unanime) 10 (10) 11 de desembre de 1981 Nassau , Bahamas "Drama in the Bahamas". [52]
Derrota 56-4 USA Larry Holmes RTD (parada per la seva cantonada) 10 (15) 2 d'octubre de 1980 Las Vegas Valley, Nevada Va perdre el titol pesat de The Ring
Pel titol pesat de WBC .
Victoria 56-3 USA Leon Spinks Decisio (unanime) 15 (15) 15 de setembre de 1978 Nova Orleans, Louisiana Va guanyar els titols pesats de The Ring i WBA
Va deixar vacant el titol de WBA el 6-9-1979.
Derrota 55-3 USA Leon Spinks Decisio (dividida) 15 (15) 15 de febrer de 1978 Las Vegas, Nevada Va perdre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 55-2 USA Earnie Shavers Decisio (unanime) 15 (15) 29 de setembre de 1977 Nova York, Nova York Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 54-2 URU Alfredo Evangelista Decisio (unanime) 15 (15) 16 de maig de 1977 Landover, Maryland Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 53-2 USA Ken Norton Decisio (unanime) 15 (15) 28 de setembre de 1976 Bronx, Nova York Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 52-2 UK Richard Dunn TKO 5 (15) 24 de maig de 1976 Munic , Alemanya Occidental Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 51-2 USA Jimmy Young Decisio (unanime) 15 (15) 30 d'abril de 1976 Landover, Maryland Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 50-2 BEL Jean-Pierre Coopman KO 5 (15) 20 de febrer de 1976 San Juan , Puerto Rico Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 49-2 USA Joe Frazier RTD 14 (15) , 0:59 1 d'octubre de 1975 Quezon City , Filipines " The Thrilla in Manila ";
Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 48-2 UK Joe Bugner Decisio (unanime) 15 (15) 30 de juny de 1975 Kuala Lumpur , Malaisia Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 47-2 USA Ron Lyle TKO 11 (15) 16 de maig de 1975 Las Vegas, Nevada Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 46-2 USA Chuck Wepner TKO 15 (15) , 2:41 24 de marc de 1975 Richfield, Ohio Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 45-2 USA George Foreman KO 8 (15) , 2:58 30 d'octubre de 1974 Kinshasa , Zaire " Rumble in the Jungle ";
Va guanyar els titols pesats de The Ring , WBC i WBA .
Victoria 44-2 USA Joe Frazier Decisio (unanime) 12 (12) 28 de gener de 1974 Nova York, Nova York "Muhammad Ali vs. Joe Frazier II"
Va retindre el titol pesat de NABF , vacante despues de 1974.
Victoria 43-2 NED Rudi Lubbers Decisio (unanime) 12 (12) 20 d'octubre de 1973 Jakarta , Indonesia
Victoria 42-2 USA Ken Norton Decisio (dividida) 12 (12) 10 de setembre de 1973 Inglewood , California Va guanyar el titol pesat de NABF .
Derrota 41-2 USA Ken Norton Decisio (dividida) 12 (12) 31 de marc de 1973 San Diego , California Va perdre el titol pesat de NABF .
Victoria 41-1 UK Joe Bugner Decisio (unanime) 12 (12) 14 de febrer de 1973 Las Vegas, Nevada
Victoria 40-1 USA Bob Foster KO 8 (12) , 0:40 21 de noviembre de 1972 Stateline, Nevada Va retindre el titol pesat de NABF .
Victoria 39-1 USA Floyd Patterson TKO 7 (12) 20 de setembre de 1972 Nova York, Nova York Va retindre el titol pesat de NABF .
Victoria 38-1 USA Alvin Lewis TKO 11 (12) , 1:15 19 de juliol de 1972 Dublin , Irlanda
Victoria 37-1 USA Jerry Quarry TKO 7 (12) , 0:19 27 de juny de 1972 Las Vegas, Nevada Va retindre el titol pesat de NABF .
Victoria 36-1 CAN George Chuvalo Decisio (unanime) 12 (12) 1 de maig de 1972 Vancouver , Canada Va retindre el titol pesat de NABF .
Victoria 35-1 USA Mac Foster Decisio (unanime) 15 (15) 1 d'abril de 1972 Toquio , Japo
Victoria 34-1 GER Jurgen Blin KO 7 (12) , 2:12 26 de desembre de 1971 Zuric , Suissa
Victoria 33-1 USA Buster Mathis Decisio (unanime) 12 (12) 17 de noviembre de 1971 Houston, Texas Va retindre el titol pesat de NABF .
