De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Montserrat Campmany i Cortes
(
Barcelona
,
7 de marc
de
1901
[1]
-
Buenos Aires
,
31 de maig
de
1995
)
[2]
fou una
pianista
,
cantant
,
pedagoga
i
compositora
catalana
.
[3]
Montserrat Campmany va neixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de marc de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortes, ambdos de Barcelona.
[4]
La familia de Montserrat Cortes es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Alli hi estudia amb
Guido Cappocci
(cant),
Julian Aguirre
(piano),
Alberto Schiuma
(violoncel) i
Constantino Gaito
(composicio).
[5]
El 1917 l'Orfeo catala de Buenos Aires va organitzar un concurs de composicio, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada
Raims i espigues
. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen
Hilando
(1920) i
Poemas de Cuyo
(1925). Escrigue una serie de cancons amb versos de Ruben Dario en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.
[6]
A comencaments de l'any 1929 torna a Barcelona, on l'
Orquestra Pau Casals
estrena
Danza india
i
Poemas de Cuyo'
, construides sobre l'
escala
pentatonal
incaica
(igual com
Vision sinfonica
i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors
Joan Llongueres i Badia
,
Blanca Selva
i
Joan Massia
.
[6]
Es presenta a oposicions per a mestra el 1932
[7]
i va ser professora a les escoles
del Mar
i
Blanquerna
. L'any 1939 torna a l'Argentina, on continua la composicio i l'estudi de la musica incaica amb l'historiador i musicoleg Carlos Vega
[8]
Ensenya musica a l'Escuela Normal num. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'
Asociacion Argentina de Compositores de Musica
i el 1949 ingressa en la "
Sociedad Argentina de Autores y Compositores
". Com a compositora escrivi peces de cambra, simfonica i
lieder
, i les seves obres estan influides per la musica autoctona americana i, a partir dels
anys 50
especialment, pel
dodecafonisme
.
La seva germana
Maria
es doctora en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi
Las excavaciones de Ampurias
. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traduccio grec-catala que feia
Carles Riba
a la
Fundacio Bernat Metge
. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·labora en les revistes
La Nacion
,
La Razon
,
El Hogar
,
Revista de l'Associacio Wagneriana
i
La Revista de Musica
de Buenos Aires. L'any 1939 torna a Buenos Aires.
[6]
Als
anys 40
, l'editorial Jose Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traduccio de
Les mil i una nits
.
[9]
A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on mori l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre exit internacional, en especial el seu Quartet de corda.
[6]
El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la
Biblioteca de Catalunya
.
Obres per a veu
[
modifica
]
- L'absence
- Primavera
- Romancillo del milagro nº 1
de "tres corales en la" (1949)
Obres per a piano
[
modifica
]
Obres per a veu i piano
[
modifica
]
- Azul
(1954), sobre un poema d'
Agustin Dentone
- Baguala
(1944)
- Canto de amor
(1954), sobre un poema d'Agustin Dentone
- Carita del cielo
, lied, sobre un poema d'Agustin Dentone
- La casita de Tucuman, cancion para ninos
(1952), amb lletra de
Celia Peona
- Filant
, sobre un poema de
Josep Marti i Folguera
- Firulete: 6 canciones infantiles
(1942), amb lletra de
Maria Rosario Cipriota
- Jueirio
, sobre un poema de
Rafael Jijena Sanchez
- Poema otonal
(1922), amb textos de
Ruben Dario
- Momento: lied
, amb lletra de
Margarita Abella Caprile
- Petit rondell
, amb lletra de
Jeroni Zanne
- El pollito Piu
- Tres cantos escolares
, textos de Jeroni Zanne, traduits en edicio bilingue castella-frances (Compren
Las calesitas
,
El pajaro y el gato
i
El barrilete
)
- Un asra
, sobre un poema de
Heinrich Heine
Musica de cambra
[
modifica
]
- Al Sant Marcal de Plata
(1942), per a cor
- Concierto para trompeta solista, metales y timbal
- Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
- Cuarteto para saxofones
(1958)
- Dansa india
(1929),
[10]
- Dia de feria en Tucuman
, per a veu, flauta i arpa
- Duo de saxofones
- Medano
, per a veu, flauta i arpa
- Poemas de Cuyo
(1925), per a veu, flauta i arpa
- Quintet per a violi en tres moviments
- Raims i espigues
(1919), per a cor
- Salve Regina
, per a cor i orgue
- Siesta
, per a veu, arpa i flauta
Poemas sinfonicos
[
modifica
]
- La Peri
, sobre
Aiguaforts i aigues vessants
(1920), de Jeroni Zanne
- Vision sinfonica
(1930)
- La leyenda de la yerba mate
(1941), Comedia
- La guspira
(1931), sardana per a cobla
[11]
- Tonada
(desconegut)
Discografia i videografia
[
modifica
]
- Disc compacte
Panorama de la musica argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903
Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces
Poemas de Cuyo
,
Siesta
i
Medano
- Video
Panorama de la musica argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903
Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999
Notes i referencies
[
modifica
]
- ↑
El
Diccionari dels catalans a les Ameriques
(Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el
Diccionari biografic Alberti
i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web
Aportes de Catalunya al tango
Arxivat
2008-07-24 a
Wayback Machine
., al 1915 i morta el 1990, pero el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909
- ↑
≪
Montserrat Campmany
≫ (en castella). Reial Academia de la Historia. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑
Molina Egea
, Montserrat ≪
25 Anys de la darrera partenca de Montserrat Campmany
≫.
Sonograma Magazine: revista de pensament musical i difusio cultural en V. O.
, 10-2020.
- ↑
Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, numero de registre 2603, Jutjat Universitat.
- ↑
Julian Aguirre
le dedico la obra
Los Reyes Magos
, op. 40, num. 5.
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
≪
Montserrat Campmany Cortes
≫.
Diccionari Biografic de Dones
. Barcelona:
Associacio Institut Joan Lluis Vives
Web (
CC-BY-SA
via
OTRS
).
- ↑
≪
Edicion del domingo, 31 enero 1932, pagina 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
≫.
- ↑
≪
CVC. Rinconete. Musica y escena. Montserrat Campmany, por Blas Matamoro.
≫.
- ↑
Breus notes biografiques sobre Maria Campmany
Anna Muria
Maria Campmany
, breu noticia a
La Dona Catalana
248 (1930), p. 5
Real Mercadal
, Neus.
El club femeni i d'esports de Barcelona, plataforma d'accio cultural
. L'Abadia de Montserrat, 1998.
ISBN L'Abadia de Montserrat
.
- ↑
≪Edicion del domingo, 21 abril 1929, pagina 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es≫.
- ↑
Riera i Vinyes
, Carles;
Serracant i Clermont
, Josep M.; Josep
Diccionari d'autors de sardanes i de musica per a cobla
. 2. Girona: Som, 2002, p. 37.
Bibliografia
[
modifica
]
- Capitol "Montserrat Campmany" al llibre
Ecos de Musicas Lejanas
, Icaria, Barcelona, 2012
Enllacos externs
[
modifica
]