Moises

Estatua de L. Sormani, s. XVII (Roma, Fontana dell'Acqua Felice)
Nom original	hebreu : ??????, Moixe ; grec: Mω?σ??, [1] llati : Moyses; [2] arab: ?????, M?sa
Biografia
Naixement	1689 aC ↔ 1391 aC Terra de Goshen (antic Egipte)
Mort	1473 aC ↔ 1271 aC mont Nebo (Regne de Moab)
Causa de mort	Causes naturals i castig divi
Sepultura	Al mont Nebo, en un lloc desconegut
Jutge d'Israel Profeta judaisme , islam
Dades personals
Grup etnic	Israelites
Religio	Mosaisme
Formacio	valor desconegut
Es coneix per	Germa d' Aaron
Activitat
Camp de treball	Filosofia moral
Ocupacio	cap militar , taumaturg , pastor , legislador , lider religios , governant
Activitat	( Floruit : segle XIII aC )
Alumnes	Josue , Eleazar i Fineas
profeta, legislador
Celebracio	Judaisme , Esglesia Catolica , Esglesia Ortodoxa , Esglesies ortodoxes orientals , esglesies protestants, Islam (n'es un profeta), Fe Baha'i , Rastafari
Canonitzacio	Antiga
Pelegrinatge	Mont Sinai
Festivitat	2 de setembre (catolics i siriacs), 4 de setembre (ortodoxes orientals i maronites), Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua, entre els ortodoxos)
Iconografia	Amb les Taules de la Llei, com a profeta; amb raigs de llum sortint-li del front, com banyes
Obra
Obres destacables taules de la Llei L'Exode
Familia
Conjuge	Sefora Tharbis
Fills	Guerxom   ( Sefora ) Eliezer   ( Sefora )
Pares	Amram   i  Joquebed
Germans	Aaron i Miriam
Cronologia
	visio
	L'Exode

Moises o Moises ^[3] ( hebreu : ?????? , Moixe ?; arab : ???? , M?sa ; grec antic : Mω?σ?? ^[1] , Moyses ; llati : Moyses ^[4] ) es un personatge biblic que, segons el relat de l' Exode , va alliberar el poble jueu de l'opressio a que es veia sotmes per Egipte . Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de Deu per al seu poble. Segons els textos biblics, va ser un lider religios, legislador i profeta, a qui tradicionalment se'l considera l'autor de la Tora . Tambe en hebreu se l'anomena Moshe Rabenu ( hebreu : ?????? ???????? , Mo?e ben Amr?m ?, lit. ‘Moises, el nostre mestre’), es el profeta mes important del judaisme ^{[5] [6]} i tambe es considera un profeta important per al cristianisme , ^[5] l' islam , ^[7] la Fe baha'i , ^[8] el rastafarisme ^[5] i moltes altres religions.

Biografia segons la Biblia [ modifica ]

Tret de les aigues [ modifica ]

Segons la historia de la Biblia, Moises era fill d' Amram i Joquebed , una dona hebrea de la tribu de Levi . Quan va neixer, el farao havia promulgat un edicte segons el qual s'havien de matar tots els nounats jueus . D'aquesta manera, quan el nen havia fet tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per mes temps, la mare va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aigues del Nil .

La germana del nado, Miriam , vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del farao que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n'apiada i decidi adoptar-lo com a fill seu.

Aleshores, la germana del nado va presentar-se a l'egipcia i se li oferi per portar-lo a una dida hebrea perque l'alletes. D'aquesta manera el nen fou retornat a la seva mare que el cuida fins que fou mes gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del farao l'adopta formalment i li posa de nom Moises , que significa l'he tret de les aigues . Aixi, entra a formar part de la familia reial i fou educat com a princep d' Egipte .

Моises en jeroglific

• 
  Moises de Miquel Angel
• 
  Pintura de Josep de Ribera, 1638 (Napols, S. Martino)
• 
  Talla a St. Paul in Lavanttal, Alemanya, s. XVII

L'exili a Madian [ modifica ]

Segons l' Exode , capitol segon, un dia Moises estava passejant per unes obres que efectuaven els jueus quan veie un egipci maltractant un hebreu. Com que era un lloc apartat, el princep mata l'egipci i l'enterra sota la sorra. L'endema, uns hebreus el reconegueren com l'egipci que n'havia matat un altre per defensar un jueu. Aleshores, Moises s'espanta i fugi d' Egipte per por de veure's acusat per la justicia egipcia.

