한국   대만   중국   일본 
Monitor d'ordinador - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Monitor d'ordinador

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Una monitor pla tipus TFT de 19 polzades.

En informatica , una pantalla o monitor d'ordinador es un periferic de l' ordinador , consistent en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que esta connectada. [1] Habitualment, s'utilitza per visualitzar el proces d'introduccio de dades a traves del ratoli o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms , i despres es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT . A mes, van creixer en mida de pantalla mentre reduien la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT , que pesen menys i ocupen menys espai. [2] Els monitors d'ordinador moderns son facilment intercanviables amb televisors convencionals i viceversa. Tanmateix, com que molts monitors d'ordinador no inclouen altaveus integrats ni sintonitzadors de TV (com ara adaptadors de televisio digital ), es possible que no sigui possible utilitzar un monitor d'ordinador com a televisor sense components externs. [2] [3]

Historia [ modifica ]

Els primers ordinadors es comunicaven amb l'operador mitjancant unes petites llums, que s'encenien o s'apagaven en accedir a determinades posicions de memoria o executar certes instruccions.

Anys mes tard van apareixer ordinadors que funcionaven amb targeta perforada , que permetien introduir programes a l'ordinador. [4]

Durant els anys 50, la forma mes comuna d'interactuar amb un ordinador era mitjancant un teletip , que s'hi connectava directament i imprimia totes les dades d'una sessio informatica. [5] Va ser la forma mes barata de visualitzar els resultats fins a la decada dels 70, quan van comencar a apareixer els primers monitors de CRT ( tub de raigs catodics ). Seguien l'estandard MDA ( Monochrome Display Adapter ), i eren monitors monocromatics (d'un sol color) d' IBM . [6]

Estaven expressament dissenyats per a mostrar text i suportaven subratllat, negreta, cursiva, normal i invisibilitat per a textos. Poc despres i en el mateix any van sortir els monitors CGA ( Color Graphics Adapter , ≪grafics adaptats en color≫), que van ser comercialitzats en 1981 en desenvolupar-se la primera targeta grafica a partir de l'estandard CGA d' IBM . [7] En comercialitzar-se alhora que els MDA els usuaris de PC optaven per comprar el monitor monocromatic pel seu cost.

Tres anys mes tard va sorgir el monitor EGA ( Enhanced Graphics Adapter , ≪adaptador de grafics millorats≫) estandard desenvolupat per IBM per a la visualitzacio de grafics, aquest monitor aportava mes colors (16) i una major resolucio. [8] [9] En 1987 va sorgir l'estandard VGA ( Video Graphics Array , ≪Matriu grafica de video≫) [10] [11] [12] va ser un estandard molt acollit [13] i dos anys mes tard es va millorar i es va redissenyar per solucionar certs problemes que van sorgir, desenvolupant aixi SVGA ( Super VGA ), que tambe augmentava colors i resolucions, [14] per a aquest nou estandard es van desenvolupar targetes grafiques de fabricants fins al dia d'avui coneguts com S3 Graphics , NVIDIA o ATI entre d'altres.

Monitor Philips.

Amb aquest ultim estandard van sorgir els monitors CRT que fins no fa gaire seguien estant en la majoria de llars on hi havia un ordinador.

Mesures de rendiment [ modifica ]

El rendiment d'un monitor se sol mesurar fixant-se en aquestes caracteristiques:

Angle de visio
Es l'angle maxim en que les imatges es poden veure de forma optima en els monitors. [15]
Contrast
Es la diferencia entre la lluminositat del color mes clar i el mes fosc que es capac de reproduir el monitor (blanc i negre)
Consum electric
Es mesura en watts .
Dot pitch (distancia entre punts)
Distancia entre els subpixels del mateix color.
Lluminositat
Es mesura en candeles per metre quadrat (cd/m²). [16]
Mida de la imatge visualitzable
Es mesurada diagonalment, per als CRT sol ser uns 25 mm menor que la mida del mateix tub.
Proporcio d'aspecte
Es la proporcio entre l'alcada i l'amplada de la pantalla. Aixi, per exemple, amb una proporcio 3:4 un monitor amb 1024 pixels d'amplada tindra una altura de 768 pixels, mentre que amb un monitor panoramic 16:9 tindra una altura de 576 pixels.
Resolucio
Es el nombre de pixels diferents existents en cada dimensio, per exemple 1280x800 pixels. [17] [18]
Temps de refresc
Nombre de vegades per segon que una pantalla es il·luminada.
Temps de resposta
Es mesurat en mil·lisegons i en relacio amb el temps de refresc. Es el temps que tarda un pixel a activar-se, passar a inactiu i tornar a activar-se.

