Aquest article o seccio necessita l'atencio d'un expert en la materia. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pagina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussio ).

Un mot o paraula es un element linguistic, en les llengues alfabetiques, generalment entre dos blancs. ^[1] En linguistica tradicional es l'element que expressa un objecte, una qualitat, una estat o accio o una relacio, en altres paraules un substantiu, adjectiu, verb o proposicio. ^[1] Es la unitat que serveix per dirigir diccionaris amb una certa autonomia de funcionament. ^[1]

En linguistica moderna, el terme es controvertit, ja que no hi ha limits precisos per a establir que es i que no es una paraula en tant que unitat linguistica. ^[1] La definicio convencional de conjunt de lletres amb sentit entre dos espais nomes fa referencia a la llengua escrita i per tant oblida les llengues no alfabetiques, les llengues de tradicio oral i el discurs parlat. No hi ha una pausa a la tira fonica que permeti de dir quan acaba i quan comenca un mot.

A mes a mes, la locucio actua en tots els aspectes com una sola paraula i en canvi s'escriu amb elements separats. ^{[ Cal aclariment ]} Un altre problema te relacio amb les variacions d'una mot en les llengues sintetiques , es a dir, si es decideix que totes les formes d'un verb son la mateixa paraula o paraules diferents, o el plural de qualsevol mot que admeti nombre. ^{[ cal citacio ]}

L'estudi de la forma dels mots ?o de les unitats lexiques? i llurs canvis es la morfologia , la manera d'encadenar mots per fer frases es la sintaxi . La semantica estudia el sentit dels mots i com els mots i les frases permeten de transmetre conceptes o ‘ comunicar ’.

Semantica lexica [ modifica ]

La semantica lexica es l'estudi del que denoten les paraules d'una llengua natural . ^[2] Les paraules poden denotar o be entitats fisiques del mon o be conceptes. Les unitats de significat en la semantica lexica s'anomenen unitats lexiques. Les llengues naturals tenen la capacitat d'afegir noves unitats lexiques a mesura que sorgeixen canvis historics i noves realitats en les comunitats de parlants que les utilitzen.

La semantica lexica inclou teories i propostes de classificacio i analisi del significat de les paraules, les diferencies i semblances en l'organitzacio del lexico dels diversos idiomes i la relacio entre el significat de les paraules i el significat de les oracions i la sintaxi.

Una questio important que explora la semantica lexica es si el significat d'una unitat lexica queda determinat examinant-ne la posicio i les relacions dins d'una xarxa semantica , o si, al contrari, el significat esta contingut localment a la unitat lexica. Aixo condueix a dos enfocaments diferents de la semantica lexica. Un altre topic explorat es la relacio de representacio entre formes lexiques i conceptes. Finalment, cal assenyalar que en semantica lexica son importants les relacions de sinonimia , antonimia , hiponimia i hiperonimia per analitzar les questions anteriors.

Semantica tradicional [ modifica ]

Les paraules son simbols . Aixo significa que tenen com a referent objectes del mon, externs al llenguatge. Les paraules son un determinat tipus de representacions cognitives amb les quals s'associen convencionalment els referents. Tradicionalment, en la relacio entre una paraula (forma fonologica) i el mon exterior cal estudiar tres aspectes:

• l'expressio de la paraula
• el concepte amb que s'associa, o significat
• la cosa a la qual es refereix, o referent

El referent d'una paraula pot ser multiple, pel fet que en el mon hi pot haver una gran quantitat d'objectes denotats per la mateixa paraula. Tanmateix, el significat de la paraula es unic.

El valor semantic d'una paraula es el conjunt d'objectes o situacions als quals es pot referir, es a dir, el seu "ambit referencial" (que seria una classe d'objectes, mentre que el significat seria la propietat que comparteixen aquests objectes, la idea o la representacio mental que hom se'n fa).

