Max Reger

Biografia
Naixement	(de) Johann Baptist Joseph Maximilian Reger 19 marc 1873 Brand
Mort	11 maig 1916 (43 anys) Leipzig
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Waldfriedhof de Munic
Dades personals
Altres noms	Max Reger
Activitat
Ocupacio	compositor , professor d'universitat , organista , musicoleg , director d'orquestra , pianista , pedagog musical
Ocupador	Universitat de Munic Conservatori de Leipzig
Genere	Musica classica
Professors	Hugo Riemann i Albert Fuchs
Alumnes	Dezs? Antalffy-Zsiross , Sandor Jemnitz , Mansi Barberis , Othmar Schoeck , Erwin Schulhoff , Hermann Keller , Aarre Merikanto , Yuliya Veysberg , Eleni Lambiri i Cesare Nordio
Instrument	Orgue , piano i orgue
Obra
Obres destacables (1915) Requiem
Familia
Parents	Johann Baptist Ulrich ( nebot )

Johann Baptist Joseph Maximilian Reger ( Brand , 19 de marc de 1873 - Leipzig , 11 de maig de 1916 ) va ser un compositor , organista , pianista i professor alemany . Va treballar com a concertista de piano, director musical a l'? Esglesia de la Universitat de Leipzig , professor al Conservatori Reial de Leipzig i director musical a la cort del duc Jordi II de Saxonia-Meiningen .

Reger va compondre principalment Lieder , musica de cambra, musica coral i obres per a piano i orgue. Posteriorment, es va dedicar a composicions orquestrals, com les populars Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart (1914), i a obres per a cor i orquestra com Gesang der Verklarten (1903), Der 100. Psalm (1909), Der Einsiedler i el Hebbel Requiem (tots dos de 1915).

Biografia [ modifica ]

Nascut a Brand, Baviera, Reger va ser el primer fill de Josef Reger, un professor d'escola i music aficionat, i de Katharina Philomena. La devota familia catolica es va traslladar a Weiden el 1874. Max tenia nomes una germana, l'Emma, despres que altres tres germans van morir a la infancia. Quan va fer cinc anys, Reger va aprendre orgue, violi i violoncel del seu pare i piano de la seva mare. ^{[1] [2]} De 1884 a 1889, Reger va prendre classes de piano i orgue d'Adalbert Lindner, un dels alumnes del seu pare. Durant aquest temps, va actuar amb frequencia com a organista substitut de Lindner a l'esglesia parroquial de la ciutat. ^[1] El 1886, Reger va entrar a l'Escola Preparatoria Reial segons els desitjos dels seus pares per preparar-se per a una professio docent.

El 1888, Reger va ser convidat pel seu oncle Johann Baptist Ulrich a visitar el Festival de Bayreuth , on va escoltar les operes de Richard Wagner Die Meistersinger von Nurnberg i Parsifal . Aixo va deixar una profunda impressio i va fer que Reger decidis seguir una carrera musical. A finals d'estiu d'aquell any, Reger va escriure la seva primera composicio important, l'Obertura en si menor, una obra inedita per a orquestra de 120 pagines. Lindner va enviar la partitura a Hugo Riemann, que va respondre positivament pero el va advertir de la influencia de Wagner i d'escriure melodies en comptes de motius. ^{[1] [3]} Reger va acabar l'escola preparatoria el juny de 1889. Tambe aquell any, va compondre un Scherzo per a quartet de corda i flauta en sol menor, un quartet de corda de tres moviments en re menor i un Largo per a violi i piano. A peticio del seu pare, va enviar aquestes dues ultimes obres al compositor Josef Rheinberger , professor a la Universitat de Musica i Arts Esceniques de Munic, que va reconeixer el seu talent. Reger finalment va buscar una carrera musical malgrat les preocupacions del seu pare. ^{[1] [4]}

El 1890, Reger va comencar a estudiar teoria musical amb Riemann a Sondershausen , despres piano i teoria a Wiesbaden . ^[5] Les primeres composicions a les quals va assignar numeros d'opus van ser la musica de cambra i el Lieder . Com a pianista concertista, va compondre obres tant per a piano com per a orgue. ^[5] La seva primera obra per a cor i piano a la qual va assignar un numero d'opus va ser Drei Chore (1892).

Reger va tornar a casa dels seus pares a Weiden a causa d'una malaltia el 1898, on va compondre la seva primera obra per a cor i orquestra, Hymne an den Gesang (Himne al cant), op. 21. ^[5] A partir de 1899, va cortejar Elsa von   Bercken que al principi el va rebutjar. ^[6] Va compondre moltes cancons, incloent-hi els poemes d'amor Sechs Lieder , op. 35. ^[7] Reger es va traslladar a Munic el setembre de 1901, on va obtenir ofertes de concerts i on va comencar el seu rapid ascens a la fama. Durant la seva primera temporada a Munic, Reger va participar en deu concerts com a organista, pianista de cambra i acompanyant. Els ingressos d'editorials, concerts i ensenyaments particulars li van permetre casar-se l'any 1902. Com que la seva dona Elsa era una protestant divorciada , va ser excomunicat per l'Esglesia catolica. Va continuar component sense interrupcions, per exemple Gesang der Verklarten , op. 71. ^[5]

El 1907, Reger va ser nomenat director musical de l'? Esglesia de la Universitat de Leipzig , carrec que va ocupar fins al 1908, i professor al Conservatori Reial de Leipzig . ^{[5] [8]} El 1908 va comencar a compondre Der 100. Psalm (El Salm 100), op. 106, una adaptacio del Salm 100 per a cor mixt i orquestra, per al 350e aniversari de la Universitat de Jena . La part I es va estrenar el 31 de juliol d'aquell any. Reger va completar la composicio el 1909, estrenada el 1910 simultaniament a Chemnitz i Breslau . ^[9]

El 1911 Reger va ser nomenat Hofkapellmeister (director musical) a la cort del duc Jordi II de Saxonia-Meiningen , fent-se tambe carrec de la musica al Teatre de la Cort de Meiningen. Va continuar amb la seva classe magistral al conservatori de Leipzig. ^[5] El 1913 va compondre quatre poemes simfonics sobre pintures d'? Arnold Bocklin ( Vier Tongedichte nach Arnold Bocklin ), incloent-hi Die Toteninsel ( L'illa dels morts ), com a op. 128.

Va renunciar al carrec a la cort el 1914 per motius de salut. En resposta a la Primera Guerra Mundial , ja el 1914 planejava compondre una obra coral en commemoracio dels que van perdre la vida a la guerra. Va comencar a musicar el Requiem en llati, pero va abandonar l'obra com a fragment. ^[5] Va compondre vuit motets com el Acht geistliche Gesange fur gemischten Chor (Vuit cancons sagrades, op. 138), encarnant "una nova senzillesa". ^[10] L'any 1915 es va traslladar a Jena , on es va desplacar un cop per setmana per ensenyar a Leipzig. A Jena va compondre el Requiem Hebbel per a solista, cor i orquestra. ^[5]

Reger va morir d'un atac de cor mentre s'allotjava en un hotel de Leipzig l'11 de maig de 1916. ^{[5] [8]} Les proves d' Acht geistliche Gesange , incloent <i>Der Mensch lebt und bestehet nur eine kleine Zeit</i>, es van trobar al costat del seu llit. ^{[11] [12]} Sis anys despres de la mort de Reger, la seva urna funeraria va ser traslladada de casa seva a Jena a un cementiri de Weimar. El 1930, per voluntat de la vidua de Reger, Elsa, les seves restes van ser traslladades a una tomba d'honor a Munic Waldfriedhof.

Reger tambe havia estat actiu internacionalment com a director i pianista. Entre els seus alumnes hi havia Joseph Haas , Sandor Jemnitz , Jaroslav Kvapil, Ruben Liljefors , Aarre Merikanto, Sofie Rohnstock, George Szell i Cristofor Taltabull . Era el cosi de Hans von Koessler .

Un romantic culte [ modifica ]

Malgrat ser d'una generacio posterior, Reger resta estretament relacionat amb el post-romanticisme alemany de Wagner , Brahms i Wolff , en primer lloc per tenir un comu amb ells la < presa de consciencia cultural del que estaven mancats els primers romantics >, i a mes per l'assidua familiaritat amb les experiencies classiques previes, que li permetien compaginar la seva veneracio per Beethoven amb la seva aspiracio a l'ideal bachia . En aquest aspecte, Reger, ja des dels seus primers assajos artistics, sembla posar---se al costat de Busoni , per una especie de desconfianca vers el romanticisme tarda i per la inexcusable crida del classicisme. Pero, en tot cas, l'atraccio del passat, la fascinacio del < retorn > a l'antic, eren factors fonamentals de la ideologia romantica; nomes que, en Max Reger, aquesta nostalgia no tenia el caracter d'esteticisme fugac, sino que era una accio deliberada i una adhesio sistematica.

