Part d'una serie sobre
Temes LGBTI+
Identitat de genere Agenere Bigenere Pangenere Transgenere Transvestisme Genere no-binari Genere fluid Queer
Orientacio sexual Asexualitat Bisexualitat Gai Homosexualitat Lesbiana Pansexualitat
Expressio de genere Cross-dressing Drag-king Drag-queen Transformisme
Historia Moviments socials LGBT Cronologia de l'alliberament sexual Revolucio sexual Temes LGBT en la mitologia
Autoacceptacio i visibilitzacio Sortida de l'armari Dia contra la LGTBfobia Transicio de genere
Cultura Argot Simbologia Barri gai Orgull LGTBI Bar LGBT
Dret Adopcio homoparental Drets sexuals Lleis al mon Llibertat sexual Matrimoni homosexual Drets LGBT a la Unio Europea
Prejudicis / Discriminacio / Violencia Interfobia Bifobia Cissexisme Generisme Heterosexisme Lesbofobia Homofobia Masclisme Misoginia Serofobia Sexofobia Sexualisme Suicidi entre joves LGBT Transfobia
Sistemes d'opressio Generisme Heteronormativitat Heteropatriarcat Masclisme Homofobia Sexofobia Transfobia Violacio correctiva
Epistemologia i Discursos Estudis queer Feminisme lesbic Linguistica Lavanda Teoria queer Transfeminisme

Es diu moviment social LGBT al moviment social i politic que preten aconseguir la normalitzacio social i l'equiparacio de drets dels homosexuals ( gais i lesbianes ), transexuals , bisexuals , etc. amb els heterosexuals .

Habitualment es pren la part pel tot i es consideren com a equivalents el ≪moviment social LGBT≫ i el ≪ moviment d'alliberament LGBT ≫, que normalment es considera sorgit en 1969 amb els aldarulls de Stonewall . No obstant aixo, existeix un continu historic de lluita pels drets d'homosexuals des del final del segle  xix , podent dividir-se en tres periodes historics distintius:

• el primer moviment homosexual fins a la II Guerra Mundial ,
• el moviment homofil , de 1945 fins al 1970
• el moviment d' alliberament LGBT , des de 1969 fins a l'actualitat.

Primer moviment homosexual [ modifica ]

En la segona meitat del segle  xix la sodomia era considerada un delicte en la majoria dels paisos occidentals i els seus colonies , nomes estava despenalitzada en els paisos que havien seguit l'exemple del codi penal frances que havia considerat delictes solament aquells comportaments que perjudicaren a un tercer, a Europa aquestes excepcions foren a mes de Franca , l' Espanya , Belgica , Luxemburg , els Paisos Baixos , Portugal , Italia i Baviera (abans de la formacio de l' imperi alemany ), i a America Brasil , Mexic , Guatemala i l' Argentina . En la resta de paisos els homosexuals patien penes de preso, generalment d'entre 5 i 10 anys, que en alguns llocs podien arribar a la cadena perpetua i fins i tot la pena de mort. Aquesta situacio feu que en l'ultim terc del segle comencaren a sorgir iniciatives reivindicant la despenalitzacio alli on encara es condemnava l'homosexualitat. D'antuvi foren accions individuals dels primers activistes com les de Heinrich Hossli (1784-1864), ^[1] Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895) ^[2] o Karoly Maria Kertbeny (1824-1882). ^[3]

Amb el final del segle a Alemanya comencaren a organitzar-se associacions amb l'objectiu d'assolir la despenalitzacio de les practiques homosexuals masculines que originaria durant la Republica de Weimar el moviment de reivindicacio dels drets dels homosexuals mes actiu del mon. En 1897 es crea a Berlin el Comite Cientific Humanitari (Wissenschaftlich-humanitares Komitee, WhK) per a lluitar contra l' article 175 del codi penal i el per reconeixement social dels homosexuals i els transsexuals, convertint-se aixi en la primera organitzacio publica de defensa de drets gais del mon. ^[4] El Comite Cientific Humanitari va aconseguir reunir unes 5000 signatures de notables ciutadans demanant l'eliminacio de l' article 175 i va dur la peticio al Reichstag en 1898, pero no fou admesa en ser nomes donada suport per la minoria del Partit Socialdemocrata . ^[5]

En el Regne Unit on la pressio policial era major tambe sorgi un reduit grup d'activistes en la clandestinitat com Edward Carpenter (1844-1929) o els integrants de l' ordre de Queronea .