Victoria 32-1 USA Jimmy Ellis TKO 12 (12) , 2:10 26 de juliol de 1971 Houston, Texas Va guanyar el titol pesat vacante de NABF .
Derrota 31-1 USA Joe Frazier Decisio (unanime) 15 (15) 8 de marc de 1971 Nova York, Nova York "The Fight of the Century";
Va perdre el titol pesat de The Ring
Pels titols pesats de WBA i WBC .
Victoria 31-0 ARG Oscar Bonavena TKO 15 (15) , 2:03 7 de desembre de 1970 Nova York, Nova York Va retindre el titol pesat de The Ring .
Victoria 30-0 USA Jerry Quarry TKO 3 (15) 26 d'octubre de 1970 Atlanta, Georgia Va retindre el titol pesat de The Ring .
Suspes
Victoria 29-0 USA Zora Folley KO 7 (15) , 1:48 22 de marc de 1967 Nova York, Nova York Va retindre els titols pesats de The Ring , WBC i WBA
Desposseit dels titols el 28-4-1967.
Victoria 28-0 USA Ernie Terrell Decisio (unanime) 15 (15) 6 de febrer de 1967 Houston, Texas Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC
Va guanyar el titol pesat de WBA .
Victoria 27-0 USA Cleveland Williams TKO 3 (15) 14 de novembre de 1966 Houston, Texas Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 26-0 GER Karl Mildenberger TKO 12 (15) 10 de setembre de 1966 Frankfurt , Alemanya Occidental Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 25-0 UK Brian London KO 3 (15) 6 d'agost de 1966 Londres , Anglaterra Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 24-0 UK Henry Cooper TKO 6 (15) , 1:38 21 de maig de 1966 Londres , Anglaterra Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 23-0 CAN George Chuvalo Decisio (unanime) 15 (15) 29 de marc de 1966 Toronto , Canada Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 22-0 USA Floyd Patterson TKO 12 (15) , 2:18 22 de novembre de 1965 Las Vegas, Nevada Va retindre els titols de The Ring i WBC .
Victoria 21-0 USA Sonny Liston KO 1 (15) , 2:12 25 de maig de 1965 Lewiston, Maine "Muhammad Ali vs. Sonny Liston II""
Va retindre els titols pesats de The Ring i WBC .
Victoria 20-0 USA Sonny Liston TKO 7 (15) 25 de febrer de 1964 Miami Beach, Florida "Muhammad Ali vs. Sonny Liston",
Va guanyar els titols pesats de The Ring , WBA i WBC ;
Desposseit dels titols el 19-6-1964.
Victoria 19-0 UK Henry Cooper TKO 5 (10) , 2:15 18 de juny de 1963 Londres , Anglaterra
Victoria 18-0 USA Doug Jones Decisio (unanime) 10 (10) 13 de marc de 1963 Nova York, Nova York
Victoria 17-0 USA Charley Powell KO 3, 2:04 24 de gener de 1963 Pittsburgh, Pensilvania
Victoria 16-0 USA Archie Moore TKO 4 (10) , 1:35 15 de novembre de 1962 Los Angeles, California
Victoria 15-0 ARG Alejandro Lavorante KO 5 (10) , 1:48 20 de juliol de 1962 Los Angeles, California
Victoria 14-0 USA Billy Daniels TKO 7 (10) , 2:21 19 de maig de 1962 Nova York, Nova York
Victoria 13-0 USA George Logan TKO 4 (10) , 1:34 23 d'abril de 1962 Nova York, Nova York
Victoria 12-0 USA Don Warner TKO 4, 0:34 28 de marc de 1962 Miami Beach, Florida
Victoria 11-0 USA Sonny Banks TKO 4 (10) , 0:26 10 de febrer de 1962 Nova York, Nova York
Victoria 10-0 GER Willi Besmanoff TKO 7 (10) , 1:55 29 de novembre de 1961 Louisville, Kentucky
Victoria 9-0 ARG Alex Miteff TKO 6 (10) , 1:45 7 d'octubre de 1961 Louisville, Kentucky
Victoria 8-0 USA Alonzo Johnson Decisio (unanime) 10 (10) 22 de juliol de 1961 Louisville, Kentucky
Victoria 7-0 USA Duke Sabedong Decisio (unanime) 10 (10) 26 de juny de 1961 Las Vegas, Nevada
Victoria 6-0 USA LaMar Clark KO 2 (10) , 1:27 19 d'abril de 1961 Louisville, Kentucky
Victoria 5-0 USA Donnie Fleeman TKO 7 (8) 21 de febrer de 1961 Miami Beach, Florida
Victoria 4-0 USA Jim Robinson KO 1 (8) , 1:34 7 de febrer de 1961 Miami Beach, Florida
Victoria 3-0 USA Tony Esperti TKO 3 (8) , 1:30 17 de gener de 1961 Miami Beach, Florida
Victoria 2-0 USA Herb Siler KO 4 (8) 27 de desembre de 1960 Miami Beach, Florida
Victoria 1-0 USA Tunney Hunsaker Decisio (unanime) 6 (6) 29 d'octubre de 1960 Louisville, Kentucky

Notes [ modifica ]