Si be es molt discutible la definicio de < Bach del seu temps > que d'ell en feren diversos contemporanis, malgrat la seva mestria polifonica (la seva copiosa produccio organistica, efectivament, posa de manifest el conflicte, gens amagat per cert, entre el classicisme normatiu i les efusions post-romantiques, mes modernes), no es menys significativa, i li fa afi amb Busoni, la seva propia asseveracio:

Volia dir que, amb arreglo a la seva doctrina, era fonamentalment un restaurador dels dos generes predilectes de Bach, la variacio i la fuga, que apareixen amb molta frequencia, no tan sols en la seva produccio organistica, sino tambe en la de cambra i orquestral.

Ho demostren diverses obres pianistiques, com els Sis Preludis i Fugues op. 99, les Variacions i fuga sobre un tema de Bach op. 81 (1904) i de Telemann op. 134 (1914), o les que va compondre per a dos pianos sobre un tema de Beethoven op. 86 (1904) i sobre un tema de Mozart op. 132 (1914), aquestes dues ultimes transcrites per a orquestra, amb el qual formen un triptic amb les monumentals sobre un tema de Hiller op. 100 (1907). Molts mes abundants son les obres d'aquest tipus destinades a l'orgue: diverses Fantasies sobre corals antics (op. 27. 30. 40, 52) o sobre temes propis (op. 29. 773, 135), les Suites op. 16 i 92, les dues Sonates op. 33 i 60, els Preludis i fugues op. 56, els Choralvorspiele op. 79 i 135, i unes quantes mes de diverses series de Pieces (op. 7. 47. 59. 65. 69. 80. 129 i 145), aixi com la Fantasia simfonica i fuga op. 57 i la Introduccio, passacalle i fuga op. 127.

Reger, la seva obra o el testimoni d'una crisi entre dos mons [ modifica ]

Es una produccio gegantina, composta entre 1892 i 1916, que evidencia el xoc, que arriba a cobrar caracters dramatics, entre dos impulsos complementaris i sincers de Reger, aixo es, l'ideal classic i les modernes tensions del post-romanticisme, sense excloure una consciencia clara d'una crisi que fa el seu llenguatge abstrus, molest i problematic. En ell, l'arquetipus resta sotmes a un tractament rapsodic i, a mes, contradictori, a una serie de divagacions continues que s'insereixen a intervals en un discurs excessivament psicologista, per a tornar a projectar-se amb empentes classicistes, resultat de tot el qual es una fragmentacio que presenta similituds amb l'aforisme expressionista, canviant i com armat a base de peces. Aquestes consideracions vers la musica organistica de Reger permeten, per extensio, descobrir els seus elements renovadors en altres branques de la seva creacio, que es mantenen aliens als llocs comuns de l'habilitat contrapuntistica i de l'academicisme petri.

Aixi, per exemple, en la seva produccio de cambra (el Sextet per a corda op. 118, dos Quintets per a piano i un amb clarinet, els sis Quartets per a corda i els dos amb piano, els 6 Trios , les 7 Sonates per a violi, les 4 per a violoncel, les 3 per a clarinet i piano, les 11 Sonates per a violi sol i les dues series de 3 Suites per a viola i per a violoncel sols, a banda de la seva estructura solida i diamantina, s'accentua el seu fragmentarisme; juntament amb certes gesticulacions ampul·loses hi bat l'anhel d'expressar una confessio insinuant i recollida, accentuada pels arcaismes, entre ells, el rerefons modal que envaeix sovint l'espes cromatisme de tota la musica regeriana. Malgrat que rigoros i docte, Reger es, per tant, un compositor inquiet i complexa, aixo ultim per haver estat capac de preveure agosaradament el futur. Quan el seu mestre Riemann afirmava que la grandesa del seu admirat Brahms es devia precisament al seu respecte per les tradicions classiques, Reger el refutava energicament, arguint que aquesta grandesa no es basava en l'historicisme (concepte que lligava perfectament amb el taranna erudit de Riemann), sino en l'originalitat i la novetat del seu art, concloent acaloradament:

La realitat es que Reger (com, per altra part, Strauss despres de la seva Elektra ), entre altres coses per la seva funcio de "Kapellmeister" a Meiningen, i precisament per aixo, marxava vers la dreta, responent a la crida de Busoni en favor d'un < Nou Classicisme >, potser pel desig de recorrer, advertint dintre seu els simptomes d'un romanticisme burges, a les ensenyances classiques com antidot, com una ancora de salvacio contra cert decadentisme de Strauss i Mahler , que advertia com perill i com a traicio de les mes autentiques tradicions germaniques.

Un mestre en harmonia [ modifica ]

La clau d'aquesta dicotomia artistica, aparentment irreductible es troba en una complexa elaboracio harmonica de Reger; hi ha casos en els quals, encara que la musica continui lligada al llenguatge tonal, l'harmonia continuament inestable introdueix un cromatisme sinuos i incessant en el teixit polifonic, el resultat del qual es el fluir inesgotable de modulacions i enharmonies. Cada pagina resulta aixi recarregada, cada melodia es retorca i esquinca, cada harmonia es desestabilitza per l'hipertrofia de la modulacio, degut, entre altres coses, en emprar els modalismes antics que s'entremeten per posar en dubte els fonaments mateixos de la tonalitat, encara que sigui en una direccio totalment distinta de la de Schonberg (music al qual Alban Berg assimilava a Reger per la estructura asimetrica del discurs musical, comparable a la prosa del discurs parlat). Aixi resultaven unes intuicions atonals i politonals que anticipen l'idioma d'Hindemith i el radicalisme de certes corrents de principis del segle  xx . Per tots aquests caracters, la musica de Reger tingue fama de revolucionaria, abstracta i cerebral, adjectiu aquest ultim pertinent si es te en compte que molts dels seus moments mes elevats es troben en les obres en que es recolza en experiencies anteriors, aixo es, on varia temes aliens i improvisa amb ells, com en les Variacions i fuga sobre un tema de Hiller , en les sobre un tema de Mozart o en les pianistiques sobre temes de Beethoven i de Telemann , o be en la monumental Fantasia i fuga sobre el nom de B.A.C.H. op. 46 (1900), per a orgue.

Pero hi ha molta bellesa quan Reger torna saviament a una antiga practica; per exemple, quan compon, a mes de Sonates i Suites per a violin, viola o violoncel solos, algunes obres < im alten Stil > (a l'estil antic), com la Suite op. 93 per a violi i piano i el Concert a l'estil antic op. 123 (1912), inspirat segons declaracio propia, en la forma barroca del concerto grosso ; o be en la serenata op. 95 (1906), que tant fortament impressiona al jove Prokofiev , i en la Suite romantica op. 125 (1912), ambdues per a orquestra; o en altres casos en els quals desplega tota la seva saviesa polifonic, en el seu variat repertori de cambra, sent de recordar la doble fuga del final del cinque Quartet per a corda en Mi bemoll, op. 109 (1909), les variacions del moviment central del Trio per a cordes en Re menor op. 141 (1915), o les del final de la sisena Sonata per a violi en Mi menor op. 122 (1911), o les del Quintet per a clarinet i corda en La major op. 146 (1915/16). En aquesta ultima pagina sembla simbolitzar-se el comiat de Reger de la vida i de l'art, amb un genere musical tant favorable pels processos d'evolucio i per les analisis profundes de les essencies tematiques.

Un romantic destructor de la seva epoca [ modifica ]

No es veritat que en la produccio de Reger el romanticisme s'extingeix en la musica absoluta . Per exemple, en el nodrit inventari per a obres per a piano, les Aquarellen op. 25 (1898), les Peces fantastiques op. 26, les Peces caracteristiques op. 32, els sis Intermezzi op. 45 (1900), les Silhouetten op. 53, les Humoristiques op. 20, les Burlesques i les Peces pintoresques per a piano a quatre mans (1899-1901), pero sobre tot les quatre series Aus meinem Tagebuch op. 84 (1904-1912) i els ultims Traume am Kamin op. 143 (1915), evoquen accents romantics que van des de la tradicio intimista de Schumann, Chopin i Brahms fins als aspectes menors de genere costumista, i fins i tot de salo (per exemple, la improvisacio vers Al bell Danubi blau de Strauss ), i son bessones amb els aforismes neoclassics de les quatre Sonatines op. 89 (1905-1908).

