Micenes

(el) Μυκ?ναι
Tipus	Organized archaeological site (en) , ciutat antiga i polis
Part de	list of Aegean place names in the Mortuary Temple of Amenhotep III (en) Archaeological Sites of Mycenae and Tiryns (en)
Localitzacio
Entitat territorial administrativa	Argos-Micenes (Grecia)
Localitzacio	Mykines (en)
37° 43′ 51″ N, 22° 45′ 22″ E  /  37.730833333333°N , 22.756111111111°E  / 37.730833333333; 22.756111111111
Dades i xifres
Superficie	0,32 km²
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1999 (23a Sessio)
Identificador	941-001
Jaciment arqueologic catalogat de Grecia
Activitat
Visitants anuals	342.854 (2016)

Micenes , Mycenae o Mycene (Μυκ?ναι; Μυκ?νη), fou una antiga ciutat de Grecia , la mitica residencia del rei Agamemnon , al centre del Pelopones , al nord-est de la plana d' Argos . Homer la menciona a la Iliada i especificament al " Cataleg de les naus ", on diu que era una ciutat forta i ben edificada.

Amb els doris , fou ciutat independent i 80 ciutadans de Micenes van ser a les Termopiles , i 400 (entre Micenes i Tirint ) a Platea . El 468 aC , fou assetjada pels doris d'Argos, pero les muralles van resistir i la van haver d' assetjar , fins que la gana va obligar als seus defensors a rendir-se. La ciutat va passar a estar sota el domini d'Argos, pero va romandre deshabitada. Les ruines foren descrites per Pausanies . Encara existeixen i son les mes antigues de la Grecia continental, excepte les de Tirint.

Les ruines de Micenes daten de la meitat del segle  xv  aC . Es componen de: les muralles, molt ben conservades i amb la coneguda Porta dels Lleons , unes tombes circulars a la rodalia i la ciutadella, amb unes petites restes del suposat palau d'Agamemnon (nomes els fonaments).

A la vora, es troba la vila moderna de Kharvati .

Nom [ modifica ]

Encara que l'acropoli va ser construida pels grecs, es creu que el nom Μυκ?ναι ( Mukanai ) sigui una paraula de procedencia anterior, que els immigrants grecs van heretar, igual com va passar en molts altres llocs de la zona. ^{[1] [2]} La llegenda relacionava el nom d'aquesta ciutat amb la paraula grega μ?κη? ( myc?s , ≪bolet, fong≫). Pausanias donava dues propostes per a l'explicacio del nom. L'una era que Perseu , el mitic fundador de la ciutat, li havia posat aquest nom per la funda de la seva espasa, que ell anomenava "bolet" ( myc?s ). L'altra era perque al lloc on va decidir crear la ciutat hi havia forca bolets. ^[3]

Pero la forma mes antiga del nom es Μυκ?νη ( Myk?n? ) i apareix en un escrit d' Homer . ^[4] La segona forma, Muk?nai , es una forma plural, com passa amb la paraula ?θ?ναι' ( Ath?nai , ≪Atenes≫). El canvi de la vocal ? per la vocal ? en les versions mes recents es el resultat d'un proces tipic del dialecte aticojonic .

Historia [ modifica ]

Del neolitic fins a la meitat de l'edat del bronze [ modifica ]

L'indret va tenir continuitat de pobladors des de comencaments del neolitic fins a principis del periode hel·ladic antic (HA) i tambe en el periode hel·ladic mitja (HM). Els articles de protoceramica trobats son prova d'aixo. ^[5] Els materials de ceramica que abasten tot el HA1 i el HA3 van ser trobats els anys 1877?1878 per Stamatakis a baixa profunditat, al sise pou conegut com " El cercle sepulcral A "; un altre grup de ceramica de la mateixa epoca va apareixer sota els murs i el pis del palau, al cim de l'acropoli i fora de la "porta de les lleones", dins l'area d'un antic cementiri. ^[6] Tambe es va descobrir un assentament d'aquesta epoca a prop d'una deu a la part alta del turo Kalkani, al sud-est de l'acropoli. ^[6] Els enterraments mes antics son petits pous o cista (al voltant del 1800?1700 aC) al vessant oriental de l'acropoli, els quals estaven encerclats parcialment per un mur. ^[6]

Acabament de l'edat del bronze [ modifica ]

Durant l'edat del bronze, l'estil d'assentament a Micenes consistia en un turo fortificat envoltat de llogarets i finques particulars, en contrast amb la densa concentracio urbana de la costa (per exemple, Argos ). Tenint en compte que Micenes va ser la capital d'un estat que dominava la major part del Mediterrani oriental, els seus governants podien haver triat aquest lloc una mica apartat de la costa i en una zona elevada pel seu valor defensiu. Com que hi ha pocs documents amb contingut que es pugui datar (com ara un escarabeu ) i com que encara no s'ha fet cap estudi dendrologic , les troballes se n'han datat sobre la base del material i tenint en compte la classificacio dels diferents periodes hel·ladics .

Hel·ladic recent 1 [ modifica ]

Dins el "cercle sepulcral B", situat a la banda exterior de la muralla, s'han trobat deu enterraments del tipus cista propis del periode hel·ladic mitja i diversos pous emprats com a sepulcres, tambe de l'estil cista. Les riqueses trobades en alguns podrien indicar una relacio amb la reialesa. Al costat, hi ha muntets d'envasos per a beure, trencats, juntament amb ossos del que podria ser les restes d'un apat d'acomiadament als difunts, cosa que tambe fa pensar en el funeral d'una persona important. ^[7] Per damunt d'aquests monticles hi ha unes esteles . ^[8]

Una altra zona encerclada per un petit mur, el "cercle sepulcral A", inclou sis pous emprats com a sepulcres en els quals hi havia nou dones, vuit homes i dos adolescents enterrats. En aquests, les ofrenes per als difunts eren de mes valor que les del cercle B. El contingut no deixa dubtes sobre que els que hi havia enterrats eren guerrers d'alt rang amb les seves families: espases guarnides amb incrustacions i relleus, dagues, puntes de llanca i caps de fletxa. A alguns dels objectes artistics extrets de les tombes, se'ls ha donat nom propi: "El rhyton platejat del setge", la " mascara d'Agamemnon ", la " copa de Nestor "; juntament amb armes votives i d'altres d'us comu.