Arriba al pou de Madian on defensa set jovenetes que discutien amb uns pastors. Despres de socorrer-les, Moises fou convidat a casa del pare de les noies, el sacerdot Jetro . Llavors demana per quedar-se a viure en aquelles terres i li fou concedida la ma de la filla gran, Sipora , amb qui va tenir un fill, Guerxom .

Passaren molts anys fins que, quan Moises tenia vuitanta anys i estava pasturant els ramats del seu sogre, veie una bardissa que cremava sense consumir-se. S'hi acosta i senti una veu que li digue: Jo soc el Deu del teu pare, el Deu d'Abraham, el Deu d'Isaac i el Deu de Jacob . Aleshores Deu li encomana la missio d'alliberar els jueus d' Egipte i del farao .

Moises a Egipte [ modifica ]

En tornar a casa, prengue la seva muller i el seu fill i s'encaminaren cap a Egipte. De cami, es trobaren amb el germa de Moises, Aaron i es presentaren junts als ancians del poble hebreu.

Al cap de poc van aconseguir audiencia amb el nou farao , el monarca va escoltar les supliques de Moises i Aaron pero, en comptes de deixar marxar el poble d' Israel , els imposa treballs encara mes durs.

• 
  La filla del farao troba Moises, per Konstantin Flavicky, s. XIX
• 
  L'esbarzer ardent, per Dieric Bouts, ca. 1460
• 
  Pas de la Mar Roja, gravat de 1492 a la cronica de Nuremberg
• 
  Moises toca la roca perque en brolli aigua, per N. Poussin, 1649 (St. Petersburg, Ermitage)

Moises va coneixer la fe de Deu

Les deu plagues [ modifica ]

1a plaga : L'aigua convertida en sang

L'endema al mati, estant el farao prop del Nil , Moises ordena a Aaron tocar amb la punta del basto les aigues del riu i a l'instant les aigues es convertiren en sang. Tot seguit, Aaron viatja per diversos rius, canals, llacs i cisternes convertint les aigues d' Egipte en sang. I aixi van viure set dies en que les aigues es tornaren pestilents i tothom buscava qualsevol raco on hi hagues aigua potable.

2a plaga : Les granotes

Quan les aigues es normalitzaren, Moises demana novament al farao que deixes lliure els hebreus pero fou en va. Aleshores, Aaron allarga la ma sobre el Nil i a l'instant arriba una quantitat ingent de granotes que s'estengueren per tot arreu, des dels camps de cultiu fins a les cases i palaus. El farao demana la fi de la plaga a canvi de l'alliberament dels jueus pero, un cop les granotes foren mortes, es nega a permetre-ho.

3a plaga : Els polls

Aleshores Moises ordena Aaron colpejar el terra amb el seu basto; per moments, aparegueren multitud de polls que infectaren totes les persones i animals d' Egipte . Els sacerdots egipcis aconsellaren al farao deixar marxar els israelites, pero el monarca els ho denega.

4a plaga : Els tavecs

Quan va finir la plaga dels polls, Moises es presenta al farao i l'avisa que l'endema s'escamparia per tot Egipte , excepte la zona de Goixen (on vivien els hebreus ), una plaga de tavecs . Quan es va complir tot el que Moises havia dit, el farao va permetre el poble hebreu sortir al desert per pregar al seu deu , pero amb la condicio que tornessin al cap de tres dies.

5a plaga : La mort del bestiar

Poc temps mes tard, novament el clam del poble jueu arriba al farao pero ell els nega la llibertat. Moises es presenta al monarca i l'avisa que tot el bestiar propietat dels egipcis moririen en questio d'hores. El bestiar dels israelites queda immune d'aquesta plaga. Tot i aixo, el farao no cedi.

6a plaga : Les ulceres

Aleshores, Moises i el seu germa Aaron agafaren sutge d'uns forns i es presentaren al farao. Llencaren el sutge cap a l'aire i, en presencia del monarca, aquell fum pestilent s'escampa pel palau provocant ulceres a totes les persones. Ningu se salva d'aquella plaga, pero l'anim del farao continuava dur com una roca.