Tradicionalment s'ha considerat que els significats de les paraules son entitats conceptuals compostes d'altres entitats. Els conceptes en que es poden dividir els significats s'anomenen semes o "components semantics". Els semes d'un significat son les propietats implicades o evocades per aquest significat. Aixi doncs, els significats son unitats complexes. A partir dels semes s'ha intentat definir un tipus d'entitat mes problematica anomenada semema .

Formacio de paraules [ modifica ]

Qualsevol llengua crea mots nous mitjancant diversos recursos.

Un dels recursos es la derivacio , que consisteix a adjuntar sufixos o prefixos a un mot existent. La majoria de paraules d'una llengua poden ser dividides en parts mes petites anomenades morfemes . Hi ha morfemes que aporten el significat basic, i d'altres que aporten informacio de tipus gramatical, com el nombre, el genere, la persona, etc. En un mot com casa , el morfema principal (dit, tambe, arrel ) es cas , mentre que la -a final es el morfema de genere (indica femeni ). En un mot com cases , hi ha, a mes, la -s final, que es el morfema de nombre (indica plural ). Alguns dels morfemes que es poden adjuntar son sufixos ( -ista a futbolista 'jugador de futbol') o prefixos ( pre- a preindustrial 'abans de l'epoca industrial'). Quan un mot rep un sufix o un prefix es parla de derivacio.

Els mots tambe poden ajuntar-se entre si; aleshores es parla de composicio . En son exemples comptavoltes , format pel verb comptar i el substantiu volta . Un tipus de composicio especial es la composicio culta o savia, en que els elements que s'ajunten son antics mots del grec classic i del llati; n'es un exemple microscopi , format pel grec micro 'petit' i scopi 'visio'.

La truncacio (per anglicisme ) de paraules existents tambe dona fruits: aixi, es pot dir info per informacio o tele per televisio . L' acronimia permet de crear mots creuats, es a dir, mots que contenen sil·labes o segments de mes d'un mot. N'es un exemple motel , format per motor i hotel .

Finalment, es poden inventar paraules. Quan un idioma crea de cap i de nou un mot ho fa seguint uns patrons fonics. Aixi, en catala s'han creat mots com xup-xup ( onomatopeia del bull) o ziga-zaga 'moviment en forma de Z'. Aquests nous mots poden venir tambe per manlleu d'una altre llengua.

Aprenentatge de paraules [ modifica ]

Els mots de la llengua materna s'aprenen a partir de dialegs d'altri o de la lectura de textos. L'infant en el proces de socialitzacio adquireix els mots basics per a poder comunicar, fins a uns 2000 que formen el vocabulari comu. Amb l' educacio formal s'augmenta la dominacio en el vocabulari , que es un dels indicadors de fluiditat verbal i cultura general.

Les paraules desconegudes es poden deduir del context si hi ha prou familiaritat amb el tema de que tracta el discurs que les conte sempre que aquestes no superin un cert llindar (amb mes de 7% nomes es pot accedir al significat literal i amb mes de 15% la comprensio es impossible). Per a retenir-les a la memoria humana cal reforcar l'estimul repetint la seva aparicio o lligant-la a esdeveniments significatius afectivament per al subjecte. Una paraula es rete millor si apareix en contextos variats en intervals no gaire espaiats en el temps. Els diccionaris i altres reculls lexicografics supleixen el possible oblit o desconeixenca llistant les paraules mes rellevants d'una llengua.

Classificacions [ modifica ]

Les paraules poden dividir-se, segons criteris morfosintactics (categoria sintactica i tipus de flexio), fonologics (accentuacio, nombre de sil·labes) o funcionals.

