Maurice Merleau-Ponty
(
Rochefort
,
1908
-
Paris
,
1961
) fou un
filosof
frances
, fortament influit per
Edmund Husserl
. Es sovint classificat com a existencialista, a causa de la seva proximitat amb
Jean-Paul Sartre
i
Simone de Beauvoir
, aixi com per la seva concepcio heideggeriana de l'esser, encara que posteriorment a causa del seu litigi amb Sartre, Merleau-Ponty negava pertinenca o acord amb aquesta filosofia.
Despres d'acabar els seus estudis al Liceu Louis-li-Grand de Paris, Merleau-Ponty va ingressar a l'Escola Normal Superior de Paris, en la mateixa epoca que Sartre, on va acabar la carrera de
filosofia
com a segon de la seva classe en 1930. Va comencar a donar classes a Chartres, pero despres va tornar a l'Escola Normal Superior per un doctorat en lletres en 1945, que va aconseguir amb dos llibres molt importants:
L'estructura del comportament
(1942) i la
Fenomenologia de la percepcio
(1945).
De seguida es converteix en professor de filosofia a la
Universitat de Lio
(1945 a 1948), i despres en professor de
psicologia
infantil a la Sorbona (1949 a 1952). Al final, es converteix en titular de la catedra de filosofia del
College de France
a partir de 1952 i fins a la seva mort en 1961, sent un dels mes joves a accedir a l'esmentat College de France.
Merleau-Ponty tambe va formar part del comite editorial de la revista
Les Temps modernes
com a editorialista politic, des de la seva fundacio a l'octubre de 1945 i fins al desembre de 1952. Va morir d'una aturada cardiaca la nit del 3 de maig de 1961 als 53 anys, aparentment mentre preparava una dissertacio referida a Descartes. El seu cos esta enterrat en el Cementiri de Pere-Lachaise de Paris.
Maurice Merleau-Ponty neix el 14 de marc de 1908 a Rochefort-sur-Mer, a Franca, en una familia de classe mitjana. Mor el 4 de maig de 1961 d’un atac de cor mentre es trobava a la seva taula de treball, pel que es considera que la seva darrera obra es inacabada. Va cursar els estudis superiors a Havre i Paris, i als seus 18 anys va comencar a estudiar Filosofia a l'Ecole Normal Supierieure, on va coneixer altres filosofs com Jean-Paul Sartre, amb qui mantindria una ferma amistat durant gairebe el transcurs de la seva vida. Va exercir com a professor en universitats franceses com la Universitat de Lyon, la Sorbona o el College de France.
Durant Eel transcurs de la seva vida, com a literat frances va ser marcat per les consequencies politiques de la Primera Guerra Mundial, pero sobretot per la Segona Guerra Mundial, la qual va viure d'una manera mes plena pel que comporta de manera directa als habitants d'un pais actiu en la guerra: estar en el servei militar (1930 ? 1931), viure el moment en que Hitler puja al poder a Alemanya (1931), que Stalin inicii processos a l'URSS o que es constitueixi el Front Popular Frances, triomfador en les eleccions legislatives d'aquell mateix any (1931) i que esclati la Segona Guerra Mundial (1939). Participa a la Guerra com a oficial de tropa del 5e Regiment d'infanteria i seria destinat a l'Estat Major fins 1940. En consequencia, l'assassinat de Trotski i el comencament de la Batalla de Franca (1940) en que destrueixen l'exercit frances; Italia declara la guerra a Franca i aquesta firma l'Armistici de Compiegne: el pais quedaria, aixi, dividit en dues zones: l'ocupada i la lliure. De Gaulle crea a Londres el moviment de la Franca Lliure i anima la resistencia francesa.
Es en aquest context que Merleau-Ponty i Sartre funden el grup de resistencia intel·lectual “Socialisme et Liberte”. Un any despres, sortiria publicada una de les seves obres
La structure du comportemen
t a Paris, que era la seva tesi complementaria. El 1944, tambe amb Sartre i Simone de Beauvoir, R. Aron, J. Paulhan i A. Oliever entre d'altres, constitueixen el comite director de la nova revista
Les Temps Modernes
, en la qual Merleau-Ponty sera redactor en cap. Un any despres, obtindria el doctorat amb les seves obres
Phenomenologie de la perception
(la seva obra mes important) i
La structure du comportement,
any mateix en que acaba la Segona Guerra Mundial.
Abans, pero, a partir de la mort de Husserl (1938), que sera la seva maxima influencia juntament amb la psicologia de la Gestalt, Merleau-Ponty viatjara a Lovaina per consultar els arxius de Husserl, i hi estudiara els seus inedits com
Idees II
,
La crisi de les ciencies europees
i
La fenomenologia transcendental
i
Experiencia i judici
. L'estudi i la interpretacio d'aquest filosof el portaran a rectificar i seguir aquest tipus de filosofia que anomena fenomenologia. “Va adoptar la metodologia de Husserl i la a posar al servei de la problematica de l'existencia. Va comprendre que nomes una descripcio fenomenologica de la percepcio ens pot permetre d'interpretar el sentit de l'esser-en-el-mon, de l'esser situat, contingent i projectiu” (Lopez Sanchez, Ma Carmen, 1965). La fenomenologia es un tipus de filosofia transcendental dins l'existencia que estudia les essencies. Per aquesta filosofia, el mon sempre “hi es” i es basa en recuperar el contacte ingenu amb el mon viscut per atorgar-li despres un estatut filosofic.