En totes aquestes obres breus s'acata amb devocio la missio del crepusclelarisme , que resulta evident per la continua modulacio de tons i de temes. ara tendres i ironics, ara populatxers o dramatics, com impulsats per sotracs sentimentals sobtats i imprevisibles. En aquestes composicions, com en la igualment copiosa produccio vocal (mes de 200 peces, entre elles diverses series de Geistliche Lieder ) i coral. (16 Tantum ergo , 16 Marienlieder , Motets i Cors a capella ), l'< homo faber >, el fort restaurador de la tradicio germanica, cedeix a accents crepusculars i populars, en els quals el lirisme de la millor linia alemanya es mescla amb clares entonacions folkloriques. En canvi, en les obres orquestrals i simfonic-corals, el centre de la seva inspiracio es l'enfrontament, inquiet i fecund, entre l'antic i el modern. Les obres corals (el Salm C; Die Nonen; Der Einsiedler de Eichendorff , el Requiem de F. Hebbel i, sobre tot, l'extensa cantata An die Hoffnung op. 124, amb text d' F. Holderlin son fidels a la tradicio que es forja entre F. Schubert i J. Brahms , orientant-se envers la densitat expressiva de G. Mahler .

Per altra banda, en les obres orquestrals alterna la vitalitat del modul classic (en la Sinfonietta en La menor op. 90, la Serenata en Sol op. 95, les Variacions sobre un tema de Hiller i de Mozart , la Suite romantica op. 125 i el barroquitzant Konzert im alten Stil op. 123) amb les remores post-romantiques (en els dos imponents Concerts per a violi i per a piano i orquestra, op. 101 i 114), no exemptes de diverses temptacions i saludables suggeriments programatics i descriptius, a mig cami entre els lluminosos plantejaments impressionistes i les obscures ambientacions expressionistes. Exemples d'aixo ultim son, per una banda, la Lustpielouverture op. 120 i la deliciosa Ballettsuite op. 108 i els quatre vivacos Tondichtungen nach Bocklin op. 128 (1913), poemes inspirats en quadres del pintor suis, artista que congeniava de manera especial amb Reger, pel seu clima classic entes amb arreglo a unes solucions abstractes, com s'adverteixen en la seva celebre pintura L'illa dels morts , que tambe inspira una obra a Reger. En aquestes ultimes composicions simfoniques en les quals Reger fa les incursions mes inquietes i fructiferes del mon musical del seu temps, demostrant ser un dels destructors mes subtils de l'epoca, en la qual els distints ecos i prestecs passaven a convertir-se en neologismes. ^[13]

Obra [ modifica ]

Durant una vida creativa de poc mes de 20 anys, Reger va produir una gran quantitat d'obres en tots el generes (amb l'excepcio de l'opera), quasi sempre emprant formes abstractes, encara que molt poques d'elles son conegudes avui dia. Moltes de les seues obres son en forma de fuga o variacions , incloent-hi la que probablement es la seua obra mes popular Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart (basada en el tema inicial de la Sonata per a piano, K. 331 de Wolfgang Amadeus Mozart . Tambe va deixar una gran quantitat d'obres per a orgue , incloent-hi la Fantasia i fuga sobre BACH (aquesta peca, basada en el Motiu BACH es considera una de les mes dificils del repertori de l'instrument). Va sentir-se particularment atret per la forma fugada durant tota la seua vida, fins i tot declarant: "Altres componen Fugues - Jo visc en elles .

Va ser un ferm abanderat de la musica absoluta i es veia a si mateix com a part de la tradicio musical de Ludwig van Beethoven i Johannes Brahms . La seua obra combina sovint les estructures classiques d'aquests compositors amb les harmonies esteses de Franz Liszt i Richard Wagner i el complex contrapunt de Johann Sebastian Bach . La seua musica per a orgue, tambe influida per Liszt, es filla d'aquesta tradicio. De les seues obres orquestrals, les ricament elaborades Variacions Hiller i les Variacions Mozart son les mes recordades; de la musica de cambra els lleugerament texturats trios s'han fet un lloc en el repertori, junt amb algunes obres per a instruments de corda sols. Les seues darreres obres per a piano o dos pianos el situen com a successor de Brahms en la tradicio musical germanica. Va percacar, de manera intensiva i fins als limits, el desenvolupament continu bramhsia i la seua modulacio , sovint emprant, com Brahms, el contrapunt de Bach: l'us de les formes fugades, les variacions i l'energia i complexitat del desenvolupament tematic.

No es pot dir que les seues obres foren revolucionaries, ja que poden ser considerades com una consequencia del desenvolupament de les formes classiques, com la fuga i el baix continu . La influencia d'aquest darrer pot escoltar-se en les obres de cambra que son profundament reflexives i originals.

Llista d'alumnes [ modifica ]

Obres [ modifica ]

Llista d'Opus [ modifica ]