Mida de la pantalla [ modifica ]

La mida d'una pantalla aproximadament rectangular es dona com la distancia entre els seus extrems mes allunyats, es a dir la diagonal del rectangle. Aixo es problematic, ja que no te en compte la proporcio de la pantalla aixi doncs una pantalla de 21 polzades panoramica (per exemple amb una proporcio 16:9) es menys alta i te menys area que una pantalla tradicional amb proporcio 4:3. [19]

Les mesures de grandaria de pantalla son diferents quan es parla de monitors CRT i monitors LCD .

  • Per a monitors CRT la mesura en polzades de la pantalla pren com a referencia els extrems del monitor tenint en compte la vora, mentre que l'area visible es mes petita. [20] [21]
  • Per a monitors LCD la mesura de grandaria de pantalla es fa de punta a punta de la pantalla sense comptar amb les vores.

Les grandaries comunes de pantalla solen ser de 15, 17, 19, 21 polzades. La correspondencia entre les polzades de CRT i LCD quant a zona visible es refereix, sol ser d'una escala inferior pels CRT, es a dir una pantalla LCD de 17 polzades equival en zona visible a una pantalla de 19 polzades del monitor CRT (aproximadament).

Resolucio maxima [ modifica ]

Comparacio de resolucions de video.
Article principal: Resolucio de pantalla

Es el nombre maxim de pixels que poden ser mostrats en cada dimensio, es representada en files per columnes. Esta relacionada amb la grandaria de la pantalla i la proporcio.

Els monitors LCD solament tenen una resolucio nativa possible, per la qual cosa si es fan treballar a una resolucio diferent, s'escalara a la resolucio nativa, la qual cosa sol produir artefactes en la imatge.

Les resolucions mes usades son: [22]

Estandard Nom Ample Escala Pixels % d'usuaris de Steam
Full HD HDTV 1920×1080 16:9 2 M 66,50%
QHD Wide Quad HD 2560×1440 16:9 3'6 M 8,71%
WXGA Wide eXtended Graphics Array 1366×768 aprox. 16:9 1049 K 7,34%
WXGA+ Wide eXtended Graphics Array Plus 1440×900 16:10 1'2 M 2,52%
4K UHDV Ultra High Definition VIdeo 3840×2160 16:9 8'3 M 2,39%
HD+ HD Plus 1600×900 16:9 1' M 1,91%

Colors [ modifica ]

Geometria dels pixels.

Cada pixel de la pantalla te interiorment 3 subpixels, un de vermell, un de verd i un altre blava; depenent de la lluentor de cadascun dels subpixels, el pixel adquireix un color o un altre de forma semblant a la composicio de colors RGB . [23] [24]

La manera d'organitzar els subpixels d'un monitor varia entre els dispositius. Se solen organitzar en linies verticals, encara que alguns CRT els organitzen en punts formant triangles. Per millorar la sensacio de moviment, es millor organitzar-los en diagonal o en triangles. El coneixement del tipus d'organitzacio de pixels pot ser utilitzat per millorar la visualitzacio d'imatges de mapes de bit usant renderitzat de subpixels.

La major part dels monitors tenen una profunditat 8 bits per color (24 bits en total), es a dir, poden representar aproximadament 16,8 milions de colors diferents.

Tipus de monitors [ modifica ]

En termes de maquinari , un monitor es un periferic que mostra la informacio de forma grafica d'una computadora. Els monitors es connecten a la computadora a traves d'una targeta grafica (o adaptador o targeta de video).