  1. Guardo que atorga el Marca als millors professionals de la historia de l'esport.

Referencies [ modifica ]

  1. Mohamed Ali fue nombrado 'Rey del Boxeo' ≫. Univision , 2012. Arxivat 2016-06-25 a Wayback Machine .
  2. Schuppe , Jon ≪ Muhammad Ali, "The Greatest" of all time, dead at 74 ≫. NBC News , 03-06-2016 [Consulta: 3 juny 2016].
  3. 3,0 3,1 Hauser , Thomas. ≪ The Importance of Muhammad Ali ≫ (en angles). Gilder Lehrman Institute of American History, 02-03-2016. Arxivat de l' original el 2 marc 2016. [Consulta: 18 agost 2021].
  4. Roberts , Randy. Winning is the Only Thing: Sports in America Since 1945 . Johns Hopkins University Press, 1991, p. 171?172.  
  5. Editors , History com. ≪ Muhammad Ali refuses Army induction ≫ (en angles). [Consulta: 18 agost 2021].
  6. Hallett , Alison ≪ Not So Fast ≫. Portland Mercury [Consulta: 27 desembre 2013].
  7. Rhoden , William C. ≪ In Ali's Voice From the Past, a Stand for the Ages ≫. The New York Times , 20-06-2013.
  8. Keating , Steve ≪ Ali, Frazier 'Fight of the Century' still packs a punch 50 years on ≫ (en angles). Reuters , 05-03-2021.
  9. Kang , Jay Caspian ≪ The End and Don King ≫. Grantland . ESPN , 04-04-2013 [Consulta: 4 abril 2013].
  10. McDougall , Christopher. The Best American Sports Writing 2014 . Houghton Mifflin Harcourt, 2014, p. 149. ISBN 9780544147003 .  
  11. Peter , Josh. ≪ Revisiting 'The Rumble in the Jungle' 40 years later ≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
  12. Company , Johnson Publishing. Mike Tyson May Fight George Foreman In Biggest Money Match: $80 Million (en angles). Johnson Publishing Company, 1995-09-18.  
  13. Muhammad Ali ? press conference 1974 ≫, 26-09-2012. [Consulta: 5 novembre 2013].
  14. Muhammad Ali ? Pre Liston Poetry & Highlights ≫. YouTube, 12-02-2011. [Consulta: 5 novembre 2013].
  15. Muhammad Ali Famous Interview After Defeating Foreman ≫, 06-01-2010. [Consulta: 5 novembre 2013].
  16. Jr , Henry Louis Gates ≪ Opinion | Muhammad Ali, the Political Poet ≫ (en angles). The New York Times , 09-06-2016. ISSN : 0362-4331 .
  17. Reeves , Mosi. ≪ Muhammad Ali: Famed Pugilist Was Also Hip-Hop Pioneer ≫ (en angles america). Rolling Stone , 04-06-2016. [Consulta: 18 agost 2021].
  18. 18,0 18,1 Rubin , Mike. ≪ Muhammad Ali: 4 Ways He Changed America ≫ (en angles america). Rolling Stone, 03-06-2021. [Consulta: 18 agost 2021].
  19. Dundee , Angelo ≪ Life In A Hot Corner ≫. SI Vault , 1967.
  20. Muhammad Ali ≫. ESPN , 20-01-2012 [Consulta: 29 gener 2012].
  21. Donelson , Tom. ≪ Was Ali the Greatest Heavyweight? ≫. Boxinginsider.com, 14-07-2008. [Consulta: 4 setembre 2016].
  22. AP Fighters of the Century list ≫. [Consulta: 12 febrer 2012].
  23. Thomas , Robert McG. Jr ≪ CHANGE IN DRUG HELPS ALI IMPROVE ≫ (en angles). The New York Times , 20-09-1984, pag. D-29. ISSN : 0362-4331 .
  24. AP "El metge de Muhammad Ali dubte que la boxa li provoques Parkinson", Associated Press via CBC , 6 juny 2016. Retrieved 1 setembre 2018.