7a plaga : La pedregada

Quan tothom estigue curat de les ulceres, Moises demana l'alliberament al farao i ell es nega novament. Aleshores, Moises alca els bracos i comenca una pluja torrencial amb llamps i trons que de seguida es torna en la pedregada mes gran que mai havien vist a Egipte . El farao feu cridar Moises i Aaron i els atorga la llibertat. Quan sortien de palau, Moises atura la pedregada pero, fou llavors quan uns emissaris del farao els digueren que havia canviat d'opinio i no els deixava lliures.

8a plaga : Les llagostes

El farao els permete novament anar al desert a adorar el seu deu , pero solament les persones adultes. Aixo enfurisma Moises qui suplica a Deu una nova plaga; aquest cop les llagostes assolaren el pais i es menjaren tota la collita i tots els cultius dels canals del Nil . La devastacio fou terrible i Egipte queda totalment arruinat. Els sacerdots i consellers del farao li suplicaren que deixes lliure el poble israelia pero ell s'hi nega.

9a plaga : La foscor

Quan les llagostes hagueren abandonat Egipte , Moises alca els bracos i estengue una foscor total. Ningu no veia absolutament res i durant tres dies tothom resta a la seva cambra sense poder veure res ni ningu. Passats els tres dies, el farao feu cridar Moises i Aaron i els dona un permis per anar al desert a pregar, aquest cop podien anar-hi totes les persones del poble d' Israel pero no els permetria prendre bestiar per als sacrificis. Moises no accepta la decisio i el farao l'expulsa del palau sota pena de mort si tornava a entrar-hi.

10a plaga : La mort dels primogenits

Aquells dies els jueus van celebrar la seva primera Pasqua tot seguint indicacions de Moises. L'endema de les celebracions, tots els primogenits egipcis, des del primer fill dels humils esclaus fins al fill del mateix farao , foren ferits miraculosament.

Sortida d'Egipte [ modifica ]

El farao els demana que marxessin, atacar el seu fill havia estat un cop massa dur. Tambe ordena que se'ls entregues tot l'or i la plata d' Egipte . Fou aixi com, l'endema de bon mati, el poble d' Abraham , Isaac i Jacob prengue totes les seves pertinences, el seu bestiar i tot l'or i la plata que pogueren agafar dels egipcis i se n'anaren d'aquell pais.

Moises no els dirigi cap a la terra de Canaan sino que els porta en direccio al Sinai , on havia vist l'esbarzer ardent. Van acampar a Sucot i posteriorment a Etam. Els guiava una columna de nuvols durant el dia i una columna de foc durant la nit.

• 
  Moises rep les taules de la llei, per Ghiberti, s. XV (Florencia, Battistero)
• 
  Adoracio del Vedell d'Or, per N. Poussin (Londres, National Gallery)
• 
  La serp de bronze, oli flamenc del s. XVII

Pas del Mar Roig [ modifica ]

Aixi arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon.

El farao escolta els precs del seu poble que clamava venjanca, arma el seu exercit i comenca una persecucio dels hebreus . Quan aquests sentiren el retronar de l'exercit que s'acostava, es queixa a Moises, ja que el mar els barrava la sortida. Aleshores, ell estengue els seus bracos sobre el mar i comenca a bufar un vent de ponent molt fort que enretira les aigues, i quedaren dividides per mostrar un pas segur per travessar-lo.

Rapidament, els hebreus van ficar-se dins i van comencar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el farao va decidir perseguir els israelians i tambe van entrar al pas del mar obert per Moises. Quan tot el poble jueu va haver passat, Moises va estendre de nou els bracos sobre el mar i les aigues van tornar al seu lloc, ofegant aixi tot l'exercit egipci.

L'Exode [ modifica ]

Deixant enrere el Mar Roig , es van endinsar al desert de Xur fins que, al cap de tres dies, van arribar a Mara , pero l'aigua era amarga i no pogueren beure'n. El poble comencava a queixar-se a Moises quan ell va llencar un tronc i l'aigua es va tornar dolca i potable. Aleshores van acampar prop d'Elim, on hi havia dotze deus d'aigua i setanta palmeres.

