Menorca talaiotica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Talaiot de Torralba ( Alaior )

S'anomena periode talaiotic a Menorca a l'etapa de temps compresa entre la construccio dels primers talaiots i l'inici de la concentracio de la poblacio en nuclis urbans, fins a l'etapa de contacte i influencia del mon punic , segons alguns autors (V. Llull) o fins a l'arribada dels romans , segons altres (Ll. Plantalamor). Abasta els darrers segles de l' edat del bronze i gairebe tota l' edat del ferro . L'etapa precedent es coneix com a pretalaiotic [1] o periode naviforme. [2] [3]

El 2023 va ser inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO . [4]

Propostes cronologiques [ modifica ]

Proposta cronologica del Museu de Menorca [ modifica ]

Un dels esquemes cronologics pel periode talaiotic a Menorca ha estat proposat per Lluis Plantalamor . [1] Segons aquest autor, als voltants del 1500 aC es produeix un canvi cultural important, a causa de l'arribada de gent forana a l'illa de Menorca . Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i vilatges, en els quals es dona una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), una jerarquitzacio social, l'especialitzacio de la feina en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i en les creences religioses . Es distingeixen quatre periodes:

Talaiotic I (1500-1000 aC) [ modifica ]

Periode de transicio. Perduren els sistemes d'enterrament del periode anterior (amb navetes d'enterrament), pero s'introdueixen nous models constructius, a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceramica i s'introdueix la metal·lurgia del bronze . El monument mes caracteristic de la nova cultura es el talaiot . Pot definir-se com una gran torre troncoconica (troncopiramidal tambe a Mallorca), les parets de les quals estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construida amb pedres de menor volum; l'espai entre ambdos paraments s'ha reblert amb pedres mes petites i terra. A Menorca el talaiot es poc frequent que tingui cambra interior, per tant, sol ser massis.

Talaiotic II (1000-700 aC) [ modifica ]

S'abandonen els sistemes constructius del pretalaiotic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquitzacio social i la divisio de la feina, fruit d'un estadi cultural plenament urba. Es a partir d'aquesta etapa que es construeixen uns santuaris unics a la Mediterrania : les Taules . Son uns recintes de planta mes o menys en forma de ferradura, delimitats per una murada ciclopia on s'intercalen columnetes i on al seu interior s'alca una gran columna monolitica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dona lloc a l'analogia d'una taula. [5] [6] [7] [8] [9]

Talaiotic III (700-300 aC) [ modifica ]

Els progressius contactes comercials amb grecs , fenicis i cartaginesos porten els talaiotics a reforcar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D'altra banda, s'introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armament de ferro .

Talaiotic IV (400/300-123 aC) [ modifica ]

El comerc amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrania s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiotics) a un traspas de bens i aliments basics. Roma es converteix en una potencia hegemonica, i aixo anira en detriment de Menorca, que a poc a poc va quedant-se arraconada un cop l'aliat cartagines es vencut. Els poblets interiors son destruits i reconstruits durant les guerres puniques, pero finalment van caient en decadencia. Els santuaris talaiotics (les Taules ) es van abandonant. En canvi, prenen importancia els nuclis talaiotics situats a la vora dels ports naturals mes importants. La presencia continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiotiques tardanes.

Proposta cronologica de la Universitat Autonoma de Barcelona [ modifica ]