Hel·ladic recent 2 [ modifica ]

Alan Wace va classificar nou tombes d'estil tolos en tres grups de tres, segons la forma arquitectonica emprada en llur construccio. Les mes antigues son del periode hel·ladic recent 2A (HR2A) i son les anomenades: "Tomba Ciclopia", "Epano Phournos" i "Tomba d'Egist". Es considera que els tholoi van reemplacar els sepulcres en forma de pou. La cura posada a conservar els sepulcres en forma de pou indica que devien ser patrimoni reial o les tombes d'uns herois ancestrals. En canvi, els tolos , en estar mes exposats, tots es van mig ensorrar, alguns ja en l'antiguitat.

Hel·ladic recent 3 [ modifica ]

Exemples de tolos , trobats fora de l'acropoli de Micenes: Tresor d'Atreu ,(esquerra), "Tomba de Clitemnestra " (dreta).

S'ha convingut que, el 1350 aC, la fortificacio de l'acropoli i altres turons del voltant es van refer en un estil anomenat ciclopi perque els blocs de pedra emprats eren de proporcions tan descomunals que va correr la llegenda que les havien fetes i transportades uns gegants d'un sol ull, els ciclops . ^[9] A l'interior d'aquestes muralles es van edificar palaus, cadascun sobre les ruines de l'anterior, la major part se'n conserva en relatiu bon estat. El darrer data del periode hel·ladic recent 2 i es pot visitar.

Tots els palaus construits en aquella epoca al sud de Grecia presenten unes mateixes caracteristiques: una megaron o sala del tron, amb una obertura al sostre que se soste per quatre columnes; al centre de l'habitacio, una llar de foc, les parets i el pis decorats amb pintures al fresc . A aquesta sala, s'accedia a traves d'un porxo amb columnes que estava en un nivell elevat des del terra i a la qual s'accedia per una escala ampla que tenia una terrassa a mig pujar entre la part inferior i la part de dalt de l'acropoli.

Dins l'acropoli, hi havia un temple, el qual tenia una "Sala dels Idols" i alla s'ha trobat un escareu de la reina Tiy d'Egipte, esposa d' Amenhotep III i una estatua d'ambdos (del periode HR3-A:2 o B:1). La relacio entre Amenhotep i la ciutat de Micenes (en els jeroglifics: M-w-k-i-n-u, o Mukana) s'ha confirmat en una inscripcio trobada a Kom al-Hetan; pero es creu que el regnat d'Amenhotep pertany a la darreria del periode hel·ladic recent HR3-A:1; per tant, l'ambaixador qui va portar aquest escareu el devia portar a una generacio anterior, que despres van fer ampliacions o reformes a l'acropoli i van traslladar el regal a la nova construccio.

El segon grup de tholoi de la classificacio de Wace esta datat entre els periodes HR2A i HR3B i reben els noms de: Kato Phournos , Panagia Tholos i "Tomba dels lleons". El tercer grup conte: el Tresor d'Atreu , la "tomba de Clitemnestra" i la "Tomba dels Genii"; s'han datat del periode HR3B per un pou trobat sota el pis del "Tresor d'Atreu", la tomba mes gran de les nou. Igual com va passar amb la tresoreria de Minias a Orcomen , la tomba va ser violada i el seu contingut robat.

La datacio de la ceramica trobada no es prou precisa, fins i tot aplicant la datacio per carboni, a causa de la tolerancia al C-14 inherent al material. A la meitat del periode HR3B, al voltant del 1250 aC, la muralla ciclopia es va estendre cap a l'est per incloure dins seu el cercle sepulcral A. ^[12] Es va ampliar l'entrada principal, la que ha fet famosa la ciutat amb l'escultura de les lleones en forma de triangle. Tambe es va construir una altra porta, sense decoracio, a la muralla nord. Un dels pocs grups de cases excavats esta a la part externa de la muralla, mes enlla del cercle sepulcral B i pertany al mateix periode. A cadascuna d'aquestes cases, se li ha donat un nom propi: la "Casa dels Escuts", la "Casa del mercader d'oli", la "Casa de les esfinx" i la "Casa occidental"; totes devien ser habitatges per a treballadors.

Ja en el periode HR3A:1, Egipte tenia coneixement de Micenes (amb el nom de Mukana ) com a ciutat important, al mateix nivell que Tebes i Knossos. Durant el HR3B, la influencia politica, militar i economica arribava fins a Creta , Pilos a l'oest del Pelopones i fins a Atenes i Tebes . A l'oest d'Anatolia, ja havien comencat a establir-se colonies hel·lenistes, fet que portaria a un xoc amb els hitites i encara mes amb la ciutat de Troia . La familia dels Pelopids va governar en diverses ciutats estat gregues; una branca d'aquesta familia era la dinastia dels Atrides a Micenes.

