De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Sant Jordi i el drac
Un
monstre
(del
llati
monstrum
) es una criatura mes o menys llegendaria, que usualment fa
por
i es vista com a maligna pels essers humans.
[1]
El que destaca en els monstres es l'anormalitat fisica. El terme ve de "monstrare", del
llati
, que significava "ensenyar", perque eren una cosa digna de veure (van comencar sent essers humans amb alguna deformitat que es lluien en les fires)
Llista de monstres celebres:
Un
monstre mari
es cada un dels animals que segons la
mitologia
poblen el
mar
. Es poden esmentar:
Les
sirenes
eren originariament monstres de terra, i despres de l'aire, encara que fascinaven als mariners. Si be les sirenes de l'epoca grecollatina no eren ben be animals marins, a partir de l'
edat mitjana
comencaren a tenir coa de peix. Alguns d'aquest mites, es pot dir aixi, viuen encara avui a les constel·lacions, Aixi
Cetus
rep el seu nom degut al monstre mari conegut com a
Balena
.
Als Paisos catalans
[
modifica
]
Tambe trobem monstres en la cultura dels Paisos Catalans com per exemple:
[2]
- Maruga
: esser minuscul que vivia a l'aigua dolca tant de rius com de llacs.
- Minairo
: esser fantastic de mida diminuta present en la
mitologia dels Pirineus
.
- Perico
: gegant constituit de ferro massis.
- Magoria: viu sota terra i la seva cua es confon amb el vesc.
- Marmajor
: un ciclop de Montserrat.
- Dips
: meitat gossos, meitat vampirs.
- Pertenidors
: animes en pena, esperits de l'eco.
- ↑
Diccionario de Arte II
(en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.94. DL M-50.522-2002.
ISBN 84-8332-391-5
[Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑
≪
Monstres i esperits catalans
≫, 25-07-2017. [Consulta: 12 maig 2024].