Miquel II

Moneda amb l'efigie de Miquel II per una cara i per l'altra el seu fill Teofil.
Nom original	Μιχα?λ Β' (grec)
Biografia
Naixement	770 Amorion
Mort	2 octubre 829 (58/59 anys) Constantinoble
Emperador roma d'Orient 25 desembre 820 ? 2 octubre 829 ←  Lleo V l'Armeni ? Teofil  → Protostrator
Dades personals
Altres noms	el Balb
Religio	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupacio	cap militar
Periode	Edat mitjana
Familia
Dinastia	Amoriana o Frigia
Conjuge	Tecla Eufrosina
Fills	Teofil

Miquel el Tartamut ( Μιχα?λ ? Τραυλ?? ) o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador roma d'Orient del 820 al 829 . El seu ascens al poder a traves d'un assassinat va portar el pais a una guerra civil entre els seus partidaris i els de Tomas l'Eslau , que va durar quasi tot el seu regnat. La forma en que va arribar al poder ^[a] va fer que molts el tinguessin per un usurpador, mentre que Tomas va ser escollit per aclamacio popular i tenia part del clergat a favor. La manca d'unio va ser aprofitada pels andalusins que es van apoderar de Creta i van atacar Sicilia. Pel que fa a l'afer dels iconoclastes va adoptar una actitud conciliadora que va resultar ambigua.

Procedencia [ modifica ]

Havia nascut a Amorion en una familia d'origen humil. Era ignorant i analfabet. De jove va treballar als estables de la seva ciutat natal i despres va entrar a l'exercit on, pel seu fort caracter i la seva imprudencia, es va destacar aviat. Un dels seus superiors l'apreciava tant que li va donar una filla en matrimoni, de nom Tecla . ^{[1] [2]}

Tenia, pero, un defecte de parla que era el motiu del seu sobrenom ≪ el Tartamut ≫, que no li va impedir ascendir. Fou lleial al general Bardanes , als ulls del qual va fer nombrosos actes que el van distingir i aviat va destacar com un dels millors generals grecs. L'emperador Nicefor I el va nomenar κ?μη? τη? κ?ρτη? ( komis tis kortis ). ^[3] Quan el 813 el general i company seu Lleo l'armeni va ascendir a emperador, ^[b] va ser en part gracies al suport de Miquel el Tartamut i per aixo li va donar les mes altes magistratures de l'estat.

Ascens al tron [ modifica ]

Com que Miquel va censurar l'emperador Lleo V , aquest es va ofendre i el va enviar a Asia com a dux d'Orient, pero aviat el va cridar per por d'una revolta. Miquel no va callar i va continuar criticant l'emperador i l'emperadriu, i Lleo el va tornar a enviar a Asia amb l'encarrec d'inspeccionar les tropes, pero Miquel es va refusar d'anar-se'n i es va unir als desafectes que estaven preparant una revolucio per enderrocar-lo.

El complot fou descobert quan fou revelat per Joan Hexabul (un alt funcionari) i Miquel fou encausat per alta traicio i fou condemnat a ser cremat viu. El dia que havia de ser cremat era el dia de Nadal del 820 i l'execucio es va posposar a l'endema i en aquest dia els seus companys de conspiracio van donar el cop d'estat que va acabar amb la mort de Lleo i la proclamacio de Miquel II, que fou presentat al public encara lligat amb les cadenes del seu empresonament. ^[4]

El seu primer acte fou ordenar la castracio dels quatre fills de Lleo.

Ambiguitat davant la iconoclastia [ modifica ]

Nominalment iconoclasta , va aturar la persecucio dels iconoduls als quals va permetre el retorn, incloent l'antic patriarca Nicefor I de Constantinoble i Teodor Estudita . Una de les seves victimes fou el futur patriarca Metodi I de Constantinoble , qui va haver d'exiliar-se fins a l'amnistia del 829 perque l'acusaven injustament d'haver escrit una profecia que predeia la mort de Miquel. ^[5]

Durant la guerra civil, alguns patriarques es van posar a favor de Tomas l'Eslau . Miquel va provar de guanyar-se el suport dels iconoduls a traves del nomenament d'un familiar seu com a arquebisbe d'Efes, pero els seus plans van fallar quan aquest va refusar ser consagrat per un patriarca iconoclasta, Antoni I Kassimates.

Sublevacio de Tomas [ modifica ]

Un fidel de Lleo, Tomas l'Eslau , comandant en cap de les forces d'Asia, es va revoltar i es va aliar amb els arabs. El 821 Tomas fou proclamat emperador a Antioquia i coronat per Job d'Antioquia , el patriarca d'aquella regio. ^[6] Tomas es presenta com a defensor dels pobres, va reduir les taxes i deia ser l'emperador Constanti VI que havia sobreviscut a l'operacio de ser cegat, ^[7] pero en realitat era un eslau (altres fonts diuen ≪un antic esclau≫) que havia ascendit a l'exercit. ^{[8] [9] [10]} Com que no tenia fills va adoptar un jove desconegut a qui va posar de nom Constanti i que fou proclamat august. ^[11] Constanti va estar al capdavant d'un exercit de vuitanta mil homes que va marxar contra Constantinoble. No tots els temes d'Asia li van donar suport, pero si el tema naval.