Aquesta proposta del Grup d'Arqueologia Social del Mediterrani dirigit per V. Llull, considera que les primeres manifestacions talaiotiques es produeixen cap al 1000 aC, moment en que apareixen els primers talaiots i de forma contemporania als ultims naviformes pretalaiotics. La seva perioditzacio respon a les investigacions del poblat de Son Fornes (Mallorca) i a les Coves des Carritx i Mussol (Menorca). Aposten per anomenar cada etapa a partir dels elements propis que en cada moment varen habitar les Balears. Divideixen l'etapa talaiotica en tres fases: la Prototalaiotica (1050 - 850 aC.) on s'abandonen les navetes d'habitacio, s'incrementa l'assentament en nuclis mes grans, disminueixen les relacions amb Mallorca i es detecten els primers indicis de tractament diferenciat en l'aspecte funerari; la Talaiotica (850 - 550 aC.) on es detecta la construccio dels primers talaiots i els primers indicis de jerarquitzacio social; i la Post-talaiotica (550 - 123 aC.) on apareixen les cases monumentals de forma circular (Cercles), la construccio dels Recintes de Taula com edifici principal del poblat, grans necropolis de coves artificials (inici de l'enterrament en calc) i creixent complexitat social amb una importancia clau dels contactes amb el mon punic, els quals integrarien les illes als circuits comercials de la Mediterrania. [3]

Proposta cronologica de la Universitat de les Illes Balears [ modifica ]

Fruit de les investigacions de V. Guerreo, M. Calvo i B. Salva, tots ells de la Universitat de les Illes Balears, es proposa que la cultura talaiotica es basicament una societat de l'Edat del Ferro de manera que la seva genesi se situa cap alla el 900 aC amb la construccio dels primers talaiots, i acabaria l'any 123 aC amb la conquesta romana de les Illes Balears. Un dels elements importants dins aquesta perioditzacio es que consideren la cultura talaiotica el resultat de l'evolucio interna de les societats pretalaiotiques del bronze final, potenciada per la influencia del comerc punic al Mediterrani occidental. [10]

Proposta mes recent [ modifica ]

Recentment ha sorgit una proposta cronologica centrada en l'ambit de Menorca i basada en els resultats de les recents investigacions, [11] que planteja que el desenvolupament de la cultura talaiotica de Menorca presenta unes caracteristiques prou diferenciades de la mallorquina i que el desenvolupament cronologic de totes dues podria no ser plenament sincronic. Aixi, el fenomen talaiotic a Menorca s'iniciaria cap al 1200 aC i la primera etapa d'aquesta cultura (Talaiotic Inicial) es perllongaria fins al 500 aC Es caracteritza per la construccio dels elements monumentals coneguts com a talaiots, al voltant dels quals apareixen nous poblats, que substitueixen els anteriors poblats de navetes d'habitacio. L'etapa compresa entre el 500 aC i la romanitzacio (segle  i  aC) s'anomena Talaiotic Final, i es caracteritza per una serie de canvis socials, possiblement relacionats amb la creixent influencia del mon colonial punic . [12]

La societat talaiotica de Menorca [ modifica ]

Economia . Pel que sembla a traves de les excavacions arqueologiques realitzades als jaciments talaiotics, l'economia d'aquestes societats es basava en l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles i, en grau mes baix, porcs i bous.

L'agricultura es una part important de l'alimentacio. Aquesta estava basada en els cereals com ho demostra el gran nombre de molins que es troben en els diferents poblats i la recent aparicio d'edificis que semblen tenir una funcio redistributiva d'aquests aliments juntament amb la carn dels animals domesticats.

Seguint les dades del Sector oest de Cornia Nou , sembla que la cabana ramadera estava formada practicament per cabres-ovelles (76%) i en grau mes baix per porcs (16%) i vaques (8%), aquestes ultimes utilitzades, segurament tambe, com a forca de treball. [13]

Religiositat . Poc es el que coneixem del mon de les creences en l'inici del periode talaiotic. Tan sols podem intuir que s'abandonen els rituals vinculats al mon subterrani ( Cova des Mussol ) i que hi ha un cert creixement de la presencia del toro en alguns rituals, sobretot en el mon funerari. Desconeixem totalment quins son els edificis de culte en l'inici d'aquest periode.

