Misoginia prove del grec μισογυν?α , i significa aversio i menyspreu a les dones. ^[1]

Es una forma de violencia masclista que es basa en l’aversio, l’odi, el menyspreu, la denigracio o la cosificacio de les dones i tot allo representat per la condicio femenina. A diferencia del sexisme i del masclisme , la misoginia no defensa la superioritat de l’home sobre la dona sino la necessitat d’aquest d’alliberar-se de la dependencia i la influencia femenines. ^[2]

Els misogins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten. La misoginia es pot manifestar de diverses maneres, que inclouen denigracio, discriminacio , violencia contra la dona , cultura de la violacio i l' objectificacio sexual de la dona. ^{[3] [4]}

Context historic [ modifica ]

La misoginia va existir en moltes de les mitologies del mon antic, aixi com en la majoria de les religions monoteistes . ^[5] En la tradicio cristiana hi ha l'apostol Pau de Tars conegut per la seva frase ≪ que les dones callin a les assemblees ≫ i Agusti d'Hipona per no voler cap dona en sa casa, ni sa mare ni sa germana, per no riscar perdre la seva puresa d'esperit. ^[5] La misoginia de l'Islam es documentada, sigui d'origen, ^[6] sigui per interpretacions fundamentalistes posteriors. ^[7] A mes, molts pensadors influents van publicar teories misogines. ^{[3] [8]} Al dia a dia hi ha, entre d'altres, l’estrategia misogina de crear expectativa al voltant del deteriorament fisic de les dones famoses. ^[9]

La misoginia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina , segons el qual el rol de la dona es dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproduccio; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misogins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del genere femeni i, per tant, portar una vida generalment basada en el celibat i gairebe en un estat d' ascesi . Arthur Schopenhauer , un dels mes grans filosofs del segle  xix , expressa la seva misoginia d'aquesta manera:

Gairebe tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com a misogina. ^{[ Cal aclariment ]} La misoginia te una arrel lligada al pessimisme i al corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misogins tendeixen a la misantropia , es a dir, no sols senten menyspreu pel genere femeni, sino per la humanitat en general. ^{[ cal citacio ]}

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cacera de bruixes a Catalunya , cosificacio de la dona .
• Espill , llibre satiric de Jaume Roig .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Paula Carpintero Paez , Paulz ≪ El moviment ‘incel’: la misoginia amagada que ens hauria d’alarmar ≫. social.cat , 29-08-2022.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Misoginia