• Sonata per a violi no. 1 , re menor, op. 1 (1890)
• Trio amb piano no. 1 per a violi, viola i piano , si menor, op. 2 (1891)
• Sonata per a violi no. 2 , re major, op. 3 (1891)
• Sis Cancons , op. 4 (1891)
  • No. 1 "Gebet" (Hebbel)
  • No. 2 "Widmung" (Ruckert)
  • No. 3 "Winterahnung" (Ruckert)
  • No. 4 "Im April" (Geibel)
  • No. 5 "Der zerissne Grabkranz" (anonim)
  • No. 6 "Bitte" (anonim)
• Sonata per a violoncel no. 1 , fa menor, op. 5 (1892)
• Tres cancons per a cor i piano , op. 6 (1892)
  • No. 1 "Trost" (Muller)
  • No. 2 "Zur Nacht" (Engel)
  • No. 3 "Abendlied" ( Lenau )
• Tres peces per a orgue , op. 7 (1892)
  • No. 1 Preludi i Fuga, re major
  • No. 2 Fantasia sobre el 'Te Deum laudamus
  • No. 3 Fuga, re menor
• Cinc Cancons , op. 8 (1892)
  • No. 1 "Waldlied" (Uhli)
  • No. 2 "Tranen in Auge" (v. Wildenbruch)
  • No. 3 "Der Kornblumenstrauss" (v. Wildenbruch)
  • No. 4 "Scherz" (v. Chamisso)
  • No. 5 "Bauernregel" (Uhli)
• Dotze Valsos- Capritx per a piano a quatre mans , op. 9 (1892)
  • No. 1 Allegro
  • No. 2 Presto
  • No. 3 Andante (con passione)
  • No. 4 Lento impetuoso
  • No. 5 Allegro moderato (quasi Andantino)
  • No. 6 Prestissimo
  • No. 7 Moderato
  • No. 8 Allegro non tanto
  • No. 9 Andantino
  • No. 10 Vivace
  • No. 11 Allegro scherzio
  • No. 12 Allegro impetuoso
• Vint danses alemanyes per a piano a 4 mans , op. 10 (1892)
  • No. 1 Allegretto re major
  • No. 2 sol menor
  • No. 3 Innocente la major
  • No. 4 re menor
  • No. 5 Con anima ed scherzio mi major
  • No. 6 Allegro Do sostingut menor
  • No. 7 Cantabile La bemoll major
  • No. 8 Appassionato fa menor
  • No. 9 Allegretto Si bemoll major
  • No. 10 Grazioso Andantino re major
  • No. 11 Impetuoso mi major
  • No. 12 Allegretto la major
  • No. 13 Andantino, ma non troppo si menor
  • No. 14 Innocente fa major
  • No. 15 Scherzio sol menor
  • No. 16 Appassionato (non allegro) fa menor
  • No. 17 Andantino La bemoll major
  • No. 18 Presto Do sostingut menor
  • No. 19 Giocoso si major
  • No. 20 Con Bravura mi major
• Set Valsos per a piano , op. 11 (1893)
  • No. 1 Allegro ma non troppo la major
  • No. 2 Semplice Do sostingut menor
  • No. 3 Moderato re major
  • No. 4 Grazioso La bemoll major
  • No. 5 Commodo mi major
  • No. 6 Melancolique (Lento) Fa sostingut menor
  • No. 7 Allegro vivace la major
• Cinc Cancons , op. 12 (1893)
  • No. 1 "Friedhofgesang" (Kleinschmidt)
  • No. 2 "Das arme Vogelein" (v. Gilm)
  • No. 3 "Wenn ich's nur wusst" (Ehlen)
  • No. 4 "Gruss" (Michaeli)
  • No. 5 "Um dich" (Kurz)
• Lose Blatter per a piano , op. 13 (1894)
  • No. 1 Petite Romance (andante) fa menor
  • No. 2 Valsette (Allegretto grazioso) La bemoll major
  • No. 3 Scherzoso (Vivace) Si bemoll major
  • No. 4 Moment Musical (Andantino) La bemoll major
  • No. 5 Petite Caprice (Allegretto) Si bemoll menor
  • No. 6 Prelude et Fuga (Andantino (semplice) - Allegretto) fa major
  • No. 7 Sarabie (Grave) re menor
  • No. 8 ? - ? (Largo) si menor
  • No. 9 Danse des Paysans (Commodo) la major
  • No. 10 Chant sans Paroles mi major
  • No. 11 Appassionato (Vivace) Do sostingut menor
  • No. 12 Choral (andante) re major
  • No. 13 Marcia Funebre do menor (arranjada per a orquestra per Lothar Windsperger)
  • No. 14 A la Hongroise (Allegro) fa menor
• Cinc Duets per a Soprano, viola i piano , op. 14 (1894)
  • No. 1 "Nachts" (v. Eichendorff)
  • No. 2 "Abendlied (v. Goethe)"
  • No. 3 "Sommernacht" (Saul)
  • No. 4 "Gab's ein einzig Brunnelein (de la Toscana)"
  • No. 5 "O frage nicht" (Nawrocki)
• "Ich stehe hoch uber'm See" per a baix i piano (Frau v. Lieven) , op. 14b (1894)
• Deu cancons ver a mitja veu i piano , op. 15 (1894)
  • No. 1 "Gluck" (v. Rohrscheidt)
  • No. 2 "Das Blatt im Buche" (Grun)
  • No. 3 "Nelken" (Storm)
  • No. 4 "Traum" (v. Eichendorff)
  • No. 5 "Das Madchen spricht" (Prutz)
  • No. 6 "Scheiden" (Saul)
  • No. 7 "Der Schelm" (R...)
  • No. 8 "Leichtsinniger Rat" (Saul)
  • No. 9 "Verlassen hab ich mein Lieb" (Engel)
  • No. 10 "Trost" (Falke)
• Suite per a orgue no. 1 , mi menor, op. 16 (1894-1895)
  • No. 1 Introduccio (Grave) i Fuga (Allegro ma non tanto)
  • No. 2 Adagio assai
  • No. 3 Intermezzo (Un poco Allegro, ma non troppo) i Trio (Andantino)
  • No. 4 Passacaglia (andante)
• Aus der Jugendzeit per a piano , op. 17 (1895)
  • No. 1 Frohsinn (Allegretto) la major
  • No. 2 Hasche mich! (Grazioso) do major
  • No. 3 Ein Spielchen! (Andantino) fa major
  • No. 4 Das tote Voglein (andante espressivo) mi menor
  • No. 5 Uber Stock und Stein (Presto) re menor
  • No. 6 Was die Grossmutter erzahlt (andante espressivo) sol major
  • No. 7 Ein Tanzchen (Allegro) sol menor
  • No. 8 Bange Frage (andante) la menor
  • No. 9 Weihnachtstraum (Andantino) la major (Fantasia sobre Nit de Pau)
  • No. 10 Grosses Fest (Allegro a la marcia) Si bemoll major
  • No. 11 Abendgesang (andante con espressione) re major
  • No. 12 Fast zu keck! (Allegro vivace) fa major
  • No. 13 Fruhlingslust (Vivace) do major
  • No. 14 Kleiner Trotzkopf (Vivace) mi menor
  • No. 15 Reigen (Allegretto grazioso) sol major
  • No. 16 Fast zu ernst! (Fughette - andante con espressione) sol menor
  • No. 17 A la Gigue (Presto assai) mi menor
  • No. 18 Nordischer Tanz (Allegretto) re major
  • No. 19 Erster Streit (Agitato) re menor
  • No. 20 Versohnung (Cantabile) la major
• Vuit Improvisacions per a piano , op. 18 (1896)
  • No. 1 Allegretto con grazia mi major
  • No. 2 Andantino si menor
  • No. 3 Caprice (Allegro vivace) sol menor
  • No. 4 andante sepmlice re major
  • No. 5 Moderato, ma marcato do menor
  • No. 6 Allegretto con grazia Do sostingut menor
  • No. 7 Vivace assai fa major
  • No. 8 Etude brillante (Allegro con brio) do menor
• Dues Cancons Espirituals per a mitja veu i orgue , op. 19 (1898)
  • No. 1 "Passionslied"
  • No. 2 "Doch du liessest ihn im Grabe nicht"
• Cinc Humoresques per a piano , op. 20 (1898)
  • No. 1 Allegretto grazioso re major
  • No. 2 Presto - andante (con grandezza) si menor
  • No. 3 Andantino grazioso la major
  • No. 4 Prestissimo assai do major
  • No. 5 Vivace assai sol menor
• "Hymne an den Gesang" per a Cor i Orquestra/piano (Steiner), op. 21 (1898)
• Sis Valsos per a piano , op. 22 (1898)
• Quatre Cancons , op. 23 (1898)
  • No. 1 "Das Kleinste Lied" (Hamerling)
  • No. 2 "Pythia" (Ritter)
  • No. 3 "Das sterbende Kind" (Geibel)
  • No. 4 "Vom Kussen!" (Ritter)
• Sis Peces per a piano , op. 24 (1898)
  • No. 1 Valse Impromptu
  • No. 2 Menuet
  • No. 3 Reverie Fantastique
  • No. 4 Un Moment Musical
  • No. 5 Chant de la Nuit
  • No. 6 Rhapsodie
• Aquarellen per a piano , op. 25 (1898)
• Set Peces-Fantasia per a piano , op. 26 (1898)
  • No. 1 Elegie mi menor (tambe en arrajament orquestral)
• Fantasia per a Orgue sobre 'Ein fest Burg ist unser Gott' , op. 27 (1898)
• Sonata per a violoncel no. 2 , sol menor, op. 28 (1898)
• Fantasia i Fuga per a Orgue , do menor, op. 29 (1898)
• Organ Fantasia on 'Freu dich sehr, o meine Seele' , op. 30 (1898)
• Sis Poemes , op. 31 (1898)
  • No. 1 "Allein" (Ritter)
  • No. 2 "Ich glaub', lieber Schatz" (Ritter)
  • No. 3 "Unbegehrt" (Ritter)
  • No. 4 "Und hab' so grosse Sehnsucht" (Ritter)
  • No. 5 "Mein Traum" (Ritter)
  • No. 6 "Schlimme Geschichte" (Ritter)
• Set Charakterstucke per a piano , op. 32 (1898)
• Sonata per a orgue no. 1 , Fa sostingut menor, op. 33 (1899)
• Cinc peces pintoresques per a piano a quatre mans , op. 34 (1899)
• Sis Cancons , op. 35 (1899)
  • No. 1 "Dein Auge" (Dahn)
  • No. 2 "Der Himmel hat ein Tharnen geweint" (Ruckert)
  • No. 3 "Traum durch die Dammerung" (Bierbaum)
  • No. 4 "Flieder" (Bierbaum)
  • No. 5 "Du liebes Auge" (Rooquette)
  • No. 6 "Wenn lichter Mondenschein" (d'Annunzio)
• Nine Bunte Blatter per a piano , op. 36 (1899)
• Cinc Cancons , op. 37 (1899)
  • No. 1 "Helle Nacht" (Verlain)
  • No. 2 "Volkslied" (Ritter)
  • No. 3 "Gluckes genug" (v. Liliencron)