  • Un monitor pot classificar-se, segons la tecnologia emprada per formar les imatges en:
  • Segons l'estandard (?), un monitor pot classificar-se en: Monitor numeric, MDA, CGA, EGA, analogic, VGA, SVGA, entre uns altres.
  • I, finalment, es poden classificar en funcio de la forma de la pantalla:

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ monitor ≫. Cercaterm | TERMCAT. Arxivat de l' original el 2021-12-25. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ Difference Between TV and Computer Monitor ≫ (en angles america). Arxivat de l' original el 2018-01-15.
  3. ↑ ≪ Difference Between laptop and Computer Monitor | Difference Between ≫ (en angles america). www.technologyrental.com.au . Arxivat de l' original el 2021-05-13. [Consulta: 27 abril 2021].
  4. ↑ Computing before Computers . Iowa State University Press , 1990, p.  151 . ISBN 978-0-8138-0047-9 .  
  5. ↑ ≪ How Computers Work: Input and Output ≫. homepage.cs.uri.edu . Arxivat de l' original el 2020-07-28. [Consulta: 29 maig 2020].
  6. ↑ ≪ Monochrome Display Adapter: Notes ≫, 06-11-2005. Arxivat de l' original el 2016-11-23. [Consulta: 23 novembre 2016].
  7. ↑ A. Kumar. Encyclopaedia of Management of Computer Hardware . Anmol Publications, 2002, p. 1050. ISBN 978-81-261-1030-8 .  
  8. ↑ High-Resolution Standard Is Latest Step in DOS Graphics Evolution, InfoWorld , June 26, 1989, p. 48
  9. ↑ News Briefs, Big Blue Turns Colors, InfoWorld , Oct. 8, 1984
  10. ↑ Petzold, Charles (July 1987). ≪Triple standard: three new video modes from IBM≫ . PC Magazine (Ziff Davis).  
  11. ↑ Polsson , Ken. ≪ Chronology of IBM Personal Computers ≫. Arxivat de l' original el 2015-02-21. [Consulta: 28 gener 2015].
  12. ↑ ≪ What is VGA (Video Graphics Array)? ≫ (en angles). . Arxivat 2022-04-27 a Wayback Machine .
  13. ↑ Enterprise , I. D. G.. Computerworld (en angles). IDG Enterprise, 1990-10-22.  
  14. ↑ ≪ Projector Guide - Resolution | Epson US ≫. epson.com . Arxivat de l' original el 2020-09-03. [Consulta: 17 agost 2020].
  15. ↑ Blanco , Maria Eugenia Caldas; Ortega , Maria Luisa Hidalgo. Formacio i orientacio laboral 360° (2020) . Editex, 2020, p. 127. ISBN 978-84-1321-270-8 .  
  16. ↑ Sears , Andrew; Jacko , Julie A. Human-Computer Interaction Fundamentals (en angles). CRC Press, 2009-03-02, p. 183. ISBN 978-1-4200-8882-3 .  
  17. ↑ Carter , Jerome H. Electronic Health Records: A Guide for Clinicians and Administrators (en angles). ACP Press, 2008, p. 28. ISBN 978-1-930513-97-6 .  
  18. ↑ Niederst , Jennifer; Robbins , Jennifer Niederst. Web Design in a Nutshell: A Desktop Quick Reference (en angles). "O'Reilly Media, Inc.", 2001, p. 18. ISBN 978-0-596-00196-4 .  
  19. ↑ Delgado , Francisco Utray; Utray , Francisco; Ochoa , Luis; Gomez , Luis Ochoa. Tecnologias para la produccion audiovisual en Ultra HD y 4K. Guia 4K 709 (en castella). Dykinson, 2016, p. 107. ISBN 978-84-9085-859-2 .   Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine .
  20. ↑ Fink , Wesley. ≪ Buyer's Guide: High End System - July 2004 ≫. www.anandtech.com . Arxivat de l' original el 2022-04-27. [Consulta: 27 abril 2022].
  21. ↑ ≪ Diagram ≫ (PDF). wiki.arcadeotaku.com . Arxivat de l' original el 2020-11-11. [Consulta: 11 desembre 2020].
  22. ↑ A l'octubre de 2021, http://store.steampowered.com/hwsurvey/ Arxivat 2019-11-26 a Wayback Machine . "Enquesta del maquinari usat en equips amb Steam instal·lat".
  23. ↑ Charles A. Poynton. Digital Video and HDTV: Algorithms and Interfaces . Morgan Kaufmann, 2003. ISBN 1-55860-792-7 .   Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine .
  24. ↑ Nicholas Boughen. Lightwave 3d 7.5 Lighting . Wordware Publishing, Inc, 2003. ISBN 1-55622-354-4 .   Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine .

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monitor_d%27ordinador&oldid=33496679 ≫