La
Missa en do major
,
op.
86, es una
missa
composta per
Ludwig van Beethoven
per encarrec del
princep
Nikolaus Esterhazy II
el
1807
.
Origen i context
[
modifica
]
Beethoven cap a 1804, pocs anys abans d'escriure la Missa en do major. Retrat obra de Mahler
Beethoven continuava una tradicio establerta per
Joseph Haydn
, que despres de tornar d'
Anglaterra
el
1795
va compondre una missa per any per a la familia
Esterhazy
, per celebrar l'onomastica de l'esposa del princep. Haydn va acabar aquesta tradicio amb el deteriorament de la seva salut el
1802
.
L'obra s'havia d'estrenar el setembre de 1807, coincidint amb l'esmentat aniversari. La primera mencio de l'obra en la correspondencia de Beethoven data del juliol del mateix any, en una carta dirigida al princep on li comunica que "la finalitzacio de la missa s'ha endarrerit a causa d'una malaltia en el meu cap" i tambe li explica que "li fare entrega de la missa amb considerables reserves, ja que vos esteu acostumat a les inimitables obres mestres del gran Haydn". Si el que diu Beethoven a les seves cartes es cert, i les dates son correctes, podem suposar que la Missa no va ser acabada fins que la data d'estrena era molt a prop.
L'estrena de l'obra fou el 13 de setembre de 1807, dia de l'aniversari de la Princesa Esterhazy. Un cop va haver escoltat la Missa, el princep no en va quedar gens satisfet. Es conserva una carta a la comtessa Enriqueta Zielinska on es queixa que "la Missa de Beethoven es insuportablement ridicula i detestable, ni tan sols penso que pugui ser presa seriosament: estic enfadat i avergonyit". Sembla que els gustos del princep pel que feia a
musica sacra
eren molt conservadors i van topar amb les innovacions expressives de Beethoven, poc habituals en les obres religioses fins al moment. Tambe se sap que Beethoven va atribuir part del fracas a la manca de temps d'assaig dels musics, que va generar molts errors a l'hora d'interpretar l'obra. Beethoven va viure aquest rebuig com una de les seves humiliacions mes grans. Cal tenir en compte que el 1807, any d'estrena d'aquesta missa, el music ja era considerat el compositor mes respectat i important d'Europa. Aquesta situacio, unida al caracter peculiar del geni, va col·laborar en la reaccio negativa davant la seva propia composicio. Pel que sembla, el mateix Beethoven, amb els anys, no li va donar el lloc que realment valia la missa en do major.
Malgrat aixo, el compositor va intentar durant temps que la partitura es publiques, tot i que les editorials no li acceptaven la proposta, ja que, tal com consta en una carta de
Breitkopf & Hartel
, no hi havia demanda de "coses d'esglesia". Un signe ben clar que els temps estaven canviant. Finalment, el 1809, dos anys despres de la seva estrena, Beethoven va aconseguir que Hartel publiques la seva missa en un paquet de diverses obres que incloien tambe l'
oratori
Crist en el Mont de les Oliveres
i l'opera
Fidelio
.
Tot i que Beethoven es troba immers en el centre del seu
periode romantic
, l'obra es presenta com una mirada cap a la
tradicio classica
que havia anat abandonant gradualment des de feia una decada. No hi ha contrastos dramatics. Mes aviat equilibri, sobrietat i transparencia. Emocio que se sap ajustar al requeriment integral d'una obra liturgica de gran escala.
La Missa en do major es una de les dues uniques misses que va compondre Beethoven i es molt poc coneguda, ja que ha quedat historicament eclipsada per l'espectacular
Missa Solemnis
, escrita entre 1819 i 1823. El repertori sacre de Beethoven es limita a aquestes dues misses i a l'esmentat oratori
Crist en el Mont de les Oliveres
, de 1801.
Bibliografia
[
modifica
]
- McGrann, Jeremiah W. Prefaci de la partitura de la Missa en do major. Editorial
Breitkopf & Hartel
, 2006.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Biografia
| | |
|---|
| Musica
| General
| |
|---|
Orquestral
| |
|---|
Vocal
| |
|---|
Cambra
| |
|---|
|
|---|
| Cultura
| |
|---|
|