La mort. Com passa en el mon de les creences ens trobem amb un buit de coneixement amb relacio al mon dels morts de l'inici del periode talaiotic. Tan sols l'excavacio d'urgencia de l' hipogeu XXI [14] i les ultimes etapes de frequentacio de les coves des Carritx [3] i des Pas han proporcionat dades sobre el mon funerari de l'inici del mon talaiotic.

L'arquitectura talaiotica [ modifica ]

La major part d'estructures d'epoca talaiotica que coneixem actualment responen a la fase del Talaiotic final o Posttalaiotic. Nomes coneixem el talaiot com a element arquitectonic propi d'aquest periode i alguns edificis dels que s'hi adossen com els excavats a Cornia Nou. Pel que fa als habitats i als recintes religiosos poc o res es el que es coneix.

Navetes d'enterrament [ modifica ]

Una construccio caracteristica i exclusiva del talaiotic a Menorca son les anomenades navetes d'enterrament . Es tracta d'edificis en forma de nau invertida, caracteristica que els dona el seu nom. L'obertura d'acces es de petites dimensions, i estaven destinades exclusivament a l'enterrament col·lectiu. Es van construir en els primers moments del periode talaiotic. [1] No s'han de confondre amb les navetes d'habitacio , que tenien funcio d'habitatge i que tambe es troben a Mallorca i corresponen basicament a l'etapa anterior, coneguda com a pretalaiotic . [15]

Espais d'habitat [ modifica ]

Un cop abandonats els poblats naviformes, fet que s'ha documentat en diferents jaciments de l'illa com Cala Morell, Son Mercer de Baix, etc., la poblacio s'assenta en nous poblats dels quals no coneixem com eren les seves cases. Molt probablement les remodelacions i les construccions dels posteriors habitats a sobre mateix d'aquestes fan dificil documentar-les.

El talaiot [ modifica ]

Talaiot de Torellonet Vell

Es tracta de l'element arquitectonic que dona nom a l'etapa cultural. Son els monuments mes nombrosos de la Menorca prehistorica (mes de 300), pero a causa de la manca d'excavacions, podriem dir que son les estructures mes desconegudes del periode. Amb recents excavacions sembla que el seu origen s'ha de situar a les acaballes del II mil·lenni aC i perduraria en us fins mes o menys el 500 aC. [11] Els talaiots de Menorca, al contrari que els de Mallorca, presenten una gran diversitat tipologica: es documenten talaiots amb estructures adossades com el de Cornia, de planta quadrangular, de forma el·liptica, amb cambra interior com el de Sant Agusti, amb corredor, etc.

No es coneix amb certesa la funcio d'aquests edificis que a causa de la seva diversitat tipologica podria respondre a diversos usos com ara el de torre de vigilancia dins els poblats, edifici amb certs caracters cultuals, elements simbolics destinats a la representacio del poder de la classe dominant, elements de control del territori, etc

A Menorca hi ha evidencies clares de la construccio de talaiots cap a l'any 1000 aC, com per exemple a Cornia Nou , [11] mentre que a Mallorca sembla que les evidencies mes antigues no anirien mes enlla del 850 aC. [16] A ambdues illes, sembla que almenys alguns d'aquests edificis entrarien en decadencia entre el 600 i el 500 aC, coincidint amb l'inici de la influencia del mon punic. Aquesta fase, anomenada periode posttalaiotic , [17] [18] periode talaiotic final, [19] [20] o periode balearic [21] es caracteritza per la creixent influencia de la cultura punica. Finalitza amb la conquesta romana de les illes el 123 aC.

Edificis adossats a talaiots [ modifica ]

Vista del talaiot oest i edifici adossat de Cornia Nou

Tot i no que no s'han documentat habitats d'aquest periode, si que s'ha excavat un conjunt d'edificis adossats al Talaiot Oest de Cornia que respondrien cronologicament a aquest periode. Es tracta d'estructures que envolten el talaiot, de planta rectangular amb angles forca marcats. Els murs de tecnica ciclopia son de doble parament, gruixuts i alts. Pel que s'ha documentat arqueologicament sembla que es tracta d'edificis relacionats amb el processament d'aliments, sobretot gra i carn, i la seva funcio estaria relacionada amb la redistribucio d'aquests aliments, fet que fa pensar als investigadors en una incipient jerarquitzacio de la societat, on una elit tenia el control sobre els recursos.