  • No. 4 "Frauenhaar" (Bierbaum)
  • No. 5 "Nachtliche Pfade" (Stieler)
• Set Cancons per a cor masculi , op. 38 (1899)
  • No. 1 "Ausfahrt"
  • No. 2 "Fruhlingsruf"
  • No. 3 "Uber die Berge"
  • No. 4 "Wie ist doch die Erde so schon!"
  • No. 5 "Frohsinn"
  • No. 6 "Abendreih'n"
  • No. 7 "Hell ins Fenster"
• Tres cancons per a cor a sis veus (SAATBB) , op. 39 (1899)
  • No. 1 "Abendlied" (Plinke)
  • No. 2 "Fruhlingsblick" (Lenau)
  • No. 3 "Schweigen" (Falke)
• Dues Fantasiesper a Orgue , op. 40 (1899)
  • No. 1 'Wie schon leucht' uns der Morgenstern
  • No. 2 'Straf' mich nicht in deinem Zorn
• Sonata per a violi no. 3 , la major, op. 41 (1899)
• Quatre sonates per a violi sol , op. 42 (1900)
  • No. 1 re menor
  • No. 2 la major
  • No. 3 si menor
  • No. 4 sol menor
• Vuit Cancons , op. 43 (1899)
  • No. 1 "Zwischen zwei Nachte" (Falke)
  • No. 2 "Mude" (Falke)
  • No. 3 "Meinem Kinde" (Falke)
  • No. 4 "Abschied" (Wiener)
  • No. 5 "Wiegenlied" (Dehmel)
  • No. 6 "Die Betrogene spricht" (Ritter)
  • No. 7 "Mein Herz" (Wiener)
  • No. 8 "Sag es nicht" (Wiener)
• Deu petites peces per a piano , op. 44 (1900)
  • No. 1 Albumblatt
  • No. 2 Burletta
  • No. 3 Es war einmal
  • No. 4 Capriccio la menor
  • No. 5 Moment musical
  • No. 6 Scherzo
  • No. 7 Humoreske
  • No. 8 Fughette
  • No. 9 Gigue
  • No. 10 Capriccio do major
• Sis Intermezzi per a piano , op. 45 (1900)
• Organ Fantasia i Fuga sobre B-A-C-H , op. 46 (1900)
• Sis Trios per a Orgue , op. 47 (1900)
  • No. 1 Canon
  • No. 2 Gigue
  • No. 3 Canzonetta
  • No. 4 Scherzo
  • No. 5 Siciliana
  • No. 6 Fuga
• Set Cancons , op. 48 (1900)
  • No. 1 "Hutet euch" (Geibel)
  • No. 2 "Leise Lieder" (Morgenstern)
  • No. 3 "Im arm er Liebe" (Hartleben)
  • No. 4 "Ach, Liebste, in Gedanken" (Stona)
  • No. 5 "Junge Ehe" (Ubell)
  • No. 6 "Am Dorfsee" (Wiener)
  • No. 7 "Unvergessen" (Frey)
• Dues sonates Sonatas per a viola/Clarinet , op. 49 (1900)
  • No. 1 La bemoll major
  • No. 2 Fa sostingut menor
• Dues Romances per a violi i orquestra , op. 50 (1900)
  • No. 1 sol major
  • No. 2 re major
• Dotze Cancons , op. 51 (1900)
  • No. 1 "Der Mond gluht" (Diderich)
  • No. 2 "Magdleins Frage" (Dorr-Ljubljaschtschi)
  • No. 3 "Traume, traume, du mein susses Leben" (Dehmel)
  • No. 4 "Geheimnis" (Evers)
  • No. 5 "Madchenlied" (Morgenstern)
  • No. 6 "Schmied Schmerz" (Bierbaum)
  • No. 7 "Nachtgang" (Bierbaum)
  • No. 8 "Gleich einen versunkenen Melodie" (Morgenstern)
  • No. 9 "Fruhlingsregen" (Morgenstern)
  • No. 10 "Verlorne Liebe" (Galli)
  • No. 11 "Fruhlingsmorgen" (Muller)
  • No. 12 "Weisse Tauben" (Morgenstern)
• Tres Fantasies per a orgue , op. 52 (1900)
  • No. 1 Alle Menschen mussen sterben
  • No. 2 Wachet auf, ruft uns die Stimme
  • No. 3 Halleluja, Gott zu loben
• Set Siluetes per a piano , op. 53 (1900)
• Dos Quartets de corda , op. 54 (1901)
  • No. 1 sol menor
  • No. 2 la major
• Quinze Cancons , op. 55 (1901)
  • No. 1 "Hymnus des Hasses" (Morgenstern)
  • No. 2 "Traum" (Evers)
  • No. 3 "Der tapfere Schneider" (Falke)
  • No. 4 "Rosen" (Itzerott)
  • No. 5 "Der Narr" (v. Jacobosky)
  • No. 6 "Verklarung" (Itzerott)
  • No. 7 "Sterne" (Ritter)
  • No. 8 "Zwei Ganze" (De Capitolio)
  • No. 9 "Ein Paar" (Braungart)
  • No. 10 "Waren wir zwei klein Vogel" (Greiner)
  • No. 11 "viola d'amour" (Falke)
  • No. 12 "Nachtsegen" (Evars)
  • No. 13 "Gute Nacht" (Falke)
  • No. 14 "Allen Welten abgewit" (Stona)
  • No. 15 "Der Alte" (Falke)
• Conc Preludis i Fugues per a orgue , op. 56 (1901)
  • No. 1 mi major
  • No. 2 re menor
  • No. 3 sol major
  • No. 4 do major
  • No. 5 si menor
• Fantasia i Fuga Simfoniques per a orgue , op. 57 (1901)
• SisBurlesques per a piano a quatre mans , op. 58 (1901)
• Dotze peces per a orgue , op. 59 (1901)
  • No. 1 Prelude
  • No. 2 Pastorale
  • No. 3 Intermezzo
  • No. 4 Kanon
  • No. 5 Toccata
  • No. 6 Fuge
  • No. 7 Kyrie
  • No. 8 Gloria
  • No. 9 Benedictus
  • No. 10 Capriccio
  • No. 11 Melodia
  • No. 12 Te Deum
• Sonata per a orgue no. 2 , re menor, op. 60 (1901)
  • No. 1 Improvisacio
  • No. 2 Invocacio
  • No. 3 Introduccio i Fuga
• Peces Liturgiques Simples per a usar en els Serveis Religiosos , op. 61 (1901)
  • Vuit versions del Tantum ergo , op. 61a
  • Quatre Versions del Tantum ergo per a Sop. Contr./Tenor Baix i orgue , op. 61b
  • Quatre Versions del Tantum ergo per a Cor a quatre veus i orgue , op. 61c
  • Vuit Marienlieder , op. 61d
  • Quatre Marienlider per a SC/TB i Organ , op. 61e
  • Quatre Marienlieder per a cor a quatre veus i orgue , op. 61f
  • Sis Trauergesange per a Cor , op. 61g
• Setze Cancons , op. 62 (1901)
  • No. 1 "Wehe" (Boelitz)
  • No. 2 "Waldeseiligkeit" (Dehmel)
  • No. 3 "Ruhe" (Evers)
  • No. 4 "Menschen und Natur" (Baumgart)
  • No. 5 "Wir Zwei" (Falke)
  • No. 6 "Reinheit" (Boelitz)
  • No. 7 "Vor dem Sterben" (Boelitz)
  • No. 8 "Gebet" (Braungart)
  • No. 9 "Strampelchen" (v. Bluethgen)
  • No. 10 "Die Nixe" (Falke)
  • No. 11 "Fromm" (Falke)
  • No. 12 "Totensprache" (v. Jacobovsky)
  • No. 13 "Begegnung" (Morike)
  • No. 14 "Ich schwebe" (Henkel)
  • No. 15 "Pflugerin Sorge" (Henkel)
  • No. 16 "Anmutiger Vertrag (Morgenstern)
• Monoleg per a Orgue , op. 63 (1902)
  • No. 1 Preludi do menor
  • No. 2 Fuga do major
  • No. 3 Canzona sol menor
  • No. 4 Capriccio la menor
  • No. 5 Intro fa menor
  • No. 6 Passacaglia fa menor
  • No. 7 Ave Maria
  • No. 8 Fantasia do major
  • No. 9 Toccata mi menor
  • No. 10 Fuga mi menor
  • No. 11 Canon re major
  • No. 12 Scherzo re menor
• Quintet amb piano no. 2 , do menor, op. 64 (1901-1902)
• Dotze Peces per a Orgue , op. 65 (1902)
  • No. 1 Rhapsodie
  • No. 2 Capriccio
  • No. 3 Pastorale
  • No. 4 Consolation
  • No. 5 Improvisation
  • No. 6 Fuga
  • No. 7 Preludi
  • No. 8 Fuga
  • No. 9 Canzona
  • No. 10 Scherzo
  • No. 11 Toccata
  • No. 12 Fuga
• Dotze Cancons , op. 66 (1902)
  • No. 1 "Sehnsucht" (Itzerott)
  • No. 2 "Freundliche Vision" (Bierbaum)
  • No. 3 "Aus der ferne in der Nacht" (Bierbaum)
  • No. 4 "Du bist mir gut!" (Boelitz)
  • No. 5 "Maienbluten" (v. Jacobovsky)
  • No. 6 "Die Primeln" (Hamerling)
  • No. 7 "Die Liebe" (Dehmel)
  • No. 8 "An dich" (Itzerott)
  • No. 9 "Erlost" (Itzerott)
  • No. 10 "Morgen" (Makay)
  • No. 11 "Jetzt und immel" (Dehmel)
  • No. 12 "Kindergeschichte" (v. Jacobovsky)
• Cinquanta-dos Preludis Corals , op. 67 (1902)
  • No. 1 'Allein Gott in der Hoh sei Ehr
  • No. 2 'Alles ist an Gottes Segen
  • No. 3 'Aus tiefer Not schrei ich zu dir
  • No. 4 'Aus meines Herzens Grunde
  • No. 5 'Christus, der ist mein Leben
  • No. 6 'Ein' feste Burg ist unser Gott
  • No. 7 'Dir, dir, Jehovah, will ich singen!
  • No. 8 'Erschienen ist der herrlich' Tag
  • No. 9 'Herr Jesu Christ, dich zu uns wend
  • No. 10 'Es ist das Heil uns kommen her
  • No. 11 'Freu' dich sehr, O meine Seele
  • No. 12 'Gott des Himmels und der Erden
  • No. 13 'Herr, wie du willst, so shick's mit mir
  • No. 14 'Herzlich tut mich verlangen
  • No. 15 'Jauchz, Erd, und Himmel, juble hell
  • No. 16 'Ich dank dir, lieber Herre
  • No. 17 'Ich will dich lieben, meine Starke
  • No. 18 'Jerusalem, du hochgebaute Stadt
  • No. 19 'Jesu Leiden, Pein und Tod
  • No. 20 'Jesus, meine Zuversicht
  • No. 21 'Jesu, meine Freude
  • No. 22 'Komm, o komm, du Geist des Lebens
  • No. 23 'Lobe Gott, ihr Christen alle gleich
  • No. 24 'Lobe den Herren, dem machtigen Konig
  • No. 25 'Mach's mit mir, Gott, nach deiner Gut
  • No. 26 'Meinen Jesum laß' ich nicht
  • No. 27 'Nun danket alle Gott
  • No. 28 'Nun freut euch, lieben Christen
  • No. 29 'Nun komm, der Heiden Heili
  • No. 30 'O Gott, du frommer Gott
  • No. 31 'O Jesu Christ, meines Lebens Licht
  • No. 32 'O Lamm Gottes, unschuldig
  • No. 33 'O Welt, ich muß dich lassen
  • No. 34 'Schmucke dich, o liebe Seele
  • No. 35 'Seelenbrautigam
  • No. 36 'Sollt' ich meinem Gott nicht singen?