Poc despres van continuar la travessia pel desert pero el poble d' Israel passava gana i novament presenta les seves queixes a Moises i Aaron . A partir d'aquell moment, cada dia aparegueren miraculosament una munio de guatlles (al capvespre) i una pluja de manna (al mati), pero nomes podien agafar l'aliment necessari per a cada dia.

Estant acampats a Refidim, es trobaren que no hi havia aigua. Comencaren tot un seguit de discussions entre els ancians del poble per intentar trobar-hi una solucio. Quan el conflicte es gira contra Moises, aquest colpeja una roca amb el seu gaiato i a l'instant en sorti un doll d'aigua de la qual en pogue beure tot el poble.

Un temps mes tard, foren atacats per la tribu d' Amalec . Moises demana a Josue que armes els homes i sortis a lluitar. Ell es posa al cim d'un turo proper per veure la batalla. Succei que mentre Moises tenia els bracos alcats invocant Deu, els israelians guanyaven pero quan els baixava per descansar, guanyava als amalequites . Aaron i Hur, fill de Caleb , van adonar-se'n i van aguantar els bracos alcats a Moises fins que Josue va aconseguir derrotar completament Amalec.

Continuaren amb la travessia fins que acamparen als peus de la muntanya sagrada . Alla, Moises rebe la visita del seu sogre Jetro , la seva muller Sipora i els seus dos fills, Guerxom i Eliezer . Jetro li aconsella d'instituir la figura dels jutges , gent capacitada per impartir justicia, ja que fins aquell moment nomes ho feia Moises i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Aixi, solament les causes mes importants i que afectaven tot el poble d' Israel arribaven a Moises.

• 
  El Sinai
• 
  Basilica de Moises al Mont Nebo

Els Deu manaments i el Vedell d'or [ modifica ]

Al tercer dia, Deu crida Moises al capdamunt de la muntanya i prohibi expressament que ningu mes s'acostes a la muntanya sagrada. Aleshores Deu va lliurar la llei a Moises. Aquesta llei es resumia en els Deu manaments , que Moises escrigue davant de tot el poble. Segons algunes tradicions aquesta muntanya era Al-Mukattam .

Seguidament, Deu ordena pujar al cim Moises, Aaron i els seus fills Nadab i Abihu , i setanta d'entre els ancians d' Israel per rebre la benediccio del mateix deu. Posteriorment, Moises romangue durant quaranta dies i quaranta nits al cim de la muntanya on rebe unes taules de pedra amb els Deu manaments escrits i tot un seguit de lleis i normatives per a la vida futura a la Terra Promesa .

Pero a mesura que anaven passant el dies el poble comencava a relaxar la seva moral fins que un dia demanaren a Aaron que els fes la imatge d'un vedell amb l'or i la plata que havien manllevat d' Egipte per poder adorar-lo i celebrar festes en honor seu. Aaron era reticent, pero finalment fou convencut; fabrica la imatge i tot el poble celebra una gran festa amb musica, menjar, beure i tota mena de diversio.

Aquella mateixa nit, Moises baixava de la muntanya amb les taules de la Llei quan veie Josue que era l'unic que l'esperava prop de la muntanya i lluny del campament. Ell li pregunta si eren crits de guerra els que se sentien, pero Moises, indignat, li respongue que eren crits de cants i festa.

En arribar al campament, veie el vedell i s'indigna tant que llanca les taules de la Llei sobre la imatge. Despres l'esbocina, la fongue, l'escampa sobre l'aigua i en feu beure a tots els membre del poble d' Israel . Moises s'enfada molt amb el seu germa Aaron i llavors pregunta al poble qui se'n penedia. El fills de la tribu de Levi es posaren de part de Moises i ell els ordena agafar una espasa i matar els israelites idolatres. Moriren prop de tres mil homes aquella mateixa nit.

L'endema, Moises va apartar uns metres la seva tenda de la resta del campament, perque tot el poble pogues veure-la i el tingues ben present. Nomes a Moises i al seu ajudant Josue , els era permes entrar-hi, la resta del poble no podia passar els limits del campament. Deu va manar Moises tornar al cim de la muntanya sagrada amb dues taules de pedra i quan en va baixar, les duia escrites novament amb les lleis d' Israel .

Les van introduir dins de l' Arca de l'Alianca i Moises va ungir el seu germa Aaron com a Summe Sacerdot d'Israel i els fills d'Aaron com a Sacerdots de l'Arca.

