Montserrat Campmany i Cortes

Biografia
Naixement	7 marc 1901 Barcelona
Mort	31 maig 1995 (94 anys)
Activitat
Ocupacio	compositora , pianista , pedagoga
Genere	Sardana
Professors	Julian Aguirre

Montserrat Campmany i Cortes ( Barcelona , 7 de marc de 1901 ^[1] - Buenos Aires , 31 de maig de 1995 ) ^[2] fou una pianista , cantant , pedagoga i compositora catalana . ^[3]

Biografia [ modifica ]

Montserrat Campmany va neixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de marc de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortes, ambdos de Barcelona. ^[4] La familia de Montserrat Cortes es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Alli hi estudia amb Guido Cappocci (cant), Julian Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaito (composicio). ^[5] El 1917 l'Orfeo catala de Buenos Aires va organitzar un concurs de composicio, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raims i espigues . Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigue una serie de cancons amb versos de Ruben Dario en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada. ^[6]

A comencaments de l'any 1929 torna a Barcelona, on l' Orquestra Pau Casals estrena Danza india i Poemas de Cuyo' , construides sobre l' escala pentatonal incaica (igual com Vision sinfonica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia , Blanca Selva i Joan Massia . ^[6] Es presenta a oposicions per a mestra el 1932 ^[7] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna . L'any 1939 torna a l'Argentina, on continua la composicio i l'estudi de la musica incaica amb l'historiador i musicoleg Carlos Vega ^[8] Ensenya musica a l'Escuela Normal num. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l' Asociacion Argentina de Compositores de Musica i el 1949 ingressa en la " Sociedad Argentina de Autores y Compositores ". Com a compositora escrivi peces de cambra, simfonica i lieder , i les seves obres estan influides per la musica autoctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme .

La seva germana Maria es doctora en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias . De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traduccio grec-catala que feia Carles Riba a la Fundacio Bernat Metge . Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·labora en les revistes La Nacion , La Razon , El Hogar , Revista de l'Associacio Wagneriana i La Revista de Musica de Buenos Aires. L'any 1939 torna a Buenos Aires. ^[6] Als anys 40 , l'editorial Jose Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traduccio de Les mil i una nits . ^[9] A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on mori l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre exit internacional, en especial el seu Quartet de corda. ^[6]

El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya .

Obres [ modifica ]

Obres per a veu [ modifica ]

• L'absence
• Primavera
• Romancillo del milagro nº 1 de "tres corales en la" (1949)

Obres per a piano [ modifica ]

• Suite Incaica (1940)

Obres per a veu i piano [ modifica ]

• Azul (1954), sobre un poema d' Agustin Dentone
• Baguala (1944)
• Canto de amor (1954), sobre un poema d'Agustin Dentone
• Carita del cielo , lied, sobre un poema d'Agustin Dentone
• La casita de Tucuman, cancion para ninos (1952), amb lletra de Celia Peona
• Filant , sobre un poema de Josep Marti i Folguera
• Firulete: 6 canciones infantiles (1942), amb lletra de Maria Rosario Cipriota
• Jueirio , sobre un poema de Rafael Jijena Sanchez
• Poema otonal (1922), amb textos de Ruben Dario
• Momento: lied , amb lletra de Margarita Abella Caprile
• Petit rondell , amb lletra de Jeroni Zanne
• El pollito Piu
• Tres cantos escolares , textos de Jeroni Zanne, traduits en edicio bilingue castella-frances (Compren Las calesitas , El pajaro y el gato i El barrilete )
• Un asra , sobre un poema de Heinrich Heine

Musica de cambra [ modifica ]

• Al Sant Marcal de Plata (1942), per a cor
• Concierto para trompeta solista, metales y timbal
• Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
• Cuarteto para saxofones (1958)
• Dansa india (1929), ^[10]
• Dia de feria en Tucuman , per a veu, flauta i arpa
• Duo de saxofones
• Medano , per a veu, flauta i arpa
• Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
• Quintet per a violi en tres moviments
• Raims i espigues (1919), per a cor
• Salve Regina , per a cor i orgue
• Siesta , per a veu, arpa i flauta

Poemas sinfonicos [ modifica ]

• La Peri , sobre Aiguaforts i aigues vessants (1920), de Jeroni Zanne
• Vision sinfonica (1930)

Otros [ modifica ]

• La leyenda de la yerba mate (1941), Comedia
• La guspira (1931), sardana per a cobla ^[11]
• Tonada (desconegut)

Discografia i videografia [ modifica ]

• Disc compacte Panorama de la musica argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo , Siesta i Medano
• Video Panorama de la musica argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999

Notes i referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Capitol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Musicas Lejanas , Icaria, Barcelona, 2012

Enllacos externs [ modifica ]

• Biografia Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine . (castella)
• Biografia
• Noticia biografica i critica (castella)
• Dones instrumentistes (castella)
• Fons Montserrat Campmany de la Biblioteca de Catalunya
• Montserrat Campmany dins l'ambit 3 de l'exposicio ≪ Compondre en clau femenina ≫. Biblioteca de Catalunya , 2024.