Aquest article tracta sobre l'objecte per encendre foc. Si cerqueu el bolet, vegeu ≪ camagroc ≫.

Un misto , ^[1] llumi ^[2] o cerilla ^[3] i mes rarament lluquet o palleta/pallola es un bastonet curt de fusta o carto encerat amb un cap de productes quimics inflamables que serveix per a produir foc en circumstancies controlades. Principalment hi ha dues menes de mistos: integral i de seguretat . Un misto integral es aquell que s'encen per friccio en qualsevol lloc, i un misto de seguretat es aquell que nomes encen al seu propi rascador; tambe es poden classificar pel tipus de material del planco ( fusta , paper o paper amb cera ). ^[4]

Historia [ modifica ]

Un predecessor del misto, el lluquet o palleta/pallola , consistia en bastonets petits de pineda o de canya de bambu impregnats amb sofre . Va ser desenvolupat a la Xina el 577. ^[5]

El primer misto modern l'inventa el 1805 K. Chancel , ajudant el Professor Louis Jacques Thenard de Paris . El cap del misto era fet d'una mescla de clorat de potassi , sofre , sucre , i goma. S'encenien submergint la punta del misto en una ampolla d' amiant petita plena d' acid sulfuric . Aquesta classe de misto era prou car i el seu us era perillos, aixi els mistos de Chancel mai no varen ser gaire populars.

El primer misto de friccio el va inventar l'angles John Walker el 1827 . El primer treball havia estat fet per Robert Boyle durant els anys 1680 amb fosfor i sofre, pero els seus esforcos no havien produit resultats utils. Walker descobria una mescla d'antimoni (III) sulfur, clorat de potassi, goma i mido es podrien encendre fregant-la contra qualsevol superficie rugosa. Walker en va dir congreves de mistos, pero el proces era patentat per Samuel Jones i els mistos es venien a dojo. Els primers mistos tenien un cert nombre de problemes: la flama era inestable i la reaccio inicial era desconcertantment violenta; a mes l'olor produida pel misto que cremava era desagradable. Malgrat aquests problemes, els mistos nous eren responsables d'un augment en el mercat del nombre de fumadors.

El 1831, Frenchman Charles Sauria afegia fosfor blanc per a treure'n l'olor. Aquests mistos nous s'havien de guardar en una capsa hermetica pero eren populars. Malauradament, els treballadors implicats en la fabricacio dels mistos nous patieen la "mandibula de phossy" i altres trastorns d'ossos, hi havia prou fosfor blanc en un paquet per a matar una persona. Hi hague una campanya vociferant de prohibir aquests mistos una vegada que els perills es conegueren.

El misto de seguretat el va inventar el 1844 el suec Gustaf Erik Pasch i el millora Johan Edvard Lundstrom una decada mes tard. La seguretat es fruit de la separacio dels ingredients de combustible entre el cap del misto i una superficie especial. La superficie especial es de vidre polvoritzat i fosfor vermell, i el cap del misto es d'antimoni (III) clorat de sulfur i potassi. L'acte d'encendre converteix el fosfor vermell en blanc per la calor de la friccio; el fosfor blanc s'encen i la ignicio comenca la combustio del cap del misto. La seguretat addicional era la substitucio de fosfor blanc amb fosfor vermell. Una empresa americana desenvolupa un misto similar que feia servir sesquisulfur de fosfor i el patenta el 1910.

El desenvolupament d'una capsa de mistos especialitzat amb els dos llumins i una superficie especial no arriba fins al 1890 amb l'america Joshua Pusey .

El principi d'encesa consisteix a afegir-hi energia , mitjancant fregament , per a produir una reaccio controlada d' oxidacio-reduccio i encendre un combustible .

Probablement, el mot misto prove de l'adjectiu "mixto", mixt , per tal de designar els llumins de seguretat, que posseien el cap dividit en dues parts: el cap, que funcionava com a ignitor, i que produia l'espurna, i la base, que feia la flama inicial. Aparagueren als Paisos Catalans a comencament del segle  xx . La forma llumi ve de l' algueres , que va catalanitzar el mot sard lumino . Pompeu Fabra la va fer entrar al Diccionari General de la Llengua Catalana com l'unica aportacio algueresa aleshores.

Misto integral [ modifica ]

El principi oxidant i el reductor es troben junts. Com a oxidant principal es fa servir clorat de potassi i com a reductor sesquisufur de fosfor . Com a rascador es fa servir paper de polir (paper kraft amb molts vidres i amb cantell viu). Per a evitar que la mescla no sigui explosiva s'afegeix a la formula gelatina com a aglutinant, i escaiola, dioxid de titani i oxid de zinc com a massa de farciment.

Misto de seguretat [ modifica ]

El cap del llumi nomes te l'element oxidant. L'element reductor, que en aquest cas es fosfor vermell (al principi es va utilitzar fosfor blanc , pero es molt verinos), es troba en forma de pintura en el rascador.

Focs a causa de mistos encesos [ modifica ]

• El Bosc Cocoanut era un cabaret a Boston , Massachusetts . El 28 de novembre , de 1942 , el cabaret era ple de gom a gom, quan hi hague l'incendi d'un lloc d'entretiment mes mortal de tota la historia dels Estats Units . Hi moriren 492 persones i ferides centenars. Una palmera artificial cala foc quan un noi de 16 anys Stanley Tomaszewski encengue un misto per a il·luminar-se mentre canviava una bombeta . El cas es reobri el 1997 , i es determina que el foc de flaix fou accelerat per clorur de metil de la fuita d'una gelera defectuosa, prop del Salo de Melodia.
• El dit King's Cross fire fou un incendi que es produi a Londres el 18 de novembre , de 1987 ; va matar 31 persones. Fou provocat per les escombraries i el greix que s'encengueren sota les escales mecaniques de fusta, probablement a causa un misto ences i llencat.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Encenedor
• Mistos garibaldis

Viccionari