Mein Kampf

(de) Mein Kampf (ar) Kifah Hitler (zh) Wo de fen dou (da) Min kamp (nb) Min kamp (sv) Min kamp (en) My battle (fi) Taisteluni (nl) Mijn kamp (fr) Mon combat (hi) Mera sagharsh (it) La mia battaglia (ja) Waga toso (ko) Na ui tujaeng (mk) Mojata borba (mn) Minij te°mce°l (fa) Hatirat-i Hitlir (pt) Minha lutta (pl) Moja walka (ru) Moja bor'ba (sr) Moja borba (sl) Moj boj (es) Mi lucha (cs) M?j boj (tr) Kavgam (hu) Harcom
Tipus	obra literaria
Fitxa
Autor	Adolf Hitler
Llengua	alemany
Publicacio	Munic , Republica de Weimar , 1925
Creacio	1924 ↔ 1926
Editorial	Franz Eher Nachfolger (en)
Dades i xifres
Tema	nazisme , Adolf Hitler i antisemitisme
Genere	autobiografia , filosofia politica i pamflet
Lloc de la narracio	Alemanya
Representa l'entitat	Adolf Hitler
Serie
Zweites Buch (en) →
Altres
Identificador Library of Congress Classification	DD247.H5

Mein Kampf (en alemany 'La meva lluita') es un llibre escrit per Adolf Hitler , combinant elements autobiografics amb una exposicio de la ideologia politica del nacional socialisme . ^[1]

La redaccio de Mein Kampf [ modifica ]

El primer volum, anomenat Eine Abrechnung ('Una estimacio') va ser publicat el 28 de juliol del 1925 ; el segon volum Die nationalsozialistische Bewegung ('El moviment nacionalsocialista') va ser publicat el 1926 . ^[2] El titol original proposat per Hitler era Quatre anys i mig de lluita en contra de les mentides, estupidesa i covardia , pero el seu editor, Max Amann , va decidir que era massa complicat i el va escurcar a simplement Mein Kampf ('La meva lluita'). ^{[ cal citacio ]}

Hitler va dictar el contingut a Emil Maurice durant el seu empresonament a Landsberg , i despres del juliol del 1924 a Rudolf Hess , qui el va fer editar. ^[3] S'ha dit que el llibre es repetitiu i dificil de llegir, i com a resultat se'n va editar en una serie de diverses edicions durant els seguents vint anys. ^{[ cal citacio ]}

Continguts [ modifica ]

Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

El llibre perfila les idees principals que el regim alemany duria a terme durant la Segona Guerra Mundial . Especialment prominent es el violent antisemitisme de Hitler i els seus socis. Per exemple, donat que l' esperanto havia estat creat per l'oftalmoleg jueu Ludwik Lejzer Zamenhof , denuncia que aquesta llengua internacional era part d'un complot jueu i argumenta sobre la vella idea nacionalista alemanya del Drang nach Osten : la necessitat de guanyar Lebensraum ("espai vital") cap a l'est, especialment Russia .

Molt del material era distorsionat o fabricat per l'autor. Hitler emprava les tesis principals del "perill jueu", que parlava d'una presumpta conspiracio jueva per guanyar el lideratge mundial. Tanmateix explica molts detalls de la infantesa de Hitler i el proces en que es tornava cada cop mes antisemita i militarista , especialment durant els seus anys a Viena . En un primer capitol, explicava que veia jueus en els carrers de la ciutat i llavors es preguntava " Era allo un alemany? "

En termes de teories politiques, Hitler anuncia al Mein Kampf la seva adhesio a la creenca que els mals bessons del mon eren el comunisme i el judaisme , i manifestava que el seu proposit era erradicar-los tots dos de la terra. Tambe anuncia que Alemanya necessitava obtenir nou territori: Lebensraum . Aquest territori nou alimentaria el "desti historic" del poble alemany; aquesta meta explica per que Hitler envaeix Europa , tant per l'est com per l'oest, abans que llances el seu atac contra Russia.

