|
Aquest article tracta sobre l'objecte per encendre foc. Si cerqueu el bolet, vegeu ≪
camagroc
≫.
|
Un
misto
,
[1]
llumi
[2]
o
cerilla
[3]
i mes rarament
lluquet
o
palleta/pallola
es un bastonet curt de
fusta
o
carto
encerat amb un cap de productes quimics
inflamables
que serveix per a produir
foc
en circumstancies controlades. Principalment hi ha dues menes de mistos:
integral
i
de seguretat
. Un misto integral es aquell que s'encen per friccio en qualsevol lloc, i un misto de seguretat es aquell que nomes encen al seu propi rascador; tambe es poden classificar pel tipus de material del planco (
fusta
,
paper
o paper amb
cera
).
[4]
Un predecessor del misto, el
lluquet
o
palleta/pallola
, consistia en bastonets petits de
pineda
o de
canya
de
bambu
impregnats amb
sofre
. Va ser desenvolupat a la
Xina
el 577.
[5]
El primer misto modern l'inventa el
1805
K. Chancel
, ajudant el Professor
Louis Jacques Thenard
de
Paris
. El cap del misto era fet d'una mescla de
clorat de potassi
,
sofre
,
sucre
, i goma. S'encenien submergint la punta del misto en una ampolla d'
amiant
petita plena d'
acid sulfuric
. Aquesta classe de misto era prou car i el seu us era perillos, aixi els mistos de Chancel mai no varen ser gaire populars.
El primer misto de friccio el va inventar l'angles
John Walker
el
1827
. El primer treball havia estat fet per
Robert Boyle
durant els anys
1680
amb fosfor i sofre, pero els seus esforcos no havien produit resultats utils. Walker descobria una mescla d'antimoni (III) sulfur, clorat de potassi, goma i mido es podrien encendre fregant-la contra qualsevol superficie rugosa. Walker en va dir
congreves
de mistos, pero el proces era patentat per Samuel Jones i els mistos es venien a dojo. Els primers mistos tenien un cert nombre de problemes: la
flama
era inestable i la reaccio inicial era desconcertantment violenta; a mes l'olor produida pel misto que cremava era desagradable. Malgrat aquests problemes, els mistos nous eren responsables d'un augment en el mercat del nombre de fumadors.
El 1831,
Frenchman Charles Sauria
afegia fosfor blanc per a treure'n l'olor. Aquests mistos nous s'havien de guardar en una capsa hermetica pero eren populars. Malauradament, els treballadors implicats en la fabricacio dels mistos nous patieen la "mandibula de phossy" i altres trastorns d'ossos, hi havia prou fosfor blanc en un paquet per a matar una persona. Hi hague una campanya vociferant de prohibir aquests mistos una vegada que els perills es conegueren.
El misto de seguretat el va inventar el 1844 el suec
Gustaf Erik Pasch
i el millora
Johan Edvard Lundstrom
una decada mes tard. La seguretat es fruit de la separacio dels ingredients de combustible entre el cap del misto i una superficie especial. La superficie especial es de vidre polvoritzat i fosfor vermell, i el cap del misto es d'antimoni (III) clorat de sulfur i potassi. L'acte d'encendre converteix el fosfor vermell en blanc per la calor de la friccio; el fosfor blanc s'encen i la ignicio comenca la combustio del cap del misto. La seguretat addicional era la substitucio de fosfor blanc amb fosfor vermell. Una empresa americana desenvolupa un misto similar que feia servir sesquisulfur de fosfor i el patenta el 1910.
El desenvolupament d'una capsa de mistos especialitzat amb els dos llumins i una superficie especial no arriba fins al 1890 amb l'america
Joshua Pusey
.
El principi d'encesa consisteix a afegir-hi
energia
, mitjancant
fregament
, per a produir una reaccio controlada d'
oxidacio-reduccio
i encendre un
combustible
.
Probablement, el mot
misto
prove de l'adjectiu "mixto",
mixt
, per tal de designar els llumins de seguretat, que posseien el cap dividit en dues parts: el cap, que funcionava com a ignitor, i que produia l'espurna, i la base, que feia la flama inicial. Aparagueren als
Paisos Catalans
a comencament del segle
xx
. La forma
llumi
ve de l'
algueres
, que va catalanitzar el mot
sard
lumino
.
Pompeu Fabra
la va fer entrar al
Diccionari General de la Llengua Catalana
com l'unica aportacio
algueresa
aleshores.
Misto integral
[
modifica
]
El principi oxidant i el reductor es troben junts. Com a oxidant principal es fa servir clorat de potassi i com a reductor sesquisufur de
fosfor
.
Com a rascador es fa servir paper de polir (paper kraft amb molts vidres i amb cantell viu). Per a evitar que la mescla no sigui explosiva s'afegeix a la formula
gelatina
com a aglutinant, i escaiola, dioxid de titani i
oxid de zinc
com a massa de farciment.
Misto de seguretat
[
modifica
]
El cap del llumi nomes te l'element oxidant. L'element reductor, que en aquest cas es
fosfor vermell
(al principi es va utilitzar
fosfor blanc
, pero es molt verinos), es troba en forma de pintura en el rascador.
Focs a causa de mistos encesos
[
modifica
]
- El
Bosc Cocoanut
era un
cabaret
a
Boston
,
Massachusetts
. El
28 de novembre
, de
1942
, el cabaret era ple de gom a gom, quan hi hague l'incendi d'un lloc d'entretiment mes mortal de tota la historia dels
Estats Units
. Hi moriren 492 persones i ferides centenars. Una
palmera artificial
cala foc quan un noi de 16 anys
Stanley Tomaszewski
encengue un misto per a il·luminar-se mentre canviava una
bombeta
. El cas es reobri el
1997
, i es determina que el foc de flaix fou accelerat per clorur de metil de la fuita d'una gelera defectuosa, prop del Salo de Melodia.
- El dit
King's Cross fire
fou un incendi que es produi a
Londres
el
18 de novembre
, de
1987
; va matar 31 persones. Fou provocat per les escombraries i el greix que s'encengueren sota les escales mecaniques de fusta, probablement a causa un misto ences i llencat.
- ↑
≪
Misto
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Llumi
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Cerilla
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Duran
, Xavier ≪Els llumins≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 110, novembre 2011, p. 20.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Temple, Robert.
The Genius of China: 3,000 Years of Science, Discovery, and Invention
(en angles). Nova York: Simon and Schuster, Inc., 1986, p.98.
ISBN 0-671-62028-2
.
Viccionari