D'aquesta manera husserliana inicia Merleau-Ponty la critica de la ciencia, i es que aquesta pressuposa que el mon es habitat. Pero per ell les ciencies haurien de ser una experiencia posterior al mon viscut; cal preguntar-se per l'origen, per tal de fer el mon comprensible des del fonament darrer del seu esser.
La fenomenologia de Maurice Merleau-Ponty
[
modifica
]
La seva fenomenologia va partir de la intencio de l’autor de desenvolupar els conceptes fenomenologics d'
Edmund Husserl
, pel que bona base del seu pensament es influenciat per l’estudi que en va fer. D’ell en prengue, d’entre d’altres, el concepte de la
reduccio fenomenologica
, proces a traves del qual poder trobar les essencies de les coses, i que consisteix en ≪admirar-les≫ i comprendre el mon i les coses a partir d’aquesta experiencia viva.
Un altre concepte que va agafar de base va ser l’
estar-en-el-mon
de Heidegger: no es pot parlar de l’existencia de l’home sense prendre com a punt de partida aquest
estar-en-el-mon.
Es quan percebo coses i objectes del mon, es quan prenc la posicio de l’
estar-en-el-mon
, es quan el se interpretar, que el puc tornar mes transparent. Es a dir, que
estar-en-el-mon
es ni mes ni menys que deixar-te influir per les coses que passen, sentint-te a prop i intentant entendre-les terrenalment.
1
De
Husserl
tambe en pren la idea de l’horitzo inacabat, ple d’ombres i opacitats que es metaforicament la vida; el mon es
opac
en tant que
ens pesa
i
ens es
, i nosaltres hi som i som vulnerables a ell. Per tant, el mon es opac i l’unica manera d’il·luminar-lo (coneixer, entendre’l) es estant-en-el-mon, que no es mes que la idea fenomenologica de coneixer-lo des de la subjectivitat i l’experiencia, pero aquest cop sabent-nos vulnerables al mon i admirant els seus fenomens.
2
3
La seva altra gran influencia fou la
Psicologia de la Gestalt
, la qual explica que el coneixement no tracta de sensacions, sino de percepcions. Es a dir, les coses ens arriben com un tot i no de forma separada, pel que rebutja la idea vella de percebre un objecte de manera independent a un altre objecte
4
. I Merleau-Ponty, en aquest context, en deriva la idea que quan veiem un aspecte, tenim una impressio, som capacos de coneixer-lo perque el mon ens ofereix un joc, un marge de llibertat, que fa que la seva significacio sigui una constel·lacio d’imatges i percepcions. I se’ns dona com un tot, una unitat, dins la qual es troben les relacions entre les determinades coses d’allo percebut.
5
6
Pero mes enlla de les seves grans influencies, cal parlar de la seva filosofia. Els objectes del mon no existeixen fins que no ens provoquen en nosaltres unes intencions
7
; hi son pero es constitueixen al cap i a la fi a traves de nosaltres. I es gracies al cos que som capacos de coneixer el mon, gracies a l’
estar-en-el-mon
, perque al final no som una consciencia en un cos sino que tot nosaltres som un cos. ≪
El secreto del mundo que buscamos tiene que estar contenido en mi contacto con el
≫ (Merleau-Ponty, 1964: 53). I aquesta experiencia a traves de la qual coneixem passa per un ≪saber pre-objectiu≫ (que es aquell instant entre el fenomen a percebre i la
consciencia encarnada
8
, el que podria ser un primer contacte) que descobreix l’essencia pura de l’objecte, i com a resultat i continuitat d’aixo se’n deriva el
saber objectiu
, que es aquell altre que en descobrim despres de copsar la seva essencia.
?
¹?
A partir d’aquest analisi sobre la percepcio com a activitat del propi cos, Merleau-Ponty es capac de parlar de la
filosofia del nosaltres
11
. Afirma que ≪
la certeza injustificable de un mundo que nos sea comun es para nosotros la base de la verdad
≫ (Merleau-Ponty, 1964: p27): cal aspirar a pensar de manera col·lectiva una justificacio per a allo que trobem injustificable, per tal de trobar la veritat. I es que la
filosofia del nosaltres
esta necessariament relacionada amb la ≪filosofia del cos≫ si be, com s’ha aclarit, es el mitja pel qual ens relacionem amb el mon (i per tant, amb l’≪altre≫), coneixent-lo ≪des de dins≫ i a partir del contacte del subjecte i l’objecte en unitat, i no en la jerarquia del
sobrevol
en que el subjecte investiga l’objecte. El sobrevol es aquell acte de posar la mirada per sobre, separada o al marge d’allo que passa, que som, que vivim. Politics, filosofs, analistes, teorics... prenen una mirada des de la distancia, en perspectiva, i tot aquell que s’allunya nomes esta construint una relacio de domini i de poder. Per aixo l’autor proposa
reaprendre a veure el mon
des d’una mirada interna i un desplacament interior, i des duna dimensio comuna.
