Regio Mixe a
Oaxaca
, Mexic.
El
mixe
(
IPA
: ['mi.xe]) es una
llengua
que pertany al grup mixe de la
familia linguistica
mixezoque
. Es parlat per 115.824 persones, concentrades sobretot en el
Districte Mixe
, al nord de l'estat
mexica
d'
Oaxaca
.
Algunes de les seves varietats, parlades en el sud-est de l'estat de
Veracruz
, son anomedades
popoluca
, terme que agrupa un conjunt de llengues amb diferents graus de proximitat al mixe, o be al
zoque
. Aquest article descriu les varietats mixes de l'estat d'Oaxaca. Els parlants de mixe anomenen a la seva propia llengua
ayuuk
,
ayuuk
o
ayuujk
. Aquest idioma te tres varietats dialectals (tres dialectes):
Wichmann per la seva banda els va dividir en els dialectes:
- Mixe d'Oaxaca
- Mixe de les Terres Altes del Nord
(Totontepec)
- Mixe de les Terres Altes del Sud
- Nucli (Tlahuitoltepec, Ayutla, Tamazulapan)
- Franja (Tepuxtepec, Tepantlali, Mixistlan)
- mixe de les Terres Mitjanes
- mixe de les Terres Mitjanes del Nord (Jaltepec, Puxmetacan, Matamoros, Cotzocon)
- mixe de les Terres Mitjanes del Sud (Juquila, Cacalotepec)
- mixe de les Terres Baixes
(Camotlan, San Jose El Paraiso / Coatlan, Mazatlan, Guichicovi)
Fonologia del mixe
[
modifica
]
La fonologia mixe es complexa i no es troba molt be documentada en l'actualitat. Alguns trets
tipologicament
poc frequents d'aquesta llengua inclouen series
palatalitzades
de totes les consonants fonemiques i possiblement una distincio
fortis
/
lenis
en la serie de les consonants
oclusives
, el reconeixement linguistic de la qual es complica a causa de la tendencia a la
sonoritzacio
al·lofonica
de les
consonants
en contexts sonors. Moltes descripcions del mixe registren tres
vocals
llargues contrastants. El
nucli sil·labic
es notablement complex en el mixe, ja que a mes de les vocals allargades, pot presentar dos tipus de
glotalitzacio
i
aspiracio
.
Algunes varietats del mixe son innovadores en el que refereix al
repertori vocalic
, i algunes -especialment el mixe del nord de la
Sierra
-- posseeixen complicats sistemes de
metafonia vocalica
que afecten les qualitats de les vocals en certs contextos fonologics.
- Mjaapy jete'n uk nukoo xtame'ati'itsy amexan.
- Yiktsoo'nta'ak Ayukjaaky jets n'ekyikwenkaxe'ejkent.
Els
substantius
no solen ser afectats per les
inflexions
gramaticals. Nomes els substantius que designen l'activitat humana son afectats en la seva forma
plural
. En contrast, son molt comuns els substantius compostos, i un ampli repertori de derivacions morfologiques permeten la creacio de nous substantius a partir de verbs o altres substantius.
El
verb
en mixe es complex, i posseeix inflexions per a moltes categories i presenta a mes variades derivacions morfologiques. Estableix una distincio basica entre verbs d'
oracions
dependents i independents. Per a aixo, els tipus de verbs requereixen conjunts d'
afixos
diferents. L'alineacio morfosintactica del mixe es
ergativa
i tambe posseeix un sistema
obviatiu
, que serveix per distingir entre verbs participants en referencia al seu sistema directe/invers. Mentre que es tracta basicament d'una
polisintetica
i
aglutinant
, el mixe assenyala en l'
enunciacio
tant a l'
objecte
com al
subjecte
del
verb
. El mixe mostra una amplia varietat de possibilitats per a la incorporacio de
substantius
.
El mixe es una llengua del tipus
subjecte-objecte-verb
amb
preposicions
i
genitius
abans del
nucli
del subjecte (el
substantiu
principal) i
frases
relatives despres del nucli.
Bibliografia
[
modifica
]
- Dieterman, Julia Irene (1995):
Participant reference in Isthmus Mixe narrative discourse. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate School of the University of Texas at Arlington.
- Hoogshagen, Searle e Hilda Halloran Hoogshagen (1993):
Diccionario Mixe de Coatlan
. Serie de Vocabularios Indigenas "Mariano Silva y Aceves" Num. 32.
ILV
. Mexico, D.F.
- Schoenhals, Alvin y Louise Schoenhals (1965):
Vocabulario mixe de Totontepec
. Serie de Vocabularios Indigenas "Mariano Silva y Aceves" Num. 14. ILV, Mexico, D.F.
- Wichmann, Søren
(1995):
The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico.
University of Utah Press. Salt Lake City.
ISBN 0-87480-487-6
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Llengues oficials
| | |
|---|
| Altres llengues parlades a Mexic
| |
|---|
Nota:
la llista de llengues oficials es ordenada per ordre decreixent de parlants.
|