Un dels co-fundadors del comite, el doctor Magnus Hirschfeld , tambe funda i dirigi l' Institut fur Sexualwissenschaft (Institut per a la investigacio sexual). L'objectiu d'aquesta institucio va ser la investigacio sexologica, en tots els seus aspectes inclosa l'homosexualitat, i destaca per ser pionera mundial a promoure congressos internacionals d'estudi la sexualitat, organitzant la Lliga mundial per la reforma sexual i difondre el que cridaren " reforma sexual ", reclamant drets civils i l'acceptacio social dels homosexuals i transsexuals. ^[4]

En 1903 es crea altra destacada organitzacio gai la Gemeinschaft der Eigenen (Comunitat dels propis), fundada per Adolf Brand juntament amb Benedict Friedlaender i Wilhelm Jansen , que el seu ideal era l'amor homosexual entre homes virils i la pederastia segons el model grec . ^[4] Els seus membres es trobaven intel·lectualment prop de les idees de Gustav Wyneken sobre l'“Eros pedagogic” i defensaven la masculinitat dels homes gais. ^[6] Rebutjaven de forma frontal les teories mediques de l'epoca sobre l'homosexualitat, com la teoria dels estadis sexuals intermedis de Magnus Hirschfeld i el Comite cientific-humanitari , al considerar que propagaven l' estereotip d'homosexual efeminat ; pel que entraren frequentment en polemica, encara que tambe col·laboraren breument amb ells en la decada dels anys 1920 per a lluitar contra l' article 175 . La Gemeinschaft der Eigenen a mes de la lluita politica organitzava tot tipus d'activitats culturals i a l'aire lliure per a gais, i van publicar Der Eigene (El propi) la primera revista homosexual regular del mon (1896) (abans Karl Heinrich Ulrichs havia publicat ja en 1870 la revista Urnings , de la qual nomes s'edita un numero). ^[7] Aparegueren novel·les i llibres de tota classe. ^{[8] [9]}

≪ Realment una dona mai sera capac de convertir-se en una artista destacada, ja que mai podra infringir l' article 175 .≫ Sorgiren mes organitzacions dissidents amb l'organitzacio de Hirschfeld. Hans Kahnert , funda en els anys 1920 l' Associacio de l'Amistat Alemanya destinada a formar llacos de companyonia entre els homosexuals alemanys. S'obri un centre a Berlin amb reunions setmanals i que publicaven un butlleti tambe setmanal dit Die Freundschaft (L'amistat). ^[4] En 1921 l'associacio llanca una crida a l'accio perque els homosexuals alemanys participaren en la reforma legal:

L'ambit cultural tambe reflecti aquest clima reivindicatiu. La llibertat de premsa que hague durant la Republica de Weimar facilita que sorgiren gran nombre de publicacions sobre l'homosexualitat. Durant el Periode d'entreguerres es publicaren trenta diaris, revistes i butlletins diferents dirigits a homosexuals. ^[4] El 1919 es realitza la primera de diverses pel·licules de tematica homosexual a Alemanya, Diferent de la resta (titol original: Anders als die Andern) , interpretada per Conrad Veidt , que narra la historia d'un homosexual victima de xantatge, que desesperat demana ajuda a un metge famos (interpretat pel mateix Magnus Hirschfeld) que acaba suicidant-se per la pressio social. ^[11] i el 1921 es funda el grup de teatre homosexual Theater des Eros . Fins i tot en 1920 es compongue el primer himne homosexual Das lila Lied (La canco violeta). ^{[12] [13]}

