Fanerozoic

Quaternari

Holoce (0,0117 Ma)

Plistoce (2,58 Ma)

Neogen

Plioce (5,333 Ma)

Mioce (23,03 Ma)

Paleogen

Oligoce (33,9 Ma)

Eoce (56,0 Ma)

Paleoce (66,0 Ma)

Mesozoic

Cretaci (~ 145,0 Ma)

Jurassic (201,3 ± 0,2 Ma)

Triasic (251,902 ± 0,024 Ma)

Paleozoic

Permia (298,9 ± 0,15 Ma)

Carbonifer (358,9 ± 0,4 Ma)

Devonia (419,2 ± 3,2 Ma)

Siluria (443,8 ± 1,5 Ma)

Ordovicia (485,4 ± 1,9 Ma)

Cambria (541 ± 1,0  Ma )

El Mioce ^{[nota 1]} o Mioce ^{[nota 2]} es la primera epoca del Neogen , una de les subdivisions del Cenozoic . Compren el temps entre el final de l' Oligoce (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Plioce (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). ^{[1] [2]} El limit Oligoce-Mioce no queda marcat per un unic esdeveniment global de facil identificacio, sino que es troba en limits regionals entre l' Oligoce superior , mes calid, i l' Aquitania , mes fred. De la mateixa manera, el limit Mioce-Plioce tambe es troba en limits regionals entre el Messinia , mes calid, i el Plioce inferior , mes fred. Com en altres periodes geologics , els estrats que delimiten aquest periode estan ben identificats, pero no han estat datats amb maxima precisio.

El nom del Mioce, definit per l' angles Charles Lyell , prove dels mots grecs με?ων ( mei?n , menys) i καιν?? ( kainos , nou), i fa referencia a l'escassa diversitat relativa d' invertebrats marins en aquesta epoca; el 17% d'especies del Mioce encara viu en l'actualitat, en comparacio amb un 50%-67% de les especies del Plioce. ^[3]

Subdivisions [ modifica ]

El Mioce se subdivideix en Mioce inferior ( Aquitania + Burdigalia ), Mioce mitja ( Languia + Serraval·lia ) i Mioce superior ( Tortonia + Messinia ). De manera menys habitual, tambe es pot subdividir unicament en inferior i superior.

Els sis estatges faunistics del Mioce son:

• Aquitania : comenca fa 23,03 milions d'anys. Estratigraficament , el seu inici queda marcat per la cronozona de polaritat magnetica C6Cn.2n, la primera aparicio del foraminifer planctonic Paragloborotalia kugleri i la quasi-extincio del nanofossil calcari Reticulofenestra bisecta . El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminifer planctonic Globigerinoides altiaperturus o la part superior de la cronozona de polaritat magnetica C6An. S'acaba fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1850 pel geoleg suis Karl Mayer-Eymar , fa referencia al nom llati d' Aquitania , una regio francesa . ^[1]
• Burdigalia : comenca fa 20,43 ± 0,05 milions d'anys. Estratigraficament , el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminifer planctonic Globigerinoides altiaperturus o la part superior de la cronozona de polaritat magnetica C6An. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminifer planctonic Praeorbulina o la part superior de la cronozona de polaritat magnetica C5Cn.1n. S'acaba fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1892 pel geoleg rossellones Charles Deperet , fa referencia a Burdigala , el nom original celtic de l'actual Bordeus . ^[4]
• Languia : comenca fa 15,97 ± 0,05 milions d'anys. Estratigraficament , el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminifer planctonic Praeorbulina o la part superior de la cronozona de polaritat magnetica C5Cn.1n. Durant aquest periode es produi la disrupcio del Mioce mitja , una onada d' extincions que afecta tant els organismes marins com els terrestres, les causes de la qual encara no es coneixen amb certesa. ^[5] El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofossil Sphenolithus heteromorphus , dins de la cronozona de polaritat magnetica C5ABr. S'acaba fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1865 pel geoleg italia Lorenzo Pareto , fa referencia a les Langhe , una zona muntanyosa del Piemont . ^[6]
• Serraval·lia : comenca fa 13,65 ± 0,05 milions d'anys. Estratigraficament , el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofossil Sphenolithus heteromorphus , dins de la cronozona de polaritat magnetica C5ABr. El seu final queda marcat per les ultimes aparicions comunes del nanofossil calcari Discoaster kugleri i el foraminifer planctonic Globigerinoides subquadratus , i esta associat amb el subcron curt de polaritat normal C5r.2n. S'acaba fa 11,608 ± 0,005 milions d'anys i el seu nom, encunyat el 1864 pel geoleg italia Lorenzo Pareto , fa referencia a Serravalle Scrivia , un municipi de la provincia d'Alessandria . ^[7]
• Tortonia : 11,608 ? 7,246 milions d'anys
• Messinia : 7,246 ? 5,332 milions d'anys

Clima [ modifica ]

El clima del Mioce va seguir sent moderadament calid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistoce encara continuava.