  25. 25,0 25,1 Pres s , Salem. Great Athletes (en angles). Salem Press, 2002, p. 38-41. ISBN 978-1-58765-008-6 .  
  26. Barber Can Relax Hair ≫. The Philadelphia Inquirer , 15-10-1997 [Consulta: 4 setembre 2009].
  27. Associated Press ≪ Cassius Marcellus Clay Sr., Former Champion's Father, 77 ≫. The New York Times . Associated Press, 10-02-1990 [Consulta: 4 setembre 2009].
  28. Egerton , John. Shades of Gray: Dispatches from the Modern South . LSU Press, 1 setembre 1991, p. 134. ISBN 978-0807117057 [Consulta: 24 juny 2009].  
  29. Muhammad Ali: Boxer's ancestral Irish town pays tribute after death ≫. BBC, 04-06-2009. [Consulta: 4 juny 2009].
  30. Ali has Irish ancestry ≫. BBC News , 09-02-2002 [Consulta: 5 agost 2009].
  31. Reitwiesner , Williams Addams. ≪ Ancestry of Muhammad Ali ≫.
  32. Muhammad Ali's Irish roots ≫, 03-06-2020.
  33. Muhammad Ali: Boxer's ancestral Irish town pays tribute after death ≫. BBC News , 04-06-2009.
  34. DNA evidence links Muhammad Ali to heroic slave, family says ≫ (en angles). Washington Post . ISSN : 0190-8286 .
  35. Griffith , Susan. ≪ Archer Alexander (ca. 1810-1879) ? ≫ (en angles america), 01-04-2012. [Consulta: 18 agost 2021].
  36. Hauser , Thomas. Muhammad Ali : his life and times . New ed. Londres: Robson, 2004, p. 14. ISBN 1-86105-738-5 .  
  37. Eig , Jonathan. Ali: A Life: Shortlisted for the William Hill Sports Book of the Year 2017 . Simon & Schuster , 2017. ISBN 9781471155963 .  
  38. Hampton , Henry; Fayer , Steve; Flynn , Sarah. Voices of Freedom: An Oral History of the Civil Rights Movement from the 1950s through the 1980s . Bantam Books, 1990, p.  321 . ISBN 978-0-553-05734-8 .  
  39. Gorn, Elliott. Muhammad Ali: The People's Champ . University of Illinois Press, 1998, p. 76?77. ISBN 978-0-252-06721-1 .  
  40. Kandel , Elmo ≪ Boxing Legend ? Muhammad Ali ≫. Article Click . Elmo Kandel, 01-04-2006 [Consulta: 9 marc 2009].
  41. Muhammad Ali ≫. Arxivat de l' original el 31 maig 2008. [Consulta: 20 maig 2008].
  42. Ali , Muhammad. Soul of a butterfly : reflections on life's journey. . Simon & Schuster, 2013, p. 18. ISBN 1-4767-4737-7 .  
  43. Fernandez, Pedro Fernandez. ≪ 'Godfather' Of Cutmen-Chuck Bodak Suffers Stroke ≫, 02-09-2007. Arxivat de l' original el 14 abril 2015. [Consulta: 14 abril 2015].
  44. Gray , Geoffey. ≪ How Muhammad Ali Became a Boxer ≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
  45. Ward, Nathan (Oct 2006). ≪A Total Eclipse of the Sonny≫ . American Heritage . Arxivat de l'original el 2007-01-11.  
  46. Hauser , Thomas. Muhammad Ali : his life and times . New ed. Londres: Robson, 2004. ISBN 1-86105-738-5 .  
  47. Calkins , Matt ≪ Archie Moore was the KO king ≫. U-T San Diego , 17-11-2014 [Consulta: 15 juny 2016].
  48. Krantz , Les. Ali in Action: The Man, the Moves, the Mouth . Globe Pequot, 1 gener 2008. ISBN 9781599213026 [Consulta: 15 juny 2016].  
  49. Velin , Bob. ≪ Fight by fight: Muhammad Ali's legendary career ≫ (en angles america). [Consulta: 18 agost 2021].
  50. Mor als 74 anys el boxejador llegendari Muhammad Ali ≫. ARA , 2016.
  51. Muhammad Ali ? Boxer ≫. Boxrec.com. Arxivat de l' original el 1 d'abril de 2015. [Consulta: 5 setembre 2011].
  52. Steen, Rob. ≪ Obituary: Trevor Berbick ≫, 29-10-2006. [Consulta: 25 setembre 2011].

Enllacos externs [ modifica ]