Mazdak
,
Mazdaq
,
Masdak
fou el nom assignat a un cap religios revolucionari a la
Persia
sassanida
sota
Kobad I
(488-497 i 499-531). El nom voldria dir "legitimador" (en persa Maszak, Mizdak o Muzdak, mentre que el semita Mazdek equival a "dret") i es considera que Mazdak era mes el nom del moviment i dels seus membres, que el nom del seu cap.
El moviment fou fundat per Zaradusht (o Zardusht) fill de Khurragan,
mobadh
o gran
mobhad
(sacerdot zoroastria) de Fasa al Fars. Tot i la identitat de nom amb Zarazustra o
Zaratustra
(Zoroastre), fundador del
zoroastrisme
, no hi ha cap relacio. Inicialment els membres de la secta foren anomenats zaradushtakans.
Christensen identifica a Zaradusht amb un
maniqueu
de nom Bundos que sota
Dioclecia
al final del segle
iii
va apareixer per Roma sostenint opinions contraries a la resta de maniqueus i se'n va anar a Persia a difondre la seva doctrina on el seu grup fou anomenat "els de la religio justa" (
derist-denan
). Bundos seria un titol honorific que ve de
buyndk
, en persa mitja "venerable", i per tant considera que el mazdaquisme seria un moviment reformista maniqueu. Pero Klima els considera dos personatges diferents i Yarshater suposa que Zaradusht hauria viscut al segle
v
, ja que hauria coincidit amb el mil·lenari de Zoroastre calculat vers l'inici del segle
v
. Diversos estudiosos veuen en el moviment un origen zoroastria mes que maniqueu, si be sens dubte influit aviat pels
gnostics
acostant-lo en certa manera al maniqueisme. Entre les seves propostes hi ha "donar diners a qui en demana, donar una dona en matrimoni a qui demana dona, i a qui demana la saviesa, ensenyar-li les paraules santes", que provindrien del repartiment igualitari dels bens, les dones i coneixement esmentat a l'
Avesta
.
Ibn al-Nadim diu que la secta fou fundada per Mazdak al-Kadim (el Vell) i que els seus membres vivien en comunitat gaudint dels plaers de la vida, menjant i bevent en esperit d'igualtat, i compartint les dones i la familia, intentant sempre fer bones accions, sent hospitalaris i evitant vessar sang. Aquest Mazdak el Vell seria uns anys anterior a l'altra Mazdak, Mazdak el Jove, esmentat per Ibn al-Nadim, que apareix al temps de Kobad I com a cap de la secta; algunes fonts l'esmenten com a fill de Bamdah (el que aixeca el sol). Hauria estat un
mobhad
i Christensen l'identifica amb el bisbe maniqueu Indarazar
[a]
que segons
Joan Malales
fou mort pel rei de Persia el
527
, el nom del qual derivaria de
andarzgar
(mestre). Klima en canvi pensa que si Mazdak era un adjectiu epitet, Indarazar seria el seu nom verdader, pero com que Indarazar era maniqueu i generalment no s'accepta aquesta condicio en els mazdequites, no passa de ser una teoria. Al final del segle
v
, sota
Peroz I
(Firuz I 457-484) hi havia hagut una serie de desastres (sequera, fam de set anys i la greu derrota del
484
davant els
heftalites
) que van fer neixer un sentiment
apocaliptic
; els conflictes interns i externs delmaven la noblesa que perdia la seva posicio privilegiada; la perdua de poder de la noblesa interessava tant al poble com a la monarquia, i el rei s'hauria inclinat cap als zaradushtakans o mazdequites que el podien sostenir contra la noblesa. Les opinions sobre si els afavoria per conviccio o per interessos politics no esta resolta i potser totes dues coses van tenir la seva importancia.
Mazdak predicava gaudir de les coses materials amb moderacio i en un ordre social i economic pacific, igualitari i no competitiu. Els seus seguidors eren anomenats "els adeptes de la justicia" (
al-Adiyya
) i son comparats als gnostics
carpocracians
adeptes a la justicia social. Segons la doctrina de Mazdak, Deu havia posat a la terra els mitjans per viure tothom (
arzak
) i s'havien de repartir de manera igualitaria, i els homes havien actuat injustament quan el repartiment no fou igualitari i el fort va dominar al feble. Els cinc gran pecats eren: l'enveja, la colera, la venjanca, l'ambicio i l'avidesa. El repartiment de les dones no s'ha d'entendre en forma de promiscuitat sexual, sino en el sentit que tothom es podia casar amb una dona fora de la seva classe social, i potser venia marcat per la necessitat de repoblar el pais delmat d'homes per les guerres i les fams; si les dones nobles no es podien tornar a casar per manca de nobles, no es podia augmentar la poblacio. Tambe la terra havia de ser repartida a petits propietaris individuals per restaurar l'agricultura despres de les fams. La situacio devia ser dificil de controlar i alguns graners a diversos llocs de Persia foren saquejats pels partidaris del repartiment (vers 494 i 495). Si
Kobad I
seguia donant suport a aquests reformes la noblesa perdria les seves dones i les seves terres, aixi que van deposar Kobad I (
497
) i van posar al tron el seu germa
Zamasp
(497-499). Si hi va seguir una autentica revolta dels camperols (o mes aviat revoltes locals multiples) com "
jacqueries
" o una
bagaudes
, es objecte de diverses teories, pero sembla clar que fou el moment de major revolta al pais.
