La medicina interna es una especialitat medica que es dedica a l'atencio integral de l'adult malalt, sobretot als problemes clinics de la majoria dels pacients que es troben ingressats en un hospital . ^[1] El Working Group on Political Issues in Internal Medicine in Europe defineix la medicina interna (2005) com la disciplina medica principal en l'assistencia dels adults amb una o mes malalties agudes o croniques complexes necessitades d'un tractament multisistemic i que aglutina l'accio d'altres especialitats de la Medicina. ^[2]

El metge especialista en medicina interna s'anomena de forma col·loquial internista . A Espanya , per a obtenir el titol de Metge Internista ha de formar-se, despres d'haver superat el MIR , durant cinc anys en un hospital acreditat pel Ministeri d'Educacio i Ciencia i el Ministeri de Sanitat i assolir els objectius docents generics ara com ara en vigencia, establerts al Programa de Medicina Interna ( BOE numero 33 de 7 de febrer de 2007 -pags. 5755-5759- i revisats en l'Ordre ministerial SCO 846/2008 publicada en el BOE del 29 de marc de 2008. ^[3]

Objectius de la medicina interna [ modifica ]

• Atencio en els aspectes clinics d'una forma integrada i completa, tots els problemes de salut dels pacients ingressats en un hospital, obtenint una informacio global del pacient.
• Guia el malalt en la seva complexa trajectoria pel sistema sanitari hospitalari, dirigint el protocol d'actuacio enfront de la seva malaltia i coordinant a la resta d'especialistes necessaris per a aconseguir un terapia adequada.
• Els metges internistes son els experts a qui recorren els metges d' atencio primaria i la resta d'especialistes per a l'atencio de malalts el diagnostic de la qual no es evident o es tracta d'un problema complex.
• Atendre els pacients amb les malalties mes habituals que ingressen a l'hospital.
• Coordinacio i assessorament respecte a les opinions relatives a la malaltia d'un pacient proporcionades per altres especialistes.
• Especial atencio al pacient afecte per diverses malalties i que pateix de diversos simptomes .

Historia de la medicina interna [ modifica ]

A finals del segle  xix va comencar a desenvolupar-se la medicina hospitalaria, molt unida a les cliniques universitaries, i va sorgir una nova orientacio en la medicina general, mes lligada a les ciencies basiques biomediques i a l'experimentacio, que va rebre el nom de Medicina Interna. L'internista ha sigut considerat, des de llavors, el clinic per excel·lencia, l'exemple del metge en qualsevol epoca historica. Dins d'aquest camp van quedar excloses les malalties quirurgiques , les obstetriques i les pediatriques , que, aixi mateix, van constituir altres especialitats. Aquestes, junt amb la Medicina Interna han sigut considerades, des d'aqueixa epoca, com a especialitats basiques.

La denominacio de Medicina Interna sembla que va tenir el seu origen en Alemanya , en 1880. En aqueix any, Adolf Strumpell (1853?1925) ^[4] va comencar a escriure el primer tractat de Malalties Internes ( Lehrbuch der speziellen Pathologie und Therapie der inneren Krankheiten : Tractat de Patologia i Terapeutica especials de les malalties internes, obra en dos volums publicada el 1883) i 2 anys mes tard, a Wiesbaden es va celebrar el I Congres de Medicina Interna. Es volia indicar un camp de la practica medica en que els conceptes es basaven en el nou coneixement que emergia en fisiologia , bacteriologia i patologia , aixi com l'exclusio dels metodes quirurgics en la terapeutica emprada. Aquest nou camp, tambe portava la connotacio d'una formacio academica i un entrenament, aixi com aquests metges podien fer de consultants d'altres especialistes. Es a dir la medicina interna, seria com la medicina que tracta malalties des de dins, des de l' interior del cos, generalment amb medicaments , en contraposicio amb la cirurgia que tracta les malalties des de fora, amb intervencions quirurgiques .

A partir de la segona meitat del segle  xx sorgeixen les especialitats mediques, branques de la medicina interna. Es pot caure en l'error que perjudica seriosament el pacient, que els especialistes no es responsabilitzen amb pacients que cauen fora de l'area de la seua particular competencia i cada vegada ha sigut mes frequent que a un mateix malalt l'estiguen atenent multiples especialistes, amb els mes diversos i, a vegades, contradictoris enfocaments.

Actualment a Espanya, les plantilles de metge internista son les mes grans de tot el sistema sanitari. Tanmateix, una gran part d'aquests treballen en serveis d'urgencies, guardies, i treballs d'internitat. D'aqui a 10 anys es preveu un recanvi generacional despres de la jubilacio d'un 15% d'aquests especialistes. Ni les diferents comunitats autonomiques, ni la societat espanyola ni la gran majoria d'internistes han sabut transmetre tant als pacients com a les administracions i gerencies el paper angular d'aquesta especialitat, essent des del seu naixement una especialitat en crisis, on els seus professionals representen l'ideal medic universal, humanista i cientific que tant necessita la societat. Altres paisos mes practics, amb els seus multiples defectes per altra banda, han sapigut reconeixer el paper fonamental de la medicina interna per a ser un professional de qualitat, en concret als EUA , on tots els especialistes han de passar 2 anys en un servei de Medicina Interna i posteriorment se superespecialitzen, restant encara aquell afany de perfeccio basada en l'estudi que tant inculca als serveis de medicina interna a tots els professionals.

El que es i no es la medicina interna [ modifica ]

• La medicina interna es el contrari de cirurgia.
• Es una especialitat estrictament hospitalaria . Els internistes ambulatoris, del centre de salut o d' atencio primaria son els metges de familia , abans anomenats metges generals o de capcalera.
• Un especialista en medicina interna o metge internista no es un metge intern. Els metges interns residents, a Espanya, son els metges que una vegada superada una carrera teorica general de sis anys, han de formar-se durant 3 a 5 anys per a aconseguir una especialitat medica o quirurgica.
• Un metge internista o simplement un internista no es el mateix que un intensivista o metge especialista en vigilancia intensiva, encara que aquest ultim hagi de tenir grans coneixements de medicina interna.

Altres especialitats cliniques [ modifica ]

• Al·lergologia
• Gastroenterologia
• Cardiologia
• Geriatria
• Hematologia
• Medicina intensiva
• Nefrologia
• Pneumologia
• Neurologia
• Oncologia
• Reumatologia

Vegeu tambe [ modifica ]

• Medicina intensiva

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Diz-Lois Martinez , Fernando; Montes Santiago , Julio. Historia breve de la medicina interna. A: La Medicina Interna como modelo de practica clinica (en castella). Sociedade Galega de Medicina Interna, 2008, pp: 25-42. ISBN 978-84-612-6100-0 [Consulta: 5 marc 2019].  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Medicina interna

• Societat Catalanobalear de Medicina Interna
• Societat Espanyola de Medicina Interna (castella)