Segons la categoria gramatical tradicional [ modifica ]

• adjectiu
• substantiu o nom
• verb
• determinant
• conjuncio
• adverbi
• preposicio
• interjeccio

Segons l'estructura [ modifica ]

• Mots simples, consten d'un sol lexema i cap morfema derivatiu.
• Mots derivats , es refereix propiament a una relacio entre dues paraules formades a partir del mateix lexema basic.
• Mots composts , que contenen almenys dos lexemes si cap morfema derivatiu.
• Mots parasintetics , poden ser de dos tipus:
  • Les paraules compostes que contenen un morfema derivatiu que al seu torn es divideixen en Juxtaposicio i Conjuncio (coneguda tambe com a 'paraula composta propiament dita').

Exemple de PC juxtaposades: girasol = gira + sol.

Exemple de PC propiament dites: mapamundi = mapa + mundi

• Sintagma lexicalitzat o col·locacio.

Segons l'accentuacio [ modifica ]

En certes llengues amb accent d'intensitat fonologic, la posicio de l' accent d'intensitat no esta fixat sempre en la mateixa sil·laba, aquestes llengues s'anomenen llengues d'accent lliure. En llengues d'accent lliure com l'espanyol pot fer les seguents classificacions:

• Les paraules agudes son aquelles en que recau l' accent en l'ultima sil·laba de la paraula. Per exemple: mao .
• Les paraules planes o greus son aquelles en que l'accent recau en la penultima sil·laba. Per exemple: llitera .
• Les paraules esdruixoles son aquelles en les que recau l'accent en l'antepenultima sil·laba o en les anteriors. Per exemple: esdruixoles .

Fonologicament l'accent ajuda a segmentar la cadena parlada en grups fonics o mots. En llengues d'accent en posicio fixa com el frances on l'accent cau al final de cada paraula tonica, per la qual cosa la identificacio de la posicio de l'accent permet segmentar en paraules (exceptuant les paraules clitiques )

Segons el nombre de sil·labes [ modifica ]

• Paraula monosil·laba: aquella paraula amb una sola sil·laba. Per exemple: sol , bou .
• Paraula bisil·laba: aquella paraula amb dues sil·labes. Per exemple: nuvol , bossa .
• Paraula trisil·laba: aquella paraula amb tres sil·labes. Per exemple: huraca , teclat .
• Paraula tetrasil·laba: aquella paraula amb quatre sil·labes. Per exemple: escopeta .

El lexic d'una llengua [ modifica ]

El lexic d'una llengua compren totes les paraules i expressions propies, estiguin ja reconegudes oficialment (pels diccionaris normatius o academies representatives) o no. Han de ser, pero, paraules minimament esteses.

Les paraules es poden classificar segons molts criteris:

• Segons el seu origen: es distingeixen paraules patrimonials i manlleus .
• Segons el seu us en el temps: neologisme i arcaisme .
• Segons el grau d'extensio: la sociolinguistica estudia si una determinada paraula pertany a una varietat determinada (social o dialectal) o a l'estandard d'aquell idioma.

Diccionaris [ modifica ]

El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC) recull que un diccionari es: ≪Obra que recull els mots d'una llengua, els termes d'una ciencia, d'un art, d'una activitat, etc., amb llur significacio, disposats en un ordre determinat, normalment alfabetic, que pot contenir d'altres informacions de naturalesa gramatical, fonetica, etc.≫ ^[3]

D'aquesta definicio s'extreu la importancia d'aquestes obres quant a "contenidors" de paraules, dins d'aquestes cal destacar la labor dels diccionaris normatius, es a dir, aquells que estableixen la forma i el significat de les paraules reconegudes com a propies i generals d'una llengua. En el cas del catala aquesta funcio recau en el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC , citat anteriorment.

El dinamisme dels mots [ modifica ]

La llengua es un sistema de comunicacio propi d'una comunitat humana i com a tal es subjecte a canvis. Els dits canvis es veuen reflectits palesament en les paraules. N'hi ha que s'incorporen al lexic, altres cauen en desus, se n'eliminen de mal formades o per mes raons filologiques, mentre altres prenen nous significats o en perden.