Acropoli [ modifica ]

El quadre seguent resumeix les dades mes significatives dels estudis realitzats sobre la construccio de l'acropoli:

Els blocs de pedra mes grans, comptant les llindes i els brancals de les portes, pesaven unes 20 tones i alguna gairebe 100 tones. ^[13] En algun moment mes tard, cap a la fi del periode HR3B, es va emprendre la construccio d'un nou tram de muralla per allargar la ja existent. Aquest tram anava cap al nord amb una porta sobresortint i un passadis secret, amb mensules , el qual duia a una cisterna excavada baixant uns 99 esglaons, a 15 m de profunditat. La cisterna s'alimentava amb l'aigua d'una deu, que arribava a traves d'un tunel.

Declivi [ modifica ]

Cap a l'any 1200 aC, la influencia de la ciutat sobre la regio estava en declivi i en arribar el segle  xii  aC ja havia perdut el seu poder. En poc temps, el palau i els edificis annexos van ser destruits per les flames. La destruccio de Micenes forma part del col·lapse general que va afectar les terres principals de Grecia de l'acabament de l'edat del bronze. Els historiadors han atribuit aquest fet a la invasio dels doris procedents del nord, encara que alguns autors no estiguin d'acord que aixo sigui aplicable a Micenes.

Un cop destruida la ciutat, alguns ciutadans van emigrar a Anatolia cercant refugi.

Emily Vermeule ha suggerit que la causa podria haver estat la interrupcio de la xarxa comercial a la fi del segle  xiii  aC, amb l'agreujant de l'arribada dels misteriosos " Pobles de la mar ", els quals van causar el caos a la zona de la mar Egea. ^[14] Segons els escrits egipcis, els "Pobles de la mar" van destruir l' Imperi Hitita i despres van atacar les dinasties XIX i XX d'Egipte (vora el 1300?1164 aC). En la historia de Pilos, per exemple, s'esmenta un atac per mar. Sigui com sigui, els micenics van emprendre una expedicio per atacar Troia a final del periode HR3B, fet que indica que, en aquell moment, el mar era un lloc segur i encara no havia comencat la destruccio de les illes de l'Egeu. ^[15]

Una altra teoria en proposa com a causa primera una forta sequera , pero no hi ha proves climatologiques que la recolzin. Manolis Andronikos va proposar que uns conflictes interns que van portar a una revolucio social podrien haver estat l'unica causa de la destruccio, ^[16] pero aixo esta en contradiccio amb el fet que gairebe tots els centres del domini micenic van ser destruits al mateix temps. ^[17] George E. Mylonas va assenyalar que, passat el 1200 aC, Micenes va fer un intent de recuperacio. Segons afirma, a l'Argolida, va haver-hi lluites internes i, a continuacio, van ser envaits pels doris. Sembla que les tribus dories no van arribar totes de cop a la regio, sino que s'hi anaven establint gradualment, comencant pel nord fins a dominar tambe el sud. ^[18]

Amos Nur ha proposat que els terratremols podien haver estat la causa principal de la destruccio de Micenes i altres ciutats a l'edat del bronze. ^[19] Pero tampoc hi ha proves concloents que ho confirmin. Fos quina en fos la causa, en el periode HR3C es va reduir drasticament la poblacio, l'estil decoratiu va canviar, la produccio de ceramica va baixar en qualitat i Micenes no va recuperar la importancia que havia tingut.

Periode arcaic i classic [ modifica ]

En el periode arcaic, es va construir un temple dedicat a Hera al cim de l'acropoli. Un exercit micenic va lluitar a les Termopiles i a Platea durant les Guerres Mediques . L'any 468 aC, unes tropes procedents d'Argos van capturar Micenes, van expulsar-ne els habitants i van arrabassar la fortificacio. ^[20]

Revifada i abandonament [ modifica ]

Micenes va ressorgir breument durant el periode hel·lenistic , durant el qual els seus habitants van gaudir d'un teatre, construit sobre la tomba de Clitemnestra. Poc despres, va ser abandonada i, en l'epoca del domini roma , l'indret nomes era un conjunt de runes, que alguns visitaven per curiositat, com va fer, per exemple Pausanias . ^[21]

Organitzacio politica [ modifica ]

Micenes era una monarquia i els seus monarques rebien el titol de wa-na-ka (o wanax ), segons sembla per les inscripcions en escriptura Lineal B trobades a Knossos i a Pilos. En els poemes homerics , aquesta paraula adopta la forma ?ναξ ( anax ). En algunes inscripcions, que son llistes d'ofrenes, l'expressio "per al rei" generalment va acompanyada d'un altre nom, i aixo fa pensar que probablement el rei tenia caracter divi. ^[22] Es dubtos, pero, que el wanax fos el responsable dels assumptes religiosos, mes aviat el seu titol devia indicar que el dret a governar era un do atorgat pels deus. ^[23] El terme qa-si-re-u va ser emprat mes tard en altres llocs de Grecia com a sinonim de rei (en grec classic: βασιλε??, basileus ), pero per als micenics volia dir ≪cap representant d'un grup de gent, dirigent provincial≫; per exemple, Homer esmenta diversos basileus a Itaca. ^[22]

Al reialme o possessions del rei, se l'anomenava te-me-no , una paraula que va sobreviure en el grec classic (τ?μενο?, temenos ); per exemple, quan en la llegenda d' Aquil·les es diu que Hefest li havia gravat aquesta paraula a l'escut. ^[23] Despres del rei, els altres nivells organitzatius de la societat micenica eren:

• Els ra-wa-ke-ta (o l?w?getas ), que eren importants terratinents i liders de grups de persones. Es creu que ocupaven el lloc mes proper al rei i que potser eren dirigents de l'exercit, pero aquesta darrera suposicio no s'ha pogut confirmar amb les inscripcions trobades. ^[22]
• Els te-re-ta (o telestai ), que eren els oficials, es a dir, persones amb carrecs de responsabilitat, pero sota les ordres d'un superior. Leonard Robert Palmer ha suggerit que telestai potser volia dir homes de telos , es a dir, ≪feudataris≫. ^[23]
• Els e-qe-ta (o equetai , ≪acompanyants, seguidors≫) eren un grup de nobles que acompanyaven el rei, ja fos en temps de guerra com en la pau.