Quaranta anys pel desert [ modifica ]

El poble d' Israel va estar quaranta anys viatjant nomadament pel desert. Va morir multitud d'ancians i van neixer molts nadons, d'aquesta manera, el poble es va anar transformant. Van sorgir moltes dificultats a causa de la vida del desert i de la impaciencia dels hebreus , aixi van patir diversos sofriments com plagues de colera, terratremols o falta d'aigua i aliments.

Quan s'acostaven a la Terra Promesa , Moises va veure morir els seus germans Miriam i Aaron . Volent pressionar Moises per entrar rapidament a Canaan , el poble es rebel·la contra ell pero va apareixer una plaga de serps verinoses que delma la poblacio. L'unica manera de curar-se era mirant el basto de Moises, en el qual ell hi havia fet esculpir una serp de bronze.

Mort de Moises [ modifica ]

Moises va morir als cent vint anys sense poder trepitjar la Terra Promesa per haver dubtat de la divinitat. Com que no li era permes creuar el riu Jorda , va pujar al cim del mont Nebo des d'on va albirar la terra de Canaan i on va morir. El seu ajudant Josue va esdevenir el nou lider d' Israel i va entrar amb els jueus a la seva llar.

La tradicio islamica afirma que Moises esta enterrat a Damasc . En el cristianisme , l' Epistola de Judes relata que l' arcangel Sant Miquel i Satanas es van disputar el cadaver de Moises, ja que el dimoni demanava la seva anima perque Moises havia assassinat un egipci en la seva joventut.

A l'episodi de la Transfiguracio de Jesus , narrada als Evangelis , Moises reapareix a la Terra parlant amb Crist.

Historicitat de Moises [ modifica ]

Cronologia [ modifica ]

La seva historia se situa tradicionalment entre els segle XVIII aC i el Segle XIII aC .

A la Biblia (1Reis, 6:1) es diu que " L'any quatre-cents vuitanta despres de la sortida dels fills d'Israel de la terra d'Egipte, l'any quart del regnat de Salomo sobre Israel, (...) ". Segons els historiadors William F. Albright i Gershon Galil , entre altres, Salomo va comencar a regnar a la decada del 960 aC , aixo faria que la sortida d' Egipte esdevingues a la decada del 1140 aC i, comptant que Moises tenia vuitanta anys quan va tornar de Madian cap a Egipte , resulta que Moises seria nascut aproximadament, i segons la Biblia , cap a la decada del 1220 aC i hauria mort a la decada del 1100 aC .

Una hipotesi controvertida afirma que Moises era un noble de la cort del farao Akhenaton. Molts estudiosos, des de Sigmund Freud fins Joseph Campbell suggereixen que Moises va poder haver abandonat Egipte despres de la mort d' Akhenaton (1358 aC) quan les reformes monoteistes del farao van ser rebutjades violentament. Les principals idees que donarien suport aquesta hipotesi serien que la religio monoteista d'Akhenaton era la predecessora del monoteisme de Moises, i una col·leccio contemporania de les cartes d'Amarna, escrites pels nobles per a Akhenaton, descriuen bandes assaltants de habirus atacant territoris egipcis. ^[9]

Components mitics [ modifica ]

Diversos estudiosos han subratllat els paral·lelismes entre la historia de Moises i altres mites i llegendes antics. El seu salvament de les aigues recorda a altres relats d'homes poderosos, com per exemple Sargon d'Accad ^[10] i els relats dels miracles que du a terme davant del farao ja es troben al Papir Westcar . Les deu plagues d'Egipte podrien basar-se en fets reals que ja van ser tornats llegenda al Papir Ipuwer .

Origen del Pentateuc de Moises [ modifica ]

S'ha assumit tradicionalment que Moises va rebre de Jahve i va transcriure tots els textos de la Tora . Aquesta continua sent la creenca de la majoria dels cristians i de la majoria dels jueus ortodoxos. Tanmateix, els avencos a la critica textual han convencut molts experts i historiadors que aquests textos, en la forma que nosaltres els coneixem actualment, van ser presos i adaptats de diverses fonts. Aquesta idea es discuteix a la hipotesi documental .