Aquest dinamisme es reflecteix en la introduccio mateixa de la segona edicio, d'abril de 2007, del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (la primera edicio del qual es va publicar el setembre del 1995) :

A tall d'exemple, en aquesta edicio s'inclogueren les paraules: agroturisme, amiguisme, antiavalots, barcelonisme, bimba, bingo, caravaning, claustrofobic -a, culturisme, deixalleria, ecomuseu, euro, homofobia, microones, migcampista, monovolum, multicine, piromusical, salami, senderista, ufologia, videoclub, xabola, xatonada, zaping, etcetera. D'un altre costat s'hi suprimiren les formes com aguerriment, alapidar, esser de bon (o de mal) acontentar, llenc de paret [o llenc de muralla], paraules gruixudes, solteras, un oncle renoc, vilorda, etcetera.

S'hi introduiren tambe noves locucions o frases fetes, producte de la lexicalitzacio d'expressions: en espera de ‘esperant’, tocar el crosto a algu ‘renyar-lo’, en corrua [o corrua feta, o a corrua feta] ‘Formant filera’, relliscar-li a algu una cosa ‘No donar-hi cap importancia, no posar-hi atencio’.

Paraules Curioses

La paraula mes llarga del mon El Llibre Guinness de Records va registrar l'any 1996 com a paraula mes llarga del mon la paraula alemanya : Donaudampfschiffahrtselektrizitatenhauptbetriebswerkbauunterbeamtengesellschaft. Te 79 lletres. No obstant aixo, segons la darrera reforma ortografica de l'alemany, s'hi va afegir una altra lletra, aixi doncs ara en te vuitanta : Donaudampfschif f fahrtselektrizitatenhauptbetriebswerkbauunterbeamtengesellschaft. El mot significa “Societat de funcionaris subalterns de la construccio de la central electrica principal de la companyia de vaixells de vapor del riu Danubi” i a desgrat de ser inclosa en el llibre guiness no hi ha documents que demostrin l'existencia d'aquesta societat. Pel que fa als toponims, en trobem exemples mes llargs: Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu Es el nom d'un turo de Nova Zelanda . D'altra banda tambe tenim el toponim d'una ciutat, Bangkok; l'original es: ????????????? ??????????????? ???????????? ????????? ????????????????????? ????????????????????? ????????????????? ????????????????????????????? ( Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit que traduit al catala significa: Ciutat d'angels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable del deu Indra, la magnifica capital del mon dotada amb nou gemmes precioses, la ciutat felic, que abunda en un colossal Palau Reial que s'assembla al domicili divi on regnen els deus reencarnats, una ciutat donada per Indra i construida per Vishnukam A la Categoria:Paraules llargues hi trobareu mes exemples El catala tambe presenta algunes curiositats: Les paraules mes llargues: Les tres paraules catalanes mes llargues son: anticonstitucionalment , tetrabromofluoresceina i tetraclorobenzoquinona , amb 22 lletres cada una. Les cinc vocals: En catala hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cadascuna. No n'hi ha cap, pero, que les tingui per ordre alfabetic, i nomes quodlibetal les te en ordre alfabetic invers. La mes curta es ouaire , i la mes llarga constructivament .

Nivell de comprensio de les paraules [ modifica ]

No coneixem totes les paraules de la mateixa manera, segons Edgar Dale hi ha almenys 5 nivells de comprensio d'aquestes (de menor a major grau): ^[4]

1. No es coneix gens
2. S'ha sentit o s'ha llegit alguna vegada i es coneix superficialment
3. S'enten de forma passiva, pero no s'empra
4. S'utilitza en els seus significats mes usuals
5. Se'n dominen tots els significats i s'hi pot jugar fent rimes i jocs de mots

No es la mateixa cosa de comprendre una paraula que usar-la habitualment. El nombre de paraules que una persona es capac de comprendre s'anomena vocabulari passiu, s'oposa a l'actiu, molt mes reduit. L'us efectiu depen de la repeticio en l'aparicio de la paraula i la necessitat d'inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a coneixer 24000 paraules, de les quals usa activament unes 6000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n'enten la meitat i n'utilitza prop de 2000.

l'efecte cognat

L'efecte cognat fa referencia al fet que els parlants bilingues son mes rapids per a anomenar dibuixos relacionats amb paraules que tenen el mateix so en les seves dues llengues (paraules cognades com gato-gat) que en paraules que no comparteixen la mateixa fonologia (paraules no cognades com perro-gos).