S'ha donat un unic cas del nom d'una persona, que apareix a les inscripcions trobades a Pilos, sense que s'especifiqui quin era el seu titol o carrec, es tracta d'Enkhelyawon, pero del qui els historiadors moderns tendeixen a pensar que es tractava d'un rei. ^[24]

A partir de les proves documentals, s'ha interpretat que Micenes estava dividida en setze districtes. El ko-re-te era la paraula per designar el ≪governador del districte≫ i el po-ro-ko-re-te era el seu subaltern o delegat. Es possible que els noms fossin en realitat koreter i prokoreter . El da-mo-ko-ro (o damokoros ) era un carrec oficial, pero no esta clar quines eren les seves obligacions. Les terres comunals estaven a carrec del treball dels da-mo (que es pot traduir per ≪gent del poble≫ i correspon al grec classic δ?μο?, d?mos ). Sembla que el terme damo s'emprava per a designar el col·lectiu d'homes de cada districte. ^[22] S'ha suggerit tambe que el qa-si-re-u devia tenir un consell de vells anomenat ke-ro-si-ja , (que evolucionaria donant el terme grec: γερουσ?α, gerousia ), pero Palmer creu que, en realitat, aquesta paraula designava el ≪gremi de forjadors de bronze≫. ^[23]

Religio [ modifica ]

La major part dels cultes micenics van perdurar en l'epoca de la Grecia classica, pero no se sap quines creences eren de procedencia micenica i quina part procedeix de l' edat fosca grega . L'historiador Moses I. Finley va assenyalar que nomes uns pocs dels deus esmentats per Homer al s. VIII aC eren autenticament micenics, ^[25] pero segons Martin P. Nilsson la religio micenica va ser la mare de la religio grega. ^[26] Homer va transcriure les creences de l'edat fosca grega que li havien arribat per tradicio oral, pero es va deixar per dir que hi havia una confederacio dels pobles grecs en temps de l'hegemonia micenica, ^[27] esmentant de passada "quan els deus passejaven amistosament al costat dels homes i el temps dels herois que protagonitzaven la historia". La creenca en deus com a forma tangible dels poders sobrenaturals, l'existencia dels herois que interactuaven amb aquests heretada d'un passat llunya, juntament amb els cultes ctonics , van anar encaixant en el marc de les ciutats estat.

Segons la historia tracada per Nilsson i Guthrie, el panteo micenic consistia en unes deitats d'origen minoic , juntament amb d'altres que, per les seves caracteristiques, coincideixen amb d'altres de diferents noms, pero amb funcions similars en cultures tant de l'est com de l'oest. ^[28] Molts d'aquests noms que apareixen en les inscripcions del sistema lineal B coincideixen amb noms trobats en el periode posterior de la Grecia classica, com ara: Zeus , Hera , Posido , Atena , Hermes , Ilitia i Dionis , ^[29] pero l'etimologia no n'es l'unica prova del culte.

Si be en un principi els micenics, igual com en altres religions indoeuropees , consideraven divi qualsevol objecte que sembles tenir un poder intern ( animisme ), algunes creences religioses eren el resultat de la mescla entre les diferents creences de la poblacio local, com es el cas dels antics cultes a la regio de l' Arcadia , els quals van sobreviure fins a l'epoca classica. En aquests cultes, Posido apareix generalment sota l'aparenca d'un cavall i representa l'esperit del riu de l'inframon, igual com acostuma a passar en llegendes del folklore del nord d'Europa. Les deesses precursores de Demeter i Persefone tenien una estreta relacio amb les deus d'aigua i els animals; aixo es pot veure en especial amb Posido i Artemis , qui va ser la primera nimfa . ^[30] La religio micenica era politeista i tambe sincretica, ja que afegien cultes a deus forasters amb gran facilitat. Els micenics probablement van introduir a Grecia la creenca en un panteo de deus, els quals eren governats per un deu dels cels que els linguistes han especulat que es devia dir Dyeus en els primitius cultes d'origen indoeuropeu. D'aquest Dyeus , derivaria la paraula Zeus. Entre els hindus, encara hi ha una deitat anomenada Dyaus Pita , i en llati va derivar en l'expressio deus pater o Jupiter .

Posteriorment, en alguns cultes, Zeus es va unir a la Deessa mare de les civilitzacions de l'Egeu , identificada amb el nom d' Hera en el matrimoni sagrat. En un moment indeterminat de la historia de Micenes, van adoptar cultes minoics de les deesses Afaia , Britomarte i Diktynna i les van associar als seus deus celestials. ^[28] Moltes d'aquestes divinitats van ser absorbides per la personalitat d'altres deus mes poderosos, mentre que d'altres com les divinitats de la vegetacio, Ariadna i Helena , van sobreviure en el folklore grec juntament amb el culte del "nen divi", qui probablement fou el precursor de Dionis . ^[31] Atena i Hera hi van perdurar i van esdevenir deesses tutelars, les guardianes de palaus i ciutats. En general, la religio grega distingia entre dos tipus de deitats: els Olimpics, o deus dels cels, i les deitats de caracter ctonic, relacionades amb la terra. Walter Burkert va observar que: ≪Fins a quin punt es pot diferenciar entre religio minoica i religio micenica es una questio que encara no ha trobat una resposta definitiva≫. ^[32] Segons ell, tambe es poden establir paral·lelismes entre la religio etrusca i la de l'antiga Grecia, o entre l'antiga Roma i la religio de la cultura hel·lenistica.