L' islamisme , d'altra banda, esta d'acord amb els estudis de critica textual i la hipotesi documental. L' Alcora afirma que Jahve va revelar personalment el text de la Tora a Moises, tal com crein jueus ortodoxos i molts cristians. Pero afirma tambe que el text original de la Tora ha estat adulterat, manipulat i corromput al llarg dels segles, pel que avui en dia, tot i que encara conte fragments de la revelacio original, ja no es 100% revelacio divina. En aquest sentit, per als musulmans la hipotesi documental i d'altres estudis fets per erudits biblics, que revelen que la Tora com la coneixem avui en dia es el fruit del treball de diversos autors al llarg d'alguns segles es la confirmacio del que diu l'Alcora sobre aixo, i per aixo defensen la idea que la Tora actual no es 100% fiable.

Altres visions de Moises [ modifica ]

A Alexandria van circular unes escrits ampliant la biografia de Moises, segons els quals hauria ensenyat als fenicis el seu alfabet, en una assumpcio de la historia del deu Thot . ^[11]

Segons el judaisme [ modifica ]

Hi ha una gran quantitat d'histories i informacio addicional sobre Moises, en els apocrifs jueus i en el genere de l'exegesi rabinica coneguda com a Midraix , aixi com en les obres principals de la llei oral jueva, la Misna i el Talmud . ^[12]

Els historiadors jueus que vivien a Alexandria, com Eupolemus, atribuiren a Moises la gesta d'haver ensenyat als fenicis el seu alfabet, ^[13] similar a les llegendes de Thoth. Artapanus d'Alexandria identifica explicitament Moises no nomes amb Thoth / Hermes, sino tambe amb el Musaeus figura grega (a qui ell anomena "el mestre d'Orfeu"), i que se li atribueix la divisio d'Egipte en 36 districtes, cadascun amb la seva propia liturgia. El nom de la princesa que va adoptar a Moises com Merris, dona del farao Chenephres. ^[14]

Les fonts antigues esmenten una Assumpcio de Moises i un testimoni de Moises. El text llati es troba a Mila en el segle  xix per Antonio Ceriani qui el va anomenar l'Assumpcio de Moises, encara que no es refereix a un suposit de Moises o que contenen parts de l'Assumpcio que es citen pels autors antics, i es pel que sembla en realitat el testimoni. L'incident que els autors antics citen tambe s'esmenta en l'epistola de Judes.

Per Judios ortodoxos, Moises es realment Moshe Rabbenu, `Eved Hashem, zya Avi haNeviim" a. ^[12] Es diu "El nostre lider Moshe", "Servent de Deu", i "Pare de tots els profetes". ^[12] En la seva opinio, no nomes a Moises va rebre la Tora, sino tambe el manifest (escrit i oral) i l'ocult (el ≪ensenyaments hokhmat nista, que va donar el judaisme el Zohar de la Rashbi, la Tora de la haQadosh Ari i tot el que es discuteix a la Yeshiva celestial entre la Ramhal i els seus amos). ^[12] Tambe es considerat el mes gran dels profetes. ^[15]

Degut en part a la seva edat, sino tambe perque 120 esta en una altra part va declarar que l'edat maxima per als descendents de Noe (una interpretacio de Genesi 6:3), "pot voste viu a 120" ha esdevingut una benediccio comu entre els Judios. ^[12]

Segons el cristianisme [ modifica ]

Per als cristians, Moises - esmenten mes sovint en el Nou Testament que qualsevol altra figura de l'Antic Testament - es sovint un simbol de la llei de Deu, com a reforc i va exposar en els ensenyaments de Jesus. ^[12] Els escriptors del Nou Testament, sovint comparat les paraules de Jesus i fets amb Moises per explicar la missio de Jesus. ^[12] A Fets 7:39-43, 51-53, per exemple, el rebuig de Moises pels jueus que van adorar el vedell d'or es comparat amb el rebuig de Jesus pels jueus que va continuar en el judaisme tradicional. ^[12]

Moises tambe figura en diversos dels missatges de Jesus. ^[12] Quan es va reunir amb el Nicodem fariseus a la nit al tercer capitol de l'Evangeli de Joan, que compara Moises elevacio de la serp de bronze en el desert, que qualsevol israelita podia mirar en i ser curats, als seus aixecant (per la seva mort i resurreccio) de les persones a mirar i ser curat. ^[12] En el sise capitol, Jesus respon a la demanda de la gent que Moises els va donar el manna en el desert dient que no era Moises, pero Deu, que li van proporcionar. ^[12] Trucades a si mateix el "pa de vida", Jesus afirma que ara esta prevista per alimentar el poble de Deu. ^[12]