Kobad I es va refugiar amb els
heftalites
amb l'ajut dels quals va poder recuperar el tron el
499
. La dels mazdaquites va retornar al govern i el
513
Kobad I
en va adoptar la doctrina.
[1]
Aquest periode es descrit sovint com una fase de lluita de classes i conflictes socials. Sembla que els adeptes al mazdequisme eren "gent del poble" (
al-Tabari
) o pobres/plebs (
al-Thaalibi
), pero se sap que hi havia nobles que eren mazdequites com Siyavash, comandant de l'exercit, o el fill gran del rei, Kabus (Kawus) governador del
Tabaristan
com a
Padhashkwar Shah
. El rei va provar de convertir els no zoroastrians com els armenis o el rei arab d'
al-Hira
al-Mundhir (III) ibn Imri-l-Qays
(514-554). Aquest va refusar i fou enderrocat per
al-Harith ibn Amr al-Kindi
(523-527) que no era
lakhmida
, sino
kinda
, al qual va intentar fer difondre les idees mazdequistes al
Nedjd
i
Hedjaz
, i fou adoptada la religio per algun clan de la Meca on va subsistir fins al temps de
Mahoma
(anomenats
zanadika
). Tambe es va pressionar als jueus i es possible que aquestos s'haguessin revoltat sota el seu exiliarca Mar Zutra i s'haurien fet independents per un temps a Mahoza prop de
Ctesifont
els primers anys del segle
vi
, si be aquests fets tenen altres interpretacions i fins i tot son jutjats poc versemblants.
Els mazdequites donaven suport per la successio al tron al princep Kabus, i l'altre fill Cosroes (despres
Cosroes I el Just
) es va aliar al clergat
zoroastria
. Mazdak va anar amb els seus a la capital, es diu que cridat a una discussio religiosa, o per proclamar Kabus. Kobad es va veure pressionat per la forca que encara conservaven els grans i el clergat zoroastria; segons la tradicio Cosroes va convencer el seu pare de la falsedat de les seves doctrines, pero mes probablement va haver de cedir per no perdre el poder; Cosroes va fer matar Mazdak amb milers de partidaris (
528
o inicis del
529
). Quan Cosroes I va succeir al seu pare el
531
es va iniciar una segona persecucio dels mazdequites; la secta fou destruida i els seus llibres cremats. Les classes foren restaurades. Cosroes I va confiscar els bens dels caps mazdaquites i els va donar als pobres, i els que havien agafat bens per la forca foren executats i les propietats retornades als seus antics propietaris; els que havien damnat bens van haver de pagar multes o els danys. Els infants de classe disputada serien de la familia amb la qual vivien i les dones agafades per comuns haurien de rebre una dot satisfactoria per la seva familia i llavors podria restar com la seva muller pero si no es podia pagar el dot hauria de tornar amb el seu antic marit si en tenia o amb la seva familia. Els fills de families nobles que havien quedat sense ancestres foren agafats a carrec del mateix rei; a les noies els va donar dots i els va buscar marits nobles, i als nois els va trobar esposes nobles.
Els mazdaquites que van sobreviure van haver de fugir a l'
Asia central
fora de l'imperi i hi va haver un centre a la regio de
Rayy
, regio sobre la qual els sassanides no tenien autoritat almenys plenament. Grups de neomazdaquites s'esmenten per tot l'Iran al segle VII a l'inici de l'Islam, anomenats
mazdakiya
a Rayy i
Hamadan
, i tambe
muhammira
(vestits de roig) a
Gurgan
, i
mubayyida
(vestits de blanc) a l'Asia central. Al segle
ix
es van fraccionar en diverses sectes designades pel nom dels seus respectius caps i en aquest temps era una doctrina dualista basada en la diferencia entre la Llum (que actuava intencionadament) i la Tenebra (que actuava a l'atzar). Les principals sectes neomazdaquites foren els
Abu Muslimiyya
, els
sunbadhiyya
, els
mukannaiyya
(al
Khurasan
) i sobretot els
khurramiyya
(a l'
Azerbaidjan
). D'aquests darrers va sorgir la subsecta Kudhakiyya.
Els mazdaquites van subsistir a l'Asia central fins a l'inici del segle
xii
a
Xahrisabz
,
Nakhshab
i rodalia de
Bukhara
. A l'Iran vivien entre
Hamadan
i
Zandjan
i se'ls esmenta fins al temps dels
il-kans
, pero una derivacio, els
Maraghiyya
, que Mustawfi esmenta al
Rudbar
de
Qazvin
al segle
xiv
, van subsistir en set pobles on foren constatats al segle
xx
.
- ↑
Teofanes l'esmenta com Indazaros
- ↑
Frye
, Richard Nelson.
The History of Ancient Iran
(en angles). Vol.3. Beck'sche Verlangbuchhandlung, 1984, p. 323.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Divinitats
| | |
|---|
| Culte
| |
|---|
| Texts
| |
|---|
| Historia i cultura
| |
|---|