Mapa linguistic de les llengues Asturlleoneses; en vermell, el mirandes
El
mirandes
o
mirandes
[1]
(
lhengua mirandesa
) es una llengua pertanyent al grup
Asturleones,
parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de
Miranda do Douro
(tots els pobles llevat d'
Atenor
) i de
Vimioso
(nomes als pobles de
Vilar Seco
i
Angueira
), a la regio de
Tras os Montes
de
Portugal
, sobre una superficie d'uns 450 quilometres quadrats.
Altres denominacions
[
modifica
]
- Mirandes: mirandes, lhengua mirandesa / chaco (despectiu, en oposicio a fidalgo "portugues") //
sendines
(modalitat parlada a la localitat mirandesa de
Sendim
i que alguns consideren una llengua diferent del mirandes)
- Portugues
: mirandes, lingua mirandesa // sendines
- Asturia
: mirandes, llingua mirandesa
- Angles
: Mirandesa, Mirandese, Mirandesa language, Mirandese language
- Espanyol
: mirandes, lengua mirandesa // sendines
- Frances
: mirandais, langue mirandaise
Classificacio linguistica
[
modifica
]
indoeuropeu
>
llati
>
iberoromanic
> (
asturlleones
) > mirandes
Els antics habitants dels consells (
concelhos
) on avui es parla el mirandes, eren d'etnia
astur
, com els habitants de la part occidental de
Galicia
o, sobretot, d'
Asturies
, de
Lleo
i de
Zamora
. La llengua asturlleonesa, tambe coneguda com a
bable
va ser l'evolucio popular del llati entre aquestes tribus romanitzades. Amb l'enfortiment de
Castella
i amb la perdua d'independencia efectiva del
Regne de Lleo
, aquesta
llengua
, que mai no havia estat normativitzada arran de la preponderancia del
llati
com a idioma culte, va entrar progressivament en una situacio de
diglossia
respecte al
castella
-a les zones de llengua asturlleonesa d'
Espanya
-, i respecte al
portugues
-a les zones de llengua asturlleonesa de Portugal-.
No va ser fins a l'any
1882
, en que
Jose Leite de Vasconcelos
escriu una serie d'articles titulats "O dialecto mirandez", en els que va redescobrir-se aquesta petita illa linguistica. Despres va haver-hi altres filolegs a
Espanya
i a
Portugal
, com ara
Ramon Menendez Pidal
que van interessar-s'hi.
Normativitzacio
[
modifica
]
Una
Proposta de Convencao Ortografica Mirandesa
fou publicada el
1995
, i la definitiva
Convencao Ortografica da Lingua Mirandesa
data de
1999
, elaborada per la Camara Municipal de
Miranda do Douro
i la Universitat de
Lisboa
. Aquesta ortografia se separa clarament de la de l'
asturia
, acostant-se al
portugues
, com ja avisa i argumenta la
Convencao
: "O asturiano esta hoje dotado de uma norma ortografica flexivel, que da possibilidade de expressao as suas variedades. Esta norma, contudo, nao e adequada a grafia do mirandes: apesar de pertencerem ao mesmo continuum linguistico, os dois idiomas ocupam extremos opostos do territorio respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geografico e o seu alheamento comunicativo em diferencas de fala bastante significativas, que as normas ortograficas respectivas nao podem ignorar. Estes motivos e outros - como a influencia, em pano de fundo, da ortografia do espanhol e do portugues - desaconselhavam a procura de uma unidade d'escrita transfronteirica, de dificil e morosa construcao. Impunha-se encontrar um codigo que reflectisse a unidade interna do mirandes e que recobrisse a propria variacao local, de modo a tornar-se num instrumento de comunicacao simultaneamente amplo e colado a realidade, para poder ser reconhecido como um codigo de identificacao colectiva pela populacao a que se destina".
A partir de 1986 va ser introduit el mirandes, com a materia optativa durant dos anys, al primer cicle de secundaria a Miranda do Douro. La base legal per a aixo fou un decret del secretari d'estat adjunt al Ministeri d'Educacio portugues, de setembre de 1985, que n'autoritzava "a inclusao a titulo facultativo, no plano curricular".
El despatx normatiu num. 35/99 del
Ministeri d'Educacio portugues
, Diario da Republica -1 serie B No.167 - 20-7-1999 4487, reglamenta el desenvolupament de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa.
