Per a altres significats, vegeu ≪ UR-77 Meteorit ≫.

Un meteorit o aerolit ^{[1] [nota 1]} es un cos natural originat en l' espai exterior que sobreviu el rossec atmosferic i l'impacte amb la superficie terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronomics anomenats meteoroides , tot i que de vegades tambe es produeixen per impactes d' asteroides . Quan un meteoroide entra a l' atmosfera , la friccio, pressio i interaccions quimiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un meteor o estrella fugac. ^[2] El terme bolid es refereix tant a un cos extraterrestre que col·lideix amb la Terra com un meteor excepcionalment brillant independentment que al final atenyi la superficie terrestre o no ho faci. ^[3] D'una manera mes general, un meteorit en la superficie de qualsevol cos celeste es un objecte natural que prove de qualsevol altre lloc de l'espai. Tambe hi ha meteorits que provenen de la Lluna ^{[4] [5]} i Mart . ^{[6] [7]}

Els meteorits tradicionalment s'han dividit en tres categories mes amplies: els meteorits rocosos (compostos principalment de minerals silicats ), els meteorits metal·lics (compostos d'aliatges de ferro-niquel metal·lic) i els metal·lorocosos o litosiderits (que combinen els dos tipus anteriors). Els esquemes moderns de classificacio dels meteorits els divideixen segons la seva estructura, composicio quimica i isotopica i mineralogia.

Els meteorits s'anomenen com el lloc poblat mes proper on son trobats ^[8] o alguna caracteristica geografica. En els casos que es troben molts meteorits en un mateix lloc, el nom pot ser seguit per un numero (per exemple, Allan Hills 84001 ) o, si no se'n coneix l'origen precis, el nom pot fer referencia a una zona geografica amplia seguit per un numero (per exemple, NWA 1240, on NWA vol dir "northwest Africa").

Caiguda de meteorits [ modifica ]

La majoria dels meteorits es desintegren en endinsar-se a l'atmosfera terrestre; no obstant aixo, s'estima que uns 100 meteorits de mida diversa (des de petits codols fins a grans fragments de la mida d'un cotxe) arriben a la superficie terrestre cada any, dels quals normalment nomes se'n recuperen una dotzena. Pocs meteorits son prou grans per crear craters que evidenciin un impacte.

Els grans meteoroides podrien xocar amb la Terra amb una fraccio de la seva velocitat cosmica, originant un crater d'hipervelocitat d'impacte. La mida i tipus del crater dependria de la mida, de la composicio, del grau de fragmentacio i de l'angle d'entrada del meteorit. La forca d'una col·lisio d'aquestes dimensions tindria el potencial de causar una destruccio molt extensa. ^{[9] [10]} Els xocs a hipervelocitat mes frequents normalment son causats per un meteorit metal·lic , els quals son mes resistents i transiten intactes en l'atmosfera terrestre. Alguns exemples de craters causats per meteoroides metal·lics son el Meteor Crater , els craters de Wabar i el crater de Wolfe Creek . En contrast, fins i tot els cossos pedregosos o gelats relativament grans (com els cometes petits o els asteroides) i que arriben a pesar milions de tones es frenen en l'atmosfera i, per tant, no produeixen craters d'impacte. ^[11] Encara que tals esdeveniments no son frequents, poden provocar una considerable commocio: el famos crater de Tunguska probablement va resultar de tal incident.

Existeixen diversos fenomens ben documentats sobre caigudes de meteorits. ^{[12] [13]} L'estela de foc que es genera quan el meteoroide passa a traves de l'atmosfera pot ser molt brillant, fins i tot de tanta intensitat com la llum del Sol . S'ha informat d'albiraments de diversos colors que inclouen al groc, el verd i el vermell. Els flaixos i les explosions de llum poden ocorrer mentre l'objecte es desintegra. Sovint, durant les caigudes de meteorits s'escolten explosions, detonacions i rugits que son causats per explosions soniques, aixi com ones expansives que resulten de la fragmentacio del cos. Aquests sons es poden escoltar en amplies arees que arriben a abastar diversos milers de quilometres quadrats. No es inusual que, despres del pas de l'estela de foc, en l'atmosfera hi romangui un rastre de pols durant un cert temps.