Recintes religiosos [ modifica ]

Poc, per no dir res es el que coneixem avui dia sobre els edificis de caracter cultual del periode talaiotic. Sembla que s'abandonen les coves com a llocs de ritual (Cova des Mussol) i aquests es traslladen a dins dels poblats. Al de Trepuco es poden observar restes d'un edifici anterior al recinte de taula, tot i que no es pot concloure que fos de caracter religios.

Espais funeraris [ modifica ]

En el moment d'interpas de l'etapa pretalaiotica a la talaiotica, el que s'anomena prototalaiotic, Talaotic II o la primera fase del Talaiotic inicial, es detecten canvis en els rituals funeraris de les coves murades (cova des Carritx), de les navetes i la utilitzacio de nous espais funeraris com les coves naturals (com la des Pas) i hipogeus de planta senzilla. Entre els nous rituals destaca el dels cabells (tenyir, tallar i guardar dins tubs de banya) que es documenta a les coves des Carritx (Algendar), [3] des Pas (Algendar) i des Morts (Mongofra).

Interior d'un hipogeu de Calescoves

Tota aquesta pluralitat de rituals i de llocs funeraris queda forca desdibuixada a l'etapa de maxima esplendor de la cultura talaiotica, 850-800 aC fins al 500 aC. L'hipogeu XXI de Cales Coves es un dels pocs llocs, juntament amb la fase final de la cova des Carritx i es Pas, que ens ofereix informacio. L'excavacio de l'hipogeu, tot i haver estat espoliat, va proporcionar restes de fusta de civeres i tauts on eren enterrats els morts, diversos objectes d'aixovar com puntes de llanca, una arracada de plata, etc., i la presencia de vertebres de la cua de bous juntament amb taps fets a partir de femurs de bou, cosa que fa pensar amb la possible importancia del toro dins el simbolisme de l'epoca. [14]

Candidatura a Patrimoni Mundial [ modifica ]

El Consell Insular va intentar sense exit el 2017 que un conjunt de jaciments aplegats sota el nom Menorca Talaiotica formes part de la llista de patrimoni de la UNESCO. [22] El projecte es va reformular i finalment va ser inscrit a la llista oficial de la UNESCO el setembre de 2023.