Paleogeografia [ modifica ]

Els continents van continuar a moure's vers les seves posicions actuals. De tots els trets geologics moderns, nomes hi mancava el pont terrestre entre America del Sud i America del Nord .

Hi tingue lloc tambe l'aparicio de muntanyes a l'oest d'America del Nord i a Europa . Tant els diposits marins com continentals del Mioce son comuns en tot el mon a prop de les costes actuals. Tambe hi ha exposicions continentals ben estudiades en les Grans Planes Americanes i a l' Argentina .

Flora [ modifica ]

L'herba comenca a escampar-se, i juntament amb ella els herbivors menjadors d'herba.

Fauna [ modifica ]

Tant la fauna marina com continental eren bastant modernes. Nomes en llocs aillats com Sud-america o Australia hi havia fauna realment divergent.

Mamifers [ modifica ]

El Mioce es la primera epoca del Neogen , i el mon ja comencava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamifers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-america i Australia, que es trobaven aillades de la resta dels continents. A principi del Mioce encara hi havia diversos grups de l'Oligoce amb una gran diversitat, com ara els nimravids , els entelodonts i els cavalls de tres peulles. Com en l'Oligoce, els mericoidodontoideus encara eren diversos, pero acabarien desapareguent al Plioce molt primerenc. A l'acabament del Mioce, els mamifers esdevingueren encara mes moderns, amb l'aparicio de hienids ^[8] , canids , ossos rentadors , cavalls , castors , cervols , camells i balenes recognoscibles, aixi com grups extints com ara els borofagins , els gomfoteris , els cavalls de tres peulles, o rinoceronts semiaquatics i amb banyes petites com ara Teleoceras o Aphelops . Amb la formacio de les primeres illes entre Sud- i Nord-america a la fi del Mioce, peresosos gegants com ara Thinobadistes pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-america.

Els simis i micos comencaren a estendre's d' Africa a Europa i Asia durant el Mioce. ^[9] Poc despres, els seguiren els loris i els tarsers , Els primers fossils d' hominids foren descoberts al nord d'Africa i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys. ^[10] Els micos del Vell Mon no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys. ^[11] Tambe evolucionaren els primers cercopitecoideus , incloent-hi generes coneguts com ara Proconsul , Dendropithecus o Nyanzapithecus , tots de l'est d'Africa. La presencia d'altres hominoideus no cercopitecids del Mioce mitja de localitats molt distants (com Otavipithecus de jaciments cavernosos de Namibia, o Pierolapithecus i Dryopithecus de Franca, Catalunya i Austria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Africa i la conca del Mediterrani durant els regims climatics calids i relativament estables del Mioce inferior i mitja. L'hominoideu mes recent del Mioce, Oreopithecus , fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.

Els carnivors evolucionaren en un dels seus grups fossils mes coneguts, el dels hemicionins . Els hemicionins, o ≪ossos-gos≫, eren carnivors semblants a ossos . Mesuraven aproximadament 150 cm de llarg i 70 cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels tigres i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a Europa , Asia i Nord-america , i possiblement a Africa . Hi ha un ample consens que els hemicionins eren hipercarnivors (s'alimentaven estrictament de carn ) i grans depredadors . A diferencia dels ossos moderns, els hemicionins caminaven sobre els dits, es a dir, no eren plantigrads sino digitigrads , amb llargs metapodes . Aixo suggereix que els hemicionins devien haver estat cacadors actius i bons corredors, i aparentment cacaven a les planes, possiblement en grups.

Al Mioce tingue lloc la transicio de les formes primitives d'equids a les formes modernes. Animals com ara Parahippus , Merychippus o Hipparion continuaren l'evolucio cap a unes potes tridactiles. ^[12] Els equids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendencia es completa amb Pliohippus , morfologicament molt similar als Equus d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloc animal d'estepes.

Aus [ modifica ]

Aus com el corb , l' anec o el mussol van apareixer durant el Mioce.

Oceans [ modifica ]

Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons , anomenades varec , van proliferar, donant aliment a noves especies marines, com les lludries , peixos i diversos invertebrats .

A Catalunya [ modifica ]

El major exponent a Catalunya es la depressio del Valles-Penedes, amb una gran riquesa fossilifera. Un dels jaciments mes importants de Catalunya es el d'Els Cassots, a prop de Sant Sadurni d'Anoia .

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Agusti , Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fosiles de la Peninsula Iberica . Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mioce

• Pseudocyon
• Formacio Nagura

Notes [ modifica ]