Miskito

Miskitu
Tipus	llengua i llengua viva
Us
Parlants	120.817 (2005) [1] 180.000 (1993) [2]
Parlants nadius	180.000
Autocton de	Regio Autonoma de l'Atlantic Nord
Estat	Hondures i Nicaragua
Mapa geografic de distribucio del miskito, autocton a Nicaragua i a Hondures. Bilwi es considerada la capital de l'etnia miskito (en castella, anomenada Puerto Cabezas ).
Classificacio linguistica
llengua humana llengua indigena llengues amerindies llengues mesoamericanes llengues misumalpa
Caracteristiques
Sistema d'escriptura	alfabet llati
Codis
ISO 639-3	miq
Glottolog	misk1235
Ethnologue	miq
UNESCO	1891
IETF	miq
Endangered languages	4660

El miskito es una llengua misumalpa parlada pels miskitos al nord de Nicaragua , particularment en la Regio Autonoma de l'Atlantic Nord (RAAN) i a l'est d' Hondures , al departament de Gracias a Dios .

Amb mes de 180.000 parlants el miskito es la llengua misumalpa mes parlada de Nicaragua i Hondures. La familia de llengues misumalpa esta composta del miskito, sumo , i matagalpa . Encara que alguns aspectes de l' arbre intern de la familia linguistica misumalpa son incerts, el que si que queda clar es que el miskito es distingeix clarament del sumo i matagalpa , que semblen compartir un node comu mes baix, i que en el passat miskito va ser fortament influit per altres llengues misumalpa. Es creu que abans de l'ascens del miskito, era el sumo el que va ser dominant a la zona. En l'actualitat, la relacio s'ha invertit: molts dels antics parlants sumo han passat a parlar miskito, que alhora ha influit els diferents dialectes del sumo Diversos d'aquests ( tawahka , panamahka i tuahka ) constitueixen la sub-branca del sumo 'mayangna', mentre que l' ulwa es troba en una altra sub-branca. La branca de misumalpa 'matagalpina' inclou dos idiomes que se son extints: matagalpa i cacaopera . En el passat cacaopera va ser parlat a parts de l'est del Salvador .

A mes de molts paraules prestats d'altres idiomes misumalpa, el miskito te un gran nombre de manlleus de l' angles creole . Tot i que el castella es l'idioma oficial de Nicaragua i Hondures , la seva influencia en el miskito es molt mes recent i per tant mes superficial.

Gramatica miskito [ modifica ]

Pronoms personals [ modifica ]

Els pronoms personals en miskito son els seguents:

Jo=yang

Tu=man

Ell/Ella= witin

Nosaltres (exclusiu)=yang nani

Nosaltres (inclusiu)= yawan

Ells= witin nani

Verbs [ modifica ]

La majoria dels verbs miskito acaben en "aia", que es la terminacio del verb "kaia". Aixi "caminar" es "plapaia"; "escoltar" es "walaia" i "caminar" es "taukaia".

Conjugacio de verbs. Els verbs "ser" o "estar". En miskito nomes hi ha el verb "kaia":

Jo soc= Yang sna

Tu ets= Man sma

Ell es= Witin sa

Nosaltres som/o estem (exclusiu)= Yang nani sna

Nosaltres som/o estem (inclusiu)= Yawan sa

Ells son= Witin nani sa

El verb "veure".

Present "Kaikaia"

Jo veig= Yang kaikisna

Tu veus= Man kaikisma

Ell o ella veu= Witin kaikisa

Nosaltres veiem (exclusiu)= Yang nani kaikisna

Nosaltres veiem (inclusiu)=Yawan kaikisa

Ells veuen= Witin nani kaikisa

Passat perfecte de "kaikaia".

Yo vaig veure= Yang kaikri

Tu vas veure= Man kaikram

Ell o ella va veure= Witin kaikan

Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikri

Nosaltres (inclusiu)=Yawan kaikan

Ells van veure= Witin nani kaikan

Futur perfecte de "kaikaia"

Yo veure= Yang kaikamna

Tu veuras= Man kaikma

El o ella veura= Witin kaikbia

Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikamna

Nosaltres (inclusiu)= Yawan kaikbia

Ells veuran= Witin nani kaikbia

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Richter , Elke ≪ Observaciones acerca del desarrollo lexical miskito en Nicaragua ≫. Revista de filologia romanica , 1986, 4, 1986, pag. 341?346.

Enllacos externs [ modifica ]

Prova Wikipedia en miskito a Wikimedia Incubator .

A Wikibooks en angles, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a miskito .

• Llengua miskito a Proel.org
• Informe a Ethnologue