Edifici del Casal del Germa Miquel que te dedicat en la parroquia de
Sant Cristofol de Premia
de Mar.
Miguel Febres Cordero
(
Cuenca, Equador
,
7 de novembre
de
1854
-
Premia de Mar
,
9 de febrer
de
1910
) fou un religios equatoria, membre de la congregacio dels
Germans de les Escoles Cristianes
.
Nascut
Francisco Febres-Cordero Munoz
a Cuenca (Equador) al si d'una familia benestant; va neixer amb una discapacitat fisica i no va poder romandre dret fins als cinc anys. El
1864
va anar a estudiar a una escola dels
Germans de La Salle
i, molt influit per la congregacio, hi va entrar com a novici el 24 de marc de
1868
, essent el primer equatoria que va formar part de l'orde i prenent el nom de
Francisco Miguel
. Es dedicaria aixi a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenya durant 32 anys; a mes, va fer recerca i publicar obres literaries i de linguistica, com una reconeguda gramatica castellana. Alguns dels seus textos didactics i llibres de text van esser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el pais. Va esser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les
Real Academia Espanola
,
Academie francaise
i de l'academia de
Venecuela
. Dirigia exercicis espirituals i feia
catequesi
als nens, a mes de dirigir la residencia dels novicis entre
1901
i
1904
.
El
1905
, el
germa Miguel
va ser enviat a
Franca
per a traduir textos al castella que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de Franca. Visque a
Paris
i Lembecq-lez-Hal (Belgica) fins al juliol de
1908
, quan va ser enviat al nou noviciat de
Premia de Mar
, el
Col·legi La Salle Premia
, en atencio a la seva mala salut.
A Premia de Mar va viure els esdeveniments de fatidica
setmana tragica
al juliol de 1909, i tambe hi continua treballant i escrivint, pero la seva salut no millora i mori poc despres, el 9 de febrer de
1910
, d'una
pneumonia
, amb fama de santedat i saviesa. Les seves restes mortals van ser enterrades en el ninxol nombre 75 de la ≪Via Sant Josep≫, al cementiri de Premia de Mar.
[1]
Oberta la seva causa de
beatificacio
, el dimarts 12 de maig de 1925, es va efectuar el trasllat de les restes mortals del cementiri a la capella del Noviciat apostolic dels germans de les escoles cristianes, a Premia de Mar. Va ser un acte solemne i singularment concorregut. El seu cos va estar enterrat alla fins al 21 de juliol de 1936, que per causa de la
guerra civil espanyola
va ser profanat i despres recollit pel consol de l'Equador.
[1]
El
1937
, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de
Quito
, que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a mes de
sant
, es considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la linguistica.
Va ser beatificat el 30 d'octubre de
1977
, per
Pau VI
, i canonitzat el 21 d'octubre de
1984
per
Joan Pau II
.
- ↑
1,0
1,1
Martin Pay
, Xavier.
Sant Cristofol de Premia de Mar, una parroquia amb historia
. Premia de mar: Uno, 2018, p. 416.
Bibliografia
[
modifica
]