En 1929 Comite Cientific Humanitari amb el suport de les altres organitzacions homosexuals aconsegui dur de nou al Reichstag la despenalitzacio, aconseguint que un comite parlamentari tractara un projecte de llei per a eliminar l'article 175. Tots els delegats dels partits politics alemanys, inclos el Partit Comunista d'Alemanya , amb l'unica excepcio del partit nazi , van votar a favor de la retirada de l'article 175 en la votacio del comite i presentar-la al ple, quan el crac del 1929 , la crisi financera que va originar i les condicions d' annexio d'Austria donaren al trast amb el nou projecte de llei, i el clima de tolerancia desapareixerien per complet amb l'ascensio del regim nazi al poder en 1933. ^[14]

Moviment homofil [ modifica ]

Es denomina moviment homofil el moviment homosexual sorgit despres de la Segona Guerra Mundial , aproximadament entre 1945 i 1970. ^[15] El terme ≪homofil≫, del grec ομο? (homos, igual) i φιλ?α (filia, amor), fou adoptat pels grups d'aquesta epoca com a alternativa a la paraula homosexual , per a emfatitzar l'amor en lloc del sexe, i allunyar-se de la imatge negativa i estereotipada de l'homosexual sexualment promiscu. La paraula va ser creada per Karl-Gunther Heimsoth en la seua tesi doctoral de 1924, Hetero i homofil .

Pretenien aconseguir l'acceptacio dels homosexuals i aconseguir que foren membres respectables de la societat a traves de dos mitjans: la difusio del coneixement cientific sobre l'homosexualitat, que bandejara mites negatius, i el debat per a intentar convencer a la majoria de la societat que, a pesar de les diferencies que es reduien a l'ambit privat, els homosexuals eren persones normals i honrades. ^[15] Es considera a aquests grups politicament moderats i cautelosos en comparacio dels moviments LGBT tant precedents com amb els quals els succeiren. Va haver alguna excepcio mes radical com el comunista nord-america Harry Hay . No obstant aixo, pocs estaven disposats a eixir de l'armari, ja que s'arriscaven a ser empresonats en la majoria dels paisos occidentals i l'homofobia imperava en l'opinio publica de l'epoca.

En aquest periode es van formar diverses organitzacions homofiles en diversos paisos d'Europa i America com l'holandesa COC , les daneses Forbundet af 1948 i International Homosexual World Organisation ; les nord-americanes Mattachine Society i Daughters of Bilitis ; i les angleses Homosexual Law Reform Society i Campaign for Homosexual Equality .

Una de les principals tasques que van realitzar els grups homofils va ser la de publicar revistes que difongueren els coneixements cientifics sobre homosexualitat i tractaren el tema des d'un punt de vista positiu, entre aquestes publicacions destacaren Der Kreis , Arcadie i ONE, Inc.

El terme homofil caigue en desus amb el declivi del moviment i les seues organitzacions al sorgir el moviment d'alliberament gai a partir de 1969.

Moviment d'alliberament LGBT [ modifica ]

Els disturbis de Stonewall produits en el Greenwich Village en protesta per l'assetjament policial a la comunitat gai de Nova York van suposar un punt d'inflexio en la lluita a favor els drets civils dels homosexuals de tot el mon. Es van desencadenar el 28 de juny de 1969 com a reaccio a una batuda policial en el bar d'ambient gai, el Stonewall Inn , estenent-se als carrers adjacents durant tres dies. Era la primera vegada que la comunitat homosexual s'enfrontava de forma contundent contra les forces policials, i van causar gran commocio en la comunitat servint d'aglutinant de les petites organitzacions homofilas que havien estat funcionant fins llavors. Tan sols unes setmanes mes tard es va fundar a Nova York el Front d'Alliberament Gai (GLF). L'eleccio del seu nom s'explica per la proximitat ideologica amb les lluites anti-imperialistes a Vietnam i Algeria. A final d'any, el GLF ja comptava amb grups en ciutats i universitats per tot el pais, i encara que va tenir una existencia fugac aviat va ser reemplacada per altres grups mes estables com Gai Activists Alliance . En poc temps van sorgir organitzacions similars a Canada, Franca, Regne Unit, Belgica, Paisos Baixos, Mexic, Argentina, Australia i Nova Zelanda. I no van trigar a apareixer altres grups amb els mateixos objectius la majoria dels paisos de mon.