Una persona en situacio de bilinguisme o plurilinguisme te un vocabulari personal mes ric que una persona monolingue, ja que es capac d'usar mes etiquetes lexiques per a referir-se al mon exterior.

Esta demostrat que el nostre vocabulari passiu es mes ampli que el nostre vocabulari actiu, es a dir, coneixem mes paraules que les que emprem habitualment. ^[5] Aquest fet es consequencia de la manera que s'organitzen les dades emmagatzemades en la nostra memoria. Les paraules que hem apres son organitzades dins del nostre lexic mental a manera d'un diccionari, tanmateix, a diferencia d'aquests les entrades no son organitzades alfabeticament, sino que s'estableix un ordre segons l'us i en les relacions entre els diferents mots. ^[6] Aixi les paraules que mes emprem les tenim mes "a ma" que les que no emprem.

Una persona pronuncia tres paraules per segon sense, aparentment, gaire esforc o problemes. Aixo vol dir que el cervell ha de ser capac de cercar i seleccionar paraules a partir del diccionari mental d'una manera extremadament eficac i rapida. El cervell accedeix al lexic mental en menys de 200 mil·lisegons ^{[7] [8]}

Dicotomia Paraula - Concepte [ modifica ]

La majoria de corrents filosofics admet que el pensament s'articula en paraules. Pero les paraules no tenen una relacio univoca amb els conceptes, sino que depenen del sistema de cada llengua. Segons la hipotesi de Sapir-Whorf , cada llengua te una manera unica de concebre el mon, que es plasma en el seu lexic i que no es totalment traduible a un altre idioma (fet que es veu fins i tot en noms simples com els colors ). Les paraules que un idioma necessita estan intimament relacionades amb la vida i cultura de la comunitat nadiua i de la relacio amb altres llengues en contacte. Per exemple, la llengua d'un grup que visqui a la selva tindra mes paraules relacionades amb el mon vegetal que un altre que sigui eminentment urba.

Es cert que no tot el pensament es verbal, pero no pot haver-hi raonament articulat sense paraules. El raonament es construeix amb mots i s'articula verbalment en un continu logic i gramatical entrellacat. Si, com diu Boileau, el que es concep be s'enuncia clarament, no es menys cert que l'esforc per dir amb claredat la idea, aporta nova llum a la reflexio. La correspondencia es biunivoca, i l'efecte, multiplicador. Encara Nietzsche coneixia aquest vincle fonamental quan va escriure que escriure millor significa pensar millor, descobrir coses que siguen cada vegada mes dignes de comunicar-se i saber comunicar-les realment .

Alguns neurolegs afirmen que si be el pensament es transmet mitjancant el llenguatge i les paraules, no es codifica amb aquest, ja que una neurona transmet impulsos electrics que son la substancia del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A mes el llenguatge es lineal, mentre que sovint la percepcio es global i simultania.

La relacio entre llenguatge i pensament es una de les questions per resoldre de les ciencies cognitives.

Significat i classificacio semantica [ modifica ]

Quan parlem de relacions semantiques entre paraules (o expressions) ens referim als significats. La llengua es rica perque el seu objectiu es de reflectir el pensament dels essers humans i fer possible la comunicacio entre els diferents pensaments. Una de les questions que crea riquesa en una llengua es, justament, la gran quantitat de possibilitats que hi ha per a expressar un concepte, un sentiment, una idea o, fins i tot, la gran quantitat de matisos que podem donar davant d'una realitat per a expressar-la, per a fer-la entenedora a l'altre...