  • No. 37 'Straf mich nicht in deinem Zorn
  • No. 38 'Valet will ich dir geben
  • No. 39 'Vater unser im Himmelreich
  • No. 40 'Vom Himmel hoch, da komm ich her
  • No. 41 'Wachet auf, ruft uns die Stimme
  • No. 42 'Von Gott will ich nicht lassen
  • No. 43 'Warum sollt' ich mich den gramen?
  • No. 44 'Was Gott tut, das ist wohlgetan
  • No. 45 'Wer nur den lieben Gott lasst walten
  • No. 46 'Wer nur den lieben Gott lasst walten
  • No. 47 'Werde munter, mein Gemute
  • No. 48 'Wer weiß, wie nahe mir mein Ende!
  • No. 49 'Wie schon leuchtet uns der Morgenstern
  • No. 50 'Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen
  • No. 51 'Jesus ist kommen
  • No. 52 'O wie selig
• Sis Cancons , op. 68 (1902)
  • No. 1 "Eine Seele" (v. Jacobovsky)
  • No. 2 "Unterwgs" (Boelitz)
  • No. 3 "Marchenli" (Evers)
  • No. 4 "Engelwacht" (Muth)
  • No. 5 "Nachtseele" (Evers)
  • No. 6 "An die Geliebte" (Falke)
• Deu Peces per a orgue , op. 69 (1903)
  • No. 1 Preludi mi menor
  • No. 2 Fuga mi menor
  • No. 3 Basso ostinato mi menor
  • No. 4 Moment musical re major
  • No. 5 Capriccio re menor
  • No. 6 Toccata re major
  • No. 7 Fuga re major
  • No. 8 Romance sol menor
  • No. 9 Preludi la menor
  • No. 10 Fuga la menor
• Disset Cancons , op. 70 (1903)
  • No. 1 "Praludium" (Boelitz)
  • No. 2 "Der Konig bei der Kronung" (Morike)
  • No. 3 "Ritter rat dem Knappen dies" (Bierbaum)
  • No. 4 "Die bunten Kuhe" (Falke)
  • No. 5 "Gruss" (Genischen)
  • No. 6 "Elternstolz" (Folk song)
  • No. 7 "Meine Seele" (Evers)
  • No. 8 "Die Verschmate" (Falke)
  • No. 9 "Sehnsucht" (v. Jacobovsky)
  • No. 10 "Hoffnungstrost" (from East Preussia)
  • No. 11 "Gegen Abend" (Bierbaum)
  • No. 12 "Dein Bild" (v. Jacobovsky)
  • No. 13 "Mein und Dein" (Fischer)
  • No. 14 "Der Bote" (Fick)
  • No. 15 "Thranen" (Braungart)
  • No. 16 "Der durstes Erklarung" (Fick)
  • No. 17 "Sommernacht" (Evers)
• "Gesang der Verklarten" per a cor a quatre veus (SSCTB) i orquestra (Busse), op. 71 (1903)
• Sonata per a violi no. 4 , do major, op. 72 (1903)
• Variacions i Fuga sobre un Tema Original per a orgue , Fa sostingut menor, op. 73 (1903)
• Quartet de corda no. 3 , re menor, op. 74 (1903-1904)
• Divuit Cancons , op. 75 (1904)
  • No. 1 "Markspruch" (Weigi)
  • No. 2 "Mondnacht" (Evers)
  • No. 3 "Der Knabe an die Mutter" (Serbian)
  • No. 4 "Dammer" (Boelitz)
  • No. 5 "Boses Weib" (16th century)
  • No. 6 "Ihr, ihr Herrlichen!" (Hlderlin)
  • No. 7 "Schlimm fur die Manner" (Serbian)
  • No. 8 "Wasche im Wind" (Falke)
  • No. 9 "All' mein gedanken, mein Herz und mein Sinn" (Dahn)
  • No. 10 "Schwaische Treue" (Seyboth)
  • No. 11 "Aeolsharfe" (Lingg)
  • No. 12 "Hat gesangt - bleibt nicht dabei" (Popular)
  • No. 13 "Das Ringlein" (v. Jacobovsky)
  • No. 14 "Schlafliedchen" (Busse)
  • No. 15 "Darum" (Seyboth)
  • No. 16 "Das febster Klang im Winde!" (Evars)
  • No. 17 "Du brachtest mir deiner Seele Trank" (Braungart)
  • No. 18 "Einsamkeit" (Goethe)
• Cancons senzilles , op. 76 (1903-1912)
  • No. 1 "Du Meines Herzens Kronelein"
  • No. 2 "Daz Iuwer Min Engel Walte"
  • No. 3 "Waldeinsamkeit"
  • No. 4 "Wenn Die Linde Bluht"
  • No. 5 "Herzenstausch"
  • No. 6 "Beim Schneewetter"
  • No. 7 "Schlecht' Wetter"
  • No. 8 "Einen Brief soll ich schreiben"
  • No. 9 "Am Brunnelle"
  • No. 10 "Warte Nur"
  • No. 11 "Mei Bua"
  • No. 12 "Mit Rosen Bestreut"
  • No. 13 "Der verliebte Jager"
  • No. 14 "Mein Schatzelein"
  • No. 15 "Maiennacht"
  • No. 16 "Gluck"
  • No. 17 "Wenn Alle Welt So Einig War"
  • No. 18 "In Einem Rosengartelein"
  • No. 19 "Hans und Grete"
  • No. 20 "Es Bluht Ein Blumlein"
  • No. 21 "Minnelied"
  • No. 22 "Des Kindes Gebet"
  • No. 23 "Zweisprach"
  • No. 24 "Abgeguckt"
  • No. 25 "Friede"
  • No. 26 "Der Schwur"
  • No. 27 "Kindeslacheln"
  • No. 28 "Die Mutter Spricht"
  • No. 29 "Schmeichelkatzchen"
  • No. 30 "Vorbeimarsch"
  • No. 31 "Gottes Segen"
  • No. 32 "Von der Liebe"
  • No. 33 "Das Wolklein"
  • No. 34 "Reiterlied"
  • No. 35 "Mittag"
  • No. 36 "Schelmenliedchen"
  • No. 37 "Heimat"
  • No. 38 "Das Magdlein"
  • No. 39 "Abendlied"
  • No. 40 "Wunsch"
  • No. 41 "An Den Fruhlingsregen"
  • No. 42 "Der Postillon"
  • No. 43 "Brunnensang"
  • No. 44 "Klein Marie"
  • No. 45 "Lutschemaulchen"
  • No. 46 "Soldatenlied"
  • No. 47 "Schlaf' Ein"
  • No. 48 "Zwei Mauschen"
  • No. 49 "Ein Tanzchen"
  • No. 50 "Knecht Ruprecht"
  • No. 51 "Die Funf Hunerchen"
  • No. 52 "Maria Wiegenlied"
  • No. 53 "Das Bruderchen"
  • No. 54 "Das Schwesterchen"
  • No. 55 "Furchthaschen"
  • No. 56 "Der Igel"
  • No. 57 "Die Bienen"
  • No. 58 "Mausefangen"
  • No. 59 "Zum Schlafen"
  • No. 60 "Der Konig Aus Dem Morgenli"
• Serenata no. 1 per a flauta, violi i viola , re major, op. 77a (1904)
• Trio de corda no. 1 , la menor, op. 77b (1904)
• Sonata per a violoncel no. 3 , fa major, op. 78 (1904)
• Deu Peces per a piano , op. 79a (1900-1904)
  • No. 1 Humoreske
  • No. 2 Humoreske
  • No. 3 Intermezzo
  • No. 4 Melodie
  • No. 5 Romanze
  • No. 6 Impromptu
  • No. 7 Impromptu
  • No. 8 Caprice
  • No. 9 Capriccio
  • No. 10 Melodie
• Preludis Corals per a orgue , op. 79b (1900-1904)
  • No. 1 'Ach Gott, verlaß mich nicht
  • No. 2 'Ein Feste Burg ist unser Gott
  • No. 3 'Herr, nun selbst den Wagen halt
  • No. 4 'Morgenglanz der Ewigkeit
  • No. 5 'Mit Fried und Freud fahr ich dahin
  • No. 6 'We weiss, wie nahe mir mein Ende
  • No. 7 'Auferstehn, ja auferstehn wirst Du
  • No. 8 'Christ ist erstien von dem Tod
  • No. 9 'Christus, Der ist mein Leben
  • No. 10 'Mit Fried und Freud fahr ich dahin
  • No. 11 'Nun danket alle Gott
  • No. 12 'Herr, nun selbst den Wagen halt
  • No. 13 'Warum solit ich mich gramen
• Vuit Cancons , op. 79c (1900-1904)
  • No. 1 "Abend" (Schafer)
  • No. 2 "Um Mitternacht bluhen die Blumen" (Stona)
  • No. 3 "Volkslied" (Itzerott)
  • No. 4 "Friede" (Huggenberger)
  • No. 5 "Auf mondbeschienen Wegen" (Huggenberger)
  • No. 6 "Die Glocke des Glucks" (Ritter)
  • No. 7 "Erinnerung" (Schafer)
  • No. 8 "Zuge" (Huggenberger)
• Suite per a violi i piano , op. 79d (1902-1904)
  • No. 1 Wiegenlied
  • No. 2 Capriccio
  • No. 3 Burla
• Dues Peces per a violoncel i piano , op. 79e (1904)
  • No. 1 Caprice
  • No. 2 Kleine Romanze
• Catorze Corals per a Cor a 4, 5 o 6 veus , op. 79f (1900-1904)
  • No. 1 "Jesu, meines Lebens Leben" (4 veus)
  • No. 2 "Auferstien" (4 veus)
  • No. 3 "Nun preiset alle" (4 veus)
  • No. 4 "Nun preiset alle" (4 veus)
  • No. 5 "Such, wer da will" (4 veus)
  • No. 6 "Ach, Gott, verlaß mich nicht" (4 veus)
  • No. 7 "Ich weiss, mein Gott" (4 veus)
  • No. 8 "Ich hab in Gottes Herz und Sinn" (5 veus)
  • No. 9 "Jesu, grosser Wunderstern" (5 veus)
  • No. 10 "Jesus soll die Losung sein" (5 veus)
  • No. 11 "Trauungsgesang"
  • No. 13 "Auferstien" (5 veus)
  • No. 14 "Gib dich zufrieden" (5 o 6 veus)
• Tres Corals per a Cor femeni o infantil (1900-1904)
• Dotze peces per a orgue op. 80 (1904):
  • No. 1 Preludi mi menor
  • No. 2 Fughetta mi menor
  • No. 3 Canzonetta sol menor
  • No. 4 Gigue re menor
  • No. 5 Ave Maria Re bemoll menor
  • No. 6 Intermezzo sol menor
  • No. 7 Scherzo Fa sostingut menor
  • No. 8 Romance la menor
  • No. 9 Perpetuum mobile fa menor
  • No. 10 Intermezzo re major
  • No. 11 Toccata la menor
  • No. 12 Fuga la menor
• Variacions i Fuga sobre un tema de Bach per a piano , op. 81 (1904)
• Aus Meine Tagebuch per a piano , op. 82 (1904-1912)
• Deu Cancons per a cor masculi , op. 83 (1904-1912)
• Sonata per a violi no. 5 , Fa sostingut menor, op. 84 (1905)
• Quatre Preludis i Fugues per a orgue , op. 85 (1905)
  • No. 1 Do sostingut menor
  • No. 2 sol major
  • No. 3 fa major
  • No. 4 mi menor
• Variacions i Fuga sobre un tema de Beethoven per a dos pianos , op. 86 (1904) (tambe en arranjament per a orquestra, 1915)
• Dues Composicions per a violi i piano , op. 87 (1905)
  • No. 1 Albumblatt
  • No. 2 Romanze