En un esforc per consolidar el control sobre les provincies, i en especial els dos temes d'Asia que encara li eren fidels, Miquel va proclamar una baixada del 25% en les taxes durant el periode 821?822. ^[12]

El fill adoptiu de Tomas fou mort a la vora de l' Hel·lespont ^[13] i Tomas va adoptar llavors un antic monjo que es deia Anastasi. ^{[14] [15]} Despres va travessar l'Hel·lespont i va assetjar Constantinoble . Miquel va fer front al perill com va poder; com que no es podia enfrontar a forces superiors en camp obert es va parapetar al darrere de les muralles de la ciutat. Quan Tomas va provar un atac general el 822 fou rebutjat amb fortes perdues i Tomas es va retirar a Tracia . ^{[16] [17]} Passat l'hivern Tomas va tornar a iniciar el setge el 823 per terra i mar i la flota imperial el va derrotar, cosa que va comencar a desmoralitzar els partidaris de Tomas. ^{[18] [19]}

Gregori Pterotes, un antic general amb gran influencia en temps de Lleo V, desterrat per Miquel a Samos , va sortir del seu exili i es va unir a la revolta. Pero l'exercit de Tomas cada vegada donava mes mostres de descomposicio. Gregori el va abandonar i es va decidir passar al camp de Miquel emportant-se amb ell diversos comandaments rebels. En la seva fugida foren detectats per Tomas i executats. ^[20]

Tomas va intentar un nou assalt al Corn d'Or amb 350 vaixells, pero Miquel el va poder rebutjar altre cop i destruir bona part de la flota atacant. ^{[21] [22]} Tampoc per terra va tenir exit Tomas, defensada pel fill de Miquel, Teofil , i els generals Olbie i Catacil entre d'altres. Pero Tomas romania a la vora de la ciutat. En aquest moment Miquel va rebre l'oferta del rei dels bulgars, Mortagon ( Omurtag ), per una alianca contra els rebels, que Miquel va refusar. ^{[23] [24] [25]}

Pero el rei bulgar va venir tanmateix en el seu ajut i els bulgars van derrotar Tomas, que va aixecar el setge i es va retirar a Tracia. Miquel va iniciar l'ofensiva i va assetjar Tomas a Arcadiopolis (Luleburgaz) i Tomas es va haver de rendir ( octubre del 833 ). Despres de ser torturat Tomas va demanar a l'emperador que el matessin per pietat, pero aquest li va exigir de revelar el nom dels seus complices a la cort. Joan Hexabul va fer reflexionar a l'emperador tot dient-li si creuria abans un rebel que els seus amics i finalment Miquel II el va fer tancar a una preso on va morir als set dies. Els principals col·laboradors de Tomas foren severament castigats. ^{[26] [27]}

Atacs andalusins i serbis [ modifica ]

Aquestes lluites foren aprofitades pels arabs andalusins dirigits per Abul Hafiz per ocupar Creta (40 vaixells i 1.000 homes) el 824 . Miquel hi va fer una expedicio el 826 pero no va poder recuperar el cap de pont arab i el 827 els musulmans es van apoderar de l'illa. Creta fou anomenada des de llavors Candia per Candax , la nova capital. El 827 els arabs van envair Sicilia aprofitant conflictes civils (el mateix governador Eufemi va convidar els aglabides ) van assetjar Siracusa , d'on foren rebutjats el 829 . Tambe els serbis van ocupar Dalmacia . ^{[28] [29]}

Els darrers anys [ modifica ]

Mentrestant el 823 l'emperadriu Tecla havia mort i Miquel es va casar amb Eufrosina , filla de Constanti VI , enllac que va trobar l'oposicio del clergat, ja que Eufrosina havia estat monja. ^[30] El 824 va renovar l'alianca amb els francs amb una ambaixada a Lluis el Pietos a Rouen , tot i que l'emperador roma d'Orient no reconeixia el titol imperial del franc, que reconeixia nomes com ≪emperador dels francs i longobards≫.

Mori d'una malaltia dels ronyons , probablement litiasi renal , ^[31] l' 1 d'octubre del 829 i li succei el seu fill Teofil . Tot i que no tenia simpaties entre el clergat que el pintaven com un pagesot ignorant, fou un home d'estat competent i bon administrador; les seves reformes militars van permetre despres l'ascendencia dels romans d'Orient sobre els abbassides .

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Laskaratos , G.; Kostakopulos , A.; Pulaku-Rebelaku , E. ≪Urolithiasis on the Byzantine throne≫ (en angles). Urology , 58, 4, 2001, pag. 631?634. DOI : 10.1016/s0090-4295(01)01017-2 .
• Bury , J. B. History of the Eastern Empire from the Fall of Irene to the Accession of Basil: A.D. 802?867 , 1912.  
• Brown . Ancient and Modern Constantinople . Stevens Bros., 1868.  
• Garland , Lynda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527-1204 . Routledge, 2002.  
• Kiapidou , Irini-Sofia. "Rebellion of Thomas the Slav, 821?23", en: Encyclopaedia of the Hellenic World, Asia Minor . Atenes: Foundation of the Hellenic World, 2003.  
• Lemerle , Paul. "Thomas le Slave". Travaux et memoires, volum 1 . Paris: Centre de recherche d'histoire et civilisation de Byzance, 1965.  
• Ostrogorski , G. Geschichte des Byzantinischen Staates . Munic: C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, 1963.   OCLC 301446486.
• Treadgold , Warren T. The Byzantine Revival, 780?842 . Stanford, California: Stanford University Press, 1988. ISBN 0-8047-1462-2 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Miquel II el Tartamut