• Polisemia o monosemia  :
  • la polisemia defineix la capacitat que pot tenir un mot de significar diverses coses en funcio del context en que es fa servir (poli, en grec = molts). La majoria de mots son polisemics i aixo confereix una gran riquesa a les llengues. Per exemple la paraula CAP es clarament polisemica... Pot voler dir: crani, punta, dirigent, comencament, ni un...
  • En canvi, parlarem de monosemia quan un mot te un significat i prou (mono, en grec = un). Es a dir, quan es un mot per designar una cosa ben concreta. Moltes paraules monosemiques pertanyen al registre cinetificotecnic, en que sol ser necessaria una precessio de conceptes major.
• Homonimia : homofonia i homografia . Dues paraules son homonimes quan son (o semblen) iguals i volen dir coses diferents.
  • Les paraules HOMOGRAFES (homo + grafos = mateixa escriptura) son homonims purs. S'escriuen igual, com ara es el cas de deu: 1. substantiu que significa un aflorament d'aigua, 2. la desena (nombre), i 3. 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb deure.
  • Les paraules HOMOFONES son homonims parcials. Es pronuncien igual (i per tant sonen de la mateixa manera pero que s'escriuen diferent i tenen, evidentment, significats diferents. Per exemple evocar (recordar una cosa i fer-hi referencia) i abocar (buidar el contingut d'un recipient).
• Sinonimia i antonimia
  • SINONIMS (paraules que volen dir la mateixa cosa). N'hi ha pocs de sinonims perfectes (com conquerir i conquistar o roig i vermell). La majoria dels sinonims perfectes s'expliquen perque son deguts a derivacions a partir d'arrels diferents que significaven el mateix. Pero tambe parlem de sinonims perfectes dialectals si es dona el cas de dues paraules que signifiquen el mateix pero que s'usen en diferents varietats geografiques (Un exemple es el cas de sortir i eixir). Algunes altres paraules que mantenen aquesta relacio d'igualtat de significats son sinonims imperfectes perque nomes es dona la sinonimia en algun dels contextos en que els mots poden ser utilitzats. Per exemple CAP i COMENCAMENT son sinonims per a l'accepcio de cap que significa el comencament, si no, no es dona aquesta relacio. O el cas curios de MEDICINA i MEDECINA que nomes son sinonims si es refereixen al medicament per curar una malaltia.
  • ANTONIMS son les paraules que signifiquen el contrari com ara enviar/rebre o sumar/restar... N'hi ha que son antonims gramaticals i s'obtenen afegint un prefix amb significat negatiu (moral-amoral, culte-inculte, ...). D'altres, en canvi son antonims lexicals perque estan formats amb arrels lexiques diferents i de significat contrari (jove- vell, alt - baix).
• L' analogia : pel que fa al lexic , parlem d'analogia quan un mot te mes d'un significat i en pren un o altre en funcio del context en que s'usa. (ex. Les antenes d'un insecte i les antenes dels televisors portatils (en tots dos casos tenen forma de V i tambe en tots dos casos capten senyals...)
• El sentit figurat: Es el significat que pren un mot (o una expressio), justament per analogia, quan aquesta fuig del mon de les coses concretes i tangibles (o sigui d'allo que es perceptible amb els sentits). Diem que un mot (o una expressio) s'utilitza en sentit figurat quan allo que vol dir no es el que diu en sentit estricte o propi. Un exemple clar es l'expressio: AIXECAR EL CAP, quan volem dir "aixecar la moral" o "tornar a tirar endavant despres d'una situacio dura".