Placa d'identificacio d'un carrer, amb el nom en mirandes i
portugues
Estatus legal
[
modifica
]
Te un grau de reconeixement, pero en cap cas una oficialitat plena, com s'ha dit repetidament, segons el decret num 303/VII de
Reconhecimiento oficial de direitos linguisticos da comunidade mirandesa
, presentat pel Partit Socialista i aprovat sense cap vot en contra per 250 diputats, que reproduim a continuacio.
"A Assembleia da Republica decreta, nos termos da linea c) do artigo 161.º, da Constituicao, para valer como lei geral da Republica, o seguinte:
Artigo 1.º
O Presente diploma visa reconhecer e promover a Lingua Mirandesa.
Artigo 2º
O Estado Portugues reconhece o direito a cultivar e promover a Lingua Mirandesa, enquanto patrimonio cultural, instrumento de comunicacao e de reforco de identidade da Terra de Miranda.
Artigo 3.º
E reconhecido o direito da crianca a aprendizagem do mirandes, nos termos a regulamentar.
Artigo 4º
As instituicoes publicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, poderao emitir os seus documentos acompanhados de uma versao em Lingua Mirandesa.
Artigo 5.º
E reconhecido o direito a apoio cientifico e educativo tendo em vista a formacao de professores de lingua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar.
Artigo 6.º
O presente diploma sera regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor.
Artigo 7.º
O presente diploma entra em vigor 30 dias apos a data da sua publicacao.
Aprovado em 19 de Novembro de 1998
O PRESIDENTE DA ASSEMBLEIA DA REPUBLICA,
Antonio de Almeida Santos"
Trets linguistics del mirandes
[
modifica
]
Pel fet de pertanyer a l'asturlleones, el mirandes presenta els trets caracteristics d'aquest grup linguistic, com ara:
- El manteniment de la
f
inicial llatina: FAME>fame.
- La palatalitzacio de la
l
inicial llatina: LUNA>lluna, LUPUM>llobu.
- la diptongacio tant de la
e
com de la
o
breus en posicio tonica: FERRUM>fierru o PORTAM>puorta.
Mirandes
- L mirandes ye ua lhengua falada ne l stremo nordeste de Pertual, na frunteira cun Spanha, nua region que ten al redor de 450 (quatro cientos i cinquenta) km², formada por quaije to l cunceilho de Miranda del Douro, i por alguas aldes de l cunceilho de Bomioso, ne l ctrito de Breganca, region de Tras-ls-Montes. Stima-se que haba acerca 15.000.
Lleones
- El mirandes ye una llingua falada na fasteira nordeste de Pertual, na raya cun Hespana, nuna rexon que tien al rodiu de 450 km², formada pur cuasi tol conceyu de Miranda'l Douru y pur deillos pueblos del conceyu El Vimiosu, nel distritu de Bregancia, rexon de Tres-los-Montes. Albidrase qu'hai cerca de 15.000 falantes.
Asturia
- El mirandes ye una llingua falada nel nordeste de Portugal, na llende con Espana, nuna rexon d'al rodiu de 450 km² de superficie, formada por cuasi tol conceyu de Miranda del Dueru, y por delles aldees del conceyu de Vimoso, nel distritu de Braganca, rexon de Tras os Montes. Hai d'alrodiu de 15.000 falantes.
Traduccio
- El mirandes es una llengua parlada a l'extrem nord-est de Portugal, a la frontera amb Espanya, a una regio que te al voltant de 450 km², formada per gairebe tot el consell de Miranda do Douro, i per alguns llogarets del consell de Vimioso, al districte de Braganca, regio de Tras-os-Montes. S'estima que hi ha prop de 15000 parlants.
- ↑
Mirandes en pronuncia occidental i mirandes en pronuncia oriental. Per a mes informacio, consulteu:
el Llibre d'estil
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Llengues romaniques occidentals
|
|---|
| Iberoromaniques
| |
|---|
| Occitanoromaniques
| |
|---|
| Gal·loromaniques
| |
|---|
| Retoromaniques
| |
|---|
| Padanoromaniques
| |
|---|
| |
|
|
Llengues romaniques orientals
|
|---|
| Italoromaniques
| |
|---|
| Balcoromanques
| |
|---|
|
|
Llengues romaniques insulars
|
|---|
|
|
|