12
13
¹⁴
15
Ell mateix diu, sobre la questio del subjecte amb l’alteritat:
“
Tienen que estar ahi como relieves, desvios, variantes de una sola vision en la que yo tambien participo. [...] Es cierto que no vivo su vida, que estan definitivamente ausentes de mi y yo de ellos. Pero esta distancia es una extrana proximidad desde el momento en que reencontramos el ser de lo sensible, ya que lo sensible es lo que, sin moverse de sitio, puede acechar a mas de un cuerpo”
(Merleau-Ponty, 1960: 29)
Per tant, per Merleau-Ponty un cop instaurada la instancia que cos i anima actuen alhora i que no es que
tinguem
o
estiguem
en un cos sino que
som
un cos; un cop aqui, coneixer el mon o fer-lo menys opac es preguntar-se per la presencia del jo i del jo en el mon. I aixo nomes pot ser respost a partir del contacte amb ell, des de l’experiencia parcial i en moviment, a partir d’admirar les coses i sentir-nos vulnerables a elles, es a dir a partir del ja anomenat
estar-en-el-mon
. Pero per entendre les coses no nomes es necessita de la meva intervencio viva en el mon, sino de tenir en compte l’altre i la seva intersubjectivitat com a una variant d’una visio comuna, que compartim. Marina Garces diu que ≪
la seva ontologia es una ontologia de l'
entre
, d'un ser pensat com esclat i com a diferenciacio, com relacio entre variants i desviaments: d'una dimensio comu unitat de la qual cristal·litza en les seves diferencies
≫ (Garces, 2015: 173)
1
Perez Riobello, Asier: Merleau-Ponty: percepcion, corporalidad y mundo, "Eikasia. Revista de Filosofia" (2008). {{format ref}} http://revistadefilosofia.org
2
Perez Riobello, Asier: Merleau-Ponty: percepcion, corporalidad y mundo, "Eikasia. Revista de Filosofia" (2008). {{format ref}} http://revistadefilosofia.org
3
Filosofia, Amb (28/08/2016), “El cos” [CCMA], {{format ref}} http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/amb-filosofia/el-cos/video/5563529/#
4
Per exemplificar-ho, Merleau-Ponty proposa observar dues imatges: a la primera, es mostra una figura amb dues linies paral·leles de la mateixa mida. En la segona, tornem a veure aquestes dues linies pero aquest cop acotades pels extrems, de manera que percebo la linia de sota mes llarga que la de dalt. Aixo explica que no percebem la linia independentment de l'altra, si be quan l'observem en destaquem la comparacio amb l'altra
5
Costa, Malena: La propuesta de Merleau-Ponty y el dualismo mente/cuerpo en la tradicion filosofica (2006), “A Parte Rei. Revista de Filosofia”, {{format ref}} http://serbal.pntic.mes.es/AParteRei/
6
Merleau-Ponty, M.: Le visible et l'invisible (1964), Paris: Gallimard, p. 53
7
La intencionalitat, en termes filosofics, es la capacitat de reconeixer l'altre o l'objecte. Per Merleau-Ponty, mentre no hi hagi reconeixement de l'alteritat, aquest no existeix, per tant la intencionalitat es fonamental. Per ell es reciproc: un mateix necessita ser intencionat, reconegut. Per aixo diu que el cos es intencional i intencionat.
8
Consciencia encarnada
es el concepte que Merleau-Ponty assigna al subjecte, pel que el cos obte centralitat en temes de percepcio.
9
Garces, Marina: Filosofia inacabada (2015). Barcelona: Galaxia Gutenberg.
10
Costa, Malena: La propuesta de Merleau-Ponty y el dualismo mente/cuerpo en la tradicion filosofica (2006), “A Parte Rei. Revista de Filosofia”, {{format ref}} http://serbal.pntic.mes.es/AParteRei/
11
Es un concepte utilitzat per Marina Garces, tot i que no surti com a tal en l’obra de Merleau-Ponty.
12
Garces, Marina: Filosofia inacabada (2015). Barcelona: Galaxia Gutenberg.
13
Garces, Marina (16 de febrer de 2015): “Maurice Merleau-Ponty leido por Marina Garces”. Conferencia duta a terme en el congres Biblioteca Abierta, MACBA.
14
Perez Riobello, Asier: Merleau-Ponty: percepcion, corporalidad y mundo, "Eikasia. Revista de Filosofia" (2008). {{format ref}} http://revistadefilosofia.org
15
Gonzalez, Francis (2020). “El nino de educacion inicial: Voces desde una pedagogia del amor”.
Fenomenologia de la educacion: Aportaciones teoricas y experiencias investigativas
. Primera edicio digitalitzada, 2020, 337 p.