Missa (Stravinski)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de composicióMissa per a cor mixt i doble quintet de vent
Forma musical missa Modifica el valor a Wikidata
Compositor Igor Stravinski Modifica el valor a Wikidata
Moviment 5
Durada 19 minuts Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacio Cor mixt (SATB) i doble quintet de vent (2 oboes, corn angles, 2 fagots, 2 trompetes en si bemoll, 2 trombons tenors i trombo baix)
Estrena
Estrena 23 octubre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Escenari La Scala Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 448d0cd3-1e1d-4b8c-b705-0205b1aa2811 IMSLP: Mass,_K077_(Stravinsky,_Igor) Allmusic: mc0002371328 Modifica el valor a Wikidata

La Missa per a cor mixt i doble quintet de vent ( 1948 ) es una de les obres de maduresa del compositor. Stravinski la va compondre amb 66 anys i llavors ja tenia una llarga experiencia com a compositor, tambe en l’ambit de la musica sacra.

Tal com s’endevina del titol, la missa es per a cor mixt (SATB) i doble quintet de vent (2 oboes, corn angles, 2 fagots, 2 trompetes en si bemoll, 2 trombons tenors i trombo baix).

Seguint el patro de l’ordinari d’una missa, l’obra esta dividida en cinc parts: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei. Stravinski va compondre el Kyrie i el Gloria l’any 1944, i la resta de parts el 1947.

El Credo es considerat el moviment central ?mes important? de la Missa d’Stravinski, on el compositor hi desenvolupa un estil sense figures melodiques grandiloquents, i sense extenses lligadures ni passatges solistes. El moviment es desplega de tal manera que s’assimila amb les formules de suplica, de confessio i de conjur, pero sense donar massa importancia a certes paraules ?com podrien haver sigut incarnatus , crucifixus o resurrexit ?. El Credo s’acaba amb un breu fragment purament vocal en que es diu ≪Amen≫.

El Kyrie i l’Agnus Dei, com a cants de suplica, son de caracter coral. El mateix compositor va subratllar les relacions estilistiques que presenta l’Agnus Dei en relacio amb el contrapunt de les seves composicions religioses posteriors serialistes com la Cantata (1952) o Canticum Sacrum (1965), entre d’altres.

El Gloria i el Sanctus, en canvi, alternen fragments de solos i fragments corals. L’unic moment en que Stravinski abandona la serenitat i la solemnitat de l’obra per tal d’arribar a un punt culminant es a l’Hosanna in excelsis per tornar al Benedictus.

L’obra dura menys de 20 minuts i es va estrenar el 23 d’octubre de 1948 a l' Scala de Mila sota la direccio del suis Ernest Ansermet . Stravinski va dirigir personalment dues gravacions de la seva Missa: el 1949 a Nova York i el 1960 a Hollywood. [1]

Al llibre de converses amb Robert Craft, Stravinski diu que no va compondre aquesta Missa com a obra concertant, sino com a missa per a ser interpretada a l’esglesia en un moment liturgic. Es en aquest context que Stravinski es lamenta que a les esglesies de California s’interpretin peces que no son liturgiques, i que fins i tot son de generes ben diversos, com el teatral.

El compositor era persistent en aquest tema, tenint en compte que el 1914 va rebutjar la peticio de Diaghilev de compondre corals religiosos per a un ballet escenic basat en la liturgia: Stravinski no estava d’acord amb la idea d’utilitzar una missa amb funcio de ballet.

Quan comencava a compondre la Missa, Stravinski va estudiar amb interes les Misses brevis de Mozart. Aixo, pero, no va repercutir en l’estetica general de l'obra, tot i que si que es probable que ho fes en el Kyrie.

Referencies [ modifica ]

  1. Lindlar , Heinrich. ≪Misa≫. A: Guia de Stravinsky (en castella). Traduccio: Ambrosia Berasain i Belen Urrutia. Madrid: Alianza, 1995, p. 147-152. ISBN 84-206-0742-8 .