L'
aiatol·la
Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari
(azeri M?h?mm?d Kazım ??ri?tm?dari, farsi ???? ???? ??????????), de vegades tambe el cognom apareix com
Shariat-Madari
(1905,
Tabriz
? 3 d'abril de 1986,
Teheran
), fou un gran aiatol·la irania d'etnia azeri d'una familia de
Tabriz
, que fou un dels 12 liders principals del clergat xiita a l'
Iran
i l'
Iraq
, reconegut com a progressista i liberal.
[1]
Va estudiar a Tabriz, Qom (1924) i a Nadjaf (1935) retornant despres a Tabriz on es va dedicar a l'ensenyament; mes tard va tornar a Qom (vers 1949) convidat per l'aiatol·la Borujerdi. Despres de la mort de l'aiatol·la suprem Borujerdi (
Marja Mutlaq
) el 1961 va esdevenir un dels principals
marjas
, amb seguidors a l'Iran,
Pakistan
,
India
,
Liban
,
Kuwait
i estats de la costa sud del golf Persic.
[2]
El 1963 va impedir al xa
Mohammad Reza Pahlavi
l'execucio de l'aiatol·la
Khomeini
quan el va reconeixer com a gran aiatol·la, rang amb el qual, segons la constitucio, no podia ser executat (Khomeini fou enviat a l'exili). Com a principal mujtahid fou el cap del seminari de Qom fins a la tornada de Khomeini. Era favorable a la politica tradicional xiita de mantenir els clergues fora dels carrecs del govern i un vehement critic de Khomeini. Va dirigir el Centre per l'Estudi i les Publicacions Islamiques (Dar al-Tabligh) i fou administrador de la madrassa de Fatima a
Qom
. Al tenps de la revolucio islamica de 1979, Shariatmadari era el principal gran aiatol·la de Qom.
[3]
Shariatmadari estava en oposicio a la interpretacio de Khomeini sobre el lideratge dels juristes (
Wilayat al-faqih
) que defensava que els clergues podien intervenir per reformar el govern quan anava contra els drets de la persones segons els ensenyaments dels liders religiosos xiites. Defensava en canvi que el paper del clergat estava per sobre del paper del govern i per tant en aquest no hi havia d'haver clergues. A mes, segons Shariatmadari, no es podia forcar a la gent a acceptar un sistema fins i tot moralment correcte i el poble l'havia d'acceptar lliurement i decidir el que li convenia; creia en un govern democratic en que el poble administrava els seus propis afers cosa compatible amb la correcta interpretacio del lideratge dels juristes.
[4]
Abans de la revolucio Shariatmadari volia un retorn al sistema de monarquia constitucional previst a la constitucio de 1906.
[5]
Era partidaria de les manifestacions pacifiques i volia evitar la sang.,
[6]
Segons el seu punt de vista el paper del xa era limitat i el govern del pais estava en mans del poble a traves del Parlament.
Mohammad Reza Pahlavi
no obstant va interpretar aquest punt de vista (defensat per altres clergues i personatges) com un signe de debilitat i el xa va promulgar un manifest sobre les celebracions de Muharram, esperant aturar les protestes. Despres d'una serie de massacres de la poblacio i de clergues i l'assassinat o arrest d'altres, Shariatmadari va criticar al govern del xa i el va declarar no islamic donant un tacit suport a la revolucio, esperant que s'implantaria un sistema democratic a l'Iran.
[7]
Shariatmadari, a diferencia dels grups balutxis i kurds, que eren sunnites, no tenia cap intencio d'aconseguir autonomia per l'Azerbaidjan Irania, a la poblacio del qual considerava iranians i xiites abans de tot. Va criticar el sistema de govern de Khomeini com incompatible amb l'Islam i no representatiu de la voluntat del poble i va fundar un partit anomenat Partit Republica del Poble Islamic (marc de 1979), oposat al Partit Republica Islamic que era favorable a Khomeini. Va criticar severament el referendum que va establir el sistema de govern per no haver estat sotmes a una assemblea constituent elegida.
[8]
Per aixo Khomeini el va posar sota arrest domiciliari, va empresonar a la seva familia i va torturar a la seva jove; a mes va patir un atemptat el 5 de desembre de 1979 del que va sortir il·les; tot aixo va portar a protestes massives a Tabriz, la base principal del partit Republica del Poble Islamic, que foren sufocades a finals de gener de 1980 per l'exercit i els tancs enviats per Khomeini a la ciutat. Shariatmadari, contaria lluites civils i a les morts innecessaries va ordenar aturar les protestes. El seu partit (del qual no era formalment membre) va aturar activitats i durant el 1980 fou suprimit.
L'abril de 1982,
Sadegh Ghotbzadeh
que havia estat ministre d'afers exteriors, fou arrestat acusat de conspiracio amb oficials militars monarquics i alguns clergues, per matar a Khomeini i enderrocar l'estat; Ghotbzadeh va confessar sota tortura pero va negar cap intencio de matar a Khomeini i d'enderrocar la republica islamica, assegurant que nomes volia canviar el govern; en la confessio va implicar a Shariatmadari, que va dir que estava al corrent del plan i havia promes fons i la seva benediccio si el projecte tenia exit; aquesta implicacio obtinguda sota tortura no s'avenia amb el caracter pacifista de Shariatmadari, pero el seu gendre va ser acusat de servir d'intermediari entre Ghotbzadeh i l'aiatol·la, i fou condemnat a preso i es va iniciar una campanya de descredit contra Shariatmadari; nombrosos membres de la seva familia foren arrestats i torturats. En les memories de Mohammad Mohammadi Raishahri, un alt carrec del govern i cap de la Universitat Hadith, ell mateix va colpejar a l'aiatol·la.
[9]
Tot aixo va forcar al vell religios a anar a la televisio nacional i llegir una confessio demanant perdo a l'home que havia salvat de la mort dues decades abans. A cauda de la seva posicio com a mujtahid, el govern no el podia executar pero el seu Centre per l'Estudi i les Publicacions Islamiques fou tancat i va restar sota arrest domiciliari fins a la seva mort el 1986. Al seu enterrament els clergues no hi van poder assistir el que va causar les critiques del gran aiatol·la
Hossein-Ali Montazeri
, altre dirigent de la revolucio.
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, pp.xxxiv-xxxv.
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, pag.63, 88 (descriu el sistema d'educacio i els principals erudits de Qom just abans de la revolucio).
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, p.196
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, p.154
- ↑
Kraft
, Joseph. ≪
Letter from Iran
≫.
The New Yorker
, 18-12-1978. Arxivat de l'
original
el 2008-07-17. [Consulta: 20 juny 2009].
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, p.194-202
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, p.194-195
- ↑
Michael M. J. Fischer,
Iran: From Religious Dispute to Revolution
, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003, p.221-222
- ↑
Mohammad Mohammadi Raishahri,
Khaterat (Memoria)
, vol.2
- Michael M. J. Fischer.
Iran: From Religious Dispute to Revolution
. Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2003.
- Moojan Momen
Shi'i Islam
Yale University Press 1986
- Shaul Bakhash,
Reign of the Ayatollahs
,
ISBN 0-465-06887-1
- Nikki Keddie,
Modern Iran