Els jaciments en questio son: Necropolis de Cala Morell , Naveta des Tudons , Es Castellas des Caparrot de Forma , Ses Roques Llises , Trepuco , Poblat talaiotic de Torralba d'en Salort , Cova des Carritx , Taula de Torrellisar , Hipogeu de Torre del Ram , Hipogeus de Biniai Nou , Monument de na Comerma de sa Garita , Naveta de Biniac Oriental , Navetes de Rafal Rubi , Necropolis i Es Castellet de Calescoves , Poblat de Son Mercer de Baix , Poblat talaiotic de Binissafuller , Poblat talaiotic de Montefi , Sa Cudia Cremada , Poblat talaiotic de Sa Torreta , Poblat talaiotic de Sant Agusti , Poblat talaiotic de Torrellafuda , Poblat talaiotic de Torretrencada , Sala hipostila des Galliner de Madona , So na Cacana , Sepulcre de Son Olivaret , Talaiot de Torello , Talaiot de Trebaluger , Poblat de Cala Morell , Torre d'en Galmes , Cornia Nou . [23]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistorica i protohistorica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Mao.
  2. ↑ GUERRERO AYUSO, V., CALVO TRIAS, M., SALVA SIMONET, B. (2002) “La edad del Bronce Balear (c. 1700-1000/900 BC). Desarrollo de la complejidad social” a Complutum, 13. Madrid.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideologia y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona
  4. ↑ ≪ La UNESCO declara Menorca Talaiotica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat ≫. [Consulta: 18 setembre 2023].
  5. ↑ FERNANDEZ MIRANDA, M.: Las Taulas, en geografia e Historia de Menorca - Tomo III, pp. 321-379, Ciudadela, 1982
  6. ↑ IBANEZ ORTS, V. y FERRER RIBES, F. (1998): Taulas de Menorca. Analisis geometrico. "Revista de Arqueologia", 209. Madrid, Septiembre de 1998.
  7. ↑ HOCHSIEDER, P. y KNOSEL, D.: Les Taules de Menorca. Un Estudi Arqueoastronomic, Govern Balear, 1995.
  8. ↑ HOSKIN, M.: Menorcan Taulas, en IIIrd Deia Conference of Prehistory: Ritual, Rites and Religion in Prehistory - British Archaeological Reports - BAR International Series 611, pp. 38-67, Oxford, 1995.
  9. ↑ WALDREN, W.H. y HOSKIN, M.: Taulas and Talayots, Foster and Jagg Ltd., Cambridge, 1988
  10. ↑ GUERRERO, V.M., CALVO, M., SALVA, B., 2002, La cultura talayotica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonizacion fenicia, Complutum 13, 221-258
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. ; DE MULDER, G. (2014): “Chronological framework for the early talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou” . Radiocarbon, Vol 56, Nr 2.
  12. ↑ Anglada, M., Ferrer, A., & Ramis, D. Actividad humana en el litoral de Menorca durante la Prehistoria. In Gomez-Pujol, L. y Pons, G.X. (eds.) 2017. Geomorfologia litoral de Menorca: dinamica, evolucion y practicas de gestion. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 25: 213-233. Palma, Societat d'Historia Natural de Balears. ISBN 978-84-697-5311-8
  13. ↑ ANGLADA , MONTSERRAT ≪Continuitat cultural en epoca de canvis: la produccio i preparacio d'aliments a Cornia Nou (Mao, Menorca) durant els segles IV-III aC.≫. CEPOAT nº 2 , 2017.
  14. ↑ 14,0 14,1 GORNES , J. SIMON; GUAL , JOANA ≪Avanc dels contexts arqueologics i de la cronologia absoluta de l'hipogeu XXI de Cales Coves≫. Mayurqa nº 31 , 2006, pag. 165-182.
  15. ↑ ROSSELLO BORDOY, G. (1966). Las navetas en Mallorca. Studi Sardi. Cagliari, pp. 2-66
  16. ↑ LULL, V., MICO, R., RIHUETE, C., & RISCH, R. (2001). La Prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueologico de Son Fornes (Montuiri, Mallorca). Edicion Fundacion Son Fornes, Barcelona.
  17. ↑ WALDREN, W. H. (1986): The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories. Oxford.
  18. ↑ MICO, R. (2005): Cronologia Absoluta y Periodizacion de la Prehistoria de las Islas Baleares. BAR International Series, 1373. Oxford.
  19. ↑ ROSSELLO, G. (1973): La cultura talayotica en Mallorca. Palma.
  20. ↑ PLANTALAMOR, LL. (1991): L'arquitectura prehistorica i protohistorica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Mao.
  21. ↑ SALVA, B.; HERNANDEZ-GASCH, J. (2007): Los espacios domesticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a la Talayotica, a M. C. BELARTE (coord.): L'espai domestic i l'organitzacio de la societat a la protohistoria de la Mediterrania occidental (1er mil·lenni aC): actes de la IV Reunio internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de marc de 2007), 299-322.
  22. ↑ ≪ Menorca, l'odissea ciclopia que vol ser patrimoni mundial ≫. Vilaweb, 03-10-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].
  23. ↑ [ enllac sense format ] http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Menorca_talaiotica&oldid=33333117 ≫