Filles del Calvari
Tipus
| Monastic
|
---|
Nom oficial
| Congregacio de les Benedictines de la Mare de Deu del Calvari
|
---|
Sigles
| O.S.B.
|
---|
Altres noms
| Calvarines,
calvariennes
, Benedictines del Calvari
|
---|
Habit
| Tunica, cogulla i vel negres, amb toca blanca
|
---|
Objectiu
| Aplicacio de la regla benedictina amb plena observanca
|
---|
Fundacio
| 25 d'octubre
de
1617
,
Poitiers
(
Poitou-Charentes
, Franca) per
Antoniette d'Orleans-Longueville
; restauracio per
Lleo XII
:
14 de novembre
de
1828
|
---|
Aprovat per
| Urba VIII
(ereccio canonica:
1621
per
Gregori XV
), en
1637
|
---|
Regla
| Regla de Sant Benet
(s. VI)
|
---|
Patrons
| Mare de Deu del Calvari,
Sant Benet de Nursia
|
---|
Supressio
| Entre
1789
i
1828
|
---|
Branques i reformes
| Fundada com a congregacio de l'
Orde de Sant Benet
|
---|
Fundacions destacades
| Jerusalem
,
Angers
,
Bouzy-la-Foret
,
Prailles
; Poitiers, Paris, Nantes, etc.
|
---|
Fundacions a terres de parla catalana
| No n'hi ha
|
---|
Lloc web
| http://www.benedictines-bouzy.com
|
---|
Les
Benedictines de la Mare de Deu del Calvari
son religioses de vots solemnes, monges d'una
congregacio monastica benedictina
fundada a
Poitiers
el
1617
. Tambe anomenades
Filles del Calvari
, viuen en monestirs autonoms i posposen al seu nom les sigles
O.S.B.
La congregacio fou fundada per
Antonieta d'Orleans-Longueville
(1572-1618), cosina en segon grau del rei
Enric IV de Franca
. Dama de la cort i de la reina
Caterina de Medici
, en quedar vidua del duc de
Retz
en
1596
, decidi de fer-se religiosa i ingressa a un monestir de
monges fulienques
de
Tolosa
. Coadjutora de l'
abadia de Fontevraud
, en
1611
marxa al monestir de
Lencloitre
, tambe de l'
Orde de Fontevrault
.
Entra en contacte amb el frare
caputxi
Josep de Paris
(que era Francois Leclerc du Tremblay), i pensaren a fer una reforma observant per restaurar el rigor primigeni de la
Regla de Sant Benet
en les comunitats femenines. El
25 d'octubre
de
1617
, amb el suport de
Pau V
, Antonieta i vint-i-quatre companyes van marxar de Lencloitre i s'establiren a un nou monestir a
Poitiers
, el de Notre-Dame des Sept-Douleurs. El monestir es converti en la casa mare d'una nova congregacio benedictina, erigida canonicament en
1621
per
Gregori XV
i confirmada per
Urba VIII
en
1637
, que arriba a tenir a prop de vint monestirs. A peticio de la reina
Maria de Medici
, la comunitat de Poitiers es trasllada a
Paris
, prop del Palau de
Luxembourg
. Altres monestirs foren: Notre-Dame du Calvaire d'
Angers
(1619), Sacre-Cœur de
Lacapelle-Marival
(1620),
Nantes
(1623),
Loudun
i
Mayenne
(1624), el segon monestir de Paris (1634), etc., fins a arribar al de
Machecoul
, obert el 1674.
La congregacio fou suprimida durant la
Revolucio francesa
, pero fou restaurada per
Lleo XII
amb un breu de
14 de novembre
de
1828
. Per voluntat de
Lleo XIII
, les Filles del Calvari obriren un monestir a
Jerusalem
. Les noves constitucions de la congregacio foren aprovades el 1962.
Activitat i difusio
[
modifica
]
Les Filles del Calvari son monges de clausura, dedicades a la
vida contemplativa
. Viuen en monestirs autonoms, dirigits per una priora; els monestirs formen una congregacio governada per una superiora general elegida per sis anys.
Al final de
2006
la congregacio tenia 54 monges i novicies en quatre monestirs:
Jerusalem
,
Angers
,
Bouzy-la-Foret
i
Prailles
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007
. Citta del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007.
ISBN 978-88-209-7908-9
.
Enllacos externs
[
modifica
]