En la seva religio, tambe estaven inclosos deus representants de les forces de la natura i de la vida salvatge, igual com tambe estan en altres regions del Mediterrani. ^[28] La Potnia Theron (≪Senyora dels animals≫) n'es un exemple; mes endavant es va dir Artemis i pot equiparar-se a la minoica Britomarte. ^[33] Posido es del mateix estil, representa la forca del mar, les tempestes i els terratremols (en les inscripcions en escriptura lineal B, rep el nom d'≪El sacsador de la Terra≫). Aquest deu pot haver estat un precursor de Zeus o la seva manifestacio d'ambit ctonic en l'epoca prehel·lenista, amb la propietat de ser l'espos de la Mare Terra. ^[34] Atena tambe tenia, en principi, un lligam amb la natura igual com Artemis, ja que era la protectora de les oliveres, fins que va esdevenir una protectora de ciutats. Tambe en relacio amb la natura, esta la creenca en nimfes, l'existencia de les quals estava lligada als arbres i a l'aigua. L'admiracio per la forca dels animals esta cobejada en els deus de forma semi-humana, pero amb caracteristiques animals. A la regio d'Arcadia, es descriuen deus amb el cap en forma d'animal, fet que indica que, en un passat remot, els deus eren concebuts com animals que vivien en un entorn de δα?μων ( daemon , ≪esperits benignes de la natura≫). ^[30] Mes endavant, els deus adquiririen forma humana i sovint tindrien un animal assignat, be com a criatura de companyia o be com a simbol del deu. Aquesta tradicio va sobreviure en el culte a Dionis, que anava acompanyat de satirs i en Pan , el deu boc.

Els micenics van adoptar, probablement d'Orient, un sistema de sacerdots aristocrates. Cap al final del segon mil·lenni aC, quan va haver-hi el declivi dels governs micenics, sembla que es va abandonar gradualment la idea que l'objectiu de la religio era convertir els ciutadans en servidors dels deus i es van comencar a buscar proposits morals en la religio. Es possible que aquesta manera de procedir hagues comencat abans del final de l'era micenica, pero la idea esta gairebe absent en els poemes homerics, en els quals la interferencia dels deus no esta relacionada amb les accions correctes o incorrectes dels humans. ^[28] Posteriorment, Hesiode va fer servir material oriental en la seva cosmologia i en els arbres genealogics dels deus, ^[35] introduint-hi la idea de l'existencia de quelcom mes, que era mes poderos que els mateixos deus. ^[36] Aquesta idea introductoria esta en les moires , que en els poemes homerics actuaven en paral·lel amb els deus i predestinaven els esdeveniments. ^[37] Hesiode compleix amb el desig grec d'un ordre en l'univers i prova de portar els deus sota una regla comparable a la regla que regeix les vides dels humans. En la mitologia grega, aquest poder s'anomena ?ν?γκη ( Ananke , ≪necessitat, forca, restriccio≫). ^[38]

Els deus olimpics segueixen un sistema basat en un ordre: Zeus ocupa el lloc directiu i els altres deus tenen cadascu un ambit d'accio facilment recognoscible. Aixo no obstant, determinats elements en alguns cultes grecs indiquen la supervivencia d'alguns cultes mes antics pertanyents a un mon no tan organitzat: cultes relacionats amb els morts, creences magiques relacionades amb l'agricultura, l'exorcisme d'esperits malefics, sacrificis peculiars i deus amb cap d'animal. En els poemes homerics, les venjatives moires, probablement, en el seu origen, eren un daemon que actuava en paral·lel amb els deus. ^[37] Posteriorment, el culte a Dionis Zagreu indica que la sang portadora de vida dels animals era necessaria per a renovar la vida dels humans. ^[39] Una creenca similar es pot extreure de la triada micenica, expressada en el sarcofag d'Agia Triada del 1400 aC, la qual combina trets de les civilitzacions minoica i micenica. Segons sembla, la sang d'un bou era emprada per a regenerar la vida o invocar els morts. ^[40] Probablement, molts d'aquests cultes ja existien en el periode micenic i la seva practica va perdurar durant molt de temps.

En un nivell secundari del culte, estaven els herois , que sembla haver-se iniciat en l'epoca micenica. Els herois eren grans homes del passat, qui eren lloats despres de la seva mort pels honors aconseguits en vida. Segons una antiga creenca minoica, mes enlla del mar estava l'illa anomenada ?λ?σιον ( Elysion ), on els morts tenien una existencia diferent a la dels vius, pero mes felic. ^[41] Mes endavant, entre els grecs, es va generar la creenca que nomes els herois i els estimats pels deus hi podien viure amb forma humana. Els esperits de la resta anaven a parar, amb la consciencia perduda, al fosc ambit de l' Hades . Tant els deus com els humans tenien un origen comu, pero hi havia diferencia, els uns immortals i els altres no. Malgrat tot, alguns elements indiquen que els micenics, probablement, tenien creences en una existencia futura despres de la mort. Es van trobar dos cadavers ben conservats en el pou sepulcral num. 6, en que Wolfgang Helbig creu que es va practicar un embalsamament ^[42] i els cossos trobats als sepulcres que va descobrir Heinrich Schliemann sembla que havien sigut exposats lleugerament al foc amb l'objectiu de conservar-los mes temps. ^[43]