Ell, juntament amb Elias, es presenta com la trobada amb Jesus en totes les tres comptes Evangeli de la Transfiguracio de Jesus a Mateu 17, Marc 9 i Lluc 9, respectivament. Mes tard, els cristians troben nombrosos altres paral·lelismes entre la vida de Moises i Jesus, en la mesura en que Jesus va ser comparat amb un "segon Moises". Per exemple, la fugida de Jesus de la massacre per Herodes a Betlem es compara amb la d'escapament de Moises dels dissenys del farao de matar els nens hebreus. ^[12] Aquestes paral·lels, a diferencia dels anteriorment esmentats, no es va assenyalar en l'Escriptura. Vegeu l'article sobre la tipologia. ^[12]

La seva importancia per al cristianisme modern no ha disminuit. Ell es considerat un sant per diverses esglesies, ^[12] i es commemora com un profeta en els calendaris respectius dels sants Luterana, ^[12] i les esglesies ortodoxes d'Orient el 4 de setembre. Ell es commemorat com un dels precursors en el calendari dels sants de l' Esglesia Apostolica Armenia , el 30 de juliol.

Segons l'islam [ modifica ]

A l' Alcora Moises (en arab Mussa ) es el profeta mes citat i es definit com un rassul (missatger), un dels profetes que van portar unes escriptures i unes lleis al seu poble.

La seva historia, dispersa a traves de les diferents sures del llibre sagrat, es similar a la biblica pero conte alguns passatges diferents. Un dels mes destacats es la visita de Moises al farao, on a part de demanar l'alliberament del seu poble, li recomana la conversio, pero el monarca egipci respon defensant la idolatria. Els seus sacerdots, pero, confessen que l'unic deu es Al·la. Aquest emfasi en el monoteisme es una constant islamica en les vides dels profetes majors. Un altre tret diferencial del relat islamic es l'aparicio d' Al-Khidr com a acompanyant a l'Exode.

La Biblia i l'Alcora el presenten pero sota dos punts de vista diferents; mentre la Biblia emfatitza l'alliberament dels israelites, l'Alcora posa l'accent en la relacio entre Moises i Deu. ^{[12] [16]}

Segons els mormons [ modifica ]

Els membres de l' Esglesia de Jesucrist dels Sants dels Ultims Dies (tambe anomenats mormons) solen considerar Moises de la mateixa manera que ho fan altres cristians; no obstant aixo, a mes d'acceptar el relat biblic, tenen el Llibre de Moises com a part del seu canon d'Escriptures. ^[17] Aquest llibre es creu que es va traduir els escrits de Moises, i s'inclou en el Pearl of Great Price. ^[18] Latter-day Saints tambe son unics en la creenca que Moises va ser portat al cel sense haver provat la mort (traduit). A mes, Joseph Smith i Oliver Cowdery van declarar que el 3 d'abril de 1836, Moises es va apareixer a ells en el Temple de Kirtland en un glorificat, forma immortal, fisica i els va donar les ≪claus de la reunio d'Israel dels quatre les parts de la terra, i el lider de les deu tribus de la terra del nord≫. ^[19]

Art i cultura [ modifica ]

D'entre les representacions grafiques, destaquen l' escultura de Miquel Angel i les pintures de Botticelli .

Rossini va posar musica a la vida de Moises a l'opera Mose in Egitto , que mes tard va revisar com a Moise et Pharaon, ou Le passage de la mer Rouge . Tambe ho va fer Schonberg a Moses und Aron .

Modernament s'han fet versions de la seva vida al cinema, essent les mes conegudes la pel·licula Els Deu Manaments (1956), protagonitzada per Charlton Heston , i la versio animada de DreamWorks The Prince of Egypt (1998).

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Pentateuc
• Genesi
• Exode
• Levitic
• Llibre dels Nombres
• Deuteronomi

Enllacos externs [ modifica ]

• L'enciclopedia lliure , d'on prove la primera versio d'aquest article.