• Quatre Cancons , op. 88 (1905)
  • No. 1 "Notturno" (Boelitz)
  • No. 2 "Stelldichein" (Hormann)
  • No. 3 "Flotenspielerin" (Evers)
  • No. 4 "Spatz und Spatzin" (Meyere)
• Quatre Sonatines per a piano , op. 89 (1905-1908)
  • No. 1 mi menor
  • No. 2 re major
  • No. 3 fa major
  • No. 4 la menor
• Sinfonietta per a orquestra, la major, op. 90 (1904-1905)
• Set Sonates per a violi sol , op. 91 (1905)
  • No. 1 la menor
  • No. 2 re major
  • No. 3 Si bemoll major
  • No. 4 si menor
  • No. 5 mi menor
  • No. 6 sol major
  • No. 7 la menor
• Suite per a orgue no. 2 , op. 92 (1905)
  • No. 1 Preludi sol menor
  • No. 2 Fuga
  • No. 3 Intermezzo si menor
  • No. 4 Basso ostinato sol menor
  • No. 5 Romanza La bemoll major
  • No. 6 Toccata sol menor
  • No. 7 Fuga sol menor
• Suite en estil antic per a violi i piano , fa major, op. 93 (1906) (tambe en arranjament per a orquestra, 1916)
• Sis Peces per a piano a 4 mans , op. 94 (1906)
• Serenata per a orquestra , sol major, op. 95 (1905-1906)
• Introduccio, Passacaglia i Fuga per a dos pianos , si menor, op. 96 (1906)
• Quatre Cancons , op. 97 (1906)
  • No. 1 "Das Dorf" (Boelitz)
  • No. 2 "Leise, leise weht ihr Lufte" (Brentano)
  • No. 3 "Ein Drangen ist in meinem Herzen" (St. Zweig)
  • No. 4 "Der bescheidene Schafer" (Weisse)
• Cinc Cancons , op. 98 (1906)
  • No. 1 "Aus den Himmelsaugen" (Heine)
  • No. 2 "Der gute Rath" (Schatz)
  • No. 3 "Sonntag" (Volkslied)
  • No. 4 "Es schlaft ein stiller Garten" (Hauptmann)
  • No. 5 "Sommernacht" (Triepel)
• Sis Preludis i Fugues per a piano , op. 99 (1907)
• Variacions i Fuga sobre un Tema de Johann Adam Hiller per a orquestra , mi major, op. 100 (1907)
• Concert per a violi , la major, op. 101 (1907-1908)
• Trio amb piano no. 2 per a violi, violoncel i piano , mi menor, op. 102 (1907-1908)
• Hausmusik , op. 103 (1908)
  • Suite per a violi i piano , la menor, op. 103a (1908)
    • No. 3 Aria (tambe en arranjament per a orquestra)
  • Dues petites Sonates per a violi i piano , op. 103b (1909)
    • No. 1 re menor
    • No. 2 la major
  • Dotze petites Peces sobre les seues propies cancons de l'opus 76 per a violi i piano , op. 103c
• Sis Cancons , op. 104 (1907)
  • No. 1 "Neue Fulle" (Zweig)
  • No. 2 "Warnung" (anon.)
  • No. 3 "Mutter, tote Mutter" (Hartwig)
  • No. 4 "Lied eines Madchens" (13th century)
  • No. 5 "Das Sausewind" (Busse)
  • No. 6 "Madchenlied" (Boelitz)
• Dues Cancons espirituals per a Mezzo/Bariton i Orgue/Harmonium/piano , op. 105 (1907)
  • No. 1 "Ich sehe Dich in tausend Bildern" (Novaris)
  • No. 2 "Meine Zeele ist still zu Gott" (Salm 62)
• Salm no. 100 per a cor i orquestra , do menor, op. 106 (1908-1909)
  • 'Jauchzet dem Herrn alle Welt!'
  • 'Erkennet, daß der Herr Gott ist!'
  • 'Gehet zu seinen Toren ein'
  • 'Denn der Herr ist freundlich'
• Sonata no. 3 per a Clarinet/viola , Si bemoll major, op. 107 (1908-1909)
• Proleg Simfonic a una tragedia per a orquestra , la menor, op. 108 (1908)
• Quartet de corda no. 4 , Mi bemoll major, op. 109 (1909)
• Tres motets a 5 veus per a cor a cappella , op. 110 (1909-1912)
  • No. 1 "Mein Odem ist swach"
  • No. 2 "Ach, Herre, Strafe mich nicht"
  • No. 3 "O Tod, wei bitter bist du"
• Tres Duets per a Soprano, Contralt i piano , op. 111a (1909)
  • No. 1 "Waldesstille" (Rafael)
  • No. 2 "Fruhlingsfeier" (Steindorff)
  • No. 3 "Abendgang" (Britl)
• Tres Cancons per a cor femeni a 4 veus (1909), op. 111b
• Tres Cancons per a Cor femeni a 3 veus (1909), op. 111c (arranjament de l'op. 111b)
• "Les monges" per a cor i orquestra (Boelitz), op. 112 (1909)
• Quartet amb piano no. 1 , re menor, op. 113 (1910)
• Concert per a piano , fa menor, op. 114 (1910)
• Episodes, 8 Peces per a piano , op. 115 (1910)
  • No. 1 andante re major
• No. 2 andante con moto
  • No. 3 Allegretto do major
  • No. 4 andante sostenuto
  • No. 5 Larghetto
  • No. 6 Vivace
  • No. 7 Vivace quasi presto
  • No. 8 Vivace
• Sonata per a violoncel no. 4 , la menor, op. 116 (1910)
• Vuit Preludis i Fugues per a violi sol , op. 117 (1909-1912)
  • No. 1 si menor
  • No. 2 sol menor
  • No. 3 mi menor
  • No. 4 sol menor (Chaconne)
  • No. 5 sol major
  • No. 6 re menor
  • No. 7 la menor
  • No. 8 mi menor
• Sextet de corda per a dos violins, dues violes i dos violoncels , fa major, op. 118 (1910)
• "Die Weihe der Nacht" per a contralt, cor masculi i orquestra (Hebbel), op. 119 (1911)
• "Eine Lustspieloverture" per a orquestra , op. 120 (1911)
• Quartet de corda no. 5 , Fa sostingut menor, op. 121 (1911)
• Sonata per a violi no. 8 , mi menor, op. 122 (1911)
• Concert en estil antic per a orquestra , fa major, op. 123 (1912)
• An die Hoffnung per a contralt o mezzosoprano i orquestra o piano (Holderlin), op. 124 (1912)
• Suite romantica per a orquestra , op. 125 (1912)
• "Romischer Triumphgesang" per a cor masculi i orquestra , op. 126 (1912)
• Introduccio, Passacaglia i Fuga per a orgue , mi menor, op. 127 (1913)
• Quatre Poemes Simfonics sobre Arnold Bocklin per a orquestra , op. 128 (1913)
• Nou Peces per a orgue , op. 129 (1913)
  • No. 1 Toccata re menor
  • No. 2 Fuga re menor
  • No. 3 Canon mi menor
  • No. 4 Melodia Si bemoll major
  • No. 5 Capriccio sol menor
  • No. 6 Basso ostinato sol menor
  • No. 7 Intermezzo fa menor
  • No. 8 Preludi si menor
  • No. 9 Fuga si menor
• Suite de Ballet per a orquestra , re major, op. 130 (1913)
• Sis Preludis i Fugues per a violi sol , op. 131a (1914)
  • No. 1 la menor
  • No. 2 re menor
  • No. 3 sol major
  • No. 4 sol menor
  • No. 5 re major
  • No. 6 mi menor
• Tres Duos (Canons i Fugues) en estil antic per a dos violins , op. 131b (1914)
• Tres Suites per a violoncel sol , op. 131c (1915)
  • No. 1 sol major
  • No. 2 re menor
  • No. 3 la menor
• Tres Suites per a viola sola , op. 131d (1915)
  • No. 1 sol menor
  • No. 2 re major
  • No. 3 mi menor
• Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart per a orquestra , op. 132 (1914) (tambe en arranjament per a dos pianos, 1914)
  • Theme, andante grazioso
  • Variation I. L'istesso tempo
  • Variation II. Poco agitato
  • Variation III. Con moto
  • Variation IV. Vivace
  • Variation V. Quasi presto
  • Variation VI. Sostenuto
  • Variation VII. andante grazioso
  • Variation VIII. Molto sostenuto
  • Fuga. Allegretto grazioso
• Quartet amb piano no. 2 , la menor, op. 133 (1914)
• Variacions i Fuga sobre un tema de Telemann per a piano , op. 134 (1914)
• Trenta Preludis Corals , op. 135a (1914)
• Fantasia i Fuga per a orgue , re menor, op. 135b (1916)
• Hymnus der Liebe per a bariton/contralt i orquestra, op. 136 (1914)
• Dotze Cancons espirituals amb acompanyament de piano/harmonium/orgue , op. 137 (1914)
  • No. 1 "Bitte um einen seligen Tod" (Herman. gest. 1561)
  • No. 2 "Dein Wille, Herr, geschehe!" (Eichendorff)
  • No. 3 "Uns ist geboren ein Kindlein" (Anonim)
  • No. 4 "Am Abend" (Anonim)
  • No. 5 "O Herre Gott, nimm du von mir" (Anonim)
  • No. 6 "Christ, deines Geistes Sussigkeit" (Anonim)
  • No. 7 "Grablied" (Arndt)
  • No. 8 "Morgengesang" (Alberus)
  • No. 9 "Lass dich nur nichts nicht daurn" (Flemming)
  • No. 10 "Christkindleins Wiegenlied" (Anonim)
  • No. 11 "Klage vor Gottes Leiden" (Anonim)
  • No. 12 "O Jesu Christ, wir warten dein" (Alberus)
• Vuit Cancons espirituals per a cor a 4 veus o a 8 veus , op. 138 (1914)
• Sonata per a violi no. 9 , do menor, op. 139 (1915)
• Eine Vaterlandishe Overture, per a orquestra , op. 140 (1914)
• Serenade per a trio de corda, op. 141a (1915)
• Trio de corda , op. 141b (1915)
• Funf neue Kinderlieder , per a veu i piano, op. 142 (1915)
• Traume an Karnin, per a piano , op. 143 (1915)
• Zwei Gesange, per a cor i orquestra , op. 144 (1916)
• Requiem , op. 144b (1916)
• Set Peces per a orgue op. 145 (1915/1916):
  • Funeral Ode
  • Psalm of Thanksgiving
  • Christmas
  • Passion
  • Easter
  • Pentecost
  • Victory Celebration
• Quintet amb clarinet op. 146 (1916)

