Mir Kasim
(tambe Mir Qasim, nom complet Mir Kasim Ali Khan) fou
nabab
de
Bengala
de
1760
a
1764
. Va morir el
1777
.
Era un oficial militar i gendre del nabab
Mir Jafar
. Aquest no podia complir amb les obligacions financeres imposades pels britanics i aquestos el van deposar l'octubre de 1760 nomenant Mir Kasim al seu lloc. Aquest va haver de satisfer els deutes cedint a la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
els districtes de
Burdwan
,
Midnapur
i
Chittagong
. Aviat es va cansar de la interferencia de la companyia en el seu govern i va optar per constituir un estat veritablement independent a l'alta Bengala i Bihar, deixant la baixa Bengala als britanics. Va traslladar la capital de
Murshidabad
a
Monghyr
, ciutat menys accessible al
Bihar
. Va crear un exercit de tipus europeu entrenat per un armeni de nom Gregori (Gurgin Khan), i va fundar un arsenal supervisat pel mateix general. Aquest exercit es va financar amb una reforma de la taxacio. Pero aquestes reformes el van enfrontar als britanics, ja que va negar que la llicencia comercial (dastak) concedida per l'emperador mogols a la companyia, li permetes a aquesta comerciar arreu sense pagar taxes; altres comerciants locals amb llicencies (
dastaks
) foren obligats a pagar el 40% dels benefici, pero la companyia s'hi va negar. Despres de moltes negociacions es va arribar a un acord pel qual els drets de transit dels productes de comerc a Bengala serien un 9%, cosa que va acceptar el governador de la Companyia Britanica de les Indies Orientals Mr. Vansittart, ja que era sensiblement inferior a l'acordat a altres comerciants; pero el consell de directors de Calcuta va rebutjar l'acord i Mir Kasim en resposta va decidir obrir el comerc a tothom sense taxes, el que era inacceptable per a la Companyia i va agreujar les relacions amb el nabab.
L'abril de 1763 una delegacio formada per Hay i Amyatt fou enviada des de
Calcuta
a Monghyr, on el nawab tenia residencia; pero ja era tard per negociar; les disputes entre els agents britanics (
gianashtes
) i els oficials bengalis eren continues i un incident produit a Monghyr (quan Hay i Amyatt eren alli) va provocar la ruptura. Mir Kasim va capturar alguns bots amb armes que anaven pel
Ganges
cap a
Patna
, al·legant amb rao que les armes anaven dirigides contra ell.
Ellis, cap de la factoria de Patna va ordenar als sipais ocupar la ciutat de
Patna
, cosa que es va fer el
25 de juny
de 1763. En venjanca el nabab va enviar una forca a empaitar a Amyatt, que havia rebut autoritzacio per tornar a Calcuta, i va agafar a Hay com a ostatge. Amyatt va ser apressat i executat prop de
Cossimbazar
. Mentre els sipais de la companyia havien saquejat Patna pero foren atacats per les forces del nabab i van perdre la ciutat i la factoria i la major part van morir; els que van quedar (1/6 part de la forca original de 2000 homes) van estar assetjats dos dies i finalment van fugir en direccio a
Oudh
pel riu, i finalment van rendir les armes en aquest regne i van ser retornats a Patna; aqui havia estat transportat Hay des de Monghyr amb els seus col·laboradors, junt amb tots els oficials de Cossimbazar, factoria que havia estat ocupada a l'inici de les hostilitats, i amb altres presoners britanics.
Tot aixo va provocar l'inici d'hostilitats regulars i Mir Kasim fou derrotat en dues batalles pel major Adams, a Giria (2 d'agost de 1763) i a Udhua Nullah (5 de setembre). L'exercit del nabab es va mostrar ineficac. Les derrotes van exasperar a Mir Kasim i el
9 de setembre
va escriure a Adams i li va indicar que si seguia avancant tallaria el cap d'Ellis i la resta de britanics presoners, i els hi enviaria. Finalment va complir l'amenaca el
6 d'octubre
amb l'ajut d'un renegat de nom Walter Reinhardt, conegut pels musulmans com Sumru; uns 60 britanics foren assassinats i els seus cossos tirats a un pou en la casa on estaven presoners a Patna. Altres 150 van ser morts en altres llocs de Bengala.
Els britanics van ocupar Patna i despres Monghyr on el governador de la fortalesa va capitular al cap de dos dies de bombardeig; els banquers hindus de Murshidabad coneguts com els dos Seths, van ser tirats al Ganges acusats d'afavorir la causa britanica. LLavors fou restablert com a nabab Mir Jafar pero sense poder efectiu. Mir Kasim i el seu lloctinent Sumru van haver de fugir cap a l'Oudh on va aconseguir l'alianca del nabab-wazir local
Shuja al-Dawla
i de l'emperador mogol
Shah Alam II
, pero les forces aliades no van poder ocupar Patna i foren derrotades completament pels britanics manats pel coronel Munro a la batalla de Buxar (23 d'octubre de 1764) que va suposar la conquesta efectiva britanica de Bengala. Shah Alam II es va presentar al campament britanic i Shuja al-Dawla es va retirar a
Faizabad
, despres a
Lucknow
i finalment a
Bareilly
. Mir Kasim fou empresonat per orde de Shuja al-Dawla. El nabab.wazir va aconseguir ajuda dels afganesos (rohilles) i dels marathes i va enfrontar als britanics el
1765
prop de Jajmau al
districte de Cawnpore
, pero va patir una nova derrota.
Pel tractat de pau del 1765 els britanics van obtenir la major part de la
divisio de Benares
i Shah Alam II fou declarat sobira de la resta de l'Oudh; pero la cort de directors de la Companyia Britanica de les Indies Orientals no va acceptar aquest acord i Shuja al-Dawla fou mantingut com a sobira a tot l'Oudh, mentre el raja de Benares passava a ser un feudatari d'Oudh, que l'havia de respectar; a l'emperador se li van cedir els districtes de Cawnpore, Fatehpur, i Allahabad. Shuja al-Daula va haver de pagar una indemnitzacio de guerra de 50 lakhs i va traslladar la seva residencia a Faizabad on va construir una gran fortalesa i va augmentar la prosperitat de la ciutat.
Mir Kasim va poder fugir del seu captiveri i va portar una vida errant. Va morir pobre prop de Delhi el 1777.