La religio micenica implicava fer ofrenes i sacrificis als deus i hi ha qui ha especulat, a partir de textos i d'ossos trobats fora de les tombes, que les seves cerimonies podien incloure sacrificis humans. En els poemes homerics, sembla que n'hi ha un romanent quan es narra el sacrifici de la filla d' Agamemnon , Ifigenia, en la cerimonia funebre del seu pare; i tambe altres passatges sobre herois de Troia impliquen sacrificis humans semblants. En un passat llunya, fins i tot hi ha histories d'humans que oferien la seva vida per apaivagar la ira dels deus, ja que se sentien culpables o responsables de qualsevol desgracia. Mes endavant, els sacrificis van passar a ser cerimonies en honor dels deus, en que generalment se sacrificava un bou: els humans es quedaven amb la carn i oferien als deus els ossos embolcallats amb el greix. ^[44]

Micenes en la mitologia grega [ modifica ]

La dinastia de Perseu [ modifica ]

La llegenda diu que Micenes va ser fundada per Perseu , net del rei Acrisios d'Argos, i fill de Danae , la filla d'Acrisios. Despres d'haver matat accidentalment el seu avi, no va voler o no es va veure amb anims d'acceptar el tron d'Argos. El que va fer va ser intercanviar el reialme amb el seu cosi Megapentes i, aixi, va esdevenir rei de la ciutat de Tirint . Des d'alla, va fundar Micenes i va portar el govern de les dues ciutats.
Perseu es va casar amb Andromeda i van tenir molts fills, pero amb el pas dels temps va haver d'entrar en guerra amb Argos, la seva ciutat de procedencia, i alla va morir a mans de Megapentes. El seu fill, Electrio , va ser el segon de la dinastia micenica, pero el tron li va ser disputat pels tafis comandats per Pterelau , un membre tambe dels perseids, qui va assaltar Micenes, va perdre i es va retirar enduent-se els ramats. Amfitrio , un net de Perseu, va recuperar els ramats, pero en un accident durant una estampida, va matar el seu oncle i se'n va anar a l'exili.

El tercer a ocupar el tron de Micenes va ser Estenelos , un fill de Perseu. Es va casar amb Nicipe , filla de Pelops, rei d' Elis , l'estat mes poderos de la regio en aquells temps. El fill de tots dos, Euristeu , va ser el quart de la dinastia. Quan Hil·los , fill d' Heracles , va matar Estenelos, Euristeu es va convertir en el seu pitjor enemic i va comencar una persecucio dels fills d'Heracles.

Euristeu i els seus fills van morir en les lluites contra Heracles i el tron va ser ocupat per Atreu, un oncle matern del darrer rei.

La dinastia d'Atreu [ modifica ]

Els ciutadans de Micenes van rebre un avis d'un oracle que deia que el millor substitut per al seu rei difunt seria un membre de la familia de Pelops. Els dos candidats van ser-ne Atreu i el seu germa Tiestes . El darrer fou l'escollit, pero en aquell moment la natura va intervenir: el sol va apareixer en direccio contraria i es va pondre per l'est. Llavors, Atreu va dir que, igual com el moviment del sol s'havia invertit, tambe l'eleccio de rei s'havia de fer enrere i escollir-lo a ell. Les seves raons van ser acceptades i el van fer rei, pero la seva primera ordre va ser donar captura al seu parent, Tiestes i la seva familia. Aquests, pero, van poder fugir a temps de la ciutat.

Segons la llegenda, Atreu va tenir dos fills: Agamemnon i Menelau . Egist , el fill de Tiestes, va matar Atreu perque el seu pare pogues tornar al tron, pero els fills d'Atreu, amb l'ajut de Tindareu , el rei d' Esparta , van tornar Tiestes a l'exili. Tindareu tenia dues filles, Helena i Clitemnestra , amb les quals es van casar Menelau i Agamemnon. Agamemnon va heretar Micenes i Menelau va ser rei d'Esparta. ^[45]

Aviat, Helena va abandonar el seu marit i se'n va anar amb Paris de Troia . Agamemnon va encetar una guerra que es va allargar deu anys per tornar-li l'esposa al seu germa. En un dels viatges, la manca de vent va impedir que els vaixells arribessin a Troia . Per tal de complaure els deus i a canvi obtenir el vent que els calia, Agamemnon va sacrificar la seva filla Ifigenia . Segons algunes versions de la llegenda, la deessa Artemis va substituir-la en el darrer moment per un cervol i es va endur Ifigenia a Tauris. ^[46]

La guerra contra Troia va ser dura i va desgastar tots dos bandols; malgrat la victoria grega, l'anarquia i la ruina van ser-ne el balanc final. El conflicte tambe va dividir els deus i aixo va portar a fer que els herois realitzessin actes de venjanca i malediccions contra els deus. En tornar a la seva terra, Agamemnon va ser rebut amb una catifa roja, pero despres, mentre es banyava, la seva esposa el va matar en venjanca pel que havia fet amb Ifigenia. Clitemnestra va tenir el suport d'Egist, qui va substituir-lo en el tron, pero Orestes , fill d' Agamemnon que encara era un noiet, va marxar d'amagat a la Focida . En arribar a l'edat adulta, va tornar i va matar Clitemnestra i Egist; despres d'aixo, va fugir a Atenes per evadir-se de la justicia, pero va embogir, ja que li pesava haver matat la seva mare. Mentrestant, el tron de Micenes va passar a Aletes , fill d'Egist, pero no per gaire temps, ja que Orestes va tornar per matar-lo i prendre-li el tron.

Orestes va construir un estat mes gran al Pelopones i va morir a l' Acaia , victima d'una mossegada de serp. El seu fill, Tisamen , el darrer rei d'aquesta dinastia, va morir assassinat pels heraclides en el viatge de tornada al Pelopones. ^[47] No hi ha mes histories sobre reis governants de Micenes despres dels atreus, i aixo podria ser perque en un termini d'uns cinquanta o seixanta anys despres de la destruccio de Troia, tambe Micenes va desapareixer de la historia.