Quan els meteoroides passen a traves de l'atmosfera, les seves superficies es fonen i experimenten l'ablacio. Durant aquest proces poden ser esculpits en diverses formes, donant per resultat profundes empremtes en forma d'osques sobre les seves superficies anomenades els regmaglipts. Si el meteoroide mante una orientacio fixa durant cert temps, pot desenvolupar una forma similar a la conica . En sofrir la desacceleracio, la capa superficial fosa se solidifica en una fina crosta de fusio, que en la majoria dels meteorits es negra (tot i que en algunes acondrites la crosta de fusio pot ser lleugerament vermellosa). En els meteorits rocosos, la zona afectada per la calor tan sols abasta uns quants mil·limetres de gruix; pel que fa als meteorits metal·lics (que son millors conductors de calor), l'estructura de metall pot resultar afectada per la calor fins a un centimetre per sota de la superficie.

Els meteoroides que experimenten la fragmentacio en l'atmosfera poden caure en forma de pluja de meteorits, les quals poden variar des de tan sols uns quants fragments fins a milers. L'area sobre la qual cau una pluja de meteorits es coneix com a "camp de dispersio". Els camps de dispersio solen tenir forma el·liptica d'eix major paral·lel a la direccio de vol del meteoroide. Els meteorits mes grans d'una pluja es troben una mica mes lluny que la resta de les roques dins del camp de dispersio.

Tipus de meteorits [ modifica ]

La majoria de meteorits son meteorits rocosos, classificats en condrites i acondrites . Tan sols un 5-8% dels meteorits son meteorits metal·lics o una barreja de roca i metall (metal·lorocosos o litosiderits ).

Mes del 80% dels meteorits que cauen sobre la Terra son condrites ordinaries: ^{[7] [14] [15]} adquireixen el seu nom de les petites particules esferiques que contenen. Aquestes particules, o condrules , es componen principalment de minerals de silicat fosos que es van formar mentre es trobaven flotant lliurement en l'espai. Les condrites carbonacies tambe contenen petites quantitats de materia organica ?que inclou els aminoacids ? i grans presolars. Tipicament, les condrites tenen uns 4.550 milions d'anys d'antiguitat i es creu que representen materials del cinturo d'asteroides que mai no van conformar grans cossos. Igual que els cometes, els asteroides condritics son alguns dels materials mes antics del sistema solar .

D'altra banda, prop d'un 8-10% dels meteorits que cauen sobre la Terra son acondrites , de les quals algunes son forca similars a les roques ignies terrestres. La majoria de les acondrites son roques diferenciades que es van formar dins d'asteroides grans. Una gran familia d'acondrites (els meteorits HED ) es van originar a l'asteroide (4) Vesta ; d'altres deriven de diferents asteroides. A part d'aquests, hi ha dos petits grups d'acondrites especials, ja que aquests son mes joves i no provenen del cinturo d'asteroides : un d'aquests grups prove de la Lluna, i inclou roques similars a les que van ser portades a la Terra pels programes Apollo i el Lunik ; l'altre grup es originari de Mart .

Al voltant del 5-8% dels meteorits que cauen son metal·lics , amb aliatges de ferro-niquel tals com la kamacita i la taenita . Es creu que la majoria dels meteorits metal·lics provenen del centre d'alguns asteroides que alguna vegada van estar fosos. Igual com a la Terra, el metall mes dens va restar separat del material de silicat i ubicat cap al centre de l'asteroide. Despres que l'asteroide se solidifiques, es va fragmentar per una col·lisio contra altres asteroides.

Finalment, els meteorits metal·lorocosos o litosiderits constitueixen l'1-2% restant. Es tracta d'una barreja dels metalls ferro-niquel i minerals de silicat. Es creu que un tipus d'aquesta familia, les anomenades pal·lasites, es van originar a la zona limit entre les regions on es van originar els meteorits metal·lics i els rocosos. Un altre tipus de litosiderits son les mesosiderites.

Meteorits catalans [ modifica ]

A Catalunya es coneix la caiguda de cinc meteorits, ^[12] dels quals tres es van veure caure: Terrassa (1704), Nulles (1851) i Canyelles (1861), i dos es van trobar: Girona (1899) i Garraf (1905). Alguns d'aquests fragments es poden veure al Museu de Ciencies Naturals de Barcelona .

Pel·licules sobre impactes [ modifica ]

• Meteor (1979). Dir. Ronald Neame. Int. Sean Connery, Natalie Wood, Henry Fonda, Martin Landau.
• Deep Impact (1998). Dir. Mimi Leder. Int. Elijah Wood, Morgan Freeman, James Cromwell, Robert Duvall.
• Armageddon (1998). Dir. Michael Bay. Int. Bruce Willis, Liv Tyler, Ben Affleck, Billy Bob Thornton.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llagrimes de Sant Llorenc

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Meteorits.cat
• Meteoritical Society (angles)
• Museu d'historia natural - Cataleg de meteorits Arxivat 2005-05-07 a Wayback Machine . (angles)

Viccionari