한국   대만   중국   일본 
Montserrat Campmany i Cortes - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Montserrat Campmany i Cortes

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMontserrat Campmany i Cortes
Biografia
Naixement 7 marc 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 31 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Activitat
Ocupacio compositora , pianista , pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Genere Sardana Modifica el valor a Wikidata
Professors Julian Aguirre Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net: 18944 Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Campmany i Cortes ( Barcelona , 7 de marc de 1901 [1] - Buenos Aires , 31 de maig de 1995 ) [2] fou una pianista , cantant , pedagoga i compositora catalana . [3]

Biografia [ modifica ]

Montserrat Campmany va neixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de marc de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortes, ambdos de Barcelona. [4] La familia de Montserrat Cortes es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Alli hi estudia amb Guido Cappocci (cant), Julian Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaito (composicio). [5] El 1917 l'Orfeo catala de Buenos Aires va organitzar un concurs de composicio, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raims i espigues . Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigue una serie de cancons amb versos de Ruben Dario en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada. [6]

A comencaments de l'any 1929 torna a Barcelona, on l' Orquestra Pau Casals estrena Danza india i Poemas de Cuyo' , construides sobre l' escala pentatonal incaica (igual com Vision sinfonica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia , Blanca Selva i Joan Massia . [6] Es presenta a oposicions per a mestra el 1932 [7] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna . L'any 1939 torna a l'Argentina, on continua la composicio i l'estudi de la musica incaica amb l'historiador i musicoleg Carlos Vega [8] Ensenya musica a l'Escuela Normal num. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l' Asociacion Argentina de Compositores de Musica i el 1949 ingressa en la " Sociedad Argentina de Autores y Compositores ". Com a compositora escrivi peces de cambra, simfonica i lieder , i les seves obres estan influides per la musica autoctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme .

La seva germana Maria es doctora en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias . De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traduccio grec-catala que feia Carles Riba a la Fundacio Bernat Metge . Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·labora en les revistes La Nacion , La Razon , El Hogar , Revista de l'Associacio Wagneriana i La Revista de Musica de Buenos Aires. L'any 1939 torna a Buenos Aires. [6] Als anys 40 , l'editorial Jose Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traduccio de Les mil i una nits . [9] A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on mori l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre exit internacional, en especial el seu Quartet de corda. [6]

El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya .

Obres [ modifica ]

Obres per a veu [ modifica ]

  • L'absence
  • Primavera
  • Romancillo del milagro nº 1 de "tres corales en la" (1949)

Obres per a piano [ modifica ]

  • Suite Incaica (1940)

Obres per a veu i piano [ modifica ]

Musica de cambra [ modifica ]

  • Al Sant Marcal de Plata (1942), per a cor
  • Concierto para trompeta solista, metales y timbal
  • Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
  • Cuarteto para saxofones (1958)
  • Dansa india (1929), [10]
  • Dia de feria en Tucuman , per a veu, flauta i arpa
  • Duo de saxofones
  • Medano , per a veu, flauta i arpa
  • Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
  • Quintet per a violi en tres moviments
  • Raims i espigues (1919), per a cor
  • Salve Regina , per a cor i orgue
  • Siesta , per a veu, arpa i flauta

Poemas sinfonicos [ modifica ]

  • La Peri , sobre Aiguaforts i aigues vessants (1920), de Jeroni Zanne
  • Vision sinfonica (1930)

Otros [ modifica ]

  • La leyenda de la yerba mate (1941), Comedia
  • La guspira (1931), sardana per a cobla [11]
  • Tonada (desconegut)

Discografia i videografia [ modifica ]

  • Disc compacte Panorama de la musica argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo , Siesta i Medano
  • Video Panorama de la musica argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999

Notes i referencies [ modifica ]

  1. El Diccionari dels catalans a les Ameriques (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el Diccionari biografic Alberti i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web Aportes de Catalunya al tango Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine ., al 1915 i morta el 1990, pero el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909
  2. Montserrat Campmany ≫ (en castella). Reial Academia de la Historia. [Consulta: 2 novembre 2019].
  3. Molina Egea , Montserrat ≪ 25 Anys de la darrera partenca de Montserrat Campmany ≫. Sonograma Magazine: revista de pensament musical i difusio cultural en V. O. , 10-2020.
  4. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, numero de registre 2603, Jutjat Universitat.
  5. Julian Aguirre le dedico la obra Los Reyes Magos , op. 40, num. 5.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Montserrat Campmany Cortes ≫. Diccionari Biografic de Dones . Barcelona: Associacio Institut Joan Lluis Vives Web ( CC-BY-SA via OTRS ).
  7. Edicion del domingo, 31 enero 1932, pagina 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es ≫.
  8. CVC. Rinconete. Musica y escena. Montserrat Campmany, por Blas Matamoro. ≫.
  9. Breus notes biografiques sobre Maria Campmany
    Anna Muria Maria Campmany , breu noticia a La Dona Catalana 248 (1930), p. 5 Real Mercadal , Neus. El club femeni i d'esports de Barcelona, plataforma d'accio cultural . L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN L'Abadia de Montserrat .  
  10. ≪Edicion del domingo, 21 abril 1929, pagina 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es≫.
  11. Riera i Vinyes , Carles; Serracant i Clermont , Josep M.; Josep Diccionari d'autors de sardanes i de musica per a cobla . 2. Girona: Som, 2002, p. 37.  

Bibliografia [ modifica ]

  • Capitol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Musicas Lejanas , Icaria, Barcelona, 2012

Enllacos externs [ modifica ]