El rerefons del mite [ modifica ]

Avui dia, sabem que el 5 de marc del 1223 aC va haver un eclipsi total de sol, visible a tota la zona de la mar Egea i potser aixo es el que Atreu va interpretar com el sol que es ponia per l'est. Pero aqui no es resolen tots els dubtes que planteja la llegenda.

Algunes dades confirmen que, efectivament, va haver-hi una guerra contra Troia. La dinastia de Perseu podria haver estat al poder al voltant del 1380 aC, ja que una inscripcio al peu d'una estatua a Kom el-Heitan (Egipte) recorda el pas d'una ambaixada cap a l'Egeu en temps d' Amenhotep III (v. 1391?1353 aC o 1388?1351 aC). En aquesta inscripcio, surt el nom M-w-k-i-n-u (probablement, la forma egipcia de referir-se a Micenes) i es una de les ciutats visitades per la delegacio. Es diu que era una de les ciutats de tj-n3-jj (o Tinnay , potser la pronuncia egipcia de danaans ?). ^[48] Danaus es un apel·latiu emprat per Homer per a referir-se a la gent de la zona de Micenes, la paraula deriva de Denae, i aixo podria confirmar que realment els descendents de Perseu van governar en aquell temps.

En els textos hitites , es parla dels ahhiya , un poble grec que, al segle  xiv  aC , havien comencar a ser problematics. Es creu que ahhiya sigui la pronunciacio hitita del gentilici aqueus , una altra manera de referir-se als micenics i les terres del seu voltant. El primer esment als ahhiyawa (habitants d' Ahhiya ) es en el document sobre el judici contra Madduwattas ^[49] i es anterior a la correspondencia entre Amenhotep III i un dels successors de Madduwatta al Regne d'Arzawa , Tarhunta-Radu . Les fonts documentals del periode HR3A:1 confirmen aixo, pero ometen parlar d'un rei que governes conjuntament Ahhiya i els Tinay .

Per exemple, en el judici contra Madduwatta, es diu que Attarisiya , el governant d'Ahhiya, havia atacat Madduwatta i l'havia expulsat de les seves terres, pero aquest va obtenir refugi i suport militar del rei Tudhalias dels hitites. ^[49] Despres de la mort d'aquest i durant el regnat del seu fill, Arnuwandas I , Madduwatta es va aliar amb Attarisiya i, juntament amb un altre governant, van atacar Alaixiya , que vol dir Xipre . ^[50] Aquesta es l'unica ocasio en que s'esmenta algu anomenat Attarisiya . Hi ha hagut intents de relacionar aquest nom amb Atreu , pero no ha tingut el suport de tots els historiadors i, fora del mite, tampoc no s'ha trobat cap prova que esmenti un rei anomenat Atreu .

Durant el periode HR3A:2, Ahhiya (de vegades Ahhiyawa ) va estendre la seva influencia sobre Milet, una colonia grega de la costa d'Anatolia, i juntes van competir amb els hitites per l'hegemonia a la zona, per exemple el territori d' Uhha-Ziti d'Arzawa i Manapa-Tarhunta , a la vora del riu Seha .

De manera similar, un rei hitita anomenat Tawagalawa va escriure una carta ^[51] al gran rei d'Ahhiyawa, en relacio amb els pillatges d'un aventurer de Luwiya anomenat Piyama-radu . Cap dels noms dels grans reis s'ha pogut identificar per altres fonts documentals; el rei dels hitites tant podria ser tant Muwatallis II com el seu germa Hattusilis III , ja que la carta s'ha datat en el periode HR3B pel que fa a la classificacio temporal micenica. Pero ni les llegendes sobre Atreu ni les d'Agamemnon esmenten cap germa de nom Etewoclewes (Eteocles); aquest nom sembla mes aviat de procedencia tebana, ja que, en el periode precedent a l'hel·ladic recent (HR3A), Amenhotep III havia equiparat la ciutat egipcia de Tebes a la de Micenes en terres gregues.

Per altra banda, Muwatallis II ( circa 1296?1272) va fer un tractar amb Alaksandu (potser Alexandre), rei de Wilusa ( Ilium ); i en un altre document Wilusa fa un jurament en nom d'Appaliuna ( Apol·lo ). Pero aquest Alaksandu es d'una epoca massa recent perque sigui identificat amb el rei d'una ciutat assaltada per Agamemnon i, a mes, el rei d'Ilium es deia Priam .

Excavacions [ modifica ]

Les primeres excavacions a Micenes van ser dutes a terme per l'arqueoleg grec Kyriakos Pittakis el 1841, qui va trobar i restaurar la porta de les Lleones. ^[52] El 1874, Heinrich Schliemann, un home aficionat a l'arqueologia, va realitzar excavacions mes profundes a l'area de l'acropoli sense els deguts permisos; a l'agost del 1876, amb el permis de la Societat Arqueologica d'Atenes (ASA) i la supervisio d'un dels seus membres, Panayiotis Stamatakis, va continuar les excavacions. ^[52] Schliemann confiava en la certesa de tot el que Homer havia narrat, com si es tractes de textos historics i va interpretar tot el que va trobar segons les llegendes escrites pel poeta. Entre les seves troballes, estan les tombes reials que contenien els esquelets i tresors. En descobrir una mascara funeraria d'or, va exclamar: ≪He vist el rostre d'Agamemnon≫. ^[53] Christos Tsountas, un altre membre de l'ASA, va destapar una bona part de l'acropoli durant les excavacions del 1884 que van acabar el 1902. ^[52] Posteriorment, Tsountas i l'ASA van donar permis a la British School of Archaeology (BSA) per continuar-hi investigant; el BSA va dirigir les excavacions des del 1920 fins al 1955 sota la supervisio d'Alan John Bayard Wace. ^[52] Despres de la mort de Wace el 1957, els treballs van seguir sota la direccio de Lord William Taylor des del 1958 fins al 1969, dedicat en especial a la banda oest de la ciutadella. ^[52] L'ASA va reprendre les excavacions gracies als esforcos de Ioannis Papadimitriou i Nicolas Verdelis al final de dels anys 1950 i comencaments del 1960, amb la continuacio per part de George Mylonas des del 1957 fins al 1985. ^[52] El 1985, un nou estudi es va encetar dirigit per Spyros Iakovidis, qui ha publicat les conclusions sobre tot el que s'hi ha trobat fins al 2009. ^[52]