Per altra banda cal tenir en compte que el significat d'una paraula pot variar, i varia, en funcio del discurs en que es esmentada (com queda pales en els exemples donats de sinonims parcials). Si be les paraules poden tenir significat per si soles, es en la combinacio d'aquestes, d'unes amb les altres, on s'assoleix la complexitat del llenguatge. Aixi cal diferenciar entre diferents significats:

• Significat informatiu: relacio entre la paraula i el mon del qual parlem, pren com a referencia la relacio entre els mots i certes expressions i els objectes que denoten, tot donant informacio sobre l'entorn extern ^[9]
• Significat social: quan s'expressen aspectes vers el nostre mon intern (imaginacions, creences, pensaments, desitjos, etc.), informa sobre el parlant ^[9]
• Significat cognitiu : Aquest darrer afecta mes l'enunciat, l'oracio o les expressions que no pas els mots concrets. Informa de com es conceptualitza el significat, posant l'atencio en la relacio entre els mots i expressions d'una llengua i les representacions mentals basades en el coneixement semantic dels parlants. ^[9]

Per altra banda les paraules presenten tambe un significat associatiu . ^[10]

• Significat connotatiu : El dit significat fa referencia a allo que es comunica en virtut dels elements als quals es fa referencia, part d'aquest prove del coneixement del mon real i presenta connotacions, relativament, obertes i inestables que poden canviar amb el pas del temps. Aixi, per exemple, la paraula Dona porta implicits els significats d'Huma, adult i no masculi aixi com significats entorn les caracteristiques fisiques (capacitat de tenir fills…), connotacions socials, que depenen del substrat cultural (cabells llargs, dur faldilles…) i connotacions propies del punt de vista del parlant. ^[10]
• Significat estilistic : Fa referencia a allo que es comunica de les circumstancies socials de l'us del llenguatge, es forca relacionat amb la variacio situacional, social i geografica. Aquest significat es present en la utilitzacio d'un mot o un altre depenent de les circumstancies. Aixi, per exemple, per a definir-nos a una casa emprem diferents paraules segons el context: Domicili (oficial), residencia (formal), casa (general), llar (poetic, afectiu), etc. ^[10]
• Significat afectiu: Fa referencia a allo que es comunica de les creences i dels sentiments del parlant, es relacionat amb l'actitud d'aquest. Els elements prosodics podem fer variar aquest significat. Per exemple: el mot Burro: Burro! (com insult) ^[10]
• Significat reflectit: Fa referencia a allo que es comunica per associacio amb un altre sentit de la mateixa expressio, la multiplicitat de significats conceptuals d'una paraula fa que la nostra interpretacio s'inclini cap a un sentit o un altre d'aquesta. Per exemple: "La casa de Deu" (interpretat com l'esglesia). Es en aquest significat on apareixen les paraules Tabu , ja que un dels sentits de la paraula es relaciona amb un concepte tabu en segons quin context. ^[10]
• Significat posicional: Fa referencia a allo que es comunica per associacio amb altres paraules que tendeixen a apareixer en el mateix context. Les paraules agafen sentit en funcio de les paraules amb les quals tendeixen a apareixer. Per exemple Tremolar (+) de por. ^[10]
• Significat tematic: Fa referencia a allo que es comunica per la manera en que s'organitza el missatge, ve determinat per l'organitzacio d'aquest en termes d'ordre, focus o emfasi. ^[10]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Barton, David. Literacy: An Introduction to the Ecology of Written Language . Blackwell Publishing, 1994, p. 96.  
• Brown, Keith R. (Ed.) (2005) Encyclopedia of Language and Linguistics (2a edicio.). Elsevier. 14 vols.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites

• Silvia Colome. ≪ "Hi ha paraules que utilitzem molt i malament" ≫. Barcelona: La Vanguardia , 30-10-2007. [Consulta: 16 agost 2009]. ^{[ Enllac no actiu ]}
• Sobre la paraula i els tipus de paraula Arxivat 2005-11-13 a Wayback Machine . (en castella)