Els microorganismes o cel·lules microbianes , com a terme mes ampli, son compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cel·lules de forma dinamica. ^[1] Aquest terme utilitza les formes combinades de ≪ micro- ≫ (del grec μικρ??, mikros , 'petit') i ≪ organisme ≫ (del grec οργανισμ??, organismos , 'organisme'); ≪microbi≫ es un sinonim informal.

Descripcio [ modifica ]

La microbiologia es la ciencia encarregada d'estudiar-los, principalment se centra en els bacteris, un grup de cel·lules que tenen especial rellevancia practica com es desenvolupara al llarg de l'article. ^[1] Aquesta ciencia va comencar amb les observacions al microscopi d' Antonie van Leeuwenhoek el 1670; pero la vida dels humans ha estat des dels origens estretament relacionada amb els microorganismes; tant pels beneficis que proporcionen, per exemple en l'ambit alimentari, com per ser els responsables d'importants malalties i plagues.

Els microorganismes son tant petits que no s'aprecien a ull nu, es requereix l'ajuda d'un microscopi optic o microscopi electronic . ^[2] En general, el terme es fa servir per referir-se a qualsevol sistema biologic unicel·lular , tot i que alguns tipus de cel·lules aillades poden arribar a ser visibles a simple vista, i que de fet molts microorganismes poden formar colonies que tambe son visibles. Gairebe la majoria dels microorganismes son procariotes perque no tenen nucli , pero tambe n'hi ha d' eucariotes . Es classifiquen en tres dominis Archea , bacteria i eukarya .

Des del punt de vista taxonomic , hi ha molts tipus diferents de microorganismes. Els bacteris i arqueobacteris son gairebe sempre microscopics, i tambe la majoria de protists . Fins i tot entre els fongs hi ha microorganismes.

Els microbis representen al voltant d'un terc de la biomassa terrestre, tan sols s'han descrit unes 8.000 especies microbianes dels aproximadament 3.000.000 que es calcula que existeixen, segons Loveland-Curtze. ^[3]

Els microorganismes es troben arreu a la natura , incloent molts habitats amb condicions extremes d' humitat , temperatura o pressio : fons oceanics , deserts , geisers , l' Antartida , etc. Es coneixen alguns microbis que son capacos de resistir forca temps al buit , i d'altres d'extremadament resistents a la radioactivitat . Tambe existeixen organismes que son capacos de resistir temperatures (altes i baixes) extremes i concentracions de sal molt elevades. Aquest tipus de microbis, normalment bacteris i arqueobacteris s'anomenen extremofils .

Els microorganismes tambe interaccionen amb la majoria d' organismes multicel·lulars . Fins i tot el cos huma es ple de microorganismes que no son perjudicials, o que fins i tot son beneficiosos. Tambe hi ha molts tipus de microbis que poden produir malalties ( patogens ). D'altres microorganismes s'aprofiten en molts processos biotecnologics : fermentacio del pa , produccio de begudes alcoholiques , purificacio d'aigues residuals, etc.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Com pot ser que els microbis ara siguin resistents als antibiotics? ≫. Quequicom, 23-09-2015.