Obres sense numero d'Opus [ modifica ]

• Quartet de corda" , re menor (1888-1889) (amb contrabaix en el moviment final)
• "Castra vetera" , musica incidental (1889-1890)
• "Heroide" , moviment simfonic per a orquestra, re menor (1889)
• Moviment Simfonic per a orquestra , re menor (1890)
• Parts de violi per a sis Sonatines, op. 36 de Clementi (before 1895)
• Quintet amb piano , do menor (1897-1898)
• Andante Liric (Liebestraum) per a cordes (1898)
• Scherzino per a trompa i corda (1899)
• "Tantum ergo sacramentum" per a cor a 5 veus (1895)
• "Gloriabuntur in te omnes" per a cor a 4 veus (1898?)
• "Maria Himmelsfreud!" per a cor (Heuberger) (1899 or 1900)
• Tres Cancons espirituals per a Mezzosoprano/Bariton i orgue (1900/1903)
• Caprice per a violoncel i piano , la menor (1901)
• Albumblatt per a violoncel/violi i piano , Mi bemoll major (1902?)
• Tarantella per a violoncel/violi i piano , sol menor (1902?)
• Allegretto grazioso per a Flute i piano , la major (1902?)
• Preludi i Fuga per a violi , la menor (1902)
• Romanze per a violi i piano , sol major (1902)
• Petite caprice per a violi i piano , sol menor (1902)
• "Palmsonntagsmorgen" per a cor a 5 veus (Geibel) (1902)
• "Auferstien, auferstien" per a cor i orgue , la major, (1903-1905) (arr. Haas)
• Quatre Cantates (1903-1905)
  • "Vom Himmel hoch, da komm ich her"
  • "O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen"
  • "O Haupt voll Blut und Wunden"
  • "Meinen Jesum lass ich nicht"
• "Weihegesang" per a cor i orquestra de vent (Liebmann), la major (1908)
• "Vater unser" per a cor a 12 veus (1909) (completed by Hasse)
• "Lasset uns den Herren preisen" per a cor a 5 veus (Rist) (1911?)
• Scherzo per a flauta i quartet de corda , sol menor
• "Befiehl dem Herrn deine Wege", Trauungslied per a soprano, contralt i orgue

Obres per a orgue sense numero d'Opus [ modifica ]

• Introduccio i Passacaglia en re menor (1899)
• Preludi orgue en do menor (1900)
• Variacions i Fuga sobre 'God Save the King' (1901)
• Preludi i Fuga re menor (1902)
• Romance en la menor per a harmonium, versio d'orgue del compositor (1904)
• Preludi i Fuga Sol sostingut menor (1906)
• Preludi i Fuga Fa sostingut menor (1912)
• Preludis Corals :
  • O Traurigkeit, o Herzeleid (1893)
  • Komm, sußer Tod (1894)
  • Wer weiß, wie nahe mir mein Ende (1900)
  • Christ ist erstien von dem Tod (1901)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• The Max Reger Foundation of America®, New York City (angles)
• Max-Reger-Institut, Karlsruhe, Germany Arxivat 2008-12-18 a Wayback Machine . (alemany)
• Ettore Desderi L'opera strumentale di Max Reger , (en la Rivista Musicale Italiana , 1928-1929) (italia)
• Informacio sobre Max Reger (alemany)