Hitler es presentava a si mateix com l' Ubermensch , frequentment traduit com a 'superhome', terme que emprava Friedrich Nietzsche en els seus escrits, especialment en el llibre, Aixi parla Zaratustra . Hi ha el dubte de si Hitler havia llegit Nietzsche mes enlla que superficialment, ja que Nietzsche no fa us d'aquest terme amb el mateix significat: per a Nietzsche era un home que podria controlar els seus impulsos i canalitzar aquesta energia envers alguna cosa creativa.

El Mein Kampf especifica el punt de vista racista de Hitler dividint els humans en funcio de la seva ascendencia. Hitler assegurava que els alemanys " aris " amb cabell ros i ulls blaus eren al cim de la jerarquia (patro que no encaixava amb el d'ell mateix que tenia els cabells bruns), i assignava el fons jerarquic als jueus , els eslaus i els gitanos . Hitler arriba a dir que la gent dominada es beneficiaria de l'aprenentatge dels aris superiors. A mes a mes, afirmava que els jueus estaven conspirant per evitar que aquesta "raca mestra" aconseguis dominar el mon com era de justicia, diluint la seva puresa racial i cultural i convencent l'ari de viure en igualtat en lloc d'en la superioritat que li corresponia. Va descriure la batalla per a la dominacio del mon i la batalla racial, cultural i politica entre aris i jueus.

Popularitat abans de la Segona Guerra Mundial [ modifica ]

Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Abans de l'eleccio de Hitler el 1933 , el llibre es va vendre molt lentament; pero el 1933 va vendre 1,5 milions de copies d'un sol cop. Tot i que l' NSDAP (el Partit dels Treballadors Nacional Socialistes) reclamava que era un exit de vendes enorme, documents trobats posteriorment a la Segona Guerra Mundial han revelat que era fals. Alguns historiadors han especulat que una amplia lectura podria haver alertat de l'esdevenir de la historia pero nomes se'n va publicar una versio abreujada en angles poc abans de la Guerra. Tanmateix, l'editor en va extreure algunes de les declaracions antisemites i militaristes. La publicacio d'aquesta versio va provocar que Alan Cranston , periodista estatunidenc de la UPI a Alemanya i despres senador de California , publiques la seva propia edicio anotada, que creia que reflectia millor els continguts del llibre. El 1939 va ser demandat per Hitler per infraccio de copyright i un jutge de Connecticut va haver de pronunciar-se a favor del darrer. La versio de Cranston es va haver d'aturar despres d'haver-ne venut 500.000 copies.

Despres que Hitler arribes al poder, el llibre va guanyar enorme popularitat i virtualment esdevingue la biblia de qualsevol nazi. S'exigia que cada parella que s'unis en matrimoni en tingues la seva propia copia. Les vendes del Mein Kampf van fer guanyar milions a Hitler; tanmateix, una quantitat considerable dels que l'adquirien no el llegien, i molts el compraven per simplement mostrar la seva fidelitat a Hitler, guanyar posicio en el NSDAP i evitar problemes amb la Gestapo . Al final de la guerra s'havien distribuit a Alemanya aproximadament 10 milions de copies del llibre.

Sequela [ modifica ]

Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Despres que el partit perdes les eleccions el 1928 Hitler va creure que una rao n'era que el public no havia entes plenament les seves idees. Es va retirar a Munic per dictar la sequela del Mein Kampf , que centra en la politica exterior . El llibre mai no es va publicar, a causa del baix index de vendes del seu primer llibre, o be del fet que revelava massa aspectes dels seus plans. El llibre el va guardar segur el seu editor i no va ser descobert fins al 1958 .

Disponibilitat actual [ modifica ]

Fins al 31 de desembre del 2015 , data en que van expirar, els drets d'autor de Mein Kampf van ser propietat de l'estat de Baviera . ^[1] Aquest, en acord amb el Govern Federal d'Alemanya, no va permetre cap copia o impressio del llibre a Alemanya, tot i que posseir o comprar el llibre no fos il·legal. En expirar els drets, l'Institut d'Historia Contemporania de Munic en va publicar una edicio critica. ^[1]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mein Kampf