A fi de commemorar el primer aniversari de la revolta de Stonewall, el GLF va organitzar una manifestacio pacifica des de Greenwich Village fins a Central Park, a la qual van acudir entre 5.000 i 10.000 homes i dones. Des de llavors i fins avui, la major part de les festivitats de l' Orgull gai se celebren al voltant d'aquesta data, definida per D'Emilio com “la caiguda d'una forqueta sentida a tot el mon”.

L'exit i consequencies dels disturbis de Stonewall es deuen en gran manera al canvi de mentalitat general que s'havia produit en la societat en els anys 60, promoguda per la revolucio sexual, el moviment feminista i la lluita pels drets civils de les minories racials. Stonewall representa un punt d'inflexio en l'organitzacio dels col·lectius i la interconnexio de la subcultura gai, canviant radicalment el seu programa politic. Mentre que els activistes de les generacions anteriors havien lluitat sobretot per una major acceptacio, les generacions seguents a Stonewall exigiran el reconeixement social, la integracio i equiparacio de drets completa.

A la major part d'Europa i America s'ha aconseguit la despenalitzacio de l'homosexualitat, no sense dificultats, ja que en paisos democratics com els EUA va haver de ser el tribunal Suprem el que derogues les lleis de sodomia que persistien el 2003. La seguent reivindicacio dels col·lectius des del final del segle XX a mes de lluitar per la despenalitzacio de les practiques homosexuals en la resta del mon, ha estat aconseguir el reconeixement de les unions civils i el matrimoni entre persones del mateix sexe per equiparar els drets de les parelles homosexuals al de la resta dels ciutadans en materies tan comunes com a herencia, acces a la seguretat social del company, beneficis fiscals, etc.

El primer estat del mon a legalitzar els matrimonis homosexuals van ser els Paisos Baixos el 2001. El primer matrimoni va celebrar-se a l'ajuntament Amsterdam l'1 d'abril d'aquest mateix any.

Van seguir als Paisos Baixos a reconeixer els matrimonis homosexuals, Belgica (2003), Espanya (2005), Canada (2005), Sud-africa (2006), Noruega (2009), Suecia (2009), Portugal (2010), Islandia (2010), Argentina (2010), Dinamarca (2012), Uruguai (2013), Nova Zelanda (2013), Franca (2013) i Brasil (2013). En aquest any (2015) es va aprovar la llei als 50 estats del pais Estats Units mes el Districte de Columbia , i Mexic, D. F. i Quintana Roo ( Mexic ).

A mes molts estats europeus i americans han aprovat lleis que permeten la unio civil a les parelles homosexuals, amb diferents graus de similitud a les unions matrimonials.

El moviment social LGBT als Paisos Catalans [ modifica ]

Malgrat la formacio d'alguns grups clandestins durant la dictadura franquista , les primeres organitzacions LGBT catalanes apareixen just despres de la mort del dictador. Aixi l'any 1975 es funda a Barcelona el Front d'Alliberament Gai de Catalunya . Un any mes tard es constitueix, tambe a Barcelona, l'Institut Lambda que sera l'embrio del futur Casal Lambda .

Amb el temps, fruit de la diversitat de plantejaments i d'objectius del moviment LGBT s'aniran creant diferents organitzacions, com ara la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya , el Col·lectiu Gai de Barcelona , el Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya o el Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals al Pais Valencia . Despres d'anys d'intencions, es a partir de 1995 quan es funda l'Espai Accio Gai-Lesbia de Lleida i entorn, associacio apartada dels pols atraients de Madrid i Barcelona.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Besada
• Drets del col·lectiu LGBT a Espanya
• Familia homoparental
• Homosexualitat
• Legislacio sobre l'homosexualitat en el mon
• LGBT
• Matrimoni homosexual
• Moviments pels drets civils
• Panteres Grogues
• Arc de Sant Marti (Varsovia)

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Moviments socials LGBT