El darrer estudi l'ha portat l'ASA amb la direccio del Dickinson College i l'Institut de Prehistoria de l'Egeu, centrat en la part baixa de la ciutat. ^[54]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Amos Nur . " Apocalypse: Earthquakes, Archaeology and the Wrath of God" . ed. Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-69-101602-3 .  
• Charles Gates . " Ancient Cities: The Archaeology of Urban Life in the Ancient Near East and Egypt, Greece, and Rome" . Nova York: ed. Routledge, 2003. ISBN 0-415-12182-5 .  
• Denys Lionel Page . " History and the Homeric Iliad" . Berkeley: ed. University of California Press, 1976 [1959]. ISBN 978-0-52-003246-0 .  
• Elizabeth Bayard French . " Mycenae: Agamemnon's Capital" . ed. Stroud: Tempus, 2002. ISBN 0-7524-1951-X .  
• Emily Townsend Vermeule . "The Fall of the Mycenaean Empire" . ed.Archaeological Institute of America,nº 13 (1), marc 1960, p. 66-76.  
• Gary M. Beckman; Trevor R. Bryce; Eric H. Cline . "Writings from the Ancient World: The Ahhiyawa Texts" . Atlanta: Society of Biblical Literature. ISSN 1570-7008, 2012.  
• Hans Georg Wunderlich . " The Secret of Crete" . Nova York: Macmillan Publishing Company, Incorporated, 1974. ISBN 978-0-02-631600-2 .  
• George Emmanuel Mylonas . " Mycenae and the Mycenaean Age" . ed. NJ: Princeton University Press, 1966.  
• Jeannette Forsen . " The Twilight of the Early Helladics" . Partille (Suecia): ed. Paul Astroms Forlag, 1992. ISBN 91-7081-031-1 .  
• John Chadwick . "The Mycenaean World" . ed. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0-521-29037-6 .  
• John Victor Luce . " Homer and the Heroic Age" . Nova York: ed. Harper & Row, 1975. ISBN 978-0-06-012722-0 .  
• Kim S.Shelton . "Living and Dying in and Around Middle Helladic Mycenae" . en AnnA Philippa-Touchais;Gilles Touchais; Sofia Voutsaki" MESOHELLADIKA: The Greek Mainland in the Middle Bronze Age" (Bulletin de Correspondance Hellenique: Supplement, Volum 52). Atenes: Ecole francaise d'Athenes, 2010. ISBN 978-2-86958-210-1 .  
• L.H. Jeffrey . "Archaic Greece: The City-States c. 700?500 BC" . Londres: ed. Ernest Benn, 1976. ISBN 0-510-03271-0 .  
• Manolis Andronikos . "Η 'Δωρικ? Εισβολ?' και τα Αρχαιολογικ? Ευρ?ματα" (La invasio doria i troballes arqueologiques) . ed. Hellenika, 1954.  
• Martin Persson Nilsson . " Geschichte der Griechischen Religion" . Munic: ed.H. Beck Verlag, 1967.  
• Moses I. Finley . "The World of Odysseus" . Nova York: ed. New York Review Books, 1955. ISBN 978-1-59-017017-5 .  
• Nobuo Komita . "The Grave Circles at Mycenae and the Early Indo-Europeans" . ed. Research Reports of Ikutoku Technical University (A-7), 1982.  
• Peter Walcot . "Hesiod and the Near East" . ed: University of Wales Press, 1966.  
• Rodney Castleden . "The Mycenaeans" . Londres, Nova York: ed. Routledge, 2005. ISBN 0-415-36336-5 .  
• Robert Chapman . "Changing Social Relations in the Mediterranean Copper and Bronze Ages" . Oxford: en Emma Blake; A. Knapp." The Archaeology of Mediterranean Prehistory". ed: Blackwell Publishing, 2005. ISBN 978-1-40-513724-9 .  
• Sing C.Chew . "Neglecting Nature: World Accumulation and Core-Periphery Relations, 2500 BC to AD 1990" . Londres, Nova York: en Robert A.Denemark, " World-System History: The Social Science of Long-Term Change" ed.Routgetge, 2000, p. 216?234.  
• V. Desborough . "The End of Myceanean Civilization and the Dark Ages: The Archaeological Background", en I.E.S Edwards; C.J. Gadd; N.G.L Hammond:" The Cambridge Ancient History II" . ed. Cambridge University Press, 1975, p. 658?677.  
• Wolfgang Heiblig . "Das Homerische Epos aus den Denkmalern Erlautert " . Leipzig: ed: B.G. Teubner., 1884.  

Enllacos externs [ modifica ]

• Projecte de Dickinson Arxivat 2015-01-27 a Wayback Machine ..

Vegeu tambe [ modifica ]

• Civilitzacio micenica .
